31 de juliol 2009

EN POLÍTICA PITJOR QUE FER EL RIDÍCUL ÉS FER EL TONTO



EN POLÍTICA, NO ES POT FER EL RIDÍCUL. MOLT MENYS EL TONTO!!!


Un mitjà d’abasts “nacional espanyol” informa que el President Montilla es va trobar sol a un acte programat a Madrid. Una conferència sense públic. Van haver de sortir al carrer a buscar algun “sofridor”. La noticia té l’abast que té. El que em va cridar l’atenció va ser la sensació de ridícul. Vaig recordar la frase atribuïda al president Tarradellas : En política l’únic que no es pot fer és el ridícul.

Poc després llegeixo les declaracions de Puigcercós demanant que el Govern i el govern de ZP pressionin al Tribunal Constitucional.

Tothom coneix la situació de la justícia, la realitat del Tribunal constitucional. Ningú amb dos dits de front, cap govern, ni aspirant a governant declararia que vol pressionar un Tribunal Constitucional.

Puigcercós posa al Govern català sota sospita. Sospitós de poca qualitat democràtica i sense cap possibilitat d’ influència. En un estat de dret, el poder judicial no pot dependre del poder polític. Tothom fa equilibris , ningú admet pressions.


Ara resultarà que els únics que hauran “pressionat” seran els "tontos" dels catalans. Ja li han contestat, Saura i ara Zaragoza. El govern de nou a la grenya. Tard i poc creïbles. Poc creïble i preocupant , recordo que aquests personatges fa poc creaven una “independent” oficina anti frau!! . Ja no hi ha solució. Catalunya indefensa.

Té la virtut però de superar la cita de Tarradellas. En política lo pitjor ja no és fer el ridícul. Pitjor que fer el ridícul és fer el Tonto. Encara pitjor ser-ho. Amb això, no volem dir-li tonto a ningú

30 de juliol 2009

RECOMANACIONS , QUE EL FUM NO TAPI ELS ULLS



Avui va de recomanacions, de lectures significatives.
Ebrediputats recomanem, l’editorial de la Vanguardia que afecta a Horta i a un ebrediputat: Xavi Pallarès. Cliqueu damunt per llegir-la.


Un bon amic ens diu :
Em recomanen un post dedicat a l’incendi d’Horta i la compareixença de Saura al Parlament, És llarg però molt interessant és de lo millor que he trobat respecte al que va passar . Jo que vaig viure de prop els fets i de molt prop la compareixença el trobo molt valent. El blog és http://www.solidarcat.blogspot.com/. Molt bo!!!

Fem un extracte:


PREGUNTES:
Ara volem preguntar. Amb acritud i emprenyats : On era el delegat del Govern a les 11, les 12, la 1, les 2, les 3, les 4.
Qui estava al lloc de comandament? És cert que veïns alertaven que sortiria la Garbinada??
Qui va prevenir les possibilitats d’evacuació?
Els BRIF del “Ministerio” van rebre l’ordre?? De retirar-se a lloc més segur?? Per què no van rebre la mateixa ordre els GRAF? Quan per les emissores es demanava ajut al comandament. Xarly 00, Xarli 00. (La clau per demanar ajut al comandament). Xarli , Xarli Xarli on ets?? La ràdio no tenia resposta. POBRES FILLS MEUS. HEROICAMENT VAN DONAR LA VIDA.
Quan els hidroavions demanaven coordenades , els que després signarien informes no tenien coordenades??!! Segons afirmen testimonis presencials!! 20 minuts per tirar un aigua que ben dirigida podia salvar vides!! Un helicòpter es va enlairar i va poder rescatar a més de 10 o 20 bombers. Com és què no hi havien més helicòpters??. A quans en podien haver rescatat!!!
SOS. ON EREN??: XARLI OO ; XARLI OO!!!!
Vos recomanem la seva lectura complerta: http://solidarcat.blogspot.com/

NISSAN , MONTILLA: UNA MENTIDA; COM EL NOU FINANÇAMENT.


Escolto un treballador indignat per l’ERO DE NISSAN. Recordo l’èxit mediàtic del Viatge de MONTILLA a Japó. Va tornar parlant japonès i amb la NISSAN refeta. Un gran èxit !!. Avui 700 expedients i al carrer. Al carrer qui no és de CCOO. Un escàndol. La Generalitat accepta l’ ERO. Si no pagues la quota dels sindicats del règim pots prendre mal. INDIGNE!!!

Escric aquest comentari al facebook, vull denunciar-ho amb tota la meva capacitat d’indignació. És antidemocràtic que el lloc de treball estigui lligat a militar a un determinat sindicat o una ideologia o a un partit. Espero que el cas el sabrem denunciar al Parlament!!! El Paper del President Montilla cada vegada més semblant a ZP , pura propaganda i ineficàcia i mentida permanent!! El paper del Departament de treball patètic; acceptant un ERO que segons denuncien els treballadors i els sindicats no desmenteixen, els “despidos” i “al carrer” van lligats a determinada militància sindical.

Què dirien aquestos mateixos sindicats , les forces autodenominades d’esquerra si el govern fos d’un altre color? Que van dir en casos com la LEAR. El president Montilla es fa ver moltes fotos al Japó. Per que no s’ha fet la foto ara?

Com ja es comença a dir : Si votes tripartit te tancaran la fàbrica!! Pot semblar una broma o pura demagògia: Què ho pregunten als treballadors afectats!! Ells vos diran lo que és demagògia INDIGNE !! Tot plegat INDIGNE!!


Ebrediputats.






NOMÉS UN COMENTARI A LA NOTICIA DE L’ATEMPTAT : ETA ASSASSINA!!

28 de juliol 2009

VOLEM LA VERITAT: ELS HI DEVEM ALS HEROIS D'HORTA







Escolto a RAC 1 un destacat dirigent socialista parlant d’Horta. De l’incendi i les seves conseqüències. Atacant als veïns i a l’Alcalde, manipulant i volen fer veure que tant un com els altres són uns desalmats, desagraïts, que no valoren el sacrifici dels bombers. I a més parlen des de la ignorància. Fals!! Moralment malaltís i maligne!!. Hi ha persones dolentes, el mal existeix i s’aplica a la desinformació i búsqueda d'una confrontació política que NO deuria existir.

Mai, Mai, Mai cap veí d’Horta a posat en dubte l’heroisme dels Bombers. En tot cas han manifestat dubtes més que raonables sobre el comandament!!! Sobre els protocols d’actuació i sobre la presa de decisions en els moments adequats. El balanç, d’un foc que a meitat matí es considerava controlat i després es va cobrar 5 vides no invita, ni a la autocomplaença, ni al silenci. Els veïns D’Horta es coneixen el terme i saben el que va passar. Es cremava el terme, part de la seva vida, la seva casa i no estaven per fer política, ni per cuidar les orelles dels dirigents. Sí per dir, per denunciar tot allò que podes evitar una nova catàstrofe.

Altres no volien un escàndol, no podien permetres que una crisi de mala gestió a Horta els hi desdibuixes la seva agenda política, amb l’anunci de la renúncia de Saura. Han utilitzat la propaganda, la desqualificació i la manipulació. No tinc problema en dir-ho: La maldat i la malifeta. Ni els bombers, ni Horta s’ho mereixen. Es mereixen un anàlisi serè i rigorós. ES mereixen la VERITAT.

Ni la manipulació, ni la confrontació: LA VERITAT.

La GARBINADA apareix cada tarda, res més previsible. Segons testimonis; publicat a un prestigiós diari “En aquells moment, la forta garbinada mantenia a terra els helicòpters, tal com va dir inicialment Interior. Però atés el perill mortal a què s’enfrontaven els agents destinats a la zona, amb qui mantenien control permanent, la sala de control de bombers va insistir i va ordenar enviar un aparell a intentar el rescat. “ El pilot va fer aquesta operació un parell de cops” “Tot i les dificultats de control i la escassa visibilitat a conseqüència del fum, en qüestió de minuts l’helicòpter va baixar un parell de vegades i va rescatar bombers” .

Tenim dret, o millor dit: No el dret, tenim l’obligació de preguntar!! Com van fer l’alcalde i els veïns: On eren els responsables polítics? Era previsible la garbinada? Si en lloc d’un helicòpter de rescat, haguessin estat dos, es podrien haver rescata més bombers? Havien advertit els veïns del perill??

Sabem que preguntar això trenca l’agenda política de més d'un; obliga a analitzar les responsabilitat d’alguns que han sortit ràpidament a desqualificar veïns i alcalde per tal de garantir el silenci!! Per tal d'evitar l'assumpció de responsabilitats!!!Si algú valora el sacrifici dels bombers és: Horta!!!. Els bombers han donat la vida pel poble, per Horta, pels Ports. Els veïns estan, els hi estarem, eternament agraïts. Són els Herois de Terra Alta, Herois d’Horta per sempre!!!. El seu sacrifici no pot ser inútil. MAI MÉS unes conseqüències tan nefastes. Mai més una descoordinació tan dolorosa. Als Herois el devem un homenatge, i els hi JUREM LA VERITAT. Perquè no torni a passar. S'HO MEREIXEN

27 de juliol 2009

FI DE LA LLEI DEL SILENCI : SAURA AL PARLAMENT .


Dema per la tarda compareix el polèmic i ineficient conseller Saura al Parlament , anunciem preguntes i un nou post a Ebrediputats. Fins demà !! Mentre, us recomanem la lectura de l’ anterior post de Xavier Garcia, publicat al Punt.

HORTA : SENZILL PERÒ NO IMBÈCIL!!!


Volem publicar un escrit significatiu en torn a l’incendi d’Horta, va ser publicat al Punt ; el signa Xavier Garcia : La gent dels pobles som senzills però no imbecils!!


FOC DE NERGLICENCIA?
Entenent que la Generalitat defensi el lliurament absolut del cos de bombers a l'arriscada feina, també s'haurien de poder entendre les observacions i la indissimulada indignació del poble
23/07/09 02:00 -
xavier garcia

Horta de Sant Joan
Tarragona
En un sinistre de gran envergadura com ha estat el foc declarat als Ports, és molt normal –dintre de l'estat de confusió i precipitació d'ordres fàcilment desordenades– que cadascú hi digui la seva (intentant sempre defensar la idoneïtat de les actuacions públiques) i, per tant, per la part contrària, que la gent del poble –i sobretot els més directament afectats– mostri una indignació que, per desgràcia, es repeteix sempre que hi ha algun incendi que passa de mida, com va succeir fa quinze dies a Agramunt.
El cas és que un dels «paisatges favorits» de Catalunya –tan esbombat per la nostra TV3– ha quedat tocat per aquesta desgràcia humana i ecològica que, sens dubte, s'hauria pogut evitar, segons la reconstrucció dels fets que es fa per part de la gent d'Horta que ho va viure de prop. Aquesta gent –veïns del poble, propietaris de finques, masos i ramats i autoritats municipals– coneix, sens dubte, la realitat d'aquesta massa boscosa (fa cinquanta anys molt habitada i, per tant, vetllada ambientalment), un mar de muntanyes plenes de laberints rocosos, d'obagues gairebé inaccessibles, de roques pelades, camins esquerps, masos, marges i, encara, alguns camps conreats.
El que s'ha pogut detectar aquests dies a Horta és aquest distanciament sociològic i territorial –causa i conseqüència a la vegada de la desafecció política resultant– entre una gran majoria dels seus habitants –i de tants altres pobles a la Terra Alta– i una cúpula directiva tecnicopoliticagovernamental, normalment arribada de realitats geogràfiques molt diferents, com ara Tarragona i Barcelona, i que difícilment coneix els detalls geogràfics i les circumstàncies climàtiques locals per afrontar degudament una emergència d'aquest tipus.
És complicat entrar en detalls en aquestes circumstàncies, perquè els fets se succeeixen molt ràpidament i, entenent que la Generalitat defensi, com així ha estat, el lliurament absolut del cos de bombers a l'arriscada feina, també s'haurien de poder entendre les observacions, queixes i la indissimulada indignació que el poble senzill –senzill, però no imbècil– ha formulat contra determinades actuacions potser excessivament rígides, centralitzades i excloents d'aquella citada cúpula directiva.
I ens trobem amb el de sempre: a la gent que veu perillar la seva propietat (terres, masos o bestiar) se li nega, en raó de la seguretat (fèrriament establerta en un cordó policial infranquejable), accedir-hi, mentre, de lluny o de prop, contempla com tot pot anar-se'n avall. «Ni fan ni deixen fer», deia dimarts a la tarda per TV3 un d'aquests afectats, Salvador Ferràs, quan el garbí inclement que ve de mar bufava descontrolat pel pinar de Don Pedro o pels masos de Lloà i de Pixantó, entre els tòtems geològics de les Roques de Benet (símbol majestuós dels Ports) i la no menys simbòlica muntanya de Santa Bàrbara, tan picassiana ella (ara que el pintor, fa cent anys, la pintà repetidament), fet que aquests dies Horta estava celebrant amb tot reconeixement.
He citat els masos de Lloà i Pixantó, perquè aquí –segons ha contat un dels seus amos– va començar tot l'afer, quan dilluns passat, cap a les vuit d'una tarda encalmada, va veure's una columna de fum que emergia d'un petit abocament (plàstics, papers, cartrons, etc.) situat arran d'un camí, a tocar del riu Canaletes, per on passen, a peu o en bicicleta, turistes diversos, en un accés plenament lliure, però no sempre plenament responsable. En el curs d'aquella nit i l'endemà al matí, semblava que la situació estava controlada, però a partir de les tres de la tarda ja no fou així. Causes? Responsabilitats? Negligència? I els quatre nois, carn humana de canó per aturar-ho, posats en una ratera flamejant que els devorà.
Es dóna la terrible circumstància que, fins fa cinquanta anys, quan els Ports eren, com deia, habitats i pasturats per molts ramats, el bosc estava net, sense necessitat de cap protecció oficial. Des de fa deu anys, amb la declaració de parc natural, és quan s'han complicat moltes de les coses derivades del despoblament. El director d'aquest parc, Rafael Balada, entranyable botànic, gran coneixedor d'aquest món, es mostrava desolat, en un difícil i històric encaix entre els mitjans que té a l'abast i les responsabilitats que se li exigeixen. Però així anem.

21 de juliol 2009

LES MENTIDES D'UN PRESIDENT.

Fa uns dies, en un moment de la insulsa i poc incisiva entrevista que la Mònica Terribas li feia al President Montilla, va sortir la famosa reivindicació de la Cambra, del Sr. Miquel Valls. Els 3800 milions. La reivindicació no era 3800 milions el quart any. Era el primer any, el 2009. Mònica Terribas, en un dels pocs moments que va contradir al President li va voler fer notar. Ell ho va negar. Va dir : “consulti vostè les hemeroteques” . Minut 7 de l’entrevista a la carta.

Doncs bé, va mentir. Les hemeroteques ho certifiquen. Aquí ho teniu. Reclamaven 3800 milions a efectes del 1 de gener de 2009.


































Una petita mentida? No, una de les moltes mentides de l’entrevista i de la propaganda Tripartida. Per exemple: On és a l’acord l’agència tributària?

És habitual que tant el President Montilla, com els consellers menteixin als mitjans i al Parlament. Què no faran els pamflets del tripartit??

Un altre exemple. El conseller Huget atribuïa a CiU , a la negociació d’Artur Mas l’ambigüitat o la mala redacció de l’article que feia referència al principi d’ordinalitat contingut a L’Estatut. Aquest article esta redactat tal i com va venir del govern. És un article redactat a proposta del tripartit, tal com el va defensar el conseller Castells i sense cap variació.

Aquesta manca de responsabilitat, el recurs permanent de la mentida forma part de l’ADN del tripartit. És una vergonya , però així és; el President i els consellers menteixen sistemàticament.

UN MALSON . DOL PELS BOMBERS I PER LA TERRA ALTA


Comento amb Xavi Pallarès la situació a Terra Alta, dolor i impotència: Dolor pels bombers morts, impotència per l’incendi. Com ex Delegat del Govern, solidaritat amb alcaldes, bombers i afectats. Com alcalde i Diputat afectat, apretar les dents i continuar. Ànims, sembla que la meteorologia pugui canviar i ajudar. No sé, no sabem que més dir.

A Arnes eren festes. Arnes, Horta, tota Terra Alta està de dol. Copsem la impotència, la ràbia i el dolor. Un condol pels bombers, un record pels que es sacrifiquen i treballen contra el foc. No tenim paraules. Un Silenci pels bombers morts, un preg pels ferits.

19 de juliol 2009

L’ A 68. La quinta columna. I el Finançament.



Al 2007, denunciàvem l’actitud del govern tripartit. Cap òrgan de govern ha fet res per tal de garantir la opció catalana de la A68. Ni la delegació del Govern, ni l’IDECE , ni el Departament de PTOP . Cap, ni un.



Alcaldes i entitats denunciàvem un acord que al 2007 ja estava fet. Els Governs i partits d' Aragó i València, pactaven contra l’opció catalana. PP - PSC-PSOE i govern català estaven d’acord amb la sortida de Vinaròs.



La societat civil va donar força a la reacció per tal d’evitar una pèrdua transcendental per al territori. Tant per la competitivitat industrial com per el futur turístic. El Port de Tarragona , l’aeroport de Reus , el turisme de Salou, el futur de polígon industrial del Catalunya Sud o el port dels Alfacs i el turisme del Delta i Ports perden competitivitat. Tot això és sabut. Tot molt evident.



Tant que la reacció de la Cambra de Comerç , com d’alguns alcaldes, van fer que es visualitzés un front unitari. Era veritablement unitari???




Havíem denunciat l’actitud d’alguns. Havíem preguntat per l’actitud de la taula del Sénia,el paper dels diputats i senadors socialistes , els representants del tripartit i pel compromís del Govern català.

Recordeu la pregunta d’on era Montilla???



AVUI ACUSEM :



Tots ells coneixien el pacte Arago-Valencia PP –PSOE. Tots podien evitar-lo i no ha van fer. Van fer veure que s’apuntaven al Front. Eren la quinta columna. Sí, els acusem de quinta columnistes. Ho eren i ho són.

No és nomes Madrid , és el govern català. És el tripartit.



NO SIGNAREM el pacte d’infraestructures si el desdoblament de l’eix de l’Ebre i de la N- 420 no hi figuren amb la mateixa prioritat i pressupost que la A-68 a Vinaròs.

Denunciem que no es casual el moment d’anunciar la decisió. Els dirigents del tripartit a Tarragona i a Terres de l’Ebre ho saben. Un conegut economista en un article sobre el finançament diu:"La pregunta es: ¿y de dónde saldrá el dinero? Hay dos posibilidades: subidas de impuestos y reducciones de otro tipo de gastos".



Ja sabem quin "gasto" no arribarà a l’Ebre. Ni al Camp de Tarragona.



El cost d' A 68 i Eix de l’Ebre supera en molt els dos mil milions d’euros L’A 68 per si sola entre 1000 i 2 mil d’inversió final . Tot un any de finançament. La compensació va a València i Aragó .
La quinta columna ens deixa sense l’equivalen de molts anys de finançament de Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona. Intercanvien uns diners que no arribaran per unes infraestructures imprescindibles.



Són quinta columnistes i dissimulen amb fronts i monsergues. Ja n' hi ha prou!! Governen i ens deuen una resposta i uns pressupostos , no fronts ni comèdies!!! Parlant de Fronts; on és la veu de Foment del treball on és els famós Sr. Rosell. Això afecta directament a la competitivitat de territori i empreses.!!!Parlem de fronts: Aquesta és la famosa carretera de Tarragona a Alcolea del Pinar. L’Eix de comunicació bàsic entre el centre , el Mediterrani i la frontera amb Europa . La importància estratègica d’aquesta carretera és va fer palesa a la guerra civil , a la batalla de l’Ebre . La carretera era, és , bàsica per comunicar la resta de Catalunya amb l’Ebre. Les forces catalanes la defensàvem amb ungles i dents: Amb Sang. La quinta columna facilitava la seva destrucció. El bombardeig de Corbera es va fer per tallar aquesta carretera. Al no controlar-la les tropes de Franco van acabar surtin al Mediterrani per Vinaròs.



Avui la quinta columna ha triomfat. Tant amb el finançament, com amb la carretera. Ho han fet des de dins; amb befa a la història, a l’Ebre, al Camp de Tarragona i a Catalunya.



És el tripartit. Una veritable quinta columna. Ho denunciarem indignats . Ja ho varen fer al 2007. Ho denunciem amb un punt de provocació, contundència i..... amb raó.



Ja n' hi ha prou !!!

17 de juliol 2009

A-68 per Castelló, enganys i més enganys


La veritat és que quan ha aparegut la notícia de que el ministeri de Foment ha anunciat que el futur traçat de l’A-68, que connecta Aragó amb el Mediterrani, no passarà per Catalunya no m’ha suposat cap sorpresa. No he entrat amb un estat de xoc inesperat, però sí amb una emprenyada important.


Ara els amics PSC-PSOE, comencen a donar tot tipus d’explicacions i arguments per defensar la postura indefensable del Govern. Llegint i escoltant encara ens faran creure que la decisió és bona. Una decisió que margina un cop més les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona.


Aquesta decisió ja fa temps que estava presa, no explicaré reunions privades, ni converses amb dirigents socialistes que ja anunciaven amb la boca petita que això que ha passat podia passar. Quina llàstima dels últims escenaris d’unitat d’acció, quina llàstima dels acords unànimes presos per les Cambres de Comerç del territori, quina llàstima de la unitat d’acció dels Ajuntaments, Consells Comarcals i Partits Polítics.


Ara el que toca es fer veure que aquí no passa res de res, ara el que toca per part dels entregats a Madrid és dir que aquest acord no ens va del tot malament, ara el que toca és mediàticament fer creure a la gent que desdoblarem la N-420. Ara el que toca és dir que no fem massa soroll, no sigui cosa que amb el soroll es pugui enfadar algú i no ens facin ni somiar en aquest desdoblament.


No amics, el President Montilla, no ha fet els deures, des de CIU ja fa molt temps que venim denunciant la manca de lideratge i de ganes per a que aquesta decisió fos d’un altra manera. Nosaltres reclamàvem que el President s’impliqués amb aquest projecte de País. Nosaltres exigíem que el President fes el mateix que han fet els Presidents Valencià i Aragonès.


Però tranquils companys, amb aquesta nova eina que es diu finançament ho arreglarem tot, no sabem dels diners que ens donar la “Madre Patria”, però tranquils i anem confiant amb els governs amics no sigui cosa que la gent desperti i ens tregui la confiança.


Que aquesta autovia surti al mar per Morella (Els Ports) és una pèssima noticia per al nostre territori que algú ho tindrà que explicar.


Xavier Pallarès


(article d'opinió publicat a La Veu de l'Ebre)

13 de juliol 2009

LES CLAUS NO TAN SECRETES D'UN ACORD



Tot pacte és el resultat d’una correlació de forces, d’una realitat i de les possibilitats que se’n deriven. En cap cas, si el resultat és dolent o no prou bo, vol dir que la part perdedora, vulgués perdre. Vagi això per davant. Jo no criminalitzaré a ningú. Governar però és assumir responsabilitats.

L’estratègia de negociació és molt important. Joan Puigcercos per tal d’avalar el pacte donava a entendre una certa debilitat del PSOE. Confondre les fortaleses i debilitats, és letal. Ja fa temps, molts dirigents socialistes a Madrid i aquí apostaven per deixar passar el temps amb la seguretat que anava a favor del Sí.
La clau ? La data electoral, al 2010. Abans de l’estiu tots el partits havien de definir estratègia. Necessariament.

ERC havia de triar entre trencar el tripartit o arribar al final. Tots els analistes del PSOE, allà i aquí ho sabien. Tots coincidien que ERC no s’atreviria a repetir jugada. Tots sabien que una vegada aclarit el contenciós Puigcercos, Carod, l’aposta pel tripartit es consolidava. Per tant, tot era qüestió d’esperar. Escenificar l’espera era fàcil, PSC –PSOE com diu Zp “són lo mismo”. Era qüestió de parlar de fermesa, de negativa , de serenitat.

Serenitat.... i tanta, com més dies passaven més fàcil d’escenificar.

Una vegada ERC entregada per la seva necessitat electoral i per la seva aposta estratègica, era qüestió de donar-li forma i fer-ne de la necessitat virtut.
Reunió a la casa dels Canonges. El conseller Castells fa la jugada: O s’accepta l’acord o es surt del govern; alhora garanteix que es farà una venta política de l’acord . Com ? : La Ministra Salgado no accepta canviar les bases del sistema Solbes. No incrementa els recursos 9000 mil per tots, 1600 com a molt. Però accepta que aquesta xifra no és políticament assumible. Per tant acceptarà parlar de 11 mil milions a 4 anys , confiant que d’aquí allà la reactivació econòmica faciliti els comptes. Això farà que es pugui parlar de més de 3 mil al 4t any. Acceptarà que cada comunitat faci els seus comptes. La ministra acatarà que Catalunya quedi lleugerament per sobre la mitjana, però no pujarà llocs en el rànquing. Castells i tot el PSC donaran cobertura a l’escenificació que necessita ERC, la ministra no avalarà cap xifra però no en desmentirà cap. Montilla cedirà tot el protagonisme a Puigcercos.

ERC accepta, confonen debilitat amb força. No hi ha enemic més fort d’un mateix que l’ afalagament i l’autocomplaença. No hi ha enemic pitjor que jugar per necessitat.
Hi ha una segona part no tan coneguda. El carrer Nicaragua. Una vegada ERC , anunciï l’acord li cediran tot el protagonisme. Això evita el desgast i permet sortir a l’ofensiva.

Segona, ara cal valorar si s’accelera la sentencia del Constitucional, en tot cas el contingut deixa de tenir tanta importància, donat que ERC ja no té cap marge de maniobra. Segons vagi l’evolució política d’aquí 4 anys no caldrà ni complir l’acord. Totes les bateries han d’anar a desqualificar CIU i presentar-la com a radical. L’estratègia és bona donat que els resultats del finançament no es veuran a curt termini.

Tot i això, tinc d’explicar un fet. Un alt càrrec em confessava que preferia que les vacunes de la grip nova és retardessin, més enllà del desembre perquè si no el panorama pressupostari no era bo. Jo li deia però que dius , fatal per la població. M’ho va acceptar.

Com el Nou Finançament.

Conseqüències, com en la llei de la Dependència ens quedarem sols. El temps en donarà la raó. La batalla està en què quedi demostrat abans o després de les eleccions. D’altra banda l’única garantia de millora és CIU. Si CIU governa estarà compromesa en aquesta millora, si es manté ferma i el poble català també abans dels 4 anys s'haurà de complir l’Estatut.

Mentre a més del calendari, que en economia és molt important, els articles que s’incompleixen són:

201.3, 201,4 203.3, 204.2, 206.1, 206.3, 206.4, 206.5,
206.6, 208, 209, 210.1, 210.2, 210.3,
Disp Add. 4a, Disp. Add. 11, Disp. Final primera
S’incompleixen el 50% dels articles de
finançament de l’Estatut


12 de juliol 2009

La FI D'UNA VIA : EL SUÏCIDI D'ERC



Amb el tripartit no “els” fa falta el constitucional.



Pedro Solbes anunciava i representava els límits de L’Estat en matèria de finançament, parlava dels límits polítics del PSOE en la relació de l’Estat i Catalunya. Donava unes xifres màximes per totes les autonomies. Es parlava de xifres entre 8 mil i 12 mil milions d’euros.
Tothom es posava les mans al cap, per insuficient.

A Catalunya, Pascual Maragall, amb la complicitat d’ERC, havia iniciat una via agosarada i temerària per tal de presentar una alternativa de l’esquerra catalana, al catalanisme polític dominant durant trenta anys. No els hi va importar forçar majories sense la suficient hegemonia social i afrontar el rics d’un enfrontament amb un Estat tradicionalment cohesionat.

Una nova via, segons ells, estava en marxa : La fi del peix al cove, l’inici de la bilateralitat i el respecte a la voluntat d’autogovern català. .

Gracies a la responsabilitat de tots, o quasi tots, els grups; incloent oposició majoritària es va aprovar el Nou Estatut. S’iniciava un nou cicle. La mesura de la consistència de la posició catalana la van donar les forces del govern. El que seria futur President de la Generalitat Sr Montilla, presentava esmenes substancials al Nou Estatut en el seu tràmit a les Corts a Madrid. Una difícil negociació política s’iniciava, negociació que va culminar en l’anomena’t pacte Mas –ZP.


ERC necessitada de protagonisme es va desmarcar considerant l’acord insuficient, el finançament formava part dels seu discurs per demanar el No.

Ara la ministra Salgado anuncia un acord. Les xifres no són diferents a les de Solbes. Eren entre 8 i 12 mil , ara son 11 mil i pico. Els 1500-2000 milions de llavors ara són 1600.... el primer any .


Llavors què ha canviat?? Qui accepta?? Per què ara s’accepta??


Per necessitat política i amb una explicació plausible.



El Govern necessitava un acord pressionat per la realitat econòmica i un dèficit galopant. ERC necessitava una xifra i poder dir que han salvat la cara.

Per poder parlar de més dels 3800 milions i no dels 1600 han allargat els terminis.

Si s’observen els ingressos vinculats al finançament, fins i tot el del pitjor moment (1992- 1995) es veu com en tres anys les xifres s’incrementen: En 2000 milions de llavors!!!


Tant si val, ERC, troba l’explicació i renuncia al seu paper històric... així salva el govern i aposta definitivament per la seva incorporació a l’estratègia PSOE.

Les conseqüències més greus no ho són per el finançament. Un fet conjuntural. Ho són en tant i quant es certifica el fracàs d’una via.


Un destacat dirigent socialista ho explicava. Via lliure pel Constitucional. Si ERC accepta rebaixar i conculcar L’Estatut, qui li pot demanar més coherència a l’alt tribunal?? Quina autoritat moral tindran (tindrem) a l’hora de movilizarse contra els previsibles retalls?? Què li demanaran al poble català ?? UN NOU NO.

Certament ens trobem al final d’una via. Ara ERC pot dir, de fet diu : Ens estimem molt Catalunya, però President ens estimem molt més el govern. ( siguem caritatius posem català, s'estimem el govern català). Un Govern agotat i sense estrategia.

Amb aquestes premises als espanyolistes, a l’Estat no li fa falta el Tribunal Constitucional, tot i que l'utilitzara, li sobra amb el Pacte basc (PP –PSOE) el tripartit , els contactes Montilla-PP i la rendició d’ERC. El PP ajudarà a legitimar l’acord. Cridarà en contra, lo qual el fa bó a Catalunya i signaran a les seves comunitats, lo que el fa bó a Espanya. El Constitucional acabara la feina.

S’ha parlat molt d'acords de curta volada, de partidisme. Certament tres partits minoritaris al govern, produeixen partidisme; quan no es pot compatir estratègia en quan a model d’Estat nomes queda el tacticisme. Pot semblar un èxit. Però es la fi d’una via. El suïcidi d’ERC.

Fer pronòstics d’aquesta naturalesa és arriscat, però estic segur:


Catalunya com país, el catalanisme polític, després d’aquest acord i de la previsible sentencia del Tribunal Constitucional haurà d’iniciar un nou projecte social i polític , una nova hegemonia política que miri cara a cara a l’Estat des de posicions politiques serioses i estratègiques. El canvi ha començat. Una nova hegemonia és necessària. En aqueta nova hegemonia hi trobarem forces independentistes , forces moderades , forces d’esquerra però pronostico que no hi serà ERC. S’ha mimetitzat amb el PSOE i per extensió amb el Tribunal Constitucional Espanyol. S’ha suïcidat.
F Sancho , ebrediputat.

ELISENDA PALUZIE.

Facebooke dia 12 juliol de 2009 , mentre s'esta difonent l'acord de finançament.

Finançament : Una opinió qualificada. Elisenda Paluzie.


Executiva d' ERC digueu NO si us plau. Els milions que prometen pel 2012 son un brindis al sol. El model de finançament nomes ens dona 1600 milions el 1er any i la resta per arribar a 2000 milions es una caixa B sense garanties i la trampa de comptar-nos 2 vegades la pujada de l'impost del tabac i l'alcohol!

Un altre post:

Sembla ser que el Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç, ha donat el si a l'acord. Els diaris ens diuen que els 3.600 milions pel 2012 estan dintre de la forquilla d'objectius mínims que va marcar la Cambra de Comerç ara fa un any: entre 3.500 i 3.800 milions d'euros.Bé, doncs pels desmemoriats, us adjunto la nota de premsa que en el seu dia va emetre la Cambra i on especificava clarament que l'objectiu a aconseguir eren entre 3.500 i 3.800 milions d'euros del 2006. Qualsevol estudiant de primer d'Economia sap que 1 euro avui no és igual a 1 euro demà, sinó que l'equivalència implica que demà sigui molt més que 1 euro.3.600 milions d'euros del 2006 són molt i molts més de 3.600 milions d'euros el 2012.L'objectiu no s'acompleix, que no ens facin combregar amb rodes de molí!

Un altre:
Brutal la roda de premsa de la Salgado: la presa de pèl és monumental...vaig a fer un post al bloc, explicant-ne les claus

Elisenda Paluzie. Diumenge 12 de juliol de juliol 2009. Al Facebook i al seu blog.

FINANÇAMENT: NOTES de ELISENDA PALUZIE.


Volem publicar la nota d’Elisenda Paluzie, militant d’ERC experta en finançament i una de les veus que més va tenir en la redacció del Nou Estatut . Creiem que es tracta d’una bona aportació al tema. Ens atrevim a fer-ho perquè ella mateixa demana al seu Facebook compartir la nota


Notes de Elisenda Paluzie



El finançament Salgado-Solbes: les claus
Comparteix
Avui a les 14:41


Acaba de concloure la roda de premsa de la Ministra Salgado per informar del nou model de finançament. Aquí en teniu un resum, i una comparativa amb les aspiracions catalanes a l’inici de la negociació.

1. Salgado ha confirmat que el model és el de Solbes del desembre.

2. Els fons es divideixen en dos tipus: el de Garantia dels Serveis Públics Fonamentals i el de Suficiència Global per la resta de competències de totes les CCAA.

3. Al fons de Garantia de Serveis Públics Fonamentals s’hi destina el 80% dels recursos: 75% aportat per les CCAA i 5% per l’Estat.


OBJECTIU MÍNIM GENERALITAT: MÀXIM 65%. S’incompleix en un 15%.


4. Els recursos per serveis públics fonamentals es reparteixen en base a la població ponderada per les següents variables, entre parèntesi les CCAA que les reclamaven:Dispersió (Front del Nord-Oest), envelliment (Front del Nordoest, Castelles), insularitat, superfície, població en edat escolar (Andalusia), densitat (Castella i Lleó).Les variables de ponderació de l’Estatut no hi són: immigració, costos diferencials, població en risc d’exclusió. La ministra ha afirmat que un estudi va demostrar que el cost mitjà sanitari d’un immigrant era inferior al d’un nadiu perquè és més jove.

5.El fons de suficiència global finança la resta de competències i garanteix l’status quo actual. Si amb el que rebrà per l’altre fons, una CCAA hi perd respecte a la situació actual, l’Estat la compensarà amb el fons de suficiència global.

6.S’afegeixen dos fons nous de signe contrari:- El de competitivitat per les més riques. Salgado ha dit que serà un fons molt petit.- El de convergència per les més pobres i les més envellides.

7.Les diferències en finançament per càpita entre les CCAA ara són de 40 punts es reduiran a 30 punts, però no desapareixen. Per justificar que Catalunya passarà a estar lleugerament per sobre de la mitjana es pren com a referència la situació actual calculada per l’Estat sense homogeneïtzació competencial, que dóna que Catalunya està ara només 1 punt per sota, a 99 punts respecte de la mitjana de 100. Els càlculs que sempre ha fet servir la Generalitat són amb homogeneització competencial i donen un índex de 94. Per tant es comparen índexs diferents.El principi d’ordinalitat no es complirà: aquest principi exigeix no només quedar per sobre la mitjana sinó quedar els tercers en el rànking.

8. Per posar en marxa el sistema, l’Estat aporta recursos addicionals. Salgado només ha fet públics els del 2012 que seran al voltant d’11.000 milions, però ha afirmat que és una previsió que dependrà de l’evolució dels ingressos tributaris. També ha dit que la majoria de recursos addicionals es posen el 4rt any, per la delicada situació econòmica actual. No ha dit les xifres del 1er i del 2n any. Sembla que pel 1er podrien estar al voltant dels 6.000 milions d’euros per totes les CCAA.

9. La paraula esforç fiscal no apareix en el document.


10. Ha afirmat que si alguna CCAA vol vendre l’increment d’ingressos de la pujada de l’impost de l’alcohol i el tabac, com a nous recursos, ella no és ningú per impedir-ho.


11. Per indicació del Sr. Ocaña, Secretari d’Estat d’Hisenda, ha afirmat que l’Estat seguirà retenint el 50% de la despesa pública total.

12. Ha afirmat que ella ni confirmarà ni desmentirà les xifres que facin públiques les diferents CCAA com a previsions del 2012, que són això, previsions.


13. Ha avisat que les liquidacions del 2008 i del 2009 seran negatives per les CCAA, perquè la recaptació ha estat inferior a les bestretes que es van donar a les CCAA. Les CCAA hauran de tornar diners a l’Estat, però aquest retorn es periodifica, amb un any de carència i per tant les CCAA hauran de tornar diners a l’Estat el 2011 i el 2012 (justament els anys on es preveu que el model nou doni més ingressos).14. De cada euro que recapta una CCAA pels impostos que té cedits o participats, 75 cèntims van a la bossa comú de repartiment per totes les CCAA i 25 cèntims se’ls queda.


05 de juliol 2009

El Finançament i la Política.


Clica l'imagen per verure les xifres oficials de sortida.
Ja no va més. De fet s'han ultrapassat tots els terminis. Més d'un any de retard. Múltiples dades en torn al finançament . Incompliments que afecten també a les inversions en infraestructures i a la disposició addicional tercera de l'Estatut. Certament no és un problema de política és un problema de matemàtiques.De compliment de la llei. Així de senzill.
Molts es queixaven que en un moment determinat es fes política i es pactés ( Amb ZP). Ara aparquen el seu radicalisme i allò que era inacceptable i insuficient a l'hora del pacte és assumible i fins i tot excessiu a l'hora de la matemàtica. Del dit al fet.

Ens acusen de donar més d'una xifra. Cert i tant!! Matemàtica pura......i ho saben, doncs suposem que saben comptar.

Jo, nosaltres varem votar l'Estatut. Coneixem el redactat definitiu.L'Estatut del 2006, com tots sabem no estableix una xifra. Estableix una cistella d'impostos com correspon a una norma de les seves característiques. Estableix una cistella del 50 % de l'IRPF ,el 58% dels impostos especials i el 50% de l'IVA. Aquesta és la xifra!! Aconseguida amb la negociació política. Ara cal que no ens la devaluïn aquells que no volen o no saben fer matemàtica.

Aquesta xifra si es calcula amb els pressupostos del 2009 ens dona un increment de 5630 milions d'euros: Insisteixo, aquells que consideraven l'acord insuficient, ara el troben excesiu, fins i tot, demagògic.

La xifra és diferent si la calculem amb els presupostos del 2008, ens dona un resultat de 5229 milions, i si la calculen referida al 2006 any d'aprovació de l'Estatut ens dona una xifra menor.

Certament hem anat donant resultats referits a l'any d'aplicació i de negociació. Encara se'n poden calcular altres de xifres.

Preguntem també, si hem de calcular i sumar els diners que corresponen a l'any .. anys, perduts durant la negociació?

Hem de comptabilitzar les inversions no fetes i que corresponen a la disposició addicional tercera?

Hem de fer com Andalusia i comptabilitzar el deute històric?


Clar que hem donat vàries xifres!! Les que ens toquen!!! Dels pressupostos de l'Estat liquidats de cada exercici del 2006, 2007, 2008, i 2009. (Un cop tancat l'exercici i en funció de la recaptació real de cada impost).

L'Estatut es va aprovar al 2006 i te data d'aplicació. Entenem que els endarreriments els hem de cobrar, si et passes de termini no per això has de pedre part de la cistella, aquesta té, deu tenir efectes retroactius, des de quan va néixer el dret a cobrar-ho.

Hem d'advertir que comptar amb els pressupostos del 2006 i no cobrar fins el 2010 és un engany matemàtic i financer!! Per cert, que els 3, 4 o 5 milions del any perdut , són deficit real . De fet el dèficit d'aquest any, és quasi 5 mil milions. Per què deu ser?










L'ACORD DE FINANÇAMENT DE CIU:


Clica l'imagen per veure les xifres oficials de la Generalitat.



Ara anem a la política. La que ens fan. L'acord de finançament CiU, PP, aquell tan dolent. Quan va produir?
Anem a les xifres donades pel propi Govern de la Genaralitat a través de la Direcció General d'Anàlisi i Política Financera del Departament d'Economia i Finances. Penjarem la publicació, ens temem, que la vulguin eliminar.

Els ingressos pressupostaris de la Generalitat "vinculats al model de finançament" eren a l'any 2001 de 10.900 milions d'euros, al 2002 de 12.023, de llavors, al 2004 de 14.600!!! I ara de més de 21.410!!! S'han més que duplicat. Clar, va ser un molt mal acord!! Com que era de CiU!!

L'increment de finançament d'aquell acord , segons xifres publicades per la Generalitat actual, al tercer any va ser de 3700 milions, la mateixa que reclama ara!! la Cambra de Comerç, al tercer any d'aplicació. Per cert del 2006 al 2009, ja van tres anys.

Si comptem en xifres relatives l'escàndol ja és total, ja que només reclamem reduir el 2 o 3% del dèficit fiscal que és de un entre 9 o 10 %, cosa que sembla excesiva a aquells que prometien o reduir-lo tot o la independència!!!

Pubiquem les xifres de la pròpia Generalitat perquè quedi clar que menteixen o no saben matemàtiques.

Ho publiquem amb orgull i amb una certesa, els resultats al 2014 seran retòricament el que vulguin, però tampoc en finançament, en 6 o 9 anys no milloraran els ultims 9 de CiU. Els pressupostos no es duplicaran. Amb CiU, sí. Matemàtica pura.


En fi, menys demagògia política i més matemàtica.. si... és que en saben.