01 d’abril 2007

UN PORT QUE VOL SER ÚTIL. LES CASES D'ALCANAR



El port de les Cases d’Alcanar a causa dels temporals de 2002, es va colmatar. Ara, davant del més petit temporal, les embarcacions es veuen obligades a anar a refugiar-se al port de la Ràpita.

A petició dels nostres ja habituals col·laboradors, els amics d'Acord per Alcanar, Units per les Cases , preocupats pel seu poble i els seus pescadors, els Ebrediputats presentem les següents preguntes i proposta de resolució. Voldríem que serveixin per trobar solucions:

A LA MESA DEL PARLAMENT

FRANCESC SANCHO SERENA I XAVI PALLARES POVILL, Diputats del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, d’acord amb el que disposen els articles 145 i 146 del Reglament de la Cambra, presenten la següent PROPOSTA DE RESOLUCIÓ:


EXPOSICIÓ DE MOTIUS
A causa dels temporals de llevant ocorreguts a l'Oct./Nov. de 2002, es varen produir grans desperfectes al port de les Cases d’Alcanar. Els desperfectes més visibles ja van ser reparats però també es va produir la colmatació del port. Aquest fet provoca que les embarcacions ja no estiguin segures cada cop que hi ha un temporal, per petit que sigui, havent de marxar les barques a refugiar-se al port de la Ràpita, amb el consegüent perjudici que representa per als pescadors de les Cases d’Alcanar cada cop que es produeix aquest fet.
Per tots aquets motius presentem la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

El Parlament de Catalunya insta al Consell Executiu a:

1- Procedir al dragat del port de les Cases d’Alcanar, de forma urgent, o en tot cas a les accions que es considerin necessàries, per tal que les embarcacions estiguin protegides i no hagin de marxar a cap altre port, per protegir-les dels temporals.

2- Procedir a l’ampliació del port de les Cases d’Alcanar d’acord amb el Pla especial del port de les Cases d’Alcanar ja aprovat.

Palau del Parlament,
GRUP PARLAMENTARI DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ



A LA MESA DEL PARLAMENT

Francesc Sancho Serena, Diputat del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, d’acord amb el que estableix l’article 143 i 144 del Reglament de la Cambra, formula la següent pregunta al Consell Executiu, per tal que sigui contestada per escrit:

A causa dels temporals de llevant ocorreguts a l'Octubre / Novembre del 2002, es varen produir grans desperfectes al port de les Cases d’Alcanar. Els més visibles ja van ser reparats però també es va produir la colmatació del port.

Coneix el govern aquesta situació?

Quines conseqüències té per a les embarcacions de les Cases d’Alcanar aquesta situació?

Té coneixement el govern de la necessitat de les embarcacions de marxar de port i refugiar-se al Port de la Ràpita, cada cop que hi ha un petit temporal ?

Quines mesures té previstes el govern per tal d’evitar aquesta situació?


Palau del Parlament,

Francesc Sancho Serena

Diputat del G. P. de CIU

QUAN PLOU: "LO MILLOR" ÉS DEIXAR-LA CAURE


Avui ha plogut a l'Ampolla, i fort,han sortit els barrancs. Un dels homes més savis del poble, savi per savi i per edat, m'ha dit; això ja ha passat i tornarà a passar, tornaran a sortir els barrancs. De fet, em deia, fa dos anys o tres van baixar més perquè l'aigua va entrar a cases que avui no ha entrat. En fa uns 20, va baixar el doble, en fa 40 0 50 va arribar al més amunt del barranc de Sant Pere, encara no hi havia ni carreteres. Ja passava quan quasi no hi havia ni poble. Abans quan plovia ens tancàvem a casa i no sortíem a pescar, em deia. Sabíem, que no podíem travessar els barrancs. M’ha contat com un pastor del poble va trobar-se, assetjat, ell i les seves ovelles, es va salvar de miracle. Ha passat i tornarà a passar, m’ha dit; el que no entenc és que avui es vulgui canalitzar l’aigua, a l’aigua no se la canalitza, se li dona llera, sortida. Tots aquests que prediquen natura i no entenen això aconsegueixen el contrari del que volen. Als barrancs n'hi ha prou en no travessar-los.

També m’ha explicat que molts de pobles de la Mediterrània estan a la sortida de barrancs, a les cales que es formaven i que donaven refugi a les barques. La natura té les seves regles i l’home el seu lloc. Quan plou, m’ha dit, el millor és deixar-la caure. Jo he pensat que era un home savi i també ha pensat: Mateu t’estimo, tu i els que són com tu, us ho mereixeu..