24 de març 2008

És l' Ètica poques vergonyes.


Quan vam denunciar la intenció del tripartit de transvasar aigua la resposta va ser negar-ho tot i desqualificar CiU, com sempre. Al Parlament, el conseller Baltasar, negava lo que l’ACA. practicava, al carrer recordaven al PP. Com sempre. El fet de mentir al Parlament i a l’opinió publica ja no és noticia. El fet de desqualificar ja és una costum. L’esquema es repeteix de dalt a baix. Sense cap vergonya, sense aturador.

Vull reproduir per exemplars respostes anònimes. No per anònimes, per significatives de l’esquema ideològic propagandístic dels partits del Govern . Diuen: “Sabeu que no hi haurà transvasament de cap tipus, sabem que feu servir la demagògia, es això el que us manté a l’oposició, no teniu projecte. Podem entendre que tinguis ressentiment, que et sentis frustrat, però la gent posa a cadascú al lloc que li toca. El govern aplicarà la política que cregui convenient i quan torni a haver eleccions la gent votarà i triarà es tracta d’això. Ets l’ Acebes de les Terres de l’Ebre, insult, mentida i crispació”. Això escriuen, això pensen. així eren, així són.

Un altre : “Que jo sapigueu un tal Sancho va ser President del CAT, si , si va ser màxim valedor del famós mini transvasament a Tarragona , aigua a canvi de diners”.

Sempre m’han fet riure els que donen lliçons de democràcia sense haver-se doctorat en res. Em preocupen quan els que ho fan, ho fan des de el govern o responen a consignes d' un poder mentider i èticament dubtós. És ben curiós com ser President del CAT desqualifica a un convergent i no a un de ICV. L'actual president del Cat és qui més aigua ha transvasat. És culpa d'ell ?? No, senzillament té la mateixa responsabilitat que els anteriors presidents. No més.... no menys.

Certament, interconnectar xarxes és un crim si ho fa CiU o un acte de responsabilitat si es el PSC, ICV o ERC. “Pobrissons” quin sacrifici els hi és governar. Déu meu, quin nivell ètic i intel·lectual. Sigui al faristol del Parlament o al carrer.

L’ACA proposa, Nadal confirma, el Ter es revolta, la Plataforma??? Negocia???. Narcis Prats justifica i els intel·lectuals orgànics, els no tan orgànics, els no tan intel·lectuals, els anònims , els heterònims i onòmins accepten el que ahir era inacceptable.

En fi, així era, així és i així ho pronosticàvem.


Quan plou i sobra aigua no es necessari transvassar, les interconnexions, la gestió de les diferents conques es fa difícil quan manca aigua, en èpoques de sequera. Quan en sobra, no fa falta. La sequera no és excusa. Per aquest moments es planifica.

Dos consideracions importants.1- La sequera afecta a tots 2- L'aigua és un bé public i escàs. He defensat, creiem, crec, defenso, defensem que la clau, la gestió de l'aigua ha de ser feta per un organisme públic, amb participació social i amb garanties per tota i totes les conques; tenint en compte que la zona més fràgil és la desembocadura.

No es poden fer detraccions d'aigua sense garantir el cabal ecològic i les actuacions per protegir el riu i el Delta. Durant tres anys vaig, VAREM bloquejar (al CPIDE) el transvasament i la interconexió del PP per manca de garanties i de cabal ecològic. Ara, o després es farà sense garanties, sense participació, sense planificació amb el vist i plau d'alguns que s'anomenen científics, d'alguns que eren (deien) honrats, radicals ecologistes, defensors de la terra. Avui negociaran lo que ahir era innegociable. Avui acceptaran lo que ahir era inacceptable.

Certament, el Govern té (i tenia) l'obligació de garantir aigua a Barcelona però també a tota Catalunya. Tenia i té l'obligació de protegir els rius, de garantir cabals mínims, de lluitar contra la regressió, de protegir el Delta. Planificar a curt i llarg plaç. I fer-ho amb transparència, dient la veritat per dura que sigui i per poc que agrade. Així ho vam fer, així ho fem. Defensem lo que defensàvem. Aigua per Barcelona sí, interconnexió sí però amb garanties a curt i llarg plaç. No sense el Roine, no sense transparència. Reclamo doncs aigua per Barcelona, per l'Ebre, pel Ter i el Segre. Reclamo aigua, ètica i transparència. Reclamo la veritat que se'ns va negar i se'ns nega.

Tenim un patrimoni, ho saben als nostres pobles, ho saben els nostres amics, ho proclamem amb orgull. Tenim un patrimoni, certament no és material, el meu fill no heretarà gaires béns materials, un sou sigui de metge o de diputat dóna pel que dóna; però té un patrimoni que no perdrà: L'orgull, el sentiment, l'exemple ètic que em permet mirar-lo als ulls i dir-li “Fill meu, aixeca el cap, recorda: No siguis mai de la pell de certs auto anomenats científics, de certs salvapàtries, ICV o ERC o PSC, de la pell dels Prats, Ibañez, de líders amb principis ètics de sigles o de temporada. Quan et diguin, quan et vulguin dir : “És la política estúpit”. Treu l'orgull fill meu i contesta “NO , NO és la política.... És la manca d'ètica poques vergonyes”. Recorda et podran tombar físicament, no deixis que ho facin moralment. Et voldran fer callar, sigues lliure. Digues la veritat.. Aquest és el teu patrimoni . Aquest es el nostre patrimoni, el d' homes lliures i.... honrats.

Qui va dir que ser honrat fós fàcil??