03 d’octubre 2007

Principi de realitat. EL PARLAMENT LEVITA.


Entro al bar del Parlament, amb Quico Homs, comentem les dades del traspàs del Clínic. Ens sorprèn una forta discussió entre diputats del mateix partit, d’un dels partits del Govern. La incoherència del govern al centre del debat.

Al debat de política general van voler donar la sensació d’unitat del govern. Jo vaig tenir la sensació d’irrealitat, de negació del dia a dia. Aquí, no passa res de res. Ei... el President és un Ciceró de l’oratòria, un Kennedy de la praxis. Jo un pobre diputat de l’oposició, que reconec no entenc de res.

La sensació d’irrealitat, plana damunt l’hemicicle. Alcaldes d'ERC es manifesten al territori, xisclen per la gratuïtat dels peatges, els seus diputats rebutgen les propostes que fan referència a aquesta gratuïtat. Al Parlament s’aprova una genèrica declaració en torn al cabal ecològic de l’Ebre. Mentre es contemporitza amb el Pla de conca, es renuncia a la derogació del Pacte d’aigua d’Aragó i no es fa ni referència al transvasament a Cantàbria. La foto, creuen ells que els surt bé. El riu cada vegada amb menys aigua, però amb més declaracions, més paper. El riu necessita aigua i no paper. El Delta necessita pressupostos i no fotos. Els silencis i les fotos, continuaran buidant el riu i ompliran de satisfacció als seus promotors.

Al debat, en el moment de la votació, un diputat d’ERC, el “diputat” que s’havia autoinculpat per la “crema” de “fotos” del rei, va fugir, es va apsentar, per tal de no votar. Què l’impedeix votar en conseqüència al Parlament? La seva actuació publica, només és un gest de cara a la galeria, sense continuïtat al Parlament .

És pot fer President al Sr Montilla escoltar els seus plantejaments i continuar predicar aeroports, peatges independències?? etc. Etc.

Poder sí: El Parlament levita .

VIOLÈNCIA.


Un altra sessió al Parlament: A la tarda després del control al govern; de “les preguntes” dels líders dels partits al President i de les preguntes als titulars dels Departaments, seguides atentament per quasi tots el diputats. Com és costum, l’hemicicle es queda quasi buit. El següent punt de l’ordre del dia és el Projecte de llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista. Al meu escó, miro l’hemicicle i me n'adono de la presència majoritària de dones. Recordo Carme Laura Gil. Torno a mirar l’hemicicle i constato que el grup amb més presència de diputats homes, en aquest punt concret, és el de CIU.
Recordo a Carme Laura i sento l’orgull de la coherència ètica que ella representa i que el Grup de CiU practica.

Entro al bloc de Carme, al seu Coc Ràpid un post, un crit constant de denúcia: El forat negre. Són 57 ....Feia 4 mesos que era a l'hospital, desfigurada, destrossada. Ahir morí. Un altra víctima de la violència de gènere. No fem prou, ni a l'hemicicle ni fora mai fem prou.