16 d’abril 2008

JEFFERSON , LA LLIBERTAT DE CONCIENCIA i EL DELEGAT


El tercer dels presidents dels EEUU, un dels Pares Fundadors, “founding fathers” Tomàs Jefferson era un ferm defensor de la llibertat de consciència, de la llibertat. Republicà dels que fan república. Precisament per aquest principi considerava imprescindible la divisió de poders i la delimitació de funcions. La llibertat és per a els ciutadans als que el “Poder”, “el govern” deu explicacions, transparència, deu garantir la seva llibertat, la llibertat de consciència. No al revés.

Certament, ser del partit que governa no invalida la discrepància. Discrepància entre poders, entre “Estats”, entre autonomies, entre departaments, entre ministeris. Llibertat front dogmatismes i maximalismes.

El que ni Jeffersón, ni cap governant conscient pot entendre és que s’exerceixi un “poder” per delegació en contra o en discrepància pública amb qui et delega el “poder. ” No és pot ser govern i oposició a l’hora.

Jefferson, davant d’això l’hagués invitat a exercir el dret a la llibertat de consciència i abandonar el càrrec. La llibertat s’exerceix no es predica.

Aprecio Lluís Salvador, lo que no treu que cregui que s’equivoca quan pretén compaginar “Poder per Delegació” i “Oposició per consciència”.

Ja sabem que es mantindrà, que no dimitirà. El problema és que es necessita un lideratge , que seria precís un gran acord per l’Ebre. Una aposta per la Vegueria, per les infraestructures, per el re equilibri territorial. O certamen també seria lícit mantenir-se amb les tesis del compromís per l’Ebre i complir el contracte: Mai més un govern transvasista.

El voler ser “Delegat” i a l’hora “anti acció de Govern” és un sense govern un sense sentit. Posar a disposició del partit qui a d’estar a disposició del govern, és ridícul i no fa la seriositat de Salvador, ni a la importància del càrrec, ni a les necessitats de Terres de l’Ebre, ni a la seriositat de la situació.

Exercir el poder desgasta, no exercir-lo quan es té, més. Si no volen, poden. Ells són el Govern i en tenen la clau.

No tot ha de ser inaugurar, hi ha que estar a les dures, per cert en episodis d’accidents, nevades etc el delegat ha de donar la cara. Ascó. No direm més.

Jefferson no entendria res, la gent tampoc.

MOS FAN CORNUTS, LOS FEM LO LLIT I PAGUEM LO BEURE



Certament els passejos militars no s’anuncien, es fan. L’han fet, per canyetes, per collons, per zagosses, per “motilles”, per “carodtes” i amb un “zapateixat” final. Sense acord territorial, sense tenir en compte ni els antecedents, ni les necessitats, ni la gent, ni l’historia. Caldria que aquells que tenen més responsabilitats (en lloc de fer lo ploricó)garantissin al menys un Gran Acord Territorial, la solidaritat en totes direccions. Cal parlar del tren de l’estació de l’Aldea de l’anella viaria del Delta de la subsidència de la regressió de l’indústria de les infraestructures del port dels Alfacs del de l’Ampolla de Terra Alta de navegabilitat del parcs naturals de l’autovia de l’interior de l'eix de l’Ebre de Ribera de la catedral de molts de etc's i sense cap coma: DE la Vegueria, de la Vegueria i de la Vegueria. NO sense Consorci, no sense respecte, no sense dignitat, NO SENSE VEGUERIA.

Ho puc dir més alt però ho diu millor Miquel Esteve en un dels seus, sempre interessants, comentaris, en nom de la gent de l’Ebre, amb molta indignació compartida em permeto reproduir-lo.
F Sancho.


Barcelona necessita aigua i les Terres de l’Ebre (pel que sembla) la cedirem. La pròpia moral ens diu que no podem refusar les necessitats dels nostres compatriotes, seria un greuge imperdonable. Però, què hi ha de les necessitats de les Terres de l’Ebre? Serem, els ebrencs, els apagafocs abnegats i ‘cívics’ del país? Què hi ha de les immenses necessitats de les Terres de l’Ebre? Només cal – a tall d’exemple- agafar el cotxe amb els nens i conduir cap a l’Encanyissada, des de Sant Carles de la Ràpita, per adonar-se en quin estat està l’asfalt i com et jugues la vida per veure planar un coll verd sobre la llacuna (i pensar que hi ha gent que hi passa cada dia per anar a treballar!)...Miquel EsteveEconomista i escriptor.
22:31