ECOLOGIA & ECOLOGISME.II

Ens atrevirem a dir el què cal???

Vivim una situació on es fa difícil dir i reivindicar veritats de Perogrullo. Tenim l’opinió publica i la publicada segrestada o malalta del síndrome d’Estocolm. La Catalunya Cuní : “ Bon dia Catalunya són les 8”. La Catalunya que confon veritat, amb tòpic, notícia amb propaganda, tertúlia amb rosari. La correcció política s’imposa , tots , tots, renunciem a discrepar (de debò) en públic. Qui és va atrevir a defensar l’ENRON a Móra??. Qui s’atreveix a defensar la interconnexió de xarxes d’aigua o elèctriques?? Qui s’atreveix a ficar un mínim de racionalitat en polèmiques com les del Pla Hidrològic o en els tòpics sobre els camps de Golf??.

Una Espanya emergent, que no li fa fàstics al desenvolupament, una València perifèrica disposta a competir com sigui. Front, una Catalunya malalta de tòpics i Plataformes, que confon la necessària consciència ecològica amb l'integrisme ecologista. (Veure el post,l'apagada sideral de 23 juliol)

Aquestes mancances són producte d'aquelles lluites, com volem ressorgir? Si predicàvem – i governem- amb una concepció ruralista que recorda el reaccionarisme del segle XIX. El turisme ha de ser “rural” “ecològic”en lloc de rendible, l’indústria no ha de”molestar” ni tan sols estèticament. L’aigua i l’energia, en lloc de “ser ben gestionades” només poden ser “estalviades”. L’agricultura en lloc de ser rendible i sostenible ha de ser “subvencionada”. Lo... “alternatiu” s’imposa fins i tot en ciència..... i Salut. Les teràpies alternatives salvaran l’ICS?. Ni energia eòlica, ni cicle combinat, ni nuclears , ni xarxa elèctrica , ni d’aigua.....que fa lleig.

Ni infraestructures, ni AVE, ni aeroport, ni hotels, ni golf, ni indústria, ni recerca, etc, etc.

Diem-ho clarament, les plataformes, els agitadors, han arribat al govern , els que se’n riuen del desarrollisme dels valencians, del PIB madrileny, els que es deien independentistes i han acabat subordinant, econòmicament, socialment, políticament, a Catalunya com mai ( El dime de que presumes i te diré de que careces).

Diem-ho clarament, si seguim perdent pistonada la subordinació ens portarà a la submissió de tots els que han renunciat al desenvolupament, la submissió dels pobres. Serem la zona verda de Madrid, el verd dels valencians i en lloc de parlar dels “que maco”, parlarem del “que bonito” en lloc dels Pixa-pins seran “meapinos” , en lloc de Barna. 92, serà la Copa Amèrica i en lloc de Montmeló serà Valencia -. Exagero? Poder sí , però pregunto: No esta passant?

Si no esta passant , callo.

LA CAMBRA REIVINDICA

La Cambra de Comerç de Tortosa, REIVINDICA.

Josep Lluís Mora, president de la cambra tortosina reivindica el desdoblament de l’Eix de l’Ebre , l’estació intermodal de mercaderies, la navegabilitat i d’una manera valenta diu: “A les Terres de l’Ebre, afavorir els camps de golf, prioritari”.
Ens hi apuntem: “Les estacions d’esquí deuen estar on hi ha neu, on neva. Els camps de golf on hi ha aigua.” . Per què es poden fer 4 camps de golf a Port Aventura o als voltants de Barna.? I no a L’EBRE.?
Si s’aprofita l’aigua residual, de depuradora, si la depuradora i el camp ocupen regadiu o arrossar, la petjada ecològica menor és la del golf: Consumeix menys aigua i contamina menys un camp de golf que 2 jornals d’arròs o que la mateixa extensió de regadiu..
Menys ecologistes i més ecologia. A L’EBRE aigua i desenvolupament són compatibles.

UN SIGNIFICATIU "RECULL DE PREMSA"

Als passadissos dels departaments de la Generalitat es comenta aquest dies- segons informa “l’Avui confidencial”- amb estupefacció una notícia. El passat mes d’abril, provinent de “Red Eléctrica de España”, s’incorporava al departament d’Economia, com a director general d’Energia i Mines, Agustí Maure Muñoz. Maure havia esta anteriorment secretari i tècnic de Presidència i virtual número dos de Red Elèctrica.
( L’Avui, 28 de juliol 2007)


Luis Atienza: President de Red Elèctrica de Espanya. - Ex ministre socialista – (Informació extreta del Avui i la Vanguardia 28 de juliol 2007).


F. Narvaez (PCS) : “La oposición defiende los intereses de las empresas privadas”. (De la Vanguardia. Sábado 28 de julio 2007)

Imma Mayol “acuso a CiU de hacer terrorismo politico”.(La Vanguardia 28 de juliol 2007)

Així són les coses, així són ells, allí i aquí, ara i abans: Quins ous que tenen!!!!!!
( Ebrediputats, dixit.29 juliol 2007 ).

ECOLOGIA O ECOLOGISME?

Torno a la noticia de la contaminació per nitrats. Em sembla molt significativa.(Veure el post anterior) Crec sincerament que avui cap administració responsable pot prendre decisions al marge de l' ecologia. Altra cosa és l’ecologisme que vol transformar la ciència en ideologia, moral i politica. Si actuéssim d’acord amb els coneixements i necessitats ecològiques, l’energia eòlica no tindria problemes d’ubicació. La discussió en torn a les energies inclosa la nuclear, serien més serenes . El CPIDE hagués solucionat el tema dels nitrats i el cabal ecològic del riu avui seria un fet, el preu minso. Els ecologistes? ho van impedir . L’ecologisme és l’enemic de l’ecologia, com el integrisme és l’enemic dels valors. Deixo la noticia dels nitrats per reflexió de qui vulgui : Dogmàtics , integristes i altres ...istes: Abstenir-vos.

A L'EBRE, UNA NOTICIA INTERESSANT:

La CHE detecta cinc aqüífers contaminats per nitrats d’origen agrari. “La publicació del mapa es va rebre amb sorpresa”. “Víctor Gimeno ,desconeixia la voluntat de la CHE de donar a conèixer l’informe” Diuen els diaris.
Quan el CPIDE va intentar elaborar un Pla de Protecció del Delta i el riu. Tot i els diversos intents d’evitar que ens reuníssim amb sectors socials o que ho féssim a Brussel·les amb les nostres institucions ( les de tots), es va avançar , (amb contacte en sectors i experts) dibuixant un mapa de mala gestió de l’aigua . Recordo i ho he explicat abastament, com el reg de moltes zones agrícoles es seguia fent a manta, sense concessions ben quantificades, a precari(30% d’aigua evaporada). Recordo com en un moment se’m va informar que per menys de 400 ha de cítrics hi havien més de 150 tomes d’aigua, no controlades ni quantificades, aquí al costat de casa. La punta del iceberg aquí, aigües amunt: “L’Antartida”. Reg a manta , abonaments i tractaments obsolets, nitrats "per un tubo”. La proposta era racionalitzar l’ús de l’aigua , millorar les practiques agrícoles instal·lant reg per goteig , optimitzant abonaments i pesticides i buscant alternatives. A lo llarg del Riu, això estalvia tres vegades l’aigua del transvas (que no defensem) i millorava la qualitat del aigua.
La revolució: Traïdors , transvasistes , venuts.
El CPIDE podia i tenia pressupost per afrontar les millores i instal·lacions tècniques. "Venuts, traïdors , ens volen comprar amb compensacions!!". Ni escoltar-los.
La revisió del Pacte de l’Aigua d’Aragó la racionalització dels usos, també protegia els aqüífers. "Traïdor, traïdor calla!!". Sempre he pensat, i comprovat, que la CHE és una estructura obsoleta del segle XIX, però és més transparent que certs interessos. També he sabut que els terratinents i les estructures rurals eren un fre a una gestió moderna de l'aigua. Aquí hem fet primer una revolta pseudo- ecològica que la revolució industrial. Revolució o reacció?? Defensa del riu o de certs privilegis en torn al riu.?? Ecologia o ruralisme reaccionari?? En tot cas, esta guerra l’han guanyat els terratinents del Pacte d’aigua d’Aragò , l’ha perdut l’Ebre i els aqüífers..
Tot integrisme provoca, silenci, dogma i moltes temors.
“La veritat ens farà lliures”. “Sense discussió no hi ha veritats”. “La veritat absoluta no existeix”. Jo no estic disposat a callar coses que se com són i que són com són. Un dia parlarem de certes hidroelèctriques i per que no volen un cabal ecològic de flux continu i quins aliats tenen, o de les badies , de Brussel·les etc ..Ara de moment deixeu-me que digui que si hi ha nitrats és perquè volen i els deu anar bé, els va bé.
Traïdors , venuts, .... però ni embusterots, ni muts, ni morts.

TERÀPIES NATURALS, COL·LAPSES I APAGADES

La conselleria de Salut va voler regular la pràctica i exercici de les anomenades teràpies naturals o teràpies alternatives. Ho va fer per Decret, sense el tràmit parlamentari corresponent. Estem parlant d’una qüestió complexa, afecta la Salut de les persones i el paper de l’administració que té el deure de garantir-la.

Ho varem advertir, varem presentar una proposta de resolució per tal de paralitzar el decret i iniciar un tràmit al Parlament de reflexió , discussió i consens. Els grups del Govern no van voler.

En primer lloc, què són practiques alternatives? Quin límit tenen? Qui garanteix la seva innocuïtat?. Segles de obscurantisme i supersticions, la salut com a negoci. La ciència mèdica en entredit. Massa coses per despatxar-les amb un decret. Massa actors per tan poc decret. Ho haviem advertit. Ha passat, el TSJC (Tribunal Superior de Justícia) ha suspès de manera cautelar gran part del decret, que el govern va aprovar el gener passat. El TSJC adverteix que el decret permet als denominats pràctics la realització de diagnòstics i tractaments assignats a Metges. El tribunal afegeix que això pot generar danys de difícil o impossible reparació en la Salut dels ciutadans.

És cert que les pràctiques alternatives a la medicina tenen una llarga tradició al nostre país (que ens ho diguin al Delta). El que no pot fer la Generalitat és ficar en perill la Salut dels ciutadans, es dóna la paradoxa que mentre incrementem l’exigència de garanties als Metges i indústria farmacèutica, la Conselleria de Salut fa un decret que tritura aquestes garanties per la Salut, i que té l’oposició dels professionals alternatius més seriosos, dels metges i farmacèutics i finament del propi ministeri de Sanitat que veu escandalitzat, com la frivolitat d’una consellera fica en perill les garanties de salut dels ciutadans. I tot per acontentar sectors ideològicament afins- Són molt progrés ells, molt-.

La frivolitat, la manca de rigor, l’incapacita’t de governar i assumir responsabilitats per part d’una Entesa que vol acontentar al seus per damunt de tot, porten a retards, cues, col·lapses, apagades i perills per la Salut. Ho considerem molt greu. S’ha fet mal i ficat en perill la Salut. Demanem explicacions, la compareixença de la Consellera al Parlament. Els ciutadans s’ho mereixent, la Frívola Entesa es negarà ?

EL SILENCI DELS CONSELLERS

Hem rebut diverses opinions respecte a l’apagada a Barna. Regalimen totes un desencís sord i profund, un fatalisme impropi d’un país que es reivindica. “L’últim que apagui la llum”. Sembla una possible pintada per catalanistes a l’aeroport de Barcelona.

No és casual, el silenci dels consellers. És de la mateixa natura que el de Joan Rangel, que es nega a assumir l’Estatut i no respecta, ni deixa respectar al Parlament. Després tot són vàlits, bes, i xiscles sense fi. Tots, tots els actors del drama són del mateix color polític, sense distinció a Madrid a Barcelona, a la Generalitat, on per cert ERC avala sense embuts i agafant-se fort a la cadira l’objecció de consciencia del representant de l’Estat vers l’Estatut. Radicalisme, independentisme? Són corderets.

L’Entesa incondicional, la complicitat política serveix per tapar defectes, silenciar les veus crítiques. Silenci insultant, silenci de ramats, silenci de manats.
Les administracions tenen competències, mitjans i mecanismes de control tan al Carmel, a Rodalies Renfe com respecte a les elèctriques. No les exerceixen. Ho dic per experiència, coneixia, conec i recordo la gran labor dels delegats d’Indústria de la Generalitat . Vull retre homenatge a un en concret, el de Tarragona Jaume Femenina. Incansable, els ajuntaments teníem un aliat front les distribuïdores elèctriques, teníem un conseller a l’hora d’exigir qualitat per urbanitzar, teníem un aliat rigorós que emetia informes precisos que obligaven a les companyies. Ara no tenim ningú, ningú. Ni al Carmel , ni a rodalies ni a elèctriques hi ha causes remotes, hi ha un silenci còmplice dels que es tapen les vergonyes d’una administració uniformant socialista, burocratitzada i mediocre; que mai té culpes i sempre té raó.

No serà l’últim episodi, la uniformitat política continua. Avui Montilla i els conselleres aniran a rebre ordres, a tapar les vergonyes a dissimular els efectes. Com a Renfe com al Carmel, com a l’Aeroport. Els Silencis de Montilla, són un xiscle immens , que forada la essència del catalanisme, de la Catalunya que vol ser. Fets i no paraules: No hi ha fets sense les precises paraules. El silenci dels Montilla són el silenci de la submissió, dels que no tenen res a dir.


Prou . Ara digueu:
Però hem viscut per salvar-vos els mots / per retornar-vos el nom de cada cosa/ perquè seguíssiu el recte camí /d’accés al ple domini de la terra.

BOUS.

Los bous són un element central, distintiu, diferencial de les nostres festes. Les defensem com una tradició. Hem de fer l’esforç però de ser autocrítics per tal de donar solució a nous o vells problemes, d’adaptar-les a les noves sensibilitats, evitar situacions conflictives. Hem de ser capaços de respondre a problemes de seguretat de les persones, presencia de menors a les places, bon tracte i respecte als animals. Seguretat i comoditat de les instal·lacions, garanties sanitàries i altra vegada bon tracte als animals.

Si la festa no dóna resposta a les demandes del temps, tindrà problemes. Certes imatges, certes conseqüències no són de rebut actualment, no parlo d’un lloc en concret, en certa manera és una reflexió feta de l’Ampolla per l’Ampolla i per si pot ser útil. Pel bé de la festa i el prestigi dels nostres pobles hem de ser curosos i autocrítics. És un problema de festa i autoestima.

13.000.

13.000

Tothom anuncia, celebra, publicita i difon el nombre, número, quantitat d’entrades al seu bloc. Les mil, les 10 mil, el milió i molt més. Hem de dir que el nostre és un bloc modest, quantitativament modest. Per això hem triat la xifra de 13 mil entrades, no és una xifra important, però si més no... té gràcia. Gràcies a tots els que heu contribuït a assolir aquesta xifra. Continuarem.

ELS COLAPSES II:

Feia l’últim curs de Medicina, en aquella època es feia una convocatòria d’exàmens al febrer, un company s’havia examinat de la seva darrera assignatura, jo l’acompanyava a buscar la nota. Havia aprovat, el meu amic ja era metge. Metge!!, jo sentia una certa enveja, el meu amic era metge, metge!!!.. A la porta de la Facultat, a les escales del Clínic, es va improvisar una mena de celebració, felicitacions per aquí , bromes per allà.

De cop una senyora, cridant demana: Un Metge, un Metge!!!, ens varem apropar, un jove estava estès a terra amb convulsions i bromera a la boca, l’amic que acabava d’aprovar de cop va dir “Hòstia tu busqueu un metge, um metge, un metge!!!”.

Un vell professor, se’n va fer càrrec

, era un atac d’epil.lèpsia. Quan tot estava resolt li va dir al meu amic: Si et fa por el títol deixa’l, fes-te soci d’una ONG,... però si ets metge t’ajups i te'n fas càrrec del malalt.. això nen no és una ONG.

Amb perdò de les ONG, des de llavors ha plogut molt, les ONGs han fet moltes tasques i molt difícils. Però jo sempre he tingut clar que hi ha coses que no són voluntàries, si ets Metge no pots denegar l’auxili a un malat, nen t'ha tocat,... Nen t’ajups i te'n fas càrrec del malat. No, no és voluntari, no pots mirar cap un altre lloc, no pots reduir-ho tot a cridar: Un metge, un Metge!!! El metge ets tu!!.

Si ets Govern.... lo mateix.



SÓN UNA ONG:

He escoltat les declaracions de dirigents politics, amb responsabilitat de govern . Critiquen les elèctriques, les inversions a Catalunya fins i tot un d’ERC fa propostes pel futur, com si ells no governa-se’n , com si no fes ja anys que eren i són els amos de Barna, els ocupes de la Generalitat , el “Talante” a Madrid . Tots els mateixos.

Ens imaginem a tota aquesta tropa si els governs foren d'un altre color. Només cal fer memòria. Les regles, han de ser iguals per tots i no ho són. És una vergonya el passotisme del govern. Què no tenen competències? Què no hi ha un ministre, un conseller, un regidor d’indústria ??. Què està passant ??. No són un govern, són una ONG.

OSTRES TU !!!!...UNA APAGADA SIDERAL.

Ostres Tu!!!.... una apagada sideral
Un Montilla desfermat, uns fets sense paraules
Uns ministres d’Indústria, una Barcelona industrial.
Un Huguet a les fosques, un Castells amb moltes taules
Uns ciutadans exemplars, un Nadal per Santes Pasqües
Ni interconnexions, ni trens, ni rodalies, ni a l’Ebre cabal
L’Entesa incondicional, ja veieu , un èxit total
Una apagada,una foscor, un estalvi energètic... monumental
Qui no vulgui entendreu que es foti, Catalunya ja és Espanya
Ostres tu !!! quina passada, una apagada sideral
Catalunya rescatada, Espanya emergent, Barcelona apagada
Ostres tu !!! una apagada sideral, quina passada
23 anys convergents fets pols i superats
Visca Montilla i els ministres d’Indústria anomenats,
“Visca l’apagon”, “vivan la caenas”
Visca Catalunya, que inverteixin ells, cony
Que aquí estalviem i ni correm, ni viatgem
Per no embrutar ni mengem, ni........ ni ens queixem.
Visca Catalunya , visca l’apagon, que el Clos no enganya
Visca Montilla, visca la Mayol dels apagats
Visca l' anti-sistema ,“por las malas o por las buenas”.
Visca Montilla, “vivan las caenas”, i garrotada allí on fa bony.
I qui es queixi ... el multem per despilfarrador. CONY , CONY i CONY.
Visca Montilla, Visca Saura, Visca Carod....... Visca l’Entesa
per molts anys catalans que no hi ha pressa.
l'últim que apagui la llum i.... bona nit, déu meu quina pena.

APROVACIÓ DE LA LLEI DE L'ICS II:

L’ICS, ja és per llei una empresa pública, com ponent de la llei aquets dies he tingut que explicar la nostra posició , el contingut final de la llei , els acords , la votació final i algun detall d’articles concrets.
L’article que més ha fet parlar i que més he tingut que explicar a estat el 15.2, que va requerir votació separada i fins al final no va tenir una redacció definida. De fet havia arribat al ple amb una transacció dels grups del govern a una esmena seva que preveia, si bé de forma excepcional i prèvia autorització motivada, que l’ICS podes fer prestacions privades. Ni CIU i ni el altres grups de l’oposició ho teníem clar, he de dir que algun grup del govern tampoc. Total que al final els grups del govern van haver de votar en contra de la seva pròpia esmena. Coses dels acords parlamentaris i dels governs tripartits. Al final l’ICS no pot fer medicina privada, ens va semblar que obria la porta a la iniquitat i a situacions conflictives , pagant es podria saltar-se una llista o rebre un servei?? I sense pagar no?. La votació final, no permet la privada. Aconseguit i explicat.

Per explicar altres aspectes de la llei reproduiré (mal traduït) l’article que he escrit per “Diario Medico”.


L’ ICS, un Instrument per a la Salut:

La Llei 12/83 de 14 de juliol creava l’ICS , com entitat gestora de la Seguritat Social. Es va crear amb resistències, avui ja oblidades. El govern català va caminar, quasi sol. Catalunya va apostar , en aquell moment, per un sistema sanitari de provisió mixta. Els centres són de titularitat pública o privada. Tots tenen, independentment de la titularitat, un finançament públic per donar resposta a les necessitats de salut de la població. Són servei públic. Servei que té un bon prestigi entre la població. Presenta també debilitats ja que ha de donar resposta a noves demandes, en un context de transformació de la piràmide poblacional que implica més demanda i també un altre tipus de demanda, tant quantitativa com qualitativa. Més serveis, millors serveis, uns altres serveis…I uns recursos limitats. A l’Europa del benestar, la sostenibilidad del sistema, tant econòmica com de recursos humans, l’ordenació de la demanda, els límits i limitacions del sistema forment part de l’agenda polític - social. Les formules de gestió són part d’aquesta agenda
Som defensors del sector públic. El pitjor enemic del sector públic és la ineficiència, la ineficàcia, la burocràcia. No tant la mala gestió com la falta d’ instruments de gestió. La defensa de l’ICS com proveïdor del sector públic passa per dotar-lo de sistemes de gestió àgils que li permetin competir en igualtat de condiciones. Avui competir és condició de supervivència. Per aixó, la nostra actitud , ha estat no sol el consens sinó la co-responsabilitat, som CIU, el primer grup del Parlament i al mateix temps responsables en gran part del model català i del seu prestigi. En Salut, Catalunya també deu ser un referent. Per aixó és imprescindible:
1)- Garantir l’aplicació dels principis de descentralització i autonomia de gestió dels centres, que “la decisió estigui prop del problema”. La majoria de les nostres esmenes i transaccions acceptades, han estat fetes en aquest sentit.

2)- l’ICS deu respondre amb el mateix nivell de qualitat i eficàcia que qualsevol altre proveïdor, d’ aquí l’exigència de no ser considerat “preferent”. Condició sine qua non del nostre vot. Lo “preferent” són els ciutadans.
3)- Una nova cultura de gestió, una cultura més clínica, menys burocràtica que incorpori a la presa de decisions el concepte de co- responsabilitat i participació dels professionals de salut. En aquest sentit considerem importantíssima la nostra demanda, avui ja llei , de creació d’un Consell de Participació dels Professionals de l’ICS, amb representació al Consell d’Administració. La veu del coneixement i les professions. Més medicina, menys burocràcia.
Un incís: El concepto de co-responsabilitat dels professionals es refereix a la presa de decisions, perquè ha estat la responsabilitat dels professionals, per damunt de la dels governs, qui fins ara ha garantit el funcionament del sistema.
4)- Més garantía quan a la promoció, a la carrera professional, més limitacions al dirigisme polític. Hem aconseguit que la presidència del nou ICS no recaigui obligatòriament en el conseller/ra de torn i pugui ser per un professional de prestigi. Aquestes, entre altres, han estat les nostres esmenes, la nostra aportació.
La ley de l’ICS, és una llei important pel país, els professionals, per als ciutadans, que són en definitiva els propietaris del sistema. D’aquí la nostra responsable actitud. Com deia al Parlament “Avui el sistema sanitari català, té un gran avantatge, té una oposició lleial, que sap el que fa, que fa aportacions , que està disposta a liderar o coliderar les transformacions que el sistema necessita, perquè sinó serien difícils o no serien possibles. Nosaltres les fem possibles. Reivindiquem aquest lideratge”. Han de saber-ho els professionals, han de saber-ho els ciutadans: En el camí de les millores, amb CIU mai caminaran sols.
Francesc Sancho. Diputat de CIU al Parlament

EUDALD CASADESÚS

Eudald és un dels diputats més discrets de l’hemicicle, és intel·ligència feta sentit comú. El conec bé, varem ser veïns d’escó. M’enorgulleixo de tenir-lo com amic. Aquesta setmana ha estat protagonista involuntari de la crònica parlamentària. Va ser identificat per la premsa, com el diputat a qui el President Montilla va respondre, sense haver fet cap pregunta.

Tots els diputats sabem que mentre intervens, sigui al faristol sigui a l’escó, es produiran, es produeixen invariablement comentaris de propis i estranys. Forma part de la vida parlamentària i de les habilitats dels diputats el sortejar-ho amb més o menys fair-play.

Eudald, no és dels que més comentaris fan. Quan el president Montilla va afirmar, va llegir que la Generalitat tenia molts anys per davant. Eudald es veu, que ho va ficar en dubte... Montilla va deixar de llegir, va destapar la caixa dels trons i va contestar qui no li preguntava: “Vostès es pensen que el país és seu, que els que sóm aquí som uns usurpadors, això és el que pensen vostès. Vostè s’ha delatat i delata el que pensen alguns de vostès”.

Déu meu “Quin nivell”. Cada sessió suportem les lectures avorrides del President. Pèrdues de respecte als diputats de l’oposició, que són, som, increpats moltes vegades des d’escons dels grups del govern.

Jo penso com Eudald. Catalunya per ser i poder ser, necessita un plus d’esforç , de confiança, d'unitat, de prestigi. A aquest President no, cada sessió de control és un suplici, el President va nu, no dòna la talla, li tenen que donar les respostes escrites. Tot es fa gris i mediocre sense remei. Molts diputats i espectadors ens avergonyim. I no per això creiem que el País sigui nostre, ni que ningú sigui un usurpador. No, no és això. No hi ha usurpadors, és un altra cosa.

Conec molta gent, que mentre estudiava es va dedicar a fer política en temps difícils, conec gent que a la clandestinitat va estudiar, va lluitar, va patir i.... va acabar la carrera. Van perdre algun curs, altres ni això. Mai els vaig veure utilitzar el fet de fer política com excusa. Molts tenen càrrecs al Govern tripartit, altres són a l’oposició, altres són bons professionals.

Cap d’ells, respondria com va respondre Montilla, per ser President es necessita una majoria parlamentària, però això no cura els complexes, ni dòna recursos.
No, ni Eudald ni cap dels nostres diputats pensem que Montilla sigui cap usurpador. Pensem que és legítim President... havent perdut unes eleccions. Pensem que la Catalunya que volem necessita institucions amb prestigi, presidents amb recursos, més esforç, més intel·ligència, més prestigi que altres països. Ho sabem per històrica experiència.

La Catalunya que vol Montilla i el tripartit poder no. Però tenim dret a discrepar, a expressar-ho, a dir-ho, al menys tant com ells i als mateixos llocs que ells. Aquest president no dòna la talla, ens fa patir cada sessió de control. No sabem que és pitjor, quan segueix el guió o quan se’l salta. Estic d’acord amb l’apreciació d'Eudald, aquest president fica en perill la Catalunya en que crec. No pel lloc de naixement,no. Per capacitats. Ell s’acomplexa, i nosaltres passem vergonya aliena.

APROVACIÓ DE LA LLEI DE L'ICS- I:

S’ha aprovat la llei que converteix l’ICS (Institut Català de la Salut) en una empresa pública. El ponent de CIU a la llei va ser Francesc Sancho, Ebrediputat. Fins després de l’últim minut no va haver-hi acord, tant és així que el ple es va suspendre cinc minuts. Una dura discussió, una interessant situació.

Haviem advertit que sense incorporar les nostres esmenes, i sense l'eliminacio d'una d'ells, no votariem la llei. L'autonomia de gestió dels centres, la possible personalitat jurídica pròpia de centres i establiments de l’ICS, la participació dels professionals en la presa de decisions, la reclamació del patrimoni de la Seguritat social a l’Estat, l'eliminació de la possibilitat de privada als centres de l'ICS i finalment, el titular de la Presidència de l’Institut que reclamàvem no fós directament al conseller/ra de torn i podés ser per un professional de prestigi.

Va haver-hi acord, fins i tot ells votarien en contra d'una de les seves esmenes, estàvem satisfets de la nostra tasca i negociació, de fet el nostre paper va ser reconegut al Ple, només cal seguir el diari de sessions.

Una hora abans, la Consellera Geli, el director de l’ICS i el ponent de CIU Francesc Sancho arribàvem a un acord, concretaven un que ratificava l’acord previ entre els mateixos actors, Xavier Trias i Felip Puig.

A l’hora del Ple era necessari presentar la transacció signada per tots els grups. Se’ns informa que el grup de Ciutadans no està d’acord, per tant la transacció no és possible. Parlo amb Jose Domingo, i em diu que encara no tenen decidit el vot, probablement no votarà favorablement. També em diu, que no ficarà pals a les rodes a les transaccions entre els grups, signarà la transacció. Tema resolt.

Doncs no, ERC, Uriel Beltran, diu que ells no signaran. Interessant situació, interessant discussió. Intervé Joan Ridao, la cosa no va amb CIU, ni amb Sancho, va amb la Consellera. Al·leguen que ells no coneixen aquest últim acord i no signen. Sancho es planta i diu que la Consellera és l’autoritat sanitària de Catalunya, qui li discuteix la capacitat d’arribar acords no és CiU, és un soci de govern, si els socis no estan d’acord i sense autoritat quin és l’acord possible??. L’últim punt transaccionat diu: el Govern nomenarà el President de l’ICS, punt. Caixa o faixa. Es suspèn el Ple cinc minuts. ERC acaba firmant la transacció. Sancho fa notar a la seva intervenció, que no és CIU qui discuteix l’autoritat a la Consellera. Finalment consens, acte de responsabilitat de CIU. Un més, aquest govern potser no és el Dragon Kant, però déu n’hi do.... s’assembla molt. A les cinc, Montilla perd el guió, els nervis, i li surten els complexes.

Interessant situació....... Continuarà

PAS A PAS

El President de la Diputació, Josep Poblet (CIU) ha donat un nou pas en el reconeixement efectiu de les Terres de l’Ebre. Poc més hem de dir: Sempre, sempre els reconeixements efectius, els gestos de govern, la creació de les Delegacions i ara l’obertura d’oficines de la Diputació han vingut de mans de Governs de CIU. És un fet constatable, real, del que ens sentim partícips i co-responsables. Hem escoltat molts cants de sirena, moltes promeses, però nomes CiU ha pres decisions de descentralització efectiva, només CiU reclama més pes electoral per les Terres de L’Ebre. La descentralització, el reconeixement de les Terres de l’Ebre passa no només per l’obertura de les Delegacions, passa pels pressupostos, les inversions reals. Diguin el que diguin, mentre el pressupost de la Generalitat s’ha duplicat, aquí a l’Ebre, la liquidació ha minvat. Amb Montilla paraules poques, fets cap.

Amb CIU: Pas a pas.

UNA BRILLANT INTERPEL·LACIÓ

L’ebrediputat Xavier Pallarès, va protagonitzar l’últim ple abans de l’estiu una brillant interpel·lació al conseller d’agricultura Sr Llena. Pallarès va denunciar les mancances de la política agrària del Tripartit 2 : “Vostès no escolten al sector, vostès no responen a les necessitats del món rural” Vostès han fet que Catalunya amb aquest nou PDR perdi un 20% dels pressupostos que es destinarà en l’àmbit de les ajudes a l’agricultura”.

“Però el nucli de la nostra interpel·lació és el contracte global d’explotació. És una bona eina però... ha estat un rotund fracàs, un fracàs rotund”. Va amollar Pallarès, amb autoritat des del faristol. Va ser una brillant intervenció , tant es així que el propi conseller Llena li va haver de donar la raó: “ És a dir, com a departament estic d’acord amb el fet que no hem posat l’orella prou bé i en que hem de millorar, estic d’acord que no hem resolt prou eficaçment o eficientment els contractes globals de la prova pilot.”

En el torn de rèplica es va discutir de la dimissió del Sr. J. Maria Besora, Director General de Desenvolupament Rural amb el mateix to. Poques vegades es veu al Parlament que en una interpel·lació, el conseller de torn accepti les raons de l’oposició. Xavi Pallarès ho va aconseguir , esperem que això ajudi un xic, un poc, al sector. Per això es fan les interpel·lacions.

ELS COL·LAPSES:

L’amic Jordi Xuclà denuncia al seu bloc els col·lapses a les carreteres gironines, el de la AP-7 , jo afegeixo els de les carreteres i la AP-7 a Tarragona, la insuficiència de les carreteres a Terres de l’Ebre , la Variant de l’Aldea Etc. Etc. Cues,cues, cues, manca de previsió i diligència.

Tots hem viscut les cues per fer-se el passaport o el DNI . Ara m’arriben , en la meva condició de portaveu de CIU a la comissió de Salut, denúncies per l'increment de les cues per vacunar-te... per viatjar.

La demanda ha augmentat, Catalunya i els catalans som viatgers, però a més s’ha de tenir en compte la gran quantitat d’immigrants que volen tornar, de vacances, als seus països. La previsió i la diligència, és a dir la gestió tampoc són el fort d’aquest govern.

Presentarem iniciatives al Parlament en torn a aquesta qüestió , no perquè les votin, perquè ho sàpiguen. Ni així, què ens apostem??.

PARC NATURAL O PATI TRASTER.

Quan algú parla del “rera – país” a mi em ve al cap el concepte de pati traster, Mèxic i EEUU. Un Mèxic... tant exòtic.... i entranyable....i pobre.
No , no és el mateix, però el tracte que tenen els nostres Parcs Naturals és de pena , “penita, pena” i va a pitjor. Una de les reivindicacions , que més vaig fer en l’etapa de desplegament de la Delegació del Govern a Terres de L’Ebre era la dels pressupostos dels nostres Parcs Naturals. Han passat uns quants anys i la cosa va a pitjor. La desídia, la falta d’iniciativa i com no la falta de pela, de pressupost, són la veritable mesura de la sensibilitat del Govern vers els nostres espais naturals.

Es van crear, la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre , les delegacions. De poc serveixen si no s’acompanyen, de sensibilitat i inversions. Ja no vull parlar del Pla Protecció del Delta , de subsidència, de regressió , només vull parlar de manteniment del Parc, dels Parcs Naturals, del pressupost dels Parcs. Una vergonya, per retornar-los. I si ho féssim?? Que passaria si els Ajuntaments que formen part dels Parcs proposa-se’m retornar les peles , (que no arriben a euros) per míseres, insuficients dient-los que no volem ser el “rera país” de ningú i menys a aquest preu.

TORNEM-HI; AMB LA LLEI DE L'ICS

El dimecres el Ple del Parlament debatrà ja, la llei de l’ICS. Fora bó que s’aprovés per unanimitat. El dictamen en comissió esta acabat i publicat. Ho vaig dir, s’ha debatut a corre-cuita. Com a ponent de CiU en el tràmit de la llei, no he quedat satisfet, ens faltaria un parell de setmanes per "acorruar" el text.

La llei , s’embruta amb una esmena que introdueix tota una modificació de la llei de protecció de la salut. L’última setmana però, ha estat intensa pels ponents i per la Llei , s’han incorporat múltiples esmenes, s’arribà a acord en molts aspectes.

Vaig assistir a la conferència que el Director de l’ICS , Francesc Jose Maria va fer a la Cambra de Comerç de Tortosa, em va semblar molt correcta , estariem d’acord en la majoria dels principis que va explicar. Va tenir la deferència d’exposar la nostra de esmena en torn a la participació dels professionals i els seu paper i la nostra demanda d’autonomia de gestió pels centres.

Tinc , però la certesa que els principis no s’adien amb l’articulat. El Departament de Salut és presoner dels seus aliats. Queden poques esmenes vives, d'elles 4 són substancials. Són les que marquen la línea roja, que diferencia una llei útil d’una llei encotillada. Són les que marquen la diferencia entre el vot sí o el vot no.

Si em deixo portar pel discurs del Director de l’ICS a Tortosa, sóc optimista. Si recordo les actituds a la Ponència i en Comissió sóc pessimista . D’aquí al dimecres hi ha temps per negociar i acordar. El Dimecres, el debat i la votació.

Sempre quedarà l’agraïment a Anna Casas, la immillorable lletrada del Parlament. Una estupenda persona.

ELISEU CLIMENT: PREGONER

Eliseu Climent serà el pregoner de la festa del Renaixement. Ho celebro. Sempre que penso amb l’ Eliseu, em recorda Antoni Vives i les nostres converses en torn al paper de les Terres de l’Ebre com a Cruïlla dels Països Catalans. Voliem definir tota una política en torn a aquesta idea, l’Institut Ramon Muntaner, programes culturals, fins i tot un espai mediàtic, reivindicació de llengua i parla, nits de debat i il·lusions.

“Jo crec que les Terres de l’Ebre, en aquests moments , no exerceixen el paper de cruïlla” diu l’Eliseu i... jo i amb seguretat Toni Vives. A Terres de l’Ebre hi ha molts Lenin’s de barri, molts Zola a temps parcial, molt Verdi de poble, que creient-se el paradigma de la ciència, el saber i la creativitat esdevenen la caricatura del tòpic i la correcció política.

En un viatge al Roine , amb Pere Mayor i altra gent del Bloc, em van dir: “Els anomenats progressistes d’aquí, de l’Ebre, ens miren a la gent del País Valencia, com els del nord us miren a vatros”. “Feu un error, us aïlleu”.

Res a dir, les diria massa grosses. Ara i aquí, més val parlar poc i pair bé. Qui se’n surt del tòpic està perdut i és condemnat pels “vigilants de les essències” (Pel tuf que amollen, deuen ser les essències mateixes).

“Les Terres de l’Ebre, en aquest moment, no exerceixen el paper de cruïlla” i jo afegeixo, “ni volen, ni poden” . Governant, qui governa , controlant, qui controla, la idea de cruïlla no la contempla, la de Països catalans els hi queda molt bé als discursos.

Són progressistes del nord i algun afincat al sud .

Callo, ja ho he dit : Les diria massa grosses.