28 de març 2007

Qui dies passa anys empeny

Com quasi sempre, la tira del Batllori a la Vanguardia, és un dels millors, sinó el millor anàlisi polític que es publica. Avui, mentre escoltava el debat, a l'acabar la més que curta intervenció del Sr. Carod Rovira, he recordat la tira, on el ninot que representa a Carod es disfressa amb barba i gavardina, tot dient: Déu meu quina vergonya!!!. doncs això... és el que m’ha semblat el breu parlament, com amagant-se, curt i ras ens ha dit... Qui dies passa anys empeny... i a l’Ebre fa bon vent. El dictamen dels advocats de l’Estat ja ens va bé, perquè jo he de garantir la continuïtat d’aquest govern. Com li ha dit l’altre (Piqué), els hi va tant bé que van felicitar a la Vanguàrdia i al Barbeta per publicar-lo.

De què deu avergonyir-se el Sr. Carod?. La brillant exposició i posterior rèplica de Mas ho deixava clar, no hi ha, ni voluntat, ni estratègia, ni actitud per part del govern de defensa de Catalunya, per això ERC fa aquests escarafalls de calçotada, i subhasta la pròpia presidència de la Generalitat

El president Montilla ha sortit, ha llegit una intervenció preparada que no contestava a lo dit, el seus l’han aplaudit. Un diputat ha preguntat: i què aplaudeixen ?? i l’altre ha contestat: sembla que llegeix una mica millor. Aplaudiments

Després, el Sr. Iceta, adonant-se de la debilitat del Sr. Montilla (perdoneu, President Montillla) ha reclamat més respecte per al President, i un diputat ha dit: quan acabi de llegir bé, quan es respecte ell mateix, quan respecte a la cambra contestant al que es digui, quan es faci respectar per aquells que li subhasten la presidència. Un diputat/ada ha portat un diari de sessions i ha dit: no tenen memòria d’algunes sessions amb Pujol.
Hem seguit escoltant i lo dit ha quedat clar, per ells: Tant si val, aeroport com infraestructures, finançament com Estatut. Qui dies passa anys empeny. Aplaudiments. S’aixeca la sessió. Fins dema.

On anem, Catalunya?




Escriure en aquest bloc, ple d’articles i reflexions de gran interès i qualitat, és tot un repte, però ho intentaré.

Abans de començar amb la reflexió que voldria fer-los avui, m’agradaria presentar-me: Meritxell Ruiz de Reus, companya del Paco Sancho i del Xavier Pallarès al Parlament, i dins de CiU diputada adscrita també a Terres d’Ebre. Com ells, al vostre servei.

Aquests dies estem vivint un espectacle polític que supera el del Circ de Soleil o el del Circ Cric. Malauradament, aquestos apleguen molta gent, en canvi el polític, produeix cada dia més desencís i indignació.

1) Diumenge, entre calçot i calçot, es posa a subhasta la Presidència de la Generalitat a canvi d’un referèndum pel dret a l’autodeterminació. Per mi és una mofa de les institucions catalanes i del dret a l’autodeterminació del poble català. “Amb les coses de menjar no s’hi juga”, deia la meva àvia.



2) Quan es demana a ERC que faci les propostes on toquen, que és al Parlament, es fa enrera. Que potser li van tremolar les cames quan CiU va dir que en parlaríem? Només li vam exigir que tinguessin maduresa política i portessin el debat on s’ha de fer, al Parlament. Ja hem vist avui la consistència de la seva proposta....



3) Debat sobre el desplegament de l’Estatut d’avui al Parlament, sol·licitat, tot sigui dit, per CiU: el Sr. President del Govern ha pujat a la tribuna a llegir dos fulls que li havien escrit dies abans i que no responien a res del que l’Artur Mas li ha presentat i ha passat la paraula al sr. Saura.



Sr. Montilla, es que no és prou important el tema perquè vostè el lideri?



En el repte més clau que tenim com a país, la seva acció es limita a seure durant 7 hores a l’escó i no dir res més? Una actitud impensable en els presidents que l’han precedit! El seu silenci no és sinònim de bona gestió i de tranquil·litat, sinó de renúncia a governar el país, a lluitar per ell, a millorar-lo.



Demà sortiran a premsa tots els resums del que s’ha dit i no s’ha dit al Parlament, i prefereixo no atabalar-los més, però avui he marxat de l’hemicicle amb el cap baix i l’ànim trist pensant: on anem, Catalunya? On anem amb aquest Govern?

Ebrediputada

LLISTES: GUANYA TORTOSA, GUANYA AMPOSTA



Ahir es va presentar a Amposta la llista de Manel Ferré, la de CiU, els que hi van ser parlen d'entusiasme. Jo vull parlar de consistència, renovació, perspectiva de futur i sobretot d'Amposta. Amb aquesta llista: Guanya Amposta.


Fa uns dies Ferran Bel va presentar la seva llista a Tortosa. A mi em va entusiasmar. Anna, Xell, Matilde, Rosa, per parlar de les dones:Un luxe. És tan bona que té més d'un número 1, Pere Panisello, Joan Sanahuja, Ester Vidal tots ells números 1 que acompanyen a un cap de llista que crea esperança, que garantirà una Tortosa amb més autoestima. Amb aquesta llista: Guanya Tortosa.

Per cert, seguint l'exemple, en pocs dies tindrem llista a l'Ampolla.

Modestament, amb aquestes llistes ja hem guanyat tots. Modestament

Deficient Transport Sanitari i Emergències Mèdiques

La setmana passada, els companys de partit de l’Ametlla de Mar i del Perelló es van ficar en contacte amb els Ebrediputats per a comentar-nos que els serveis sanitaris a aquestes poblacions són insuficients, destacant un deficient servei de transport sanitari.

Els Ebrediputats vam denunciar aquest tema a través d’aquest bloc, i al mateix temps, preguntàvem al Govern sobre les mesures a portar a terme per millorar aquesta situació.



Doncs bé, aquesta setmana, els representants de l’Ajuntament de Móra la Nova, han fet públic que també tenen el mateix problema. No els arriben les ambulàncies. Sabem que en un accident o incident, un minut és la diferència entre la vida i la mort, i un vehicle de transport sanitari no ha, no pot tardar 20 minuts per arribar al lloc de l’incident.

Però aquest fet no és únic i exclusiu a les nostres terres. També es produeix en altres indrets de Catalunya. Per aquest motiu, per nosaltres, i per als ciutadans de tot el país, començarem una campanya d’iniciatives parlamentàries instant al Govern, que per això ho és, a solucinar aquest problema tan greu i amb una repercussió tan gran per a la gent del territori.