10 de març 2010

EXCEPCIONAL.


En nom de la Catalunya “excepcionada”.


Soc alcalde , veí d’escó de Xavier Crespo alcalde de Lloret, amic de Àngel Ferras alcalde d’Horta i d’altres alcaldes de diversos colors politics. No els nombraré per no comprometre. He viscut episodis problemàtics, de tots colors. Sempre , problemes , incidents , fenòmens meteorològics els hem patit sempre. Sempre. Ara sembla que es consideren excepcionals. Així han estat qualificats episodis diversos com la sequera, les ventades, els temporals de mar que van afectar Blanes i la costa Brava, l’incendi d’Horta i alguns episodis menors i més locals. L’excepcionalitat és l’excusa. Mai un govern ha excepcionat tantes coses i tantes circumstancies.
Els alcaldes sabem que governar , no és administrar la quotidianitat . Administrar la quotidianitat és fàcil, quasi burocràtic. Governar es gestionar , preveure , proposar, avançar-se als problemes, assumir l’excepcionalitat, apretar les dents, fer front a les moltes i diverses excepcionalitats que es van presentant , finalment donar la cara. Governar és difícil .. apassionant.
Quan un govern no assumeix la excepcionalitat , no governa
. Més quan l’excepcionalitat és una excepcionalitat quasi quotidiana. Cada una de les excepcionalitats que segons el govern hem patit, eren excepcionalitat previsibles , governables.
Cap ha tingut una resposta correcta. Cap ha esta governada. Totes han repetit un patró de govern “irresponsable” . El govern no ha assumit la responsabilitat,en cap. La seva excusa: eren situacions “excepcionals”.
En tots els casos, s’ha trencat el principi d’autoritat, en tots s’ha trencat la cadena de comandament. En el cas de l’incendi d’Horta; el màxim responsable sen va a les 11 del mati (segons ell mateix declara) . El seu substitut sembla que no sap , no coneix el canvi en la cadena de comandament. Les comunicacions entre responsables, operatius , politics i afectats no funciona , es trenca. El mateix va passar en les ventades, el delegat no hi era , es trobava a una reunió de partit a Rasquera , La comunicació no funcionava.
Com ara , el responsable no hi es , al director general l’atrapa la seva pròpia imprevisió; el conseller fuig de la seva responsabilitat abans i desprès del temporal. La conseqüència es per el país , els ciutadans , Catalunya es un territori permanentment Excepcionat!!! En la sequera, a les ventades , en el incendis , en els temporals, amb la neu.
En nom de la Catalunya “excepcionada”. Prou president, prou, no volem excepcionalitats. Prou president , prou, excepcions. Prou govern irresponsable, prou d’un govern, ell si excepcional, artefacte inestable. Prou en nom dels alcaldes , dels ciutadans afectats PROU i MAI MÉS, president.