23 de novembre 2007

BON DIA CATALUNYA, SÓN LES 8



Diu Montilla: Mas és un radical. Diu PSC: Mas perd el centre, pot trencar amb l'Espanya constitucional.

Diu PP... com PSC, PSC com PSOE, PSOE com PP

Diu Marina Llansana. Mas, bé i bo.

Diu Ridao, entre Mas i Montilla no hi ha diferència. Diu ERC , Mas es queda curt, tant que no podem pensar en pactar.

Diu algun intel·lectual: Mas l'ha clavat, la redifinició d'un nou centre. Triomfarà?

Sóm un grup d'amics que ens hem ajuntat per esmorzar. Comentem les declaracions i la conferència d'Artur Mas. Comentaris per tots els gustos, bona però prudent valoració de la conferència; desconcert per les declaracions: Normal, què vols?

Bon dia Catalunya són les 8.

Entrevistaran a ICETA.

- Un opina: Segur que contra programen a Mas.

-No home, no, es notaria massa.

  • Què t'hi jugues?

  • Res, però no m'ho crec

  • Sí , jo sí, a més faran vorer que no estava preparat. Què t'hi jugues?

  • Si passa, tu pagues i jo us voto, Fet?

  • Fet

  • Comença l'entrevista, al poc Iceta de casualitat, treu copia de la.. “conferència de Mas”

  • Diu Cuní “que conste que això no estava preparat”.

  • Esclafim a riure, com el programa d'ahir, les preguntes a Montilla, tampoc estava preparat. Montilla és un pobre “contra programa” a Mas. Riu que riu.

  • He perdut un esmorzar i ha guanyat un vot. Sempre així




VOTA... EN BLANC, VOTA... MAGDALENA AL VAREZ.

La vella Espanya, de “charanga i pandereta” ha mort, avui Espanya s’ha modernitzat, s’ha incorporat a l’Europa del benestar. Hem de reconèixer que en molts aspectes l’èxit ha superat les expectatives. Les forces polítiques catalanes podem reivindicar part d’aquest èxit, el catalanisme, més.

No podem oblidar però, que velles inèrcies, trets genètics del fet espanyol persisteixen a tota la pell de brau.

L’anticatalanisme, o lo que és el mateix, l’afirmació d’un nacionalisme espanyol que s’auto reivindica front la perifèria, contra la diversitat cultural i nacional: És la seva historia. Els Fra Bartolome de la Casas són minoria, són excepció.

Al temps, l’inercia d’una Espanya maldestra, es fa patent. L’Espanya de la subvenció, la dels drets sense deures, la del “subsidio del paro” i la picardia, la del “Vuelva usted mañana”,la del nyap a domicili, la del Pepe Gotera i Otilio; treu les urpes sempre que li deixen. La manca de responsabilitat, la prevalença de la cultura del mínim esforç, l’igualitarisme per baix, els mals resultats de l’ensenyament, el “ todo el “mundo e gûeno”, la del progre auto satisfet ha “substituït a l’Espanya Cañí, amb notables resultats.

No, no tenia raó el diputat d’ERC que va titllar a Magdalena Álvarez de senyoret andalús, és un altra tradició també mediocre i filla del mateix cultiu i cultura. El nyap de l ‘AVE ho demostra, no és un problema de traçat. El traçat és difícil, menys però que el canal de Panamà o l'Eurotúnel. La gestió però és un desastre, producte de preses polítiques, d'impunitats ideològiques, i d’un poder socialista al que no se li pon mai el sol, ni se li acaba el sòl. El sectarisme, l’augment de funcionaris, el confondre necessitats tècniques amb polítiques, l'amiguisme, la manca de transparència, la sensació d' impunitat donen Carmel i AVE. Donen Montilla + Álvarez.

La Catalunya de la feina ben feta (Els catalans de les pedres treuen pans) s’ha rendit al nou estil del L’Estat benefactor, de la marea socialista i d’esquerres, de la subvenció a canvi de vot d’obediència i silenci. La “Espanya Cañí” troba aliats amb la “Catalunya Cuní”. Bon dia Catalunya són les 8: Tots els polítics són iguals, totes les Espanyes són la mateixa, els ministres socialistes, les forces d’esquerra mai són responsables. L’impunitat com bandera, la desqualificació dels polítics com refugi.

Vella cultura, d’un país amb massa dictadures i més imperis interiors i ideològics que reals.

Votar en blanc, és votar Magdalena. L’impunitat de Magdalena Álvarez, reforça aquesta Espanya, esta Catalunya. Davant el fracàs ens proposen la indiferència, el "tots són iguals", la fi de la política i per tant la prevalença de l’Estat.Votar en blanc, és votar impunitat, es votar Magdalena Alvarez.

SI PSC=PSOE, Entesa=???

L’inefable polític conservador Sr. ICETA afirma, en una entrevista a la Vanguardia: “ Catalunya no se reafirma enfrentandose a España” , ell sap bé que és Espanya qui es reafirma enfrontant-se a Catalunya. De sempre el nacionalisme espanyol s’ha auto-afirmat front o contra la diversitat, front o contra els nacionalismes, front o contra Catalunya.

No només el PP, l’últim episodi amb Rajoy clamant a favor / contra la llengua. També el PSOE partit d’Iceta i Montilla (no ho oblidem), és defineix no tant contra però si front. Cal què parlem de l’aeroport? De la ministra Alvarez? De Guerra i el ribot? Del respecte a les decisions del Parlament?

El que més m’ha cridat l’atenció dels últims dies són les declaracions tant PSOE del PSC i les declaracions tant PSC d’ ERC.

Video - Resum conferència Artur Mas

Us adjuntem un video amb les principals reflexions que Artur Mas va exposar el dimarts 20 al Palau de Congressos, en la conferència La Casa Gran del Catalanisme. Dura poc més de 7 minuts, i val la pena mirar-lo.





També, clicant aquí, podeu llegir el discurs sencer fet per l'Artur Mas.

22 de novembre 2007

Al Cèsar lo que és del Cèsar


Ens agrada ser justos, i no ficar a tothom al mateix sac. Sóm conscients que des del món de la política s'ha pretés, es pretendrà, i fins i tot s'aconseguirà manipular als moviments socials, lo qual no vol dir que tot sigui igual, o que tothom sigue igual. Hem expressat moltes vegades el nostre respecte cap a la gent, la bona gent, que ha aportat esperit crític i combatiu al nostre territori. Saludem i ens alegrem de les declaracions de Manolo Tomàs. No estarem d'acord amb tot, però ens identifiquem amb la seva coherència, que com tots sabem, més d'una vegada prou cara li ha costat.


El nostre respecte cap als dirigents que han sapigut mantenir la coherència, cap a l'esperit crític de molts blocs i blocaires, en fi, cap aquest viu món de la participació de la gent del territori. Però precisament per aquest mateix respecte, no podem deixar de dir, de denunciar, a aquells que falsificaven i falsifiquen les dades, només pretenent el seu aprofitament polític i el desgast de l'adeversari. La riquesa de la participació està en el diàleg i les aportacions de tothom.


Ningú té la veritat absoluta, tothom té les seves raons

21 de novembre 2007

LAS VEGAS , L'AIGUA: UN CAS DE COHERÈNCIA.


Les veritats absolutes són molt perilloses, més en política. Són absoluts polítics. Els absoluts ideològics, les “veritats científiques”, les superioritats racials, morals o ideològiques, han donant lloc a grans desastres polítics. L’absolut “justícia social”, el patrimoni científic i social va morir amb el mur de Berlín.

Hi ha encara qui converteix una reivindicació en una “experiència religiosa”. Alhora, la ciència s’ha democratitzat, és usada i abusada com argument d’autoritat absoluta. De veritat irrefutable. “Veritats” científiques que duren, el que dura un govern d’un determinat signe.

En nom de la ciència, de “veritats científiques” s’han bastit moviments socials, a Tivissa, a Móra la Nova, a Terres de l’Ebre. Hem vist com prenien pobles sense “salvoconducte”, com es passejaven sense invitació, com envaïen pobles per “salvar-los” de perills, “científicament” comprovats, que els pobres habitants no comprenien. Abocadors i Central de cicle combinat, “Atmósfera i Aqüífers” amenaçats per perills, avui ja no significatius, perquè com tothom sap la contaminació només és perillosa si la provoca el dimoni, científicament comprovat: “banyut, nacionalista i de dretes”.

Als Monegros s’anuncia un parc temàtic amb més de 32 hotels i milers d’hectàrees. Com Las Vegas.
No serem nosaltres qui discutim el dret al creixement dels Monegros.


El usos i la gestió de l’aigua a lo llarg de l’Ebre és nefasta, un 80% usos agrícoles obsolets i sobradament millorables, aigua estalviable com per 3 transvasaments. Nosaltres no professem cap fe política i menys laica, no creiem en veritats absolutes. Si en necessitats concretes. Sabem que el Delta necessita aigua, un cabal ecològic a flux continu i un règim hídric suficient. Cabal, règim hídric i qualitat d’aigua incompatible amb el Pacte d’aigua D’Aragó i amb l’actual Pla de Conca de l’Ebre.
Vam resistir totes les pressions. No sense cabal continu i regim hídric, no sense Pla del Delta. Teniem la clau, la majoria de bloqueig i decisió al sí del CPIDE. Va ser un error atacar-lo i després dissoldre’l. No esperem que se’ns reconegui. Si que denunciem la renúncia al cabal a flux continu, el Pacte d’aigua D’Aragó, la constatació de què l’anomenada nova cultura s’aplica contra uns i a favor d’altres. A favor d’Aragó , contra Terres de l’Ebre.

Com tothom sap, els terratinents de l’Aragó són aliats, el govern amic i progressista. I... l’aigua? Qui li nega aigua a un amic.? Qui s’atreveix a discutir-li l’aigua als Monegros?

Per l’Ebre baixa menys aigua i de menys qualitat, no tenim mecanismes per garantir, ni cabal, ni sediments, ni qualitat. Per no tenir ja no tenim ni la ratlla del mur del riu a Tortosa. Deia cabal mínim + sediments.

“Epur si muove”, Sabem que aquesta frase probablement no la va pronunciar mai Galileo Galilei, reivindiquem la seva dignitat
i la de Copernico i la de Giordano Bruno. Natros sí que la volem pronunciar: teniem raó, “Epur si muove”, teniem la nostra petita... o gran raó, front als catedràtics de l’agitació, inquisidors de la “sostenibilitat”, profetes de Noves Cultures amb àmbit geogràfic limitat, no aplicables a territoris administratius amb governs d’esquerra.

Al Monegros anuncien Las Vegas (casualment, l’aigua de las Vegas és una bona referència) mentre a Terres de l’Ebre tenim informes urbanístics que ens discuteixen la disponibilitat d’aigua.
La “Inútil comissió per la sostenibilitat” ACUAMED, els organismes que tenien que salvar el Delta descobreixen el Delta del Po, el sexe dels àngels i són incapaços d'executar ni un sol projecte de salvaguarda del Delta.

Un cas de coherència i rigor científic, amb aquest bagatge, la guerra de l'aigua l'han perdut Terres de l’Ebre, l'ha guanyat el Pacte de l’aigua d’Aragó. Molts monuments, papers i declaracions al Parlament, poc aigua a l'Ebre, pocs diners al riu i al Delta. Tot un èxit.

“Epur si muove", esperem la foguera, per dignitat.

CASABLANCA.


La Casablanca és una finca del Delta , prop de Poble Nou a la carretera de la Ràpita, poble on Ercros, també va tenir una fabrica... com a Flix. Forma part de la nostra memòria, d’aquí ve la dita de ......


..... Sempre ens quedarà Flix.

Projecte discutible, molt discutible, finançament a favor d’Ercros, no de Flix ni de Terres de l’Ebre Dos preguntes: Qui es queda l’aigua; on està l’aigua? I de quin color polític es la direcció d' ERCROS? .

20 de novembre 2007

BOT: SANT BLAI; SALUT I FEINA.



Dos no es barallen si un no vol, i CIU ni a Bot ni a Terres de l’Ebre , ni a Catalunya volem baralla. Altra cosa és que no fórem conscients que hi ha qui ho farà tot per fer-nos fora.

Respectem molt la llibertat d’expressió, els drets democràtics; també volem que ens respectin els nostres. Ho vam dir i ho repetirem, no és bo que un poble és divideixi, no és bo partir un poble. No serem natros qui ho farà. Abans callarem, per això ens hem vist obligats a suprimir els insults i les desqualificacions.

Cada un és responsable dels seus actes i una moció de censura, fet insistim pensat per situacions extremes,comporta divisió al poble i més a un poble com el nostre. Conscient d’això i pel bé de Bot, vam demanar, demanem i demanarem seny i respecte. Front a l'insult i la desqualificació diem, com deia un comentari: SENY, ANDREU I BOT.

A les primeres eleccions democràtiques Jordi Pujol va dir: Sant Pancras, Salut i feina. És el nostre estil és el nostre tarannà, per això avui a Bot diem: Sant Blai; Salut i feina.

Bot un sol poble, treballarem pel seu futur. Sant Blai, salut i feina per tothom!!!

Ebrediputats de Convergència i Unió.

18 de novembre 2007

SÓM REGIONALS, RENFE.


Demà dilluns molts estudiants,treballadors, gent de les Terres de l’Ebre agafaran el tren. Patiran tota mena de retards, tindran que fer transbord. NO sóm de rodalies, sóm la gent de “Regionals”. Que sona a “Regiones i provincias” o bé a “segona categoria regional”. Ara que la nostra expressió “Terres de l’Ebre, sóm un forat negre” en quant a inversió, ja és un dels grans èxits del "Govern d’Entesa contra el poble". Ara toca deixar clar que "ni rodalies sóm" i per no tenir, no tenim ni dret a aquests bitllets gratis que prometen la Magdalena Álvarez i els seus socis del tripartit. Crec que arriba l’hora de la insumissió, de no pagar bitllet, si el servei no és el que ens correspon. Fem una crida als alcaldes, a la societat civil a reivindicar lo que ens pertoca, poder ens quedarem sols però ho haurem dit: Els drets de la gent són sagrats i iguals per tothom. Els de "Regionals” també tenim dret a un servei com cal. Si un ciutadà dels nostres pobles, dels governats per CIU, davant un deficient servei no paga, el seu ajuntament l’ajudarà, no estirà sol . PROU OBLIT, REGIONALS TAMBE SÓN SEVEI PÚBLIC .

17 de novembre 2007

L'ABOCADOR DE TIVISSA



Tots recordem les eleccions municipals del 2003 i les eleccions del mateix any al Parlament de Catalunya. Un del punts de més interès va ser l’abocador de Tivissa, i tot el que van dir, i ara apliquen aquells partits que ara donen suport al Govern. Parlo clarament del que van dir partits polítics com ERC, ICV i PSC, es va parlar de què si ells tenien la responsabilitat de govern clausurarien aquest abocador. Com la clausura no podia ser, van acordar impedir l’entrada massiva de residus i la procedència dels mateixos que no fos de fora de les comarques veïnes. Que bonic.......

Ara, aquesta mateixa setmana s’aprova tot el contrari que van prometre, aproven entrada il·limitada de tones, la procedència de les mateixes s’amplia, en definitiva aproven tot allò que van dir que no farien, això sí, ho fan a canvi de diners per tona entrada a l’abocador.

Serà interessant mirar com es posicionen els diferents partits que formen part del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, també serà bo mirar que diu la plataforma, o ara tots callaran, i si callen per quina raó.

També escoltarem que la culpa és de CIU, bé aquesta excusa ja no se la creuen ni ells, el Tripartit fa més de quatre anys que governen i per tant aquesta ampliació de tones i d’àmbit geogràfic ha estat aprovat en majoria del Tripartit.

Voldrem escoltar, si es que ens donen oportunitat, sentir les bondats d’aquesta instal·lació, tot allò que abans era dolent o podia causar danys irreparables, ara sembla ser que no és cert.

Simplement des de CIU denunciem un cop més les promeses incomplertes, denuncien que hi ha Alcaldes al territori que ho van passar malament i ara al cap de pocs anys ja no recordem el que es va dir i s’aplica tot el contrari. El cas és no fer massa soroll no sigui cas que es desperti la bèstia...

11 de novembre 2007

UN CABREIG SIMULAT, UN CABREIG INTERESSAT


Uns dies atras, mentres perdiem passes pels passadissos del Parlament, ens anunciaven la necessitat de reaccionar del PSC, la situació esdevé insostenible, deien.

Al dia següent TV3, la d’ells, anticipava les frases del discurs, encara no nat, encara no fet, que Montilla havia de llegir a Madrid.
Bon dia Catalunya, són les 8: Es fa saber que cal ajudar Montilla i salvar el Tripartit. L’operació imatge està servida.

Montilla llegeix aplicadament el discurs; parla de possible desafecció i emfatitza la paraula “cabreig”. Bon dia Catalunya: la màquina propagandística està en marxa. Magdalena Alvarez respira tranqui-la, un mig somriure, un lleuger moviment de cap i un profund sospir. Montilla, amb els seu simulat cabreig l' ha salvat.

Dos dies després, es constata que la pressió a la que estava sotmesa la tal Magdalena a baixat , Montilla ha rebaixat els seus plantejaments. ERC, es relaxa. Una jugada in, intel·ligent. Fins al Ple del Parlament.

Ara, Montilla i el PSC ens tenen que explicar fins on arriba el seu cabreig: Fins on?
Demanarà la dimissió de l’Alvarez ? O ens demanaran el vot.....pel partit de la Magdalena? I... aquest escolta Espanya, aquesta desafecció, on va ? On arriba? Afecta al comitè federal del PSOE? Afecta al grup parlamentari a Madrid ? Es cabrejarà Montilla pel vot del seu grup, el del PSC- PSOE, als pressupostos?

Els cabrejos simulats, les desafeccions interessades són un insult als ciutadans que tenen raó per estar emprenyats, i als qui els volen robar fins i tot el cabreig i la rauxa. Lladres de causes... que els hi són alienes, farts d'egolatria; ara tenim una vella - nova espècie al govern : Confortablement instal·lats, ocupes de cap de setmana, agitadors de despatx institucional, independentistes a temps parcial. Són els “ Cabrejats” de cotxe oficial.

08 de novembre 2007

Video intervenció Francesc Sancho a la comissió de Salut




Us facilitem el video de la intervenció de Francesc Sancho en la roda de premsa prèvia a la seva compareixença en la comissió de salut

Quin gran poble si hi hagués un bon govern




No parlessem d'esvorancs amb responsables remots, de governs llunyans. Volem parlar d'esvorancs concrets, i de la mala gestió feta per aquells que parlen de cabrejos simulats, i que ens fiquen en concrets perills. Parlem per tots aquells que tenen raons més que sobrades de cabrejos reals, provocats per una mala gestió d'un mal President, una mala Consellera, un mal Govern:


Avui a la Comissió de Salut hem tingut una sessió maratoniana, on s'havia de respondre 40 preguntes entorn al servei d'emergències mèdiques (SEM), i més concretament, amb el relacionat amb les ambulàncies de suport vital avançat.


Al desembre del 2006, la Consellera Geli va anunciar que retirava 50 ambulàncies de les donominades de suport vital avançat, de les més modernes, de les que porten equipament d'últim crit, i metge, com les que surten a la sèrie de Tele5, per a entendre'ns. Avui ha quedat clar que el nombre d'ambulàncies retirades va ser de 84... no 50, sinó 84 ! I van ser retirades perquè enlloc de pessar 3.500 Kg com deia l'ITV, pessaven 3.900 Kg, sense incloure el pes dels equipaments, metges, pacients, etc. Aquest fet desplaçava el centre de gravetat amb seriós perill de volcar, i això les feia insegures. Però el més impactant és que s'ha fet pública una carta de l'exdirector gerent del SEM on deia que s'havia falsejat la ITV d'aquests vehícles.


També ha quedat clar, que tot i tres concursos que s'han fet per adjudicar un sistema ultramodern amb software gps, transmissió on-line de les proves del pacient i de les proves diagnòstiques, un primer concurs va quedar adjudicat a una empresa argentina per un valor de 4,8 milions d'euros, que havia de substituir el software i la tecnologia que hi havia als tres edificis de Barcelona, i que s'havia d'unificar tot això en un únic edifici a l'Hospitalet. Doncs bé, el software que no ha funcionat, i segons la Consellera Geli no funcionarà fins més enllà del 2008.


Un segon concurs, que va parar a Siemens, per traslladar software i tecnologia, per un valor de 2,8 milions d'euros, i un tercer concurs per un valor de 6,8 milions d'euros per adequació de tecnologia. Tot i els tres concursos, que sumen més de 12 milions d'euros, la tecnologia no funciona, i fins i tot, s'han donat casos on la navegació els portava al mig del mar, i on molt sovint els professionals han d'acabar comunicant-se amb telèfon mòbil.


Per tant, ha quedat clar que les ambulàncies eren insegures, circumstància que ja havia estat advertida des de l'inici per una empresa que va ser exclosa del concurs...


A la mateixa compareixença, no ens ha quedat gaire clarificat, o si voleu, ha quedat massa clar, com s'havien adjudicat els lísings i rèntings dels vehícles "Touareg" que són utilitzats pels directius de l'empresa, i que havien de ser utilitzats en circumstàncies d'emergències, però que en molts moments no podien tenir accés per determinats carrers de pobles muntanya, o carrers de les pròpies ciutats on havien de prestar el seu servei.


I per últim, quan se li ha preguntat pels professionals que havien d'anar a les ambulàncies i que no hi van, és a dir, els professionals altament qualificats, la Consellera no ha desmentit i ha acabat acceptant que les maniobres de reanimació en una emergència poden resultar realitzades per un monitor que rep instruccions a través d'un mòbil, sense prescència in-situ de metge o infermera altament qualificada.


Calculeu el cost de 84 ambulàncies d'aquestes característiques, el cost del software, afegiu 75.000.-euros mensuals del lloguer de l'edifici. 75.000.-euros mensuals que ens ha confirmat el director del SEM en acabar la sessió, i que la Consellera ens ha dit que eren 35.000.-euros! Són 75.000, més l'opció de compra, que no ens ha volgut dir quan era, més 6 milions d'euros inicials per rehabilitar l'edifici. I amb tot això tenim que les empreses i el CEM han d'utilitzar els antics vehícles per tal de donar servei, enlloc de les ambulàncies aquestes de la sèrie de la tele.


I la població? La població hem de confiar amb els professionals que amb el seu esforç han de suplir aquestes mancances. La població ha de ficar paciència sense ficar culpables. Això sí que és un esvoranc. Los que estem cabrejats sóm nosaltres, més del que es pensen. Estem cabrejats per la continua manipulació i el mal President que és Montilla, per la manca de respostes davant situacions com aquesta.


Quin gran país, quin gran poble si tinguèssim un gran govern. Un gran poble que no es mereix aquest mal govern.


PD: Aquest esvoranc que es refereix a les emergències ens fica en perill. Ens sobta que no tingui la repercussió mediàtica que correspón a la seva importància, que demostra la incapacitat de gestió i el nivell ètic i moral d'un govern que l'únic objectiu que té és anar passant dies sense donar resposta a les necessitats de la gent.


Oferim a tothom que vulgui les proves, les cartes i els documents que avalen les afirmacions que hem fet en roda de premsa, i que ens han servit per fer les preguntes. Així mateix, quan la tinguem, penjarem la transcripció concreta del diari de sessions d'aquesta dura compareixença en comissió, compareixença que ens ha deixat més preocupacions que respostes.

06 de novembre 2007

Efectivitat parlamentària


Tot i tenir bloc propi, i no ser diputat, a partir d'ara també escriuré a aquest bloc. El motiu per fer-ho ara no és que els dos ebrediputats s'hagin cansat de penjar articles, ni que no puguen dir coses que voldrien, ni cap altre similar. El motiu per fer-ho és que formo part de l'oficina parlamentària, i que trobem que una altra opinió al bloc sempre podrà ser enriquidora, i donarà la possiblitat d'obrir encara més els debats.


Malgrat que els temes de sanitat els acostuma a fer Sancho, m'agradaria començar la meva estrena al bloc fent referència a la readmissió del Coordinador del Raval (veure entrada), cal recordar que a aquesta persona la van fer fora per una carta crítica a un diari, i encara estaria sense treball si no hagués sigut per la contundent i brillant intervenció (veure la transcripcio) en la compareixença de l'ebrediputat Francesc Sancho, que va qualificar de penosa tota aquesta situació.


Rectificar és de savis, però aquests tipus de casos mereixen una explicació per part de la Consellera. No es pot perdre injustament la confiança amb una persona, i perquè el seu cas s'hagi fet públic, tornar-lo a readmetre. Què passarà a aquells professionals que no tinguin la sort de què el seu cas arribi al parlament, a mans d'un diputat com Sancho? Aquest és el progressisme què es practica des del govern d'esquerres? I si fossin coherents, no hauria de dimitir tot el govern en bloc per les crítiques que han recaigut i recauen sobre d'ells diàriament?


En fi, trobo que hi ha altres maneres de tractar i afrontar els problemes, i estes maneres les lidera una alternativa real i ferma envers d'un govern absent i en contradiccions permanents.

05 de novembre 2007

VOTA PSC ; VOTA MAGDALENA ALVAREZ.


Estic amb uns amics catalans, republicans que viuen a Veneçuela, la de Chavez.

Els crida l'atenció el títol d'un article de Jordi Juan a la Vanguardia, jo l'adopto com a encapçalament d'aquest post. Comentem la situació a Catalunya. Estan preocupats, no entenen el conformisme, el silenci. Em diuen: Sóm molt crítics amb Chavez, un dictador il·luminat i perillós que controla els mitjans de comunicació, que ataca la llibertat de premsa. Però trobem més veus critiques allí que aquí .

Es queixen de la pèrdua de prestigi de Catalunya com a país, com a marca, com a referent, com a cultura. Viuen com un mal son, el col·lapse de l'aeroport, les apagades, la crisi de rodalies. Però consideren un desastre irreparable el silenci,el conformisme. Hi ha més vitalitat intel·lectual, més llibertat entre els intel·lectuals de centreamèrica que aquí. Fiquen un exemple: TV3, després que Zapatero reclamés la responsabilitat, repetia cada dos minuts la consigna que el traçat era cosa de tots els partits. El més cridaner, diuen; és que el mateix comentarista explica les subcontractes, la manca de gestió etc. Com es pot tolerar tanta manca d'esperit crític, tanta connivència amb un poder, tan lesiu? La desil·lusió, el desengany els fa reaccionar amb ràbia. Els molesta la consigna generalitzada de culpar la política i els polítics. Misèria moral, diuen, covardia intel·lectual, connivència amb el poder. El problema no són els polítics, el problema és la consciència col·lectiva, la capacitat de reacció del país no nomes dels polítics, el problema és el mal govern, la complicitat i conformisme de molts.

Creiem pertànyer a un país amb una forta vitalitat intel·lectual, amb un fort component ètic i ens trobem amb TV3, la premsa afí i no afí i ens fan moralment molt mal. Els miro, recordo que viuen a Veneçuela i entenc; entenc com els hi trenca l'orgull de catalans l'actual situació, de la seva tant petita i propera per llunyana pàtria . A Veneçuela hi ha menys llibertat, però més homes lliures.

Els seus comentaris hem fereixen.

L'article de Jordi Juan m'ajuda, no tota la premsa els dic, no tots els diaris, no tots els intel·lectuals. Mira, em diuen, hem vist l'ambient, el conformisme és generalitzat i si ara a les eleccions voteu, votem, voten “la Magdalena” llavors que se us parin els trens, que es col·lapsi l'aeroport, que es fiqui en perill la Sagrada Família. No votes Magdalena?? Doncs que et bombi'm, no et queixis, com al tercer món. M'ho diuen, ens ho venen a dir uns amics republicans i catalans de.... Veneçuela. Tenen raó i m'entristeixo.

DE NOU ELS CELLERS.



Ara ens anuncien inversions al Celler de Gandesa, ara... Ja és costum, presentem iniciativa parlamentària i.... en un cert temps s'anuncia una minsa solució, sempre a la baixa. Agricultura i Cultura, sembla ajudaran al Celler de Gandesa, no tan com voldriem i no queda clar que passarà amb el del Pinell i això que la repercussió pública de les nostres iniciatives és pràcticament nul·la.

Seguirem presentant iniciatives, enviant notes de premsa i confiant en la seva efectivitat, amb el convenciment que si l'opinió publicada es fes més resó, l'efectivitat la notaria el territori. NO Tot és culpa dels políitics.

04 de novembre 2007

ELS CELLERS DE GANDESA I PINELL DE BRAI





Són una meravella, i s’estan deteriorant. Les cooperatives, els pagesos i els ajuntaments no poden fer front a la despesa de la seva restauració .

Quan es van construir, es van pensar per fer vi, únicament per fer vi. Ara són alguna cosa més, són un valor cultural i arquitectònic. No poden ser tractats només com un valor funcional i pel seu us. El fet de ser un edifici protegit fa difícil qualsevol tipus de reforma. Les cooperatives tenen dificultats per fer-los funcionar amb tots els requeriments que l’actual tecnologia demanda i alhora conservar la seva inestimable vàlua cultural i la seva innegable bellesa.
No hem de descubrir ara i aquí la importància del conjunt de l’obra de Cèsar Martinell, i els elements decoratius de Xavier Nogués. Ha estat una votació popular, a traves d'una iniciativa de l'organització de la Capital de la Cultura Catalana, qui ha triat el celler del Pinell com una de set meravelles de Catalunya.

Preocupats pel present i futur dels Cellers de Gandesa i el Pinell, els ebrediputats vam presentar una proposta de resolució al Parlament demanant la restauració dels cellers. Més concretament, la moció instava a: “Procedir amb caràcter urgent a definir un projecte de restauració i d'usos dels Cellers cooperatius de Gandesa i de Pinell de Brai d'acord amb els socis de la cooperativa, així com assumir el cost de la seva restauració a traves de l'1% cultural o d'algun altre pla d'inversió”.
Doncs, va ésser, va ser que no. El tripartit va votar en contra, tot i que el molt Honorable Montilla va prometre ajuda.
Quina importància tenen, per la gent de les nostres Terres, els cellers? : Per nosaltres molta.

Permetrien a altres territoris perdre, o deteriorar un patrimoni tan valuós?.
Permetreu és un veritable esvoranc cultural i ètic, és un forat a la consciencia ebrenca.
Esperem la reacció de tots aquells intel·lectuals, mitjans de comunicació, guardians de l'ortodòxia, i també als heterodoxes; consciència crítica permanent.

Fem una crida, conscients de la seva probable poca repercussió, al cap i a la fi, a l'Ebre lo important no són el Cellers, ni les Cooperatives, ni els pagesos, ni tantes altres coses: Lo important és la supervivència del tris-partit, lo important es l'aparença.
Aquí no fa falta construir infraestructures per ficar en perill el patrimoni ens ho fem solets. La culpa? Dels polítics, certament. Ah , dels polítics de CIU que no sabem buscar complicitats, perquè els hi votin que sí.

Amb amargura, continuarem fent propostes, esperant resposta.......