02 de maig 2007

El Trànsfuga d'Horta II



M’ha agradat la col·laboració anònima al nostre article referit al Trànsfuga d’Horta. M’ha agradat la referència a la militància al PSUC d’un Ebrediputat. És un orgull i per un de naltros un record entre nostàlgic i trist. (Sancho) vaig militar al PSUC a la clandestinitat. Vaig entrar en contacte amb l’organització antifranquista en a penes 15 anys a rel de l’últim estat d’excepció del règim. Em sento orgullós, tornaria a fer-ho tornaria a la militància rabiosament antifranquista, radicalment antifranquista, decididament demòcrata, perillosament catalanista, alegrement jove i decidida a dibuixar un futur de llibertat per al nostre poble. Hi tornaria si Franco estés viu.

Vaig deixar de militar al PSUC després de mort Franco. Per diferències ideològiques: Romania, Ceucescu eren incompatibles amb una militància demòcrata, tot i això reivindico el PSUC com una organització nacionalista, perillosament catalanista i demòcrata. En plena clandestinitat parlàvem de la reconciliació nacional. Llibertat Amnistia i Estatut d’Autonomia. M’ho creia, encara crec en el meu País, en Catalunya.

Érem conscients que l'estructura de partits sortits de la clandestinitat, era com una era buida, un panorama desolador. Tot estava per fer, els partits per constituir i la Constitució per aprovar. Per no ser no era possible ni el transfugisme, el passat polític o era clandestí o no existia.

Uns i altres ens vàrem situar en funció d’allò que creiem, sabiem que el panorama de després d’una dictadura requeria molta generositat, molta consciència nacional, un fort compromís. També sabiem que molts dels nostres compatriotes havien viscut una guerra traumàtica, una postguerra de fam i por. Cert, no tots havien militat a la clandestinitat, però tots haviem patit. Era necessari construir un futur democràtic i comú, haviem de retornar a Catalunya, la senzilla, la gloriosa, la imprescindible possibilitat de ser i ser lliure. No vaig tornar a militar a un partit, fins passats uns anys. Però vaig participar en moviments socials. Sí , a Convergència vàrem fer cap molts dels antics militants i simpatitzants del PSUC i també d’altres vinguts de llunyanes posicions ideològiques. Vàrem convergir, després d’una dictadura per donar a Catalunya la possibilitat de ser.

Quan vaig iniciar la militància a CiU , era metge amb plaça per oposició. Creia que podia aportar coses a favor del meu país, estic encantat i orgullós d'haver trobat gent d’altres procedències, amb altres històries. Convergiem al mig d’una era buida, convergiem per omplir el buit i gris panorama heretat d’una dictadura i, convergiem no en contra de ningú, a favor d’un projecte de treball i de país. Em sento orgullós de Primitivo i la seva honrada i cabuda alcaldia. Em sento honrat d'haver format part d’un Govern de Jordi Pujol. Tots, trànsfugues d’un franquisme on els partits estaven proscrits, ens fugàvem d’un panorama per sort ja oblidat. Jo sé lo que m’ha donat el PSUC i CiU, quines preocupacions ens va resoldre la nostra vella i reivindicada militància.

Anònim diu: el sr Sancho també va passar de PSUC a CiU no? O cal recordar el passat franquista de Primitivo Forastero? La gent evoluciona i canvia, i té dret a canviar-se de partit, o no? Doncs jo i la meva experiència diu: Cert però després s'ha de poder mirar los anònims ulls de tothom i dir a canvi de què ? i per fer què ? Quina preocupació has resolt? Què aportes al teu poble? I a la gent? . A Horta hi ha un trànsfuga al que vull mirar un dia als ulls i dir-li no t’equivoquis trànsfuga, no tens excusa i l' anònim i jo sabem que baixarà el ulls. En democràcia, es toleren moltes coses, però no tot si val. Queda clar.

Acció Rural del Tripartit II, un autèntic fracàs


Desprès de llegir les valoracions fetes pels responsables territorials del PSC sobre l’Acció Rural portada a terme durant aquest Tripartit II, un es queda perplex, i la veritat que no sap com reaccionar, i si a més un coneix perfectament les intencions en matèria agrària que té el nou Tripartit pensa que el millor que podrien fer és callar i no fer gaire soroll.

El Sr. Espanya parla del canvi d’estil que el Departament d’Acció Rural de la Generalitat ha impulsat, hi ha tant canvi d’estil que ha aconseguit que els sindicats majoritaris del nostre País, Unió de Pagesos, ASAJA i JARC en data 18 d’abril han signat un posicionament conjunt sobre les propostes de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura.

El Canvi és tan important que ara les prioritats del Departament de la Generalitat ja no són ni el pagesos, ni el que fan. Ara sembla ser, que les prioritats són tan diferents que les organitzacions agràries veuen en molta preocupació aquest gir que ha fet el Tripartit II, res a veure amb el que s’anunciava amb les campanyes electorals, res de res del Congrés del Món Rural. Les prioritats, si entre sindicats, sector i partits polítics no fem reflexionar al Conseller, les prioritats malauradament són altres, en cap cas no prioritzen als pagesos, ni molt menys al món rural.

Ara estem davant del nou PDR 2007-2013, és hora que des de Catalunya marquem les nostres prioritats, tenim que fomentar el relleu generacional (La Generalitat ha de dotar al PDR de tots els recursos per poder atendre aquest relleu), implementar mesures agroambientals amb primes adequades i recursos suficients, ajuts a les zones desfavorides i de muntanya, recursos a la promoció de productes de qualitat, aquestes mesures són vitals i necessàries per poder continuar amb la tasca de l’agricultura.

Des de Convergència i Unió vetllem per tal de que aquest nou període sigui el més beneficiós possible per a la gent que viu i treballa al camp català, ara en ple debat dels pressupostos demostrarem que la conselleria d’Agricultura, per desgracia té poca importància estratègica per aquest nou Tripartit i per tant, a la gent que fa aquestes valoracions tant positives de les accions de govern valdria la pena que intentessin modificar aquestes tendències tant negatives per la camp català.

Xavier Pallarès
Ebrediputat

Portaveu de CiU a la comissió d’Agricultura del Parlament de Catalunya

RAFEL BALADA "BIS"



Si un home es mereix la meva consideració, apreci i admiració és Rafel Balada. No se l'ha tractat mai com es mereix, no se li han reconegut els seus múltiples mèrits d’home honrat, enamorat del seu entorn, treballador callat i compromès amb la gent, els pobles i la terra.

Al Parc Natural del Delta, molts el coneixem bé i sabem que sense ell, el procés de creació i consolidació del Parc Natural hagués estat més difícil i problemàtic. Rafel era i és un home rigorós, ecòleg que no fa trampes ideològiques. No el van perdonar els imans de la “burca ecologista”; no li podien perdonar que sense voler els deixés en evidència. Varem viure una caça de bruixes. El bon amic Hernan Subirats va denunciar el que va anomenar “impost revolucionari, o “taxa ecologista”. El Parc ha empitjorat. El pressupost de la Generalitat quasi s’ha duplicat, gràcies a un acord de finançament molt criticat però molt rendible per als que el criticaven i molt poc rendible per als Parcs.

Ara i tornem, torna l’ambient de caça de bruixes al Parc, els ajuntaments ens sentim marginats, els caçadors perseguits, els pescadors damnificats, el sector turístic menystingut. Tot va en funció d'amiguismes, de xarxes d’influència o de quota ideològica. Ho varem veure a Sant Jaume, ho veiem en actituds de grups que depèn d’on accepten allò que critiquen a altres llocs. No és el mateix la Ràpita que l’Ampolla. “La Família” pesa molt i clar l’ambient s’enrareix i de nou començent les caçes de bruixes, i ja ens trobem amb un possible cas “Balada Bis” es remoregen expedients a funcionaris, venjances a sectors. Estarem atents i no permetrem més injustícies ni persecució política. El Parc sóm tots, no quatre ecologistes nouvinguts. O Tots O Tots, no hi ha alternativa.