QUÈ CELEBREN ELS DEL GOVERN???!!!!

Es multipliquen els debats. Dimecres a Barna. Abans d’ahir a Girona. Ahir a Món Sant Benet. Avui Tortosa. Ambient pre? Electoral. El format és variable. Quasi tots són més o menys equilibrats, on Govern i oposició és reparteixen el temps de forma més o menys equitativa. Solen ser debats, però, on acabes sol contra el món. L’esquema és va repetint, tres contra un i tots el altres contra CiU. Ja se sap, no es pot anar davant a les enquestes.

Sorprèn, per repetitiu, el cofoisme dels representants del govern. En plena vaga general i ells feliços com un gínjol!!! Són el millor dels governs, en el millors dels mons!! Llavors per què es manifesten ses senyories??? Sortia del local de CIU a Girona, després d’una intensa jornada i el primer símptoma de vaga va ser veure a la distància, Joan Boada manifestar-se.

El debat a casa em resulta un xic diferent. El Govern té 40 minuts reals d’exposició; “Power point” i taula per tres. L’oposició 5-6 minuts reals i fila 0. Espectacular!! Una ventejà que no és pot, no puc deixar d’aprofitar. Qui poc parla poc erra. Contra CIU es debatia millor!! Perquè debats se’n feien... i quins debats!! L’esperit i no sols l’esperit, la praxis democràtica sempre és un plus a favor del futur.

Mentre espero l’inici del debat, recordo la reacció del públic a Món Sant Benet, front el triomfalisme de la representant del Govern. Què celebra sa senyoria!! A quin món viu vostè?? Què no sap com vivim els metges, infermeres, gent de a peu??. De quines inversions ens parla?? De quines millores gaudim?? Mentre la gent viu preocupada per una crisi que els afecta, el govern lloa les meravelles del moment. Espectacular!!!.

Penso, poc pots parlar. Poc cal que parlis. No està el fet en les paraules. Està en les actituds. Con Sandro Rosell.

Ja, el format del debat és una actitud que et regala la venteja dels silencis i les poques paraules.

No es poden estar: Com a Girona, Barna, Sant Fruitós canten les excel·lències del govern. De l'acció de govern. Se m'acut, comento, si tan bo ha estat el govern tripartit, per què no el volen repetir?? Per què tots reneguen?? Els invito a repetir-lo i que la gent jutgi. No hi ha resposta. De fet sé, sabem que si poden, si sumen el repetiran. Tardarien dos minuts en afirmar la gent ho vol, la gent ho ha volgut!!! Però ara per ara es neguen uns als altres, neguen al govern. Són feliços, molt feliços, escolto el Delegat i... aquí hi ha platja!!! Ni un problema, tot està perfecte. El govern?? Molt Bé, gràcies.

Contrasta l’exposició, amb l’ambient del carrer. Què no els preocupa l’atur? Què no se n'adonen ses senyories que la gent està cabrejada?? Què no veuen que cada vegada som menys competitius?? Què no veuen que la crisi és per tot el món, però aquí tenim més atur i menys confiança??. Ni discutir si han invertit o no. Comparant amb els voltants més bé.... no, que no. Donem per bo que han invertit . Pitjor , han invertit malament , aquí tenim més atur i menys industria. Han gastat sense sentit. Què celebren ses senyories??

Un debat, preparat i tot lligat. Pregunta un representant de CCOO, sobre CiU i una comissió de seguiment; i sobre el treball de CIU al Parlament. Comentem amb l’alcalde de Tortosa que a la comissió no hem estat ni invitats!! Al Parlament he fet més de 6000 iniciatives jo solet. Mentre responc penso... no ho diguis però...en plena crisi, al demà d’una Vaga General; el representant d’un sindicat d'esquerres pregunta a l’oposició per les iniciatives- preguntes què ha fet al Parlament?? Espectacular !! Tot un símptoma de per què les coses van com van.

Un govern que són tres partits , algun sindicat que fa feina de polític afí al govern. Ningú assumeix la responsabilitat que els toca, ningú d’ells fa la feina que correspon. Lo important es dir-se (que no ser) d’esquerres. Estan feliços i contents d’haver-se conegut a les cadires.

Mentre els treballadors, els petits empresaris, les mitjanes empreses, els inversors coincideixen amb una més que evident preocupació. Tributs, impostos, peatges... per bastir una enorme burocràcia. Si vol muntar una empresa, pujar un edifici, invertir a un port, fer una indústria.. tardaràs anys i panys, mil informes 10 figures de proteccio. 7 PEINS dos plans costaners unes gotes de Pla territorial, un xic de carta del paisatge, molt de Pla director, el color de la façana ho decideix la direcció general del paisatge o de costes. I si no estan contens l’ACA (Medi Ambient) els acabarà d’arreglar. Paguin les taxes senyors, si no poden no es preocupin tanquen vostès que els hi tramitem l’ajuda social que per això som un govern d’esquerres.

En ple debat els veig tan, tan, tan feliços!!. Que no els vull interrompre. No cal parlar més, com la gent, premem les dents i callem. Em puc equivocar, però penso i dic: El canvi ja no és una qüestió de voluntat és una necessitat objectiva.

Tots feliços i contents celebren les inversions, el debat i la companya de gent d’esquerra. Me’n vaig, no vull trencar la camaraderia. Penso, què celebren ses senyories?? Què celebra l’esquerra de Terres de l’Ebre?

Sobren les paraules, són rics els silencis. És evident, contra CIU és debatia millor. Tot, tot és qüestió de qualitat democràtica. De vegades també els silencis són significatius .

Un vell somni, un nou pont

Avui s’ha inaugurat el pont entre Deltebre i Sant Jaume, o entre Sant Jaume i Deltebre, com vulgueu. Culminant d’aquesta manera tot el procés de realització d’un vell somni compartit per tota la gent del Delta. És hora de celebracions i de felicitacions. No ens han de doldre alabances per a tots aquells que se les mereixen, per a tots els que han participat, espentejat i treballat per a veure l’obra realitzada i acabada. Felicitat doncs als dos ajuntaments, a tot el consistori de Deltebre i de Sant Jaume. Felicitats a la gent dels dos pobles. Felicitats als consellers de PTOP i a tot el govern de la Generalitat, per haver acabat allò que algú en el seu dia es va atrevir a somniar i projectar. Dit queda, però em quedaria curt si no fes extensiva aquesta felicitació a tota aquella gent que en el seu dia va començar el procés, el projecte concret.

Una de les velles reivindicacions i prioritats de la primera Delegació del Govern de Terres de l’ebre va ser l’anella viària del Delta, anella que havia d’unir l’Ampolla en Deltebre, Deltebre en Sant Jaume, Sant Jaume en la Ràpita, tancant a través d’Amposta, l’Aldea i Camarles una anella que unís les 7 poblacions del Delta de l’Ebre. Els projectes tenen noms i cognoms, gent que ha apostat, se’ls ha cregut i els ha impulsat. Se’m dirà que quan es va ficar aquesta prioritat, l’anella viària, damunt de la taula de l’últim govern de la Generalitat presidit per Jordi Pujol es va prioritzar a rebuf del moviment social i del moment polític. Segur que en part és veritat, però també és veritat que des d’aquí, de Terres de l’Ebre hi havia molta gent que ens ho creiem, que creiem molt fermament en aquest projecte, sabent que probablement el començaríem, el projectaríem, per a què uns altres l’acabessin. Un nom: Imma Juan, Alcaldessa de Deltebre, impulsora del projecte, somniadora d’un vell somni a realitzar més enllà del seu mandat; Jordi Follia, Director de carreteres llavors i ara; Sr. La Cruz, Director territorial de carreteres de Terres de l’Ebre llavors, i quasi fins ara; Pere Torres, Secretari de planificació de PTOP; Felip Puig, Conseller de PTOP; Artur Mas, Conseller en Cap; Jordi Pujol, President de la Generalitat. Ells van creure en el projecte, ells van iniciar el projecte, a tots ells els hi correspon la seva part de felicitació i les gràcies corresponents.

Certament, ho he dit i ho torno a dir, felicitacions gràcies a tots aquells que van continuar i han acabat un projecte que no només uneix dos pobles, sinó que és l’inici d’una anella que ha d’unir els 7 pobles del Delta. Un projecte que quan el vam iniciar sabíem que no era d’una força política, sinó de tot un territori. Que és tan important que no solament travessi un riu, que no només uneix pobles, sinó que també travessa i transcendeix èpoques polítiques i sigles de partit, per acabar unint en una sola voluntat a les diverses forces polítiques, a les diferents sensibilitats socials de tota Catalunya i de tot el Delta. Aquest és un projecte de país, aquest és un projecte de la gent. Gent del Delta, felicitats i gràcies, vostre és el mèrit, vostre és el projecte, vostre és el pont. Deixeu-me que us digue que una mica meu era el vell somni, i ara de tots és el nou pont.

Transcripció i vídeo intervenció Sancho al debat correbous

Si voleu veure el vídeo de la intervencio al Parlament, podeu accedir a través del següent enllaç: http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/videos?p_cp1=886744&p_cp2=887432&p_cp3=4&p_cp22=cerca

També us deixem la transcripció de la intervenció:


El Sr. Sancho i Serena

Gràcies, senyor president. Bona tarda, senyores i senyors diputats. Em deixaran i em permetran que comenci saludant alcaldes, veïns del meu poble, les penyes, els ciutadans de les Terres de l’Ebre, no només de les Terres de l’Ebre, de més enllà de Terres de l’Ebre que avui nos acompanyen i els que estan seguint el debat a tot Catalunya.

És un debat, suposo que m’ho deixaran dir col·loquialment, tots ho deuen haver viscut, que ha aixecat molta expectativa, és cert, per no tenir interès i ser una cosa que a la gent no li interessa ha aixecat molta, molta expectativa.

Jo he portat lleis i he debatut lleis importants en aquest Parlament que feien referència a temes de salut, mai he tingut tants SMS, tantes comunicacions, tants ciutadans que s’han dirigit a mi per expressar-me la seva opinió. Mai. No cal que els ho explique, suposo que ho han viscut, ho han viscut tots. I les opinions m’han arribat amb diverses sensibilitats, realment diverses sensibilitats des d’un extrem de l’espectre amb relació al que s’opina dels animals, és a dir, sensibilitat animalista, i un altre tipus de sensibilitats, quan parlàvem de llibertat absoluta i barra lliure entorn a les festes amb animals. Sensibilitats de tots els extrems.

Em permetran dir, i suposo que això no estranyarà ningú i hi coincidiran, que entre aquestes opinions, moltes expressades als mitjans de comunicació, n’hi ha hagut algunes de tremendistes. Un cert tremendisme entorn a aquesta discussió, jo personalment, i suposo que no em caldrà demostrar-ho, perquè també ho deuen haver viscut vostès, l’he viscut. Un cert tremendisme. Avui n’hem tingut algun exemple. La veritat és que alguns dels exemples que surten aquí quan parlen d’avortaments o parlen..., la veritat és que és un tremendisme que a mi em crida l’atenció i em sembla una mala manera de defensar les pròpies posicions. Cada u fa allò que pensa que ha de fer. Però em permetran que jo intenti defugir aquest tremendisme, intenti defugir aquest tremendisme i faci una altra cosa en aquest Parlament que em sembla que és important: que intenti trobar els punts de coincidència, els punts de trobada entre les diverses sensibilitats, que sóc conscient que conviuen dintre de Catalunya, diverses sensibilitats. Jo tinc la meva, i sóc alcalde del meu poble, però sóc conscient que les sensibilitats entorn aquest tema són diverses, molt diverses. I quan a un país hi han sensibilitats diverses en un tema, les forces polítiques responsables el que fan és defugir el tremendisme i buscar punts de trobada.

I deixin-me que avui jo em feliciti en un aspecte, un aspecte que és substancial: des d’Iniciativa, el Partit Popular, fins i tot el diputat Albert Rivera ens han reconegut que el manual de bones pràctiques era un bon manual i que, per tant, resulta que tots expressaven la seva coincidència en el contingut del manual. Llavors, la discussió que avui se substancia aquí és si aquest manual que tots considerem bo es pot transformar en llei, aquesta havia de ser la discussió parlamentària rigorosa, evitant l’enfrontament entre les diverses sensibilitats del país. On està el tremendisme? Per què tan tremendisme si tots estem d’acord que el manual és bo? Que es faci llei? Doncs, miri, no entenc aquest tremendisme i per això el defugim. I els oferim a tots aquest punt de trobada: si el manual és bo, tenim un punt de trobada que val la pena que aquest punt de trobada aquí al Parlament l’institucionalitzem. I aquesta és la nostra principal raó per transformar-lo en llei.

Fixin-se si és fàcil de defugir el tremendisme i buscar la coincidència dels ciutadans d’un país en lloc de buscar la confrontació entre diverses sensibilitats.

És cert que aquí hi ha hagut un debat que no només és entorn als correbous, que també ha implicat o ha tingut una discussió també amb cert tremendisme, eh?, tots l’han viscut, vull dir, frases del que avui he sentit i més pujades de to les vaig escoltar en la discussió de la ILP. També defugiré la discussió. Fixin-s’hi bé, tornem a tenir un punt de trobada, el nostre grup ha tingut un punt de trobada –en el moment de la ILP vam tindre llibertat de vot, i jo mai m’he amagat que jo no era prohibicionista–, però tenim avui un punt de trobada que és important com a país i com a Parlament: el nostre grup respecta, respectarà qualsevol decisió presa per majoria al Parlament de Catalunya. I el Parlament de Catalunya va decidir per majoria, i després d’un debat com el que vam viure, prohibir allò que proposava la ILP. I què proposava la ILP? Proposava prohibir els espectacles amb toros amb resultat de mort. I aquesta era la discussió i això és el que es va decidir.

Jo hi insisteixo, jo no coincidia, ni era prohibicionista, però respecto el que va decidir el Parlament de Catalunya. I em sembla un principi democràtic elemental. Una vegada en aquesta situació, on està la discussió? La discussió és la següent: si el que fem és prohibir els espectacles amb mort dels animals, què passa amb aquells espectacles que no impliquen la mort dels animals? Aquesta és la substancial..., això és el que estem discutint i hauríem de discutir clarament avui aquí: què fem amb aquests espectacles? Evidentment, hi han diverses propostes a banda i banda de l’espectre: una, prohibició absoluta; l’altra, llibertat absoluta.
Dintre d’aquesta discussió, em sembla que val la pena que entrem en allò que pot cohesionar el nostre país: com podem aconseguir que les diverses sensibilitats del país entorn als animals s’apleguin entorn a una llei que poguéssem considerar tots, amb més o menys, amb més o menys discrepàncies, però tots, una llei en la qual ens poguéssem sentir còmodes totes les sensibilitats.
Aquesta és la discussió que hem fet el nostre grup i aquesta és la nostra aportació. És una aportació de sensibilitat, és una aportació de centralitat i és una aportació de responsabilitat, no només del nostre grup. He de reconèixer que aquesta és la discussió que vam tenir amb els portaveus dels altres grups, amb la Marta Cid i amb la Núria Ventura, i també en molts moments amb diputats d’Iniciativa i en alguns altres moments del Partit Popular. Aquesta és la discussió central i essencial que entenem que comporta aquesta llei.

Bé, la nostra posició és clara: si el que es prohibeix és l’espectable amb mort dels animals, val la pena –val la pena– regular aquelles activitats i aquells espectables amb bous en un sentit que em sembla elemental: Fixin-s’hi bé, és una tradició d’alguns pobles de Catalunya, no només de Terres de l’Ebre, és una tradició no compartida per tots els pobles, però és una tradició que es practica dintre de Catalunya. Això no és fer un debat identitari, això és situar geogràficament on està la discussió i on se practica aquesta tradició. Però diem una cosa: la discussió no és purament catalana, la discussió entorn a l’animalisme i al respecte als animals desborda l’àmbit de Catalunya, el que passa és que a Catalunya, i molts alcaldes d’aquí quan signem el que signem sabem el que estem fent, estem disposats a fer una cosa: mirin, jo com a alcalde, com a diputat i com a ciutadà penso que perviuran i perviuen aquelles tradicions que són capaces d’adaptar-se a les exigències ètiques, a la sensibilitat de la gent que la practica, a la sensibilitat del temps on es practica i a la sensibilitat de l’àmbit geogràfic on es practica. Si som capaços de fer això, perviu la tradició. I a mi m’interessa que pervisqui la tradició del meu poble, però també m’interessa trobar punts de trobada ètica, moral, de sensibilitat amb tota la resta del país, perquè és la manera de viure tots tranquils i de saber viure junts.
Per tant, el manual de bones pràctiques, que és un esforç que vam fer ja fa anys alcaldes i penyes, va en aquesta direcció. Nosaltres som conscients quan practiquem les nostres festes que podran perviure, que tenen més sentit si nosaltres incorporem la sensibilitat del país i som capaços d’allò que ens demanda el país. I no és contradictori. En un cas amb una ILP, en la qual jo no estava d’acord amb la prohibició, però sí que era una exigència ètica d’evitar la mort i el maltractament a l’animal, allí amb[#] la prohibició. Aquí amb la regulació, podem aconseguir com a mínim minimitzar qualsevol pràctica de maltractament, iniciar una discussió entorn a com hem de tractar els animals i deixar un camp obert de punt de trobada entorn a com aconseguim que les festes i tradicions de pobles de Catalunya tinguin aquest respecte ètic, aquesta exigència que moltes sensibilitats del territori, que moltes sensibilitats dels catalans ens demanden. I això és el que fem amb la llei.

Tant tremendisme, però si el manual de bones pràctiques el consideren bo tots; si l’ha considerat bo el Partit Popular, l’ha considerat bo Ciutadans, l’ha considerat bo Iniciativa, a què ve tant tremendisme? Mirin, ens acusen de fer política, cal que ho expliqui? Evidentment que fem política; electoralisme, no, política. Fem política, i evidentment, a la política hi han eleccions, no [#], però fa molt temps que jo estic defensant les nostres festes, fa molt temps que estem amb el manual de bones pràctiques, no aquí com a Convergència, com a alcalde, al territori, fent un manual de bones pràctiques de fa cinc anys. Això és electoralisme? Fa cinc anys que vam ser aquí, ho vam portar quan ho vam portar i coincideix amb el moment electoral perquè hi coincideix. I si em pregunten si vull treure vots, sí. I vostès? Escoltin, què estem discutint, però si el problema no és aquest; el problema és per què es vol portar en aquest camp la discussió en lloc de portar-la al camp allí on ens trobem, allà[#] entre tots dir: «Escoltin, però si estem d’acord en el manual de bones pràctiques, quin problema hi ha que es transformi en llei? Quin problema hi ha.»

Fem política, senyors, però fem política en majúscules, fem política d’una vegada. Busquem els punts de trobada en lloc de buscar els punts de divergència. I en aquest cas, els agradi o no els partits majoritaris en aquest Parlament els hem trobat: Esquerra Republicana, Partit Socialistes i Convergència i Unió no només hem parlat, sinó que hem presentat esmenes conjuntes i hem ofert l’acord als altres grups. No els crida l’atenció això? No els crida l’atenció? No pensen que això realment era possible aplegar aquesta sensibilitat? Com és possible que aquest acord no l’haguéssim pogut trobar en altres grups quan hi ha un acord de fons entorn al contingut de la llei i el desacord és entorn a la forma: si ha de ser un manual, si ha de ser per decret o ha de ser per llei. Com és possible que la gran discussió, aquesta tremenda discussió acabi sent això quan és un tema purament formal? Doncs, política, eh que sí? Doncs, és política, sí, senyors, però no la nostra, la seva; no la nostra, la seva.

Quan em diuen que no hi ha explicació ètica a una prohibició i a l’altra regulació, és el mateix, és exactament la mateixa discussió la de la ILP que la dels correbous; és el mateix, segur? Segur que hi ha una diferència substancial entre la mort de l’animal i la no-mort de l’animal. Estan segurs... Mirin, deixin-me fer una cosa, prenem[#] una certa distància, els explicaré una anècdota perquè ha passat avui i em sembla que és interessant. Aquest dematí, atesa aquesta expectativa tan important que hi ha hagut entorn a aquesta llei, parlo amb un periodista nord-americà, d’acord?, i la discussió precisament era aquesta. Em deia: «Pero es que es lo mismo.» No entenia la diferència ètica, fins que jo li he dit: «Escolti, vostè és nord-americà?» I em diu: «Sí.» Dic: «Doncs, miri, les festes amb correbous són més semblants al rodeo que a la corrida.» I em diu: «Oh, es que el rodeo no es lo mismo.» No és el mateix, prenguin distància. No ho veuen que no és el mateix? L’anècdota em serveix perquè una cosa que és tan evident quedi evident.

Cal explicar que hi ha una diferència entre la mort de l’animal i la no-mort de l’animal? Cal explicar que els mateixos promotors de la ILP van voler que el que es prohibís fos els espectacles amb resultat de mort i que, per tant, quedava un buit en aquells espectacles que no té resultat de mort? Cal explicar-ho? Però si això es va votar en aquest Parlament i va quedar fil per randa damunt del paper que això era el que passava i quedava un buit entorn als correbous i al que això significava, aquests espectacles, aquestes festes que no impliquen la mort de l’animal. I que a damunt els mateixos participants, els mateixos organitzadors ja havien procurat tenir un manual de bones pràctiques per tal d’incorporar aquesta exigència ètica d’evitar el maltractament a l’animal.

Ara deixin-me dir una cosa i deixin-me acabar d’una manera que espero que m’entenguin: jo he sentit retrets aquí d’alguns grups, he dit no faré tremendisme, ni entraré en la discussió, no ho vull –no ho vull–, vull el contrari, vull donar al Partit Popular les gràcies perquè ens votarà la llei i vull donar al diputat de Ciutadans les gràcies perquè no s’hi oposarà. Però deixin-me dir una cosa: mirin, jo els he vist fer tremendisme de tertúlia, i vostès ho saben, ho necessiten, és la seva raó de ser. Tremendisme pur de tertúlia. No només en això –no només en això–, també atiant alguna polèmica com el debat lingüístic que vostès han proposat i que certament no és al carrer. No som nosaltres que necessitem aquest tremendisme per sobreviure a les tertúlies; són vostès qui necessiten sobreviure a les tertúlies perquè són incapaços d’incidir en la societat catalana i aconseguir resultats en aquest Parlament. Van a plorar a les tertúlies allò que saben que no podran defensar amb garanties ni amb vots ni al Parlament ni al carrer. Per tant, no plorin tant a les tertúlies, intentin trobar més punts d’aplegada i els garanteixo que els [#]anirà bé.


I deixi’m dir-li una cosa: lliçons jo les acceptaré sempre, però sempre que vostès siguin capaços d’acceptar aquelles lliçons i aquelles demandes que surten de la societat catalana. No hi ha debat identitari, el problema que vostès tenen és que aquesta i aquella és una llei aprovada pel Parlament de Catalunya i no al Congrés de Diputats a Madrid. Aquest és el seu problema, no el nostre.

Gràcies i bona tarda.

BOUS!! FESTES!! TERRES DE L'EBRE!!!!

Ahir al parlament es va aprovar la llei que regula els correbous, los nostres bous. Amb el vot en contra de ICV , l'abstenció de Ciudadanos i 5 vots del PSC que van votar en contra o es van abstenir o no van votar . Una molt ampla majoria de més de 110 diputats van avalar la llei i la festa. Em va correspondre l¡honor de proposar i defensar la ultima llei de la legislatura i jo espero que de l’etapa dels tripartit. Un honor estar al Parlament del meu pais i poder defensar les tradicions,les festes dels nostres, del meu poble.
Un resum de la meva posició i declaracions és la que fa l’agencia EFE. Jo no ho sabria resumir millor, així va ser així ho comptà EFE. Gràcies a tothom.
Barcelona, 22 set (EFE).- El diputat de CiU Francesc Sancho ha defensat avui la "coherència" d'impulsar una llei que 'blindi' les festes dels correbous i oposar-se a les corrides, i ha qualificat de "tremendisme de tertúlia" les crítiques d'ICV al projecte de llei que garanteix la celebració de les primeres.

Segons que ha indicat Sancho en unes declaracions fetes als passadissos del Parlament, "tothom té les seves creences, però no resulta contradictori impulsar el projecte de llei dels correbous perquè amb rigor se'l pot diferenciar clarament del que deia la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que va prohibir les corrides" a Catalunya i que va ser aprovada el mes de juliol passat.

"En el primer cas, -ha recordat-, es prohibeixen les corrides perquè hi ha la mort de l'animal, amb la qual cosa existeix una diferència radical respecte a les celebracions amb correbous".

"A tots ens preocupava la protecció de l'animal i evitar els maltractaments -ha afegit aquest mateix diputat de CiU i alcalde de l'Ampolla (Baix Ebre)- i en aquesta llei es garanteix les dues coses i se sanciona aquells que exerceixin un mal tracte".

Segons Sancho, "un punt de trobada de tots els diputats és el de considerar que les tradicions que poden perdurar són aquelles que amb capaços d'adaptar-se a la sensibilitat dels temps, i això és el que intentem fer amb la llei dels correbous, al marge que ens agradin més o menys".

"Entenem que el Parlament ha de prohibir només el que és imprescindible i regular tot allò que és possible fer-ho", ha precisat.

Sobre els retrets llançats contra CiU per l'únic grup que es preveu que votarà aquesta tarda en contra el projecte de llei de correbous, que és ICV-EUiA, Francesc Sancho ha lamentat "el tremendisme de tertúlia" i que es facin "crítiques dures i desproporcionades" als que defensen els correbous.

"Quan s'arriben a certs límits és millor no respondre, perquè entrar en aquesta dinàmica no aporta res positiu", ha assegurat el mateix diputat convergent.
En un to molt diferent s'ha pronunciat també als passadissos del Parlament el diputat del PP Rafael Luna, en opinar que el que impulsen lleis com la de prohibició de les corrides i de 'blindatge' dels correbous "no és el debat animalista, sinó el nacionalisme excloent". EFE

EL CANVI e-REAL .

A traves de la xarxa m’arriba, de forma massiva, “informació”, articles, “opinió” sobre el suposat i no comprovat canvi e-real. (irreal?). També a través els mitjans de comunicació oficials , la campanya disfressada d’informació va fent forat. Un dels camps on la e-real (irreal) informació és més insistent i a l’hora irresponsable ( e- responsable) , és en Salut. Hem vist , veiem com s’inauguren Hospitals, s’anuncien projectes , noves instal•lacions que en el millor dels casos no estarien acabats abans dels 2016. Es tallen cintes , es fan promeses. Tota una campanya propagandística .

Al temps s’anuncia la retallada en el concert als Hospitals i centres de la XHUP , es retalla un 25%, corresponen a la medicació de dispensació ambulatòria (per exemple la del càncer), es retarda el pagament del concert de manera que les empreses incrementen el cost al tenir que acudir al crèdit. Els proveïdors pateixen per cobrar... el servei que ja han prestat. Sabem i ho afirmem que el Cat Salut , quantifica un deute superior als 200 milions d’euros superior al previst, nomes aquest any. Sense comptar el de l’ICS. Les factures al calaix, els comptes de les empreses públiques, el dèficit final del departament es quantifica en milers de milions. El canvi e-real, no acaba aquí. Consisteix en plena crisi i desgavell pressupostari, seguir tallant cintes i prometen , més i més despesa , sense saber ni per a què, ni com es pagarà.

Els integrants de la Junta Clínica de l’Hospital Joan XXIII a Tarragona, han expressat la seva voluntat de dimitir en bloc , ja que de lo que els van prometre només es realitza la tercera part i “ es tallen cintes a bombo i plateret , mentre es retallen serveis i personal”

No és poden fer nous hospitals , CAP’s , quiròfans , sense saber com els dotarem , com pagarem el personal. Quina utilitat tindran. Avui la tendència es a reduir l’estança hospitalària, afavorir l’ambulatorització i el domicili. Avui les TIC , permeten altres maneres de fer.

Hem vist com nous Hospitals ha estat inaugurats , sense la suficient dotació, amb problemes per trobar i pagar el personal , amb problemes d’acabats. Mentre l’Hospital de referència al que pretenien substituir, perd competitivitat amb menys ocupació de llits , amb quiròfans i altres infraestructures , només utilitzades a hores. Total paga el poble.

En plena crisi, es retallaran els pagaments però no es deixarà de tallar cintes, ni es deixarà de fer sumptuoses promeses ,amb final feliç .. o no... al 2016!!! La utilitat dels nous Hospitals , el sentit del canvi e-real (irreal) no és millorar la salut, ni planificar el futur. El canvi e-real(irreal) esta programat per aconseguir vots. Al preu que sigui. Total paga el poble.

Això és decadència... , això és indecència.

Salut gasta més de 43.000 euros en canviar un logo

(notícia publicada a e-noticies. Podeu veure l'article original a: http://economia.e-noticies.cat/salut-gasta-mes-de-43000-euros-per-canviar-un-logo-43691.html)

Salut gasta més de 43.000 euros en canviar un logo

La nova imatge de marca del Parc de Salut de Mar de Barcelona

Una mica més de 43.000 euros, més l'IVA, és el cost total del canvi d'imatge corporativa del Parc de Salut Mar, després del concurs d'idees convocat pel Departament de Salut, segons les dades publicades pel Butlletí Oficial del Parlament. Aquesta qüestió va ser plantejada mitjançant una pregunta dirigida al Govern pel diputat de CiU Francesc Sancho.

En la resposta de la consellera de Salut, Marina Geli, s'afirma que "per triar el nom i el logotip del Parc de Salut Mar es va fer un encàrrec a Esade sobre les directrius d'elecció de la nova marca". S'afegeix que el consell rector va triar entre les quatre ofertes presentades i que el desenvolupament de la imatge corporativa va córrer a càrrec de DVA Associats.

També s'especifica que els criteris aplicats es van basar en qüestions com "definir" i "desenvolupar una nova marca", la "detecció de valors comuns", o la "generació d'idees per la marca". Finalment, la nova imatge de marca porta el nom de Parc de Salut Mar de Barcelona, i el cost total del canvi és de 43.160 euros més l'IVA.

16/08/2010

MONTILLA ,RUIZ MATEOS, LOLA FLORES.

CREDIBILITAT :
Ruiz Mateos, Rumasa, Lola Flores són noms que em venen a la memòria quan algú vol donar–li categoria d’imparcialitat i veracitat a les actuacions i peritatges d' Hisenda. La utilització dels informes i funcionaris d’Hisenda a favor dels poders de l’Estat i del partit que governa són un clàssic. La labor “exemplaritzant” i propagandística al servei de determinada causa una evidencia.

RIGOR:
M’he repassat (el que m’ha arribat a les mans) el peritatge d’Hisenda refent al cas Palau. No afirma (perquè no pot) que Ferrovial rebés tracte de favor per part dels governs de CIU. Tampoc apunta (perquè no pot) que un sol euro del Palau hagi ingressat als comptes de CDC, tret dels declarats convenis de la fundació Catdem. Atribueix pagaments a Daniel entre 2003 i 2008. El problema és que si es vol identificar Daniel amb l’amic Daniel Osàcar, es topa amb la lògica del calendari, ja que com tots el militants de CDC mínimament informats saben, Daniel Osàcar no va substituir a Carles Torrent, no es va incorporar al departament de finances de CDC fins el 2005. Atribueix pagaments al bo de Carles Torrent en dates en què ja havia mort.

Atribueix pagaments a empreses que van facturar al Palau. Aquestes empreses tenien com clients a diversos partits polítics. No sol CDC. No té en compte (o no vol) que a partir del 2004 quan ja no adjudicava CDC Ferrovial va incrementar les seves adjudicacions. Com la mateixa Ferrovial ha explicat.

L' OFENSIVA:
Tot i la debilitat de l’Informe d’Hisenda, que arriba a utilitzar l’opinió de determinades webs, des del món polític relacionat amb el tripartit s’incideix i s’aprofundeix amb l’ofensiva per aconseguir que la fiscalia pressioni i proposi un any després de tenir a les seves mans els mateixos documents, el processament , imputació de quelcom relacionat amb les empreses o amb CDC, per tal que el cas tingui encara més volada i incidència política. Una tàctica pròpia d’un govern agònic i d’unes forces politiques capaces de portar a la ruïna al país. Unes forces polítiques dispostes a morir matant. Poc importa que les possibles imputacions acabin en unes més que previsibles absolucions. Les eleccions ja hauran passat , davant de la agonia tot “ estertor ” si val. Ara és l’hora de fer mal, després no caldrà ni demanar disculpes.

MONTILLA :
En aquesta tessitura el veritable rostre de Montilla es fa evident. El rostre de l’home que va acompanyar a J M Sala fins la porta de la presó. Per tal d’agrair-li el finançament irregular del PSC i el fet de donar la cara per tota l’executiva.
El veritable rostre de Montilla, el mateix que tenia Ramon Garcia Bragado com a Secretari de la Presidència i del Govern. Un rostre que no s’immuta per preguntar a altres si dimitiran si hi ha imputacions.

Un rostre que no s’immuta demanant explicacions i denunciant que no s’han donat, quan en seu parlamenària van impedir la compareixença d’Artur Mas, amb els vots del PSC. Per poder dir què?? Què no el van deixar explicar-se??

A ell, a Montilla ja li han imputat al seu secretari, al secretari del seu govern. A ell, a Montilla, que ha estat membre ( i quin membre) del Consorci del Palau . A ell, a Montilla, que presidia un govern amb un paper ( i quin paper) en el òrgans de direcció del Palau i de l’Orfeó mentre es produïen els fets dels que avui demana explicacions. A ell, a qui ja li han imputat el secretari, a ell que va presidir el Consorci, a ell que va pecar com a mínim per omissió del deure de vigilància, a ell i al seu avergonyit rostre li demano explicacions!! Pensa iniciar un procés intern d’investigació al seu partit? O no fa falta? Ja coneix tots els fets? Pensa donar-li el mateix tracte a Bragado que a Sala?

No espero del rostre de Montilla cap explicació, cap indici. No mereix perdre ni un moment, ell ha portat al país a una ruïna moral i econòmica. Ell intentarà allargar la situació i portar a tots a compartir la seva irreversible agonia. És el rostre de Montilla i la seva veritable (mesquina?) categoria moral.

El PAÍS:
El país no por perdre’s en aquesta mesquina i trista tàctica. No podem perdre ni un minut més en donar resposta a la provocació del ressentiment, de la mediocritat del desauciat. És difícil, però val la pena no caure en la provocació . Mirar endavant fent propostes i treballant per canviar , perquè ara més que mai canviar il•lusiona!!!

COMUNICAT DELS ALCALDES D’ARNES I L’AMPOLLA, I EBREDIPUTATS, XAVIER PALLARÈS I FRANCESC SANCHO

Davant la viabilitat que ha donat el Consell de Garanties Estatutàries, en el que han votat favorablement els seus membres per unanimitat, que el dictamen aprovat en la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya és totalment estatutari, els Ebrediputats Francesc Sancho i Xavier Pallarès lamenten la manca de rigor i d’argumentació del Partit Popular. Els Ebrediputats demanen al PP que donin disculpis als aficionats de les Terres de l’Ebre pel neguit i la intranquil•litat que els han causat, per haver utilitzat les Terres de l’Ebre com a moneda de canvi, posant en perill l’aprovació de la llei que regula les nostres festes tradicionals.

Al mateix temps, reiteren la seva petició de què el Govern de la Generalitat acceleri l’aprovació de la llei dels correbous, que ja ha estat votada en Comissió per la majoria de partits, i que ha estat avalada pel Consell de Garanties Estatutàries, i que ho faci en aquesta legislatura. Aquesta aprovació pot arribar de dues formes: a través del tràmit parlamentari, o directament del Govern a través d’un decret-llei.

L’Ampolla, 05 d’agost de 2010

CiU afirma i garantitza que es continuaran fent correbous a les Terres de l’Ebre

(NOTA DE PREMSA)

Alcaldes i càrrecs electes de les Terres de l’Ebre de CiU es comprometen a garantir la continuïtat dels correbous, a l’igual que també ho ha fet el President de la federació, Artur Mas

Aquest dijous al matí ha tingut lloc a Amposta una roda de premsa d’alguns alcaldes i càrrecs electes de Convergència i Unió, per a argumentar la posició del partit respecte als correbous, i per a tranquil·litzar aquelles persones que veuen en perill els bous de les Terres de l’Ebre, assegurant que des de CiU es farà tot el possible per salvaguardar aquest espectacle, comptant a més amb el compromís del secretari general de CDC, i candidat a la presidència de la Generalitat, l’Artur Mas, el qual ha afirmat que “si la llei no és aprovada aquesta legislatura, donaré instruccions perquè sigui aprovada l’abans possible”.

L’Alcalde d’Amposta, Manel Ferré, ha remarcat que “teníem una gran ocasió de blindar els correbous a través de la proposició de llei que CiU havia plantejat, i en la qual es pretenia regular les festes tradicionals dels bous al carrer”. El mateix Ferré ha continuat afirmant que a través de la Comissió de Cultura al Parlament, es va acabar votant favorablement el dictamen, però “per una pataleta del Partit Popular de voler portar aquest dictamen al Consell de Garanties Estatutàries han aconseguit que no es pugi votar la llei, i per tant, que no s’acabi aprovant”

Al mateix temps, l’alcalde d’Amposta es lamenta pel fet de què podent obtenir seguretat jurídica per als ajuntaments amb l’aprovació de la llei dels correbous, ara continuem tenint una certa incertesa legal, i argumenta que “els consistoris som els primers interessats en què es reguli la celebració d’aquests tipus d’esdeveniments, per a poder tenir una seguretat legal, que ara no tenim”.

Per concloure la seva intervenció, Manel Ferré ha volgut destacar que “els alcaldes i càrrecs electes de CiU a les Terres de l’Ebre ens hem preocupat, ens hem mobilitzat, i hem aconseguit el suport i compromís de l’Artur Mas de garantitzar la celebració dels correbous, en les seves diverses modalitats. Tots els alcaldes de CiU donem la cara, i nosaltres som la garantia que aquesta tradició tindrà continuïtat, i que aconseguirem un marc normatiu que així ho garantitzi”.

Per la seva banda, l’Ebrediputat i Alcalde de l’Ampolla, Francesc Sancho, ha comentat que “encara hi ha possiblitats que es pugui aprovar la llei aquesta legislatura, però aquesta possibilitat passaria perquè hi hagués un nou Ple al setembre, abans d’acabra-se la legislatura, o també, que el Govern elevés el dictamen votat i aprovat al Parlament a Llei, a través d’un decret-llei”. Tot i això, remarca Sancho, “ara per ara això és potestat del President Montilla i si ell no ho fa aquesta legislatura, l’Artur Mas ja s’ha compromès a fer-ho en la següent”.

El senador i ex-alcalde d’Amposta Joan M. Roig ha volgut destacar el mal comportament del PP, que “per defensar las corridas, han utilitzat com a moneda de canvi els correbous, i això és un error molt greu”.

Per concloure Ferran Bel, Alcalde de Tortosa, ha afirmat que “si l’Artur Mas és President, els alcaldes, i els organitzadors d’aquests actes la temporada que ve tindrem cobertura legal, i a més ampliada, ja que a partir del Manual de bones pràctiques s’han introduït esmenes per a vetllar pel bon i correcte funcionament dels correbous”.

Amposta , 5 d’agost de 2010

BOUS A L'EBRE: ARA QUÈ???

BOUS A L’EBRE : ARA QUÈ?


Ho havia anunciat, era previsible. La ILP contra les curses de braus ha prosperat i en conseqüència es prohibeixen a Catalunya les curses de Braus amb mort de l’animal. El resultat ha estat semblant al que ja es va produir en primera instància quan es va admetre a tràmit la ILP. Ningú pot mostrar-se sorprès. Precisament preveient aquest escenari varem presentar una proposta de llei per tal de regular i blindar els bous al carrer, que acabem anomenant “correbous”. Era voluntat majoritària del Parlament, aprovar la llei que blindava els correbous en aquest Ple. ERC PSC i CIU en el tràmit de ponència havíem incorporat esmenes , aprovat el dictamen i presentat al Ple la llei.

Per què a aquest Ple? Perquè creiem que era important deixar clar que la prohibició dels Braus amb mort no afectava als bous de l’Ebre. Era important deixar clar que els bous i les seves modalitats, respecten l’animal, que el manual de bones pràctiques garanteix el respecte a l’animal. També era important que s’aprovés en un moment polític favorable , on els animalistes més radicals ja tenien el seu triomf. Els moderats d’un i altre parer respectaran la democràcia.

Evidentment ara preocupa que aprofitant la deriva i eufòria provocada per l’aprovació de la ILP algú pugui voler anar més enllà, prohibint algunes modalitats del correbous. Ho he explicat i ho torno a dir .

Ara cal consolidar aquelles tradicions que són capaces de adaptar-se a les exigències ètiques del nostre temps , cal aconseguir majories parlamentàries. No es pot voler un tot a canvi d'acabar amb un res. Si és radicalitza s’acaba afavorint als radicals d’un i altres signe.

Ara cal consolidar, votant en Ple, allò que una majoria del Parlament ja ha votat en comissió. El PP ho ha impedint posant en perill al bous de l’Ebre , afavorint el radicalisme de signe contrari al d’ells.

Ara cal consolidar lo que es practica a les nostres festes , el manual de bones practiques fet Llei.

Ara un compromís de CIU, aconseguirem aprovar junt als altres diputats de l’Ebre de ERC I PSC la llei que regula els correbous. Blindarem els correbous.

Ara una seguretat de CIU, sinó és pot fer aquesta legislatura ho farem a la propera , amb la majoria del Parlament. Ho farem per llei o per decret, com sigui però ho farem.

Ara cal exigir al PP que deixi de jugar al radicalisme i la confrontació social i que deixi que la voluntat majoritària del Parlament ja expressada en al votació del dictamen en comissió s’expressi al Ple. Demostrant que el Parlament no esta en contra dels bous, sinó de la mort. Deixin que el PLE APROVI la llei que regula els correbous.

Ara cal tranquil•litzar a les penyes , aficionats i participants de les festes dels nostres pobles. Poden estar tranquils ,tindrem més bous, no menys. ,blindarem els correbous. Paraula de CIU, paraula d’ebrediputats.

Ara CIU.

F Sancho i X Pallarès alcaldes i ebrediputats.

COMUNICAT DE F. SANCHO I X. PALLARES.

COMUNICAT DE FRANCESC SANCHO i XAVIER PALLARES: Alcaldes d’Arnes i l’Ampolla , ebrediputats.




El Diputat i Alcalde de l’Ampolla, Francesc Sancho i el diputat i alcalde d’Arnes, Xavier Pallarès , davant de la situació que ha provocat el Partit Popular al portar la Llei de regulació dels correbous al Consell de Garanties Estatutaries, demana a aquest partit que retirin la petició d’informe davant el Consell de Garanties, per a poder d’aquesta manera, continuar amb la tramitació de la llei que regula els correbous. Al mateix temps, Sancho i Pallares afirmen que si no poden votar a favor de la llei dels correbous, no tenen res a votar sobre aquest tema en el Ple que fan aquesta setmana.

Segons Sancho i Pallarès si no poden defensar els bous del seu poble i de les Terres de l’Ebre, no tenen res a defensar en aquest tema . Així mateix, afirma que no deixarà que cap grup de pressió els facin xantatges, i per suposat, no permetran que les Terres de l’Ebre siguin moneda de canvi de res.

Sancho i Pallarès , a més a més, es reafirmen en el seu compromís de continuar treballant en un futur per aconseguir la regulació , i que es doni cobertura jurídica a les festes dels bous tradicionals de les Terres de l’Ebre, incorporant a la mateixa regulació el manual de bones practiques amb les esmenes consensuades al Parlament.


L’Ampolla. Dilluns , 26 de juliol de 2010

EL PSC I LA SEVA RENÚNCIA AL CATALANISME

El 29 de setembre de 1979 el PSOE renunciava, en un congrés extraordinari, al marxisme. Aquella decisió liderada per Felipe Gonzalez va ser decisiva per la transició i per el paper i hegemonia del PSOE com a referent de l’esquerra espanyola.

Crec sincerament que Catalunya necessita al PSC, com l’Espanya de la transició necessitava al PSOE. Després de la sentència del Tribunal Constitucional el catalanisme té un repte tan important com el que es va produir a Espanya als anys 70-80. El futur de Catalunya depèn de la voluntat, capacitat i habilitat política dels seus representants. No parlo d’unitat, parlo de la capacitat de construir majories socials en torn a un ideal de país, de nació. Com va passar a la transició, no cal unitat . Sí que cal un ample acord, un “bloc històric” en torn a una idea de poble, de nació, i el seu concepte de futur. A Catalunya aquest gran acord ha estat "lo Catalanisme". Un concepte que quasi mai ha significat unitat política, més bé ha estat un repartir-se els papers, acceptant però que el subjecte era Catalunya i el seu encaix (o no) al concepte Espanya, sense renunciar mai a la seva personalitat, a la seva raó de ser. Catalunya com subjecte i objecte de fer política

El paper assumit pel PSC , dins un PSOE jacobí va ser, era i és difícil. El PSC ha representat, amb encerts i errors , com tots, un ample ventall social del catalanisme polític. La seva ànima catalana sempre ha tingut una flameta encesa. Els Raventós, Obiols, Nadals, i com no Maragalls, sempre han tingut clar que el subjecte i objecte de la seva política era Catalunya, la seva nació.

Ara, la sentència del Tribunal Constitucional diu que Catalunya, la nació, no pot ser ni subjecte, ni objecte “jurídic” de fer política. La definició de nació no té validesa jurídica. El preàmbul, i el catalanisme, com anècdota. Tots els que ens sentim catalanistes , sabem que aquesta qüestió és innegociable. Seria renunciar a la nostra raó de ser. Si ho acceptàvem no seriem catalanistes, seriem un altra cosa.

Aquesta és la disjuntiva. Les declaracions de Carme Chacón i altres, lligats a la direcció del PSOE; l’actitud dels diputats del PSC a Madrid, té avui una transcendència molt superior a qualsevol altre moment de la nostra història, llevat la transició. Avui han de decidir, quin és el subjecte i objecte, la seva raó per fer política. Si la resposta és el PSOE i Espanya llavors s’entén que el PSC assumeix el paper de "quinta columna" en el sí de la nació. Una renúncia transcendent de la seva personalitat , de la seva tradició catalanista. La renúncia al catalanisme.

Algú pot pensar que la transició s’acaba, que el mapa “autonòmic” és definitiu , que la sentència del Tribunal Constitucional és el marc “jurídic”, l’únic "marc jurídic" possible de la política catalana. Catalunya, la nació catalana deixa de ser el subjecte jurídic de la política catalana. Una renúncia sense congrés extraordinari al catalanisme. Una renúncia de facto que ha portat a tots el que l’han practicat a la marginalitat política a Catalunya. Com el PP ( i no només el PP).

Catalunya necessita catalanistes. Si el PSOE no els vol tal com són: Catalans i catalanistes, sàpiguen que els esperem amb els braços oberts, al camp del catalanisme . Sense condicions. Catalans: Catalunya!!!

BOUS. PERILL. BOUS, BOUS.

El PP ha portat avui la proposta de llei dels correbous al Consell de Garanties Estatutàries (com el Tribunal Constitucional, en català), lo que fa que no pugui entrar a l’ordre del dia del proper Ple. Tenint en compte que és probable la dissolució del Parlament abans de retornar al setembre, la regulació dels correbous (los bous) està en perill. Així ho han volgut, així serà.

Ja a la comissió, en el moment del dictamen, el PP va mostrat la seva tàctica adduint que no estava justificada l’urgència del tràmit. Posteriorment i sense embuts van deixar clar que jugaven al “Tot o Res”, o es podien fer bous a tots els pobles o a cap; o és garantia que no tenien problemes “las corridas” amb mort o en tindríem tots. Com sempre el PP porta les coses al límit, si es prohibeix a Barna és prohibeix a l’Ebre. Argumenten amb l’estomac, parlen de corrides espanyoles, de la roja, en contraposició a festes catalanes. Busquen la confrontació. El Bous de l’Ebre són la seva moneda de canvi, segons em consta havien dit que si les penyes “deien No” al consell de Garanties, ells no ho portarien. No els han fet cas; ho han portat. També em sap mal pel seu diputat, un bon amic i millor persona.

Nosaltres havíem adquirit el compromís de treballar i votar a favor del sector taurí Ara ens deixen sols i en perill a l’Ebre. Si no defensen los bous de l’EBRE No defensarem els bous de cap lloc. Si al Ple no puc defensar los bous del meu poble,que no comptin en mi per defensar-ne cap. El PP sempre acaba posant en perill, fins i tot, allò que diu que defensa. Quan es juga a Tot o Res, sempre es corre el perill de quedar-se sense res. Ells ho volen així. Així ho tindran.

MONTILLA: UN PRESIDENT A LA SEGONA FILA.

Escric, escrivia indignat per la sentencia del tribunal constitucional. Escric, escrivia decepcionat pel discurs del president Montilla. Avui Enric Juliana escriu a la Vanguardia: “discurso fúnebre de Montilla”. Un discurs que volia acontentar a Déu i al diable, crític amb el constitucional, condescendent amb la sentència. Un discurs que contenia totes les esquerdes de la divisió, de la confusió civil a la que ens ha sotmès el tripartit. El discurs de la incoherència interioritzada pel PSC, pel tripartit, per ERC. El discurs d’un líder polític lligat de peus i mans. Un líder que no li pot dir, com a fet Artur Mas al PSOE , "no comptis en mi". Que no li pot dir al PP "no comptis amb mi". Uns i altres saben que, o bé en tot o bé en qüestions de nació , poden comptar amb ell.

Carmen Chacón, ministra de defensa, cap de l'èxercit “garant de l’unitat constitucional espanyola”, militant i cap de llista del PSC donava el “vist i plau” , “el enterado” del PSC a la sentència de mort de l’Estatut. No podia fer altra cosa. Anunciava que no aniria a la manifestació que el discurs de Montilla convocava, i que la seva pròpia posterior actitud, desmentia, dubtava i minimitzava. Tot el sentit i raó de la divisió, del dubte, de la incoherència es troba en el discurs de Montilla i l’actitud del PSC i els seus aliats. Una llumeta al catalanisme, una espelma al PSOE i a la “indivisibilitat constitucional d’Espanya”. Montilla pot encapçalar una manifestació , presidida per la senyera, no avalada per Chacón i molts altres dirigents del PSC. Però alhora l’ombra de la senyera de Montilla no pot assumir el concepte de nació, el nosaltres decidim. Quina és aquesta senyera? Quina aquesta presidència? Avui Montilla prefereix ser un President de segona fila, abans d'avalar el Som Una Nació. Nosaltres decidim. Aquest és el president que ERC ha volgut per 7 anys, que vol pel futur . Aquest és el partit a qui ERC li ha donat les claus del Govern de la Generalitat. Aquestes són algunes de les claus de la derrota. El defensor del Pueblo presentava recurs d’inconstitucionalitat basat en les 30 esmenes presentades pel PSC, per Montilla i rebutjades al congrés. Esmenes de Montilla que coincideixen en esperit amb els títols anul•lats, discutits, interpretats per la sentencia del Tribunal Constitucional. Un Montilla que no pot presidir una manifestació que proclama que Som una Nació, però que amb els vots d' ERC presideix la Generalitat. Un president de segona fila: Al menys a l’hora de la protesta. El President que va voler, que vol ERC.
Unitat sí. La unitat de la nació. Som una nació. Si no, no som res.

VEGUERIA, VEGUERIA

Dimecres passat va tenir lloc un debat organitzat per la Universitat Progressista d’estiu de Catalunya. El debat va tenir lloc a la casa del Mar, hi van participar el prestigiós urbanista i geògraf Jordi Borja (un dels referents del progressisme a la transició), l’arquitecte Manuel Larrosa i el director general de l’Agencia Metropolitana Barcelona regional J. Carlos Montiel.

Tant Jordi Borja com Larrosa es van mostrat crítics, per diferents motius, amb el projecte d’Àrea Metropolitana. Tots dos van ser però especialment durs amb el projecte de llei de vegueries. L’urbanista, partidari d’alleugerir l’administració, el va qualificar de “mentider i inflacionista” . Segons informa el diari Avui, Borja va afirmar que Catalunya en té prou amb la Generalitat i els ajuntaments, va manifestar, per després instar a “l’aixecament popular”, si finalment s’aprova. L’arquitecte va se encara més contundent: “ no es farà mai” Va dir.

La nostra postura ha estat clara: No d’aquesta manera, no sense simplificar els nivells administratius. No sense clarificar el mapa, financer i pressupostari. És més , personalment vaig advertir que de portar-se a terme tal com preveu la llei, els Ajuntaments i les entitats del territori perdrien capacitat d’inversió, difícilment arribarien les actuals subvencions; vaig predir una rebel•lió d’alcaldes i entitats a curt termini. Si es portés endavant l’actual llei de vegueries , àrea metropolitana i Pla Territorial de les Terres de l’Ebre quedaríem condemnats a una manca d‘inversió, incapacitat de Planificació i subordinats a un Pla que ens limita i ens defineix com “protegits “ però sense instruments reals de protecció. Una zona verda de l’àrea metropolitana, sense compensació ni instruments de creixement. Això sí: poder tindríem un veguer, amb sou... i una vegueria sense pressupost .

Igual que J. Borja, com alcalde i diputat també crido a la rebel•lió, a l’aixecament popular, a la derogació del Pla Territorial, a la rectificació, a la reflexió d’intel•lectuals i mitjans . El disbarat és massa gros com per tenir dret a callar.

Segueix en directe DOC Session d'Artur Mas sobre Cohesió

El candidat a la presidència de la Generalitat, Artur Mas parlarà sobre Cohesió. Convergència i Unió posa damunt la taula en aquest quart diàleg que abordarà els temes de polítiques socials, immigració, igualtat d'oportunitats, educació, immigració, família ...

El podeu seguir a partir de les 19:00h a través d'aquest bloc:

SR SAURA ; NO TE VERGONYA!!!!!

2a PLAGA . El partidisme.

Hem viscut ventades, nevades sequeres, crisi a mossos, foc. La gestió? Ja ni cal discutir-la.

Que un operatiu d’emergències no pugui localitzar el seu màxim responsable en el moment de la màxima dificultat, no és un accident!!!!.

Per molts mitjans, per molts de comandaments, si no es poden comunicar entre ells , perquè no hi ha operadores, o estan desbordades, o els manca experiència, com explicava l’operadora d’Horta , no és un accident!!!!

Refugiar-se darrera el cos de bombers, de mossos , o agents rurals no és un accident!!

Utilitzar el dolor per evitar les critiques , no és un accident!!!

És partidisme!! Una constant en el departament d’interior. Massa partit fa perdre el sentit de la vergonya.

Sr Saura vostè no té vergonya!!!! I aixó no és un accident!!!!

SR MONTILLA , ON VA???

3a PLAGA ; El SECTARISME.

Cada vegada que hem patit, hem tingut algun problema els alcaldes, hem coincidit en el sectarisme del govern.!!! Sigui en la resolució d’un expedient urbanístic, d’una inversió, d’una ajuda.

EL SECTARISME, el practiquen fins i tot entre ells.
Un alcalde de ERC, m'explicava que quan va a un departament del PSC , no demana que l’ajudin , demana que no em “putegen” .

Sí, no demanem que ens ajudin, reclamem que no ens facin caure.

Avui alcaldes afectats per les nevades han denunciat que Montilla només ha anat preferentment a visitar als alcaldes del seu color polític. A les fosques no sé com deu diferenciar el color. Els ciutadans , la neu , el patiment no hauria de tenir color polític.

El sectarisme de Montilla , del govern d’entesa és una de les plagues que ha de patir el país.

Quan un és sectari es converteix en el rei Midas però al revés . Tot el que toca no és converteix en or , és converteix en un problema.

Com el rei Midas al revés, tot el que toquen ho converteixen en.....

EXCEPCIONAL.

En nom de la Catalunya “excepcionada”.


Soc alcalde , veí d’escó de Xavier Crespo alcalde de Lloret, amic de Àngel Ferras alcalde d’Horta i d’altres alcaldes de diversos colors politics. No els nombraré per no comprometre. He viscut episodis problemàtics, de tots colors. Sempre , problemes , incidents , fenòmens meteorològics els hem patit sempre. Sempre. Ara sembla que es consideren excepcionals. Així han estat qualificats episodis diversos com la sequera, les ventades, els temporals de mar que van afectar Blanes i la costa Brava, l’incendi d’Horta i alguns episodis menors i més locals. L’excepcionalitat és l’excusa. Mai un govern ha excepcionat tantes coses i tantes circumstancies.
Els alcaldes sabem que governar , no és administrar la quotidianitat . Administrar la quotidianitat és fàcil, quasi burocràtic. Governar es gestionar , preveure , proposar, avançar-se als problemes, assumir l’excepcionalitat, apretar les dents, fer front a les moltes i diverses excepcionalitats que es van presentant , finalment donar la cara. Governar és difícil .. apassionant.
Quan un govern no assumeix la excepcionalitat , no governa. Més quan l’excepcionalitat és una excepcionalitat quasi quotidiana. Cada una de les excepcionalitats que segons el govern hem patit, eren excepcionalitat previsibles , governables.
Cap ha tingut una resposta correcta. Cap ha esta governada. Totes han repetit un patró de govern “irresponsable” . El govern no ha assumit la responsabilitat,en cap. La seva excusa: eren situacions “excepcionals”.
En tots els casos, s’ha trencat el principi d’autoritat, en tots s’ha trencat la cadena de comandament. En el cas de l’incendi d’Horta; el màxim responsable sen va a les 11 del mati (segons ell mateix declara) . El seu substitut sembla que no sap , no coneix el canvi en la cadena de comandament. Les comunicacions entre responsables, operatius , politics i afectats no funciona , es trenca. El mateix va passar en les ventades, el delegat no hi era , es trobava a una reunió de partit a Rasquera , La comunicació no funcionava.
Com ara , el responsable no hi es , al director general l’atrapa la seva pròpia imprevisió; el conseller fuig de la seva responsabilitat abans i desprès del temporal. La conseqüència es per el país , els ciutadans , Catalunya es un territori permanentment Excepcionat!!! En la sequera, a les ventades , en el incendis , en els temporals, amb la neu.
En nom de la Catalunya “excepcionada”. Prou president, prou, no volem excepcionalitats. Prou president , prou, excepcions. Prou govern irresponsable, prou d’un govern, ell si excepcional, artefacte inestable. Prou en nom dels alcaldes , dels ciutadans afectats PROU i MAI MÉS, president.