01 de maig 2007

TIVENYS,ROQUETES: CANDIDATURES, PROGRAMES



Aquets dies he assistit a la presentació de les candidatures de CiU a molts de pobles, he conegut candidats, futurs regidors/res, m’ha cridat l’atenció la il·lusió i l’entusiasme sinó de tots, de molts d’ells. No vull valorar les presentacions d’alcaldes/esses consolidats. M’han cridat l’atenció casos com els de Roquetes i Tivenys, per diferents motius i alguna coincidència.

En ambdós casos, són candidats nous ,encapçalen llista per primera vegada: a Roquetes és militant d’Unió, a Tivenys de CDC. Els dos sense complexes i amb idees clares. Presenten uns programes amb un fort contingut social i cultural; és significatiu, en una sola legislatura la bandera de lo social a Tivenys ja torna a estar en mans de Clara i els candidats de CiU. A la primera Gerard s’atreveix a jugar al camp del contrincant. Uns programes valents.

Més enllà dels vots ja han conquerit una posició important, la defensa d’un concepte de progressisme, la evidencia que són més socials, compromesos i imaginatius els candidats de CiU que els representants d’un poder socio-municipal encallat en conceptes ideològics molt envellits i gastats.

Als dos pobles estem preparats per governar i en condicions de fer-ho. A Roquetes hem col·laborat lleialment amb la governabilitat. A Tivenys hem demostrat molts d’anys capacitat de govern. En tots dos casos, un avis per navegants: Volem l’alcaldia; que ho sàpiga tothom en cas de pactes volem l’alcaldia. Que ningú doni res per fet, tenim programa, tenim projecte de poble," hem perdut el lliri" . Ara CiU per negociar ficarà una condició ineludible: volem l’alcaldia, a ningú li sortirà gratis. A Roquetes i a Tivenys volem l’alcaldia.

EL TRÀNSFUGA D'HORTA.


Vaig conèixer a Joan Navarro en l’època de Delegat del Govern de Terres de l’Ebre. Era un alcalde tímid, apocat; contrastava amb la decisió i “xispa” dels seus veïns l’alcalde d’Arnes i de Prat. Recordo la insistència dels dos vers la carretera de Val-derrobles a l'Eix de l’Ebre. Amb el President Pujol varem fer tot el recorregut, es van iniciar els treballs per fer el projecte d’una infraestructura necessària. Tot i que varem seguir prioritzant el tram de Batea a Casp i Maella, que al 2003 ja tenia partida pressupostària. Avui, gràcies a aquells projectes, les dues carreteres estan en marxa, amb retard però en marxa.

Recordo Navarro com un home amb poca empenta, molt influenciable, amb molt poc criteri: tan aviat volia energia eòlica com s’espantava i es desdeia, si els altre en tenien, li entraven cels i ell la exigia. També era, és, un home molt interessat, sempre preocupat pel treball i futur dels seus fills. Ara ha canviat de partit, ha fitxat per Progrés Municipal- PSC. Caldrà saber quina de les seves preocupacions ha quedat resolta.

El transfugisme, les llistes camuflades amb sigles que amaguen el seu origen i finalitat s’ha convertit en una pràctica habitual a Terra Alta. A Terres de l’Ebre, les xarxes clientelars, retraten la veritable naturalesa de dirigents i formacions. Son així. Us recomanem que aneu revisant, orígens , connexions, familiars, llocs de treball.

El transfuguisme, com tot, és més notícia segons qui el practica. Normal, la noticia és quan un home mossega un gos. A Terra Alta, tothom coneix tothom i ningú s’estranya de determinades actituds. Eren així i són això. Els hi pot sortir bé a la curta, jo crec que ni a la curta, i ben segur que a la llarga pagaran un preu amb interessos insostenibles. Amb quatre anys de tripartit, el clientelisme ja és una imatge de marca, els nous rics, els instal·lats oficials ja no recorden els seus orígens. D'aqui quatre dies els pobles si. Joan Navarro ex -Alcalde d’Horta, bon vent i barca nova: trànsfuga que fuig pont de plata