17 de febrer 2008

UN ALTRE MÓN , UN ALTRA ESPERANÇA.



Les eleccions espanyoles, semblen plantejar un fals dilema entre Rajoy i ZP. Entre PSOE i PP.

Un PSOE, instal·lat a tots els poders possibles, als seus dominis no es pon el sol, ni les subvencions. El PER arribarà fins i tot per als seus artistes a traves del cànon digital.

Clar que front al PSOE, ens trobem a un PP “echado al monte”, radicalment anti català. Una situació política que, sembla convindré a més d’un.

A Catalunya hem patit un període de despropòsits, una pèrdua de prestigi i una desmoralització col·lectiva preocupant. Alguna cosa deu tenir a veure amb aquesta estat de coses tant el Govern de l’estat a Madrid, com el d’aquí. Dic jo.

Com s’ha demostrat més d’una vegada ni la lliga de futbol és cosa de dos (sorpreses recordem) , ni aquest estat de coses és inevitable. Un altra manera de fer és possible, unes altres alternatives poden trencar el bloc estatista que configuren els dos partits dominants . Seria important que, els partits d’obediència plural i catalana tinguessin molt de pes. Estaria bé que aquells que volen consolidar una situació de dependència a Catalunya, que els que Governen Aquí i Allí, comencessin a notar que un altra manera de fer és possible.

Per cert és ben curiós, com aquells que defensen que en el nostre sistema electoral es trien diputats i no presidents, no expliquen llavors per què els debat és entre presidenciables??. I no de tots contra tots? És la utilització de la llei, de les normes a conveniència lo que desprestigia el debat polític.

Una altra manera de fer és possible, però perquè ho sigui ha de canviar la correlació de forces. És ara, és en aquesta situació que el Govern, les possibilitats de Catalunya depenen de Madrid. Si canvia la correlació de forces serà el Govern de Madrid qui dependrà de Catalunya. No al revés com volen fer veure.

De l’increment de vot a partits com PNB, BNG, CIU depén que Espanya sigui més plural. Una esperança.

AYAAN HIRSI ALI


AYAAN HIRSI ALI.

És un drama, una lluitadora per la llibertat està amenaçada de mort per l’integrisme religiós i polític. Una defensora dels drets de les dones és abandonada davant les amenaces per les dones i homes d'aquest occident que diu protegir els drets civils.

On són el progres? On és El diputat Mohamet Chaib ? On són??

Li vaig dedicar un sentit article fa dies. Torno a reclamar la solidaritat dels demòcrates del món, com no, la de tots el diputats de Catalunya. On són, els defensors del drets de les dones, els defensors dels drets civils? La somalí AYAAN HIRSI ALI és una de nosaltres. No amenacen a ella, ens amenacen a tots a través d’ella. No ho oblidem.

LOS CARQUES SÓN CARQUES.


Quan L’Ampolla lluitava per la Segregació, va haver un diputat socialista que va mantenir actituds molt, molt carques. Molt reaccionàries, i tant. Ho vàrem atribuir a lobligat recolzament a un alcalde del seu color.

Quan ja ens haviem segregat i els dos pobles (units per la via augusta) eren exemple de convivència, el mateix nefast personatge, va mantenir actituds molt, molt carques, ho vàrem atribuir al obligat recolzament a un llavors agonitzant govern del seu color polític. Després hem vist actituds prepotents, sempre ben remunerades, d’un caciquisme digne d’estudi.

Un dels seus company de partit, un dia, em va dir “de carques en tenim tots i a natros ens ha tocat lo més gros”. Era cert, certes tradicions han de ser erradicades, aquelles que pretenent mantenir privilegis, aquelles que és manifesten per damunt del bé i del mal pel fet de ser d’un determinat color. Certes sortides vitalícies, són de vergonya.

Que ningú doni lliçons de progressisme, que ningú vulgui estar per damunt del bé i el mal, que ningú pontifiqui repartint carnets de dretes. Tots sabem qui és el major carca de Terres de l’Ebre i com deia un destacat dirigent socialista el tenen ells.... i no a Tortosa..