El dia 11de juny es va tramitar a la comissió de Medi ambient del Parlament de Catalunya una proposta de resolució a favor del cabal ecològic del riu Ebre.
Una dura discussió, on el tripartit va votar com ja és tradició contra el cabal ecològic del riu Ebre. He deixat passar uns dies , no em sorprèn la poca repercussió "social" de la votació(amb l' excepcio habitual de la Marfanta i el Punt). Una constatació de com són les coses, de com són els homes, de que vol dir ser per alguns "progressista" a l'Ebre. Ni em sorprèn, ni em ve de nou ,de fet allò que era imprescindible , causa de crits i escarafalls abans ara ja no té importància. La defensa del cabal ecològic al si del CPIDE va impedir l’inicií del transvasament. Els arguments dels “progressistes”avui al Govern són els mateixos que ens donaven ahir els conservadors a l’altre Govern .
TRANSCRIPCIÓ DIARI SESSIONS PARLAMENT DE CATALUNYA
Punt 13 de l'ordre del dia, referit al garantiment del cabal necessari per a mantenir
l'equilibri ecològic del delta de l'Ebre. Presentada, aquesta proposta, per
Convergència i Unió, té l’oportunitat de defensar-la.
El Sr. Sancho i Serena
Gràcies, senyora presidenta. Espero que no només sigui l’oportunitat de defensar-la, sinó també la possibilitat de convèncer a tots els grups per tal que ens la votin. Fixi’s,és una proposta que vull començar dient una mica el mateix que ha dit el meu company, el Pep Rull, cinc anys, cinc anys, més de cinc anys de govern, cinc anys de govern i estem avui tornant a reivindicar o reivindicant el cabal ecològic de l’Ebre. Abans se’ns deia «benvinguts al club», ho deia l’il.lustre diputat Daniel Pi. Em permetrà que li expliqui una cosa, a mi em sembla que ja li he explicat particularment, però em dóna avui l’oportunitat d’explicar-ho aquí com a argumentació i defensa de la nostra proposta. Fixi’s bé, l’any 2002 –l’any 2002– el Govern de la Generalitat com a Govern de la Generalitat reivindica el cabal ecològic en les esmenes que en aquell moment va fer a la proposta de transvasament del Partit Popular. Al llarg del 2002, 2003, l’organisme que es crea per, precisament, donar i aprovar un pla de protecció al delta de l’Ebre, fem una proposta com a Govern que defenso jo com a delegat i com a president del CPIDE de cabal ecològic en un mètode de càlcul,que era el cabal bàsic de manteniment. Es donaven unes xifres de 135/155 metres cúbics segon de cabal continu, i reclamàvem dos desembassaments de 1.500 hectòmetres cúbics l’any. La qual cosa ens acabava donant un mínim de cabal al riu en els pitjors anys de més de 7.500 hectòmetres cúbics anuals. Parlo de memòria,però és que ho tinc molt interioritzat, no és que «ben vingut al club», és que és el meu club, és que érem nosaltres que vam reivindicar això! El Govern de la Generalitat, com a Govern de la Generalitat, no Convergència i Unió, el Govern de la Generalitat que reivindicava això. Saben per què no es va aprovar? No es va aprovar perquè els representants de l'Estat –i ja no ho vull recordar, perquè veig que els diputats quan se’ls recorda determinades actituds acaben enfadant-se–, els representants de l'Estat que no vull recordar el grup polític que en aquell moment governava, ens van negar aprovar aquest cabal ecològic per dos qüestions, una, perquè impedia el transvasament, i, dos, perquè entraven en contradicció en el Pla d’Aragó, en el Pacte d’aigua d’Aragó. Perquè el que estaven discutint en aquest cabal ecològic i el que discutim avui són tots els [usos #] rius amunt i l’ús que es fa de l’aigua riu amunt i l’ús que n’està fent, i la patrimonialització i apropiació, jo dic indeguda, de l’aigua del riu Ebre, per part del Govern aragonès. El Govern aragonès s’apropia indegudament de l’aigua que és de tots, per a ús exclusiu d’Aragó. I, a partir d’aquí, totes les forces polítiques que volen donar cobertura al Govern d’Aragó, ens acaben negant absolutament la possibilitat de fixar un cabal ecològic des de Catalunya en 135/155 metres cúbics segon.No «benvingut al club», senyor Pi, aquest és el nostre club i quan vostè vulgui s’hi pot incorporar. I li dic una cosa i li dic amb una seguretat, l’any que ve vostè no s’haurà incorporat, votarà el que sigui avui, però l’any que ve vostès com a Govern no s’enfrontaran al Govern aragonès per imposar un cabal ecològic a l’Ebre, i seguirem sense cabal ecològic, o seguirem amb un cabal ecològic que és el cabal ecològic
provisional del Pla de conca, [#] mai aprovaran el de 135 i mai superant el 100. Perquè, si no, han de revisar el Pacte d’aigua d’Aragó, i això els fa entrar en una contradicció política molt important dintre de la correlació de forces que tenen a l'Estat.Aquest és el problema que té l’Ebre, no és un problema d’aigua, no és un problema de sequera, és un problema de voluntat del Govern de la Generalitat per imposar o per reivindicar els drets que té el tram català a tenir un cabal ecològic. Els demanem no només que votin, sinó que siguin coherents, que vagin al Govern aragonès i al Govern de l'Estat i li diguin: «Mirin, l’Ebre, el Delta necessita 135/155 com a mínim, i si això fa revisar el Pacte d’aigua d’Aragó, el revisen.» Això és el que els demanem i això és el que exigirem aquí i al territori.
Gràcies.
La presidenta
Gràcies. La posició dels grups que donen suport al Govern serà exposada pel diputat
senyor Daniel Pi, que no sabem si se’ns enfadarà o no.
El Sr. Pi i Noya
No, en absolut, li puc assegurar, senyora presidenta, el contrari. El que passa és que quan s’expliquen les històries, s’han d’explicar completes. El 2002, aquesta defensa aferrissada d’un cabal de manteniment anava lligat a l’autorització d’un
transvasament, d’una treta d’aigua importantíssima, de centenars d’hectòmetres
cúbics, jo també parlo de memòria, però diria que eren 790 i 190, 790 cap al sud, i
190 cap al nord, i, per tant, es parlaven de..., quants? Mil cinquanta, doncs encara
m’he quedat curt, deslliurats, deia jo, això anava lligat a una treta de l’aigua del riu,
d’una detracció importantíssima, i ara estem fent les coses com s’han de fer; i és que la fixació del cabal no va lligada a una detracció, sinó que la fixació del cabal mínim és l'element tècnic que marca després tot el que es pot fer, el que es pot autoritzar amb l’aigua, amb l’ús de l’aigua d’aquest riu. I aquest treball s’ha fet, però s’ha fet activament en els últims anys, del 2004 cap aquí, per tal de fixar quin és el règim de cabals ambientals del tram català de l’Ebre. S’ha fet amb l’ACA, s’ha fet amb l’equip tècnic del Pla integral de protecció del Delta, hi ha participat l’ICA, tenim l’IRTA, tenim el document de proposta de cabals ambientals del tram final, ho ha aprovat la Comissió de Sostenibilitat, hi han donat els seu suport els municipis i els consells comarcals, hi ha donat el seu suport aquest mateix Parlament amb una proposta de resolució que vam aprovar en el Ple. L’IRTA està fent els estudis dels elements addicionals que cal introduir. Escolti, aquí hi ha una feina feta importantíssima. Ara, aquí hi ha una cosa de la qual no ens podem escapar, i el fet que no hi hagi el representant de Ciutadans em permet de dir encara amb major tranquil.litat, ens agradi o no ens agradi, l’establiment del règim de cabals és una competència que no és nostra, que depèn de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, i que això necessitarà l’informe favorable del Comité de Autoridades Competentes on hi ha Estat icomunitats autònomes.I pel que fa al Pacte de l’aigua d’Aragó, si d’aquest pacte se’n deriven detraccions que
no permeten el cobriment del cabal ecològic, serà la nostra feina que siguem capaços de fer a la Confederació Hidrogràfica i en el marc de reclamar el que diu la directiva marc de l’aigua, de l’opció a la política coordinada, en què podrem defensar amb major efectivitat –amb major efectivitat que no sempre vol dir fent més soroll–, amb major efectivitat la necessitat de mantenir un règim hidràulic en el riu que asseguri elcompliment d’aquest cabal ecològic.
Després, encara que vostè no s’hi ha referit, en la seva proposta de resolució hi ha altres coses, per exemple parla de garantir el subministrament a totes les poblacions de la conca de l’Ebre. Bé, recordar que el subministrament és una competència local, que hi ha una línia d’ajuts als municipis, que s’aplica amb criteris uniformes, que els municipis de les Terres de l’Ebre, com a la resta de municipis de Catalunya, se n’han beneficiat, que s’han fet accions a la zona, a l’abastament del Segarra-Garrigues.....amb la potabilitzadora ja en construcció, els abastaments des d’Urgell, des de Rialp,i no vull deixar passar la sorpresa que amb causa el punt 5 que vostès plantegen, diu:
«Posar en marxa a les conques internes de Catalunya programes d’abastament
d’aigua alternatius a l’aigua de l’Ebre, per tal de poder retornar a la seva conca l’aigua necessària per garantir els cabals mediambientals.» Bé, que jo sàpiga les conques internes de Catalunya que consumeixin aigua de l’Ebre, només és el Camp de Tarragona, llavors, jo ja em perdo una mica, a vegades ens demanen el tub, a vegades defensen que el tub es faci servir sempre, i ara sembla que volen que l’aigua no vagi cap allà. Ja no ho sé, és un totum revolutum.
Deixar, en tot cas, clar una cosa, en aquest moment hi ha un projecte de
dessalinitzadora que podrà abastir Camp de Tarragona. En aquest moment s’està
treballant molt activament per un problema de reutilització d’aigua que abastirà la
indústria de Tarragona, cosa que deixarà lliures cabals procedents de l’Ebre. En
aquest moment, hi ha una proposta d’utilitzar recursos propis del Camp de Tarragona per abastir el Camp de Tarragona, curiosament els polítics de Convergència i Unió de la zona s’hi han oposat, suposo que també forma part d’aquesta coherència inherent a vostès. I, en tot cas, tot això és fer allò que precisament vostès ens demanen, rebaixar per primera vegada posant al Camp de Tarragona aigua que no ve de l’Ebre i, per tant, rebaixar la pressió sobre el riu Ebre.
Miri, resumint, l’1, el 2 i el 3, no són competència del Govern de la Generalitat, encara
que ens doni, i el 4 i el 5 s’estan fent. Per tant, no ens demani que li votem aquesta proposta de resolució.
Moltes gràcies.
La presidenta
Gràcies. És el torn del Grup Parlamentari Popular.
El Sr. [#]
Moltes gràcies. Nosaltres és per dir que votarem afirmativament aquesta proposta de
resolució. Jo penso que tot el que s’ha estat debatent aquí, en aquest sentit, nosaltres
ja vam presentar al seu dia el que era un Pla hidrològic nacional, un Pla hidrològic
nacional que totalment i absolutament estava garantint el que era un cabal ecològic i
un fluït continu, i que, realment, bé, estem a les expenses que això es pugui
solucionar.
Hem de donar les gràcies que realment ha pogut ploure i s’ha pogut solucionar el
problema, però tots estem a la perspectiva del que podrà passar d’aquí un temps, i
d’aquí un temps no sabrem si continuarem en la mateixa situació que s’ha estat a
punt de fer, que és un transvasament de l’Ebre, i també veure quines són les sortides
que està donant el Govern tripartit. Durant quatre anys no s’ha fet res més, sinó que recollir les pregàries que va fer el conseller a la Verge de Montserrat perquè plogués i això els ha salvat la pell durant un temps, però que realment si no es dóna una resposta urgent en això, no estarà. I també vull recordar una altra cosa, per últim. Que el Pla hidrològic nacional va ser acceptat per Aragó, però sí que va impugnar la part de la cua del Pla hidrològic nacional que era el que afectava concretament a Catalunya, no el que els beneficiava a ells. Per tant, teniu el vot afirmatiu del nostre grup parlamentari.
La presidenta
Gràcies. Senyor Sancho, em demana la paraula però, crec que no li donaré, per què
vol, la paraula?
El Sr. Sancho i Serena
Ja no sé si demanar-li, presidenta, vull dir, no em faci fer el mateix que el company
Santi Rodríguez que és agafar i anar-me’n, perquè al final...
La presidenta
No, es tracta de marxar, no es tracta de marxar.
El Sr. Sancho i Serena
No, no, miri, cada vegada que hi ha hagut una contradicció, vostè ha donat trenta
segons. No me’ls dóna a mi, tranquil.la, ja hi renuncio, no fa falta. Ara, presidenta, jo li demanaria que sigui equitativa i que faci de presidenta tenint amb tots els grups el mateix tracte, i si no ho fa, ja prendré nota, i vostè també prengui nota del que hagi de prendre.
La presidenta
Bé, doncs, més enllà de les notes que prenguem, com he dit abans, crec que hem de ser més estrictes a l’hora de demanar al.lusions i contradiccions, en especial,
contradiccions que potser és el terme que conceptualment és més obert i més difícil de precisar. En aquest debat, com s’ha produït a l’altre, hi ha hagut una clara
confrontació d’arguments polítics, però això no dóna lloc ni a al.lusions ni a
contradiccions. Per tant, aquesta presidència exercint la seva competència decideix que no hi ha torn per contradiccions, i passem a l’aprovació de la proposta de resolució.
El Sr. Sancho i Serena
Doncs, el que sí no hi ha contradiccions, n’hi ha per al.lusions, perquè se m’ha al.ludit
com a mínim dues vegades a mi personalment, és que presidenta, jo he de demanar els meus drets, vostè no me’ls pot negar, el que pot fer és imposar-los, però els drets no es neguen, presidenta.
La presidenta
Perdoni, passem a la votació.
Vots a favor de la proposta de resolució? No estem acostumats que les coses
segueixin un ordre...(Veus.)
Vots a favor de la proposta de resolució?
Vots en contra?
Abstencions?
Queda rebutjada per 7 vots a favor i 12 vots en contra.
