31 de juliol 2007

EL DRET a L'OCI.


Paul Lafargue, gendre de Karl Marx escrivia cap el 1880 un pamflet titulat el Dret a la Peresa. Una utopia, no entesa ni llavors, ni ara pels socialistes. La tècnica i el capitalisme, ens ha aportat finalment el dret al temps lliure, a l’oci, al jeure i al lleure. Dret irrenunciable dels treballadors, dret humà a la “xalera” .

Cosa de burgesos, això del lleure. La culpabilització del lleure, del temps propi ha estat una constant de totes les ideologies reaccionaries. De tots els carques, tant de dretes com d’esquerres. D’entrada les activitats d’oci no es consideren al mateix nivell de valor, ni ètic ni econòmic que les coses de menjar. Oblidant-se de la màxima progressista que diu: “no sols de pa viu l’home”. Sóm conscients que quan parlem de golf, d’oci, ens trobarem front tots els tòpics de la “carqueria moralista”. Un error freqüent de progressistes sincers, que es deixen dur pel tòpic. Menjar, front oci. “Necessitat primària, front caprici burgés”.

Només la cultura legitima el gaudi??. Nosaltres estem amb Lafargue, l’oci és un dret, produir oci és tan legítim com produir menjar i pot ser més ecològic (de fet l’oci no precisa reciclatge).


Es fa tard, ho deixem. Bona nit. Agraïm les aportacions a la nostra ultima entrada. Interessants , com quasi sempre. Prometem entrar-hi més a fons, sense apriorismes. Amb esperit lliure, esperem el mateix... Ens va la marxa.