Un vell somni, un nou pont

Avui s’ha inaugurat el pont entre Deltebre i Sant Jaume, o entre Sant Jaume i Deltebre, com vulgueu. Culminant d’aquesta manera tot el procés de realització d’un vell somni compartit per tota la gent del Delta. És hora de celebracions i de felicitacions. No ens han de doldre alabances per a tots aquells que se les mereixen, per a tots els que han participat, espentejat i treballat per a veure l’obra realitzada i acabada. Felicitat doncs als dos ajuntaments, a tot el consistori de Deltebre i de Sant Jaume. Felicitats a la gent dels dos pobles. Felicitats als consellers de PTOP i a tot el govern de la Generalitat, per haver acabat allò que algú en el seu dia es va atrevir a somniar i projectar. Dit queda, però em quedaria curt si no fes extensiva aquesta felicitació a tota aquella gent que en el seu dia va començar el procés, el projecte concret.

Una de les velles reivindicacions i prioritats de la primera Delegació del Govern de Terres de l’ebre va ser l’anella viària del Delta, anella que havia d’unir l’Ampolla en Deltebre, Deltebre en Sant Jaume, Sant Jaume en la Ràpita, tancant a través d’Amposta, l’Aldea i Camarles una anella que unís les 7 poblacions del Delta de l’Ebre. Els projectes tenen noms i cognoms, gent que ha apostat, se’ls ha cregut i els ha impulsat. Se’m dirà que quan es va ficar aquesta prioritat, l’anella viària, damunt de la taula de l’últim govern de la Generalitat presidit per Jordi Pujol es va prioritzar a rebuf del moviment social i del moment polític. Segur que en part és veritat, però també és veritat que des d’aquí, de Terres de l’Ebre hi havia molta gent que ens ho creiem, que creiem molt fermament en aquest projecte, sabent que probablement el començaríem, el projectaríem, per a què uns altres l’acabessin. Un nom: Imma Juan, Alcaldessa de Deltebre, impulsora del projecte, somniadora d’un vell somni a realitzar més enllà del seu mandat; Jordi Follia, Director de carreteres llavors i ara; Sr. La Cruz, Director territorial de carreteres de Terres de l’Ebre llavors, i quasi fins ara; Pere Torres, Secretari de planificació de PTOP; Felip Puig, Conseller de PTOP; Artur Mas, Conseller en Cap; Jordi Pujol, President de la Generalitat. Ells van creure en el projecte, ells van iniciar el projecte, a tots ells els hi correspon la seva part de felicitació i les gràcies corresponents.

Certament, ho he dit i ho torno a dir, felicitacions gràcies a tots aquells que van continuar i han acabat un projecte que no només uneix dos pobles, sinó que és l’inici d’una anella que ha d’unir els 7 pobles del Delta. Un projecte que quan el vam iniciar sabíem que no era d’una força política, sinó de tot un territori. Que és tan important que no solament travessi un riu, que no només uneix pobles, sinó que també travessa i transcendeix èpoques polítiques i sigles de partit, per acabar unint en una sola voluntat a les diverses forces polítiques, a les diferents sensibilitats socials de tota Catalunya i de tot el Delta. Aquest és un projecte de país, aquest és un projecte de la gent. Gent del Delta, felicitats i gràcies, vostre és el mèrit, vostre és el projecte, vostre és el pont. Deixeu-me que us digue que una mica meu era el vell somni, i ara de tots és el nou pont.

QUI GOVERNA CATALUNYA?

Segons una enquesta apareguda aquesta passada setmana, la meitat dels catalans no coneixen quins partits formen part del Govern de la Generalitat.

Això que sembla que no pugui ser és la realitat, una realitat a la que jo mateix també mi apunto. Avui i després de la manifestació feta al municipi d’Ascó, els dubtes es confirmen.

El sr. Puigcercós (Esquerra Republicana de Catalunya), surt encapçalant una pancarta en la que al seu costat hi és el Sr. Delegat del Govern a les Terres de l’Ebre. El sr. Puigcercós, diu que exigirà al govern un pronunciament sobre el tema d’Ascó, bé cap problema, sols cal que giri un poquet el seu cap, no cal que el giri gaire i que li pregunti al Delegat del Govern, o és que el Delegat els dies festius NO ES DELEGAT. Els senyors d’esquerra republicana són govern, els hi demanem coherència.

I amb la mateixa cara em quedo quan amb una alta dosis d’incredulitat, apareix el Conseller Saura, i diu que el Govern s'ha de pronunciar, Jo em pregunto Quin Govern?, suposo que es deu referir al govern de França, al Govern Americà o no sé a quin govern. Si es refereix al Govern català sols cal que es faci la pregunta a ell mateix i que contesti. Recordo si la memòria no em falla que ICV també forma part del Govern ,o No?????.

La sorpresa continua i escolto pels mitjans de comunicació que els Consellers del Consell Comarcal d’ERC i PSC, es tanquen a les dependencies comarcals per exigir al Govern de la Generalitat un pronunciament, bé ara si que la realitat supera la ficció. No cal tancar-se al Consell Comarcal, el que cal és exigir als companys dels respectius partits que han fet President al Sr. Montilla que faci un pronunciament.

No pot ser que dissabtes i Diumenges es vagi al darrera de la pancarta i a partir del dilluns s’asseguin a la poltrona del poder. No pot ser que fer arreglar un maset es tingui que demanar permís a l’Ajuntament, al Departament de Medi ambient, a Urbanisme..... i per fer un cementiri nuclear es vulgui carregar tota la pressió al damunt d’un Ajuntament, algú es creu que l’Alcalde i els Regidors d’Ascó, per cert molt bona gent tots ells, tenen més força que el Govern del País.

Prou enganys i prou crispació, exigim als partits que donen suport al Govern, a tot el TRIPARTIT, un pronunciament clar.

Governar vol dir prendre decisions.

Xavier Pallarès

Diputat de CIU al Parlament

CiU rebutja la instal·lació d'un magatzem de residus nuclears a Terres de l'Ebre i emplaça el President Montilla a pronunciar-se

(nota de premsa)
CiU rebutja la instal·lació d'un magatzem de residus nuclears a Terres de l'Ebre i emplaça el President Montilla a pronunciar-se

Xavier Pallarès i Francesc Sancho remarquen que la federació sempre ha mantingut el mateix posicionament i que “hi ha una Resolució del Parlament que entenem que és d'obligat compliment”







“CiU sempre, i en tot moment, ha mantingut el seu posicionament, tant a nivell territorial com nacional, i és el d'estar totalment en contra de la instal·lació d'aquest cementeri nuclear a Terres de l'Ebre, i per extensió, a tota Catalunya”. Amb aquesta rotunditat Xavier Pallarès, diputat de CiU i president de la Federació de CDC de Terres de l’Ebre, explicava el posicionament de la federació en relació a la possible instal·lació d'un magatzem temporal centralitzat de residus nuclears a Ascó.

En una roda de premsa amb diversos responsables de la Federació de CiU de les Terres de l'Ebre, Pallarès ha recordat que la posició de la federació nacionalista ja va quedar fixada “en la Resolució 150/VIII del Parlament de Catalunya, aprovada l'11 de març del 2008 i en la qual CiU, conjuntament amb ERC i ICV, van rebutjar aquesta instal·lació, sent el PSC i PP qui va acabar votant favorablement al magatzem de residus".

Després de recordar la posició de CiU, Pallarès ha reclamat "saber què diu el Govern del país, per què s'haurà de pronunciar en un tema tant important com aquest".

En la mateixa línia s’ha expressat Francesc Sancho, diputat de CiU, qui ha assenyalat que "al Parlament les decisions es prenen per majories i hi ha una Resolució que entenem que és d'obligat compliment”. Per tant, “el Govern de la Generalitat està obligat a complir i fer complir aquesta Resolució, i quan dic Govern són el President Montilla, i cadascún dels seus Consellers".

Per la seva banda, Ferran Bel, Alcalde de Tortosa, ha volgut denunciar "la clara manipulació per part d'algunes formacions polítiques en aquesta qüestió”. “Quan surt un diputat d'ICV, quan surt un altre diputat d'ERC, demanant responsabilitats a CiU, no em produeix cap sorpresa, perquè ja no em sorprèn res, però algú li ha comentat a aquests senyors que estan governant Catalunya? El Sr Herrera sap que el seu partit està governant el país? Els Srs. d'ERC saben que fa 7 anys que estan governant el país?" ha afegit Bel. L’alcalde de Tortosa ha continuat preguntant: “Què ha fet el Govern? Montilla ha anat a parlar amb el President Zapatero? li ha plantejat aquest tema? Què han fet els senyors d'ICV a les reunions de Govern? Què ha fet el Sr. Carod o el Sr. Saura al Consell de Govern?".

Finalment, l'Alcalde d'Amposta, Manel Ferré, ha remarcat que “els alcaldes tenim molts problemes per a dur a terme certs projectes i hem de passar per molts filtres, per molts Departaments de la Generalitat, per què al final no ens aprovin el que demanem”. Per això, “us imagineu que un alcalde pugui decidir sobre una instal·lació com aquesta?"

CiU assegura que el Tripartit ha tirat la tovallola a les Terres de l'Ebre i que les seves propostes només són "jocs de paraules"

NOTA DE PREMSA DE CIU TERRES DE L'EBRE

Francesc Sancho ha assegurat que “l’única esperança que té la gent de les Terres de l’Ebre és que hi hagi un canvi de govern, perquè vostès no tenen cap solució pels seus problemes”

Francesc Sancho, diputat de Convergència i Unió i alcalde de l’Ampolla, ha assegurat que la proposta de resolució presentada pel Tripartit en el darrer Ple de l’any “és una proposta d’urgència per amagar les seves creences i per fer un joc de paraules, perquè han agafat la proposta de CiU que va presentar al darrer Ple i han canviat les paraules”. I ha posat com exemples, “han canviat reforçar per continuar reforçant; avançar per seguir avançant; donar suport per continuar donant suport o treballar per continuar treballant. No tenen política que han de copiar la nostra?”.

El diputat de la Federació Nacionalista ha criticat l’actitud del Tripartit i els ha dit que “la gent de les Terres de l’Ebre han perdut la confiança en el Govern”, però el més greu per Sancho és que “vostès tampoc esperen res de les Terres de l’Ebre, no es creuen que poden fer res”. I ha afegit que “l’única esperança que té la gent de l’Ebre és que hi hagi un canvi de govern”. Francesc Sancho els ha demanat que facin un Pla de Dinamització de les Terres de l’Ebre amb consens dels sindicats, ajuntaments i alcaldes. Perquè “aquest territori té molta riquesa, només hi ha una manca d’iniciativa per part de Govern”.També els ha demanat que revisin el seu concepte de Terres de l’Ebre, perquè “ara mateix tot és protecció i no hi ha cap estímul per industrialitzar-la”. “Les inversions de que parlen no hi són, i la gent no les esperen”. I els ha acusat de posar pals a les rodes, “vostès l’únic que fan a l’Ebre és dificultar l’activitat de qualsevol empresari que tingui iniciativa”. I els ha dit que “són com el Rei Midas, però al revés, tot el que toquen no es converteix en or, sinó en atur”.

El diputat de CiU ha advertit al Tripartit que “continuaran posant el retrovisor, sempre ho fan, recordaran els anteriors governs. Però aquest cop no ho faran per veure les mesures i els acords que va fer CiU, sinó per continuar mirant les Terres de l’Ebre des del retrovisor del seu cotxe oficial”.I els ha recordat que “la gent a l’Ebre va amb la mà al coll i preocupats pel dia de demà”.

L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA DEMANA OFICIALMENT LA RETIRADA DEL PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES TERRES DE L’EBRE

L’Ajuntament de l’Ampolla presenta al·legacions al PTTE i demana oficialment la retirada del Pla, perquè afecta molt negativament al futur del territori.

L’Alcalde de l’Ampolla, Francesc Sancho, després d’anunciar que des de l’ajuntament es presentaran al·legacions, i es demanarà la retirada del Pla, fa una crida als alcaldes del territori a adherir-se a aquesta petició, i “a tenir el valor de defensar els seus pobles davant els interessos de partit”, a l’igual que han fet altres pobles com El Perelló, que a través del Ple ha acordat demanar la retirada del PTTE, en una proposta del grup municipal de CiU, que ha comptat amb el suport d’ERC.

El diputat nacionalista vol recordar als alcaldes dels partits que donen suport al Govern de la Generalitat que “els governs passen, i els pobles queden. L’aposta pel despoblament, desindustrialització i desinversió no és una aposta de futur. No es pot defensar el territori amb manifestacions, i hipotecar-lo amb plans com el PTTE”, ha conclòs Sancho.

L’engany de la N-420 i desdoblament de l’A-68

Avui hem conegut la reacció del Ministre Blanco a la pregunta feta pel Diputat de CIU Sr. Jordi Jané, sobre quines intencions té el Ministeri de Foment sobre la conversió de la N-420 en una futura autovia.

El dia que el Ministeri va prendre l’acord de fer passar l’A-68 per Morella i deixar de banda, un cop més, els interessos de Catalunya, des de Convergència i Unió ja varem anunciar que tot plegat havíem perdut una nova oportunitat. L’aparell de PSC-PSOE, ràpidament va posar-se en marxa i va vendre fum, van anunciar que no es descartava el desdoblament de la N-420, van començar a vendre il•lusions i si algú no els hi posa el fre podíem caure amb la temptació de creure que la decisió del Ministeri de fer passar l’A-68 per Morella era una cosa bona pel nostre territori.

Ara amb la represa del curs polític tenim que afrontar la nova realitat, segons diu el Ministre Blanco del PSC-PSOE, de desdoblament de la N-420 en autovia res de res. Ara resulta que per estudiar aquesta proposta, les circumstàncies de trànsit i mobilitat així ho han d’aconsellar. Des de Convergència i Unió ens preguntem quina opinió en té la gent que va participar en la jornada reivindicativa feta a Gandesa?. Què hi ha de les demandes i afirmacions fetes pels polítics del diferents partits?.

Desgraciadament el partit dels socialistes torna ha enganyar al nostre territori, el que no es pot fer és el doble discurs, aquí dir una cosa i a Madrid defensar tot el contrari.

Des de Convergència i Unió tornarem a reivindicar que la sortida natural de l’Aragó cap al mar Mediterrani és la N-420, una carretera que vertebra el nostre territori, una via de sortida que enllaça perfectament les Terres de l’Ebre i el camp de Tarragona.

La gent de l’Ebre no podem continuar perdent oportunitats, és hora de que no es torni a enganyar a la nostra gent.

Xavier Pallarès
Ebrediputat

Sense infraestructures no hi ha futur

Durant la campanya de les passades eleccions europees, Ramon Tremosa explicava, molt pedagògicament, la importància de l’eix ferroviari del mediterrani. “Sense l’eix ferroviari, les Terres de l’Ebre no podran desplegar tot el seu potencial econòmic”, deia. Quan denunciàvem que el PSC – PSOE no apostava, no aposta per Terres de l’Ebre, se’ns desmentia i desqualificava. Avui, els diputats europeus del PSOE aposten per potenciar l’eix ferroviari de mercaderies que passa per Terol, l’eix del Pirineu Central, en detriment del l’Eix Mediterrani, i per tant, de les Terres de l’Ebre.

Ara fa pocs dies s’anunciava el pacte per les infraestructures per part del govern català. El pacte conté no només les infraestructures que corresponen fer al govern, també fa referència a aquelles que són responsabilitat de l’Estat, i com no, la necessària coordinació entre administracions. Hem vist l’actitud del govern vers l’ A-68. L’ambigüitat de la seva acció i reivindicació han estat decisives perquè la sortida de l’ A-68 sigui per Vinaròs. Una vegada més, el PSC - PSOE, amb ell el tripartit, ERC i ICV, no aposten per Terres de l’Ebre. A la proposta de pacte de infraestructures l’ambigüitat i la inconcreció són reveladores. Un cop baix.

Res és casual: El transport de mercaderies, la connexió ferroviària i per carretera és un element decisiu en la competitivitat i el futur econòmic de les nostres comarques. L’aposta per un corredor Aragonès és una aposta ideològica i estratègica molt lligada als interessos i equilibris del PSOE. Amb la complicitat del PSC i els seus aliats, estratègicament, econòmicament, guanya Aragó, perden Terres de l’Ebre.

Ni el port dels Alfacs, ni els polígons industrials com el Catalunya Sud, ni ofertes industrials consolidades com la del moble (contra l’opinió d’alguns), ni l’oferta turística podran desplegar tot el seu potencial sense el corredor del mediterrani, i molt menys, contra el corredor del mediterrani. El transport de mercaderies és rendible si es garanteix un cost baix per un volum alt, els viatgers arriben si es garanteix un temps raonable amb una alta capacitat. Les nostres mercaderies, la nostra oferta seguirà sortint pel corredor del mediterrani, però aquest serà una connexió de segona classe i menys competitiva. La connexió alternativa afavorirà la competitivitat d’altres, en detriment nostre. Es potencien els ports d’Algesires i València, es potencia un determinat tipus de turisme, Vinaròs i Castelló. Es reforçaran les comunicacions pel centre, Madrid, Terol, i d’aquí Pirineu Central, Irún, Europa. En detriment de l’Eix Mediterrani, en detriment d’un Llevant potencialment fort, en detriment de la cruïlla de Terres de l’Ebre, en detriment de l’opció mediterrània i catalana.

Cap sorpresa, tant els executius del PP com els del PSOE havien apostat contra l’opció catalana, el que preocupa ara és a què ens aboca el govern català? Preocupa que gent del territori cregui que una opció veïna a la curta pot suplir una opció pròpia. Preocupa a què juga l’IDECE? Per fer aquest paper millor dissoldre’l .

Ramon Tremosa i altres economistes de prestigi, com Germà Bel, consideren “inadequada”, “patètica i ridícula” l’opció defensada pels eurodiputats socialistes. Nosaltres considerem irresponsable l’actitud dels dirigents al territori del govern català perduts, en plena crisi, en discussions estèrils, oblidant que la gran aposta, la gran batalla avui són les infraestructures.

Sense infraestructures no hi ha futur i sense futur ni hi ha territori.

Una absència molt significativa

l'Aldea, dilluns. Totes les forces politiques menys el PSC-PSOE acudim a la convocatòria de l’ajuntament de l’Aldea i el seu alcalde Dani Andreu (ERC) , sindicats , empresaris , entitats, universitat, societat civil. Tots avalen la reivindicació de la parada de l’Euromed a l’estació de l’Aldea.

La pregunta és, algú esperava al PSC?? Hem viscut totes les situacions possibles en torn al tren i al corredor del Mediterrani. Hem reivindicat la parada de l’Euromed, de regionals, de mercaderies. Hem viscut les obres del corredor que han afectat als nostres municipis. Hem viscut la negociació de l’estació de mercaderies ( CIMALSA) i la ciutat de transport a l’Aldea. On era en totes les ocasions el PSC. A l’hora del discurs depenia de qui governes a cada lloc a l’hora de la veritat mai ha estat. Mai, mai, mai.

L’únic canvi és que lo que era evident portes endins ara es públic i notori. La historia del tren a Terres de l’Ebre va lligada a l’actitud, ara pública del PSC-PSOE. Aquesta actitud explica moltes coses, per no dir tot.

El PSC PSOE ni hi era ni se l’espera. Tot i això hem de preguntar : Qui dona cobertura al govern de les absències?? Qui dona cobertura al govern dels incompliments??

Deixem-ho . Ni hi són, ni han estat, ni se’ls espera. Quan els alcaldes i la gent els ha necessitat ells han prioritzat els interessos del PSOE. Ara ja es públic . Prenem nota, prengueu nota..

FORAT NEGRE

Ja ho vam dir fa temps en aquest mateix bloc: El forat negre, molt negre, ho dèiem a l'agost del 2007, refernint-nos a la política d'infraestrucutres del govern tripartit a Terres de l'Ebre. Dèiem: l’IDECE desaparegut, la Generalitat ni mu. Mentre, els alcaldes afectats per infraestructures bàsiques anàvem a València, a Madrid, al “ministerio” i ens adonàvem que el govern Valencià i l’aragonès, faciliten la baixada per Morella i Vinaròs, garanteixen el desdoblament de la 340 i les obres de l’autovia de l’Interior.. Aquí re, retards i “salvese el que pueda”. Es clar que N-340, autovia de Interior,l'anomenada autovia d’Aragó, el desdoblament de l'Eix de l’Ebre, l’anella viària del Delta, són prioritats que el Govern de la Generalitat té responsabilitat de coordinar i executar.

Sobre la baixada de l'autovia de l'Aragó per Catalunya, hem fet altres articles, com el que haviem fet uns mesos abans, al febrer del 2007: Proposta de resolució sobre l'eix de l'Ebre, on denunciavem el mutisme de la Taula del Sènia, i anunciavem diverses propostes de resolució al Parlament sobre el desdoblament de l'eix de l'Ebre i de la N420 per a defensar l'opció catalana, tal i com ja demanaven la Cambra de Comerç, i el Consell Econòmic i Social.

Durant aquests dos darrers anys, hem anat fent referències a aquesta infraestructura vital per a les nostres terres que és la baixada de l'autovia de l'Aragó, que si finalment acaba anant per Morella i Vinaròs, ens convertirà en un forat negre, molt negre.

CABAL ECOLÒGIC.

El dia 11de juny es va tramitar a la comissió de Medi ambient del Parlament de Catalunya una proposta de resolució a favor del cabal ecològic del riu Ebre.
Una dura discussió, on el tripartit va votar com ja és tradició contra el cabal ecològic del riu Ebre. He deixat passar uns dies , no em sorprèn la poca repercussió "social" de la votació(amb l' excepcio habitual de la Marfanta i el Punt). Una constatació de com són les coses, de com són els homes, de que vol dir ser per alguns "progressista" a l'Ebre. Ni em sorprèn, ni em ve de nou ,de fet allò que era imprescindible , causa de crits i escarafalls abans ara ja no té importància. La defensa del cabal ecològic al si del CPIDE va impedir l’inicií del transvasament. Els arguments dels “progressistes”avui al Govern són els mateixos que ens donaven ahir els conservadors a l’altre Govern .

TRANSCRIPCIÓ DIARI SESSIONS PARLAMENT DE CATALUNYA

Punt 13 de l'ordre del dia, referit al garantiment del cabal necessari per a mantenir
l'equilibri ecològic del delta de l'Ebre. Presentada, aquesta proposta, per
Convergència i Unió, té l’oportunitat de defensar-la.

El Sr. Sancho i Serena

Gràcies, senyora presidenta. Espero que no només sigui l’oportunitat de defensar-la, sinó també la possibilitat de convèncer a tots els grups per tal que ens la votin. Fixi’s,és una proposta que vull començar dient una mica el mateix que ha dit el meu company, el Pep Rull, cinc anys, cinc anys, més de cinc anys de govern, cinc anys de govern i estem avui tornant a reivindicar o reivindicant el cabal ecològic de l’Ebre. Abans se’ns deia «benvinguts al club», ho deia l’il.lustre diputat Daniel Pi. Em permetrà que li expliqui una cosa, a mi em sembla que ja li he explicat particularment, però em dóna avui l’oportunitat d’explicar-ho aquí com a argumentació i defensa de la nostra proposta. Fixi’s bé, l’any 2002 –l’any 2002– el Govern de la Generalitat com a Govern de la Generalitat reivindica el cabal ecològic en les esmenes que en aquell moment va fer a la proposta de transvasament del Partit Popular. Al llarg del 2002, 2003, l’organisme que es crea per, precisament, donar i aprovar un pla de protecció al delta de l’Ebre, fem una proposta com a Govern que defenso jo com a delegat i com a president del CPIDE de cabal ecològic en un mètode de càlcul,que era el cabal bàsic de manteniment. Es donaven unes xifres de 135/155 metres cúbics segon de cabal continu, i reclamàvem dos desembassaments de 1.500 hectòmetres cúbics l’any. La qual cosa ens acabava donant un mínim de cabal al riu en els pitjors anys de més de 7.500 hectòmetres cúbics anuals. Parlo de memòria,però és que ho tinc molt interioritzat, no és que «ben vingut al club», és que és el meu club, és que érem nosaltres que vam reivindicar això! El Govern de la Generalitat, com a Govern de la Generalitat, no Convergència i Unió, el Govern de la Generalitat que reivindicava això. Saben per què no es va aprovar? No es va aprovar perquè els representants de l'Estat –i ja no ho vull recordar, perquè veig que els diputats quan se’ls recorda determinades actituds acaben enfadant-se–, els representants de l'Estat que no vull recordar el grup polític que en aquell moment governava, ens van negar aprovar aquest cabal ecològic per dos qüestions, una, perquè impedia el transvasament, i, dos, perquè entraven en contradicció en el Pla d’Aragó, en el Pacte d’aigua d’Aragó. Perquè el que estaven discutint en aquest cabal ecològic i el que discutim avui són tots els [usos #] rius amunt i l’ús que es fa de l’aigua riu amunt i l’ús que n’està fent, i la patrimonialització i apropiació, jo dic indeguda, de l’aigua del riu Ebre, per part del Govern aragonès. El Govern aragonès s’apropia indegudament de l’aigua que és de tots, per a ús exclusiu d’Aragó. I, a partir d’aquí, totes les forces polítiques que volen donar cobertura al Govern d’Aragó, ens acaben negant absolutament la possibilitat de fixar un cabal ecològic des de Catalunya en 135/155 metres cúbics segon.No «benvingut al club», senyor Pi, aquest és el nostre club i quan vostè vulgui s’hi pot incorporar. I li dic una cosa i li dic amb una seguretat, l’any que ve vostè no s’haurà incorporat, votarà el que sigui avui, però l’any que ve vostès com a Govern no s’enfrontaran al Govern aragonès per imposar un cabal ecològic a l’Ebre, i seguirem sense cabal ecològic, o seguirem amb un cabal ecològic que és el cabal ecològic
provisional del Pla de conca, [#] mai aprovaran el de 135 i mai superant el 100. Perquè, si no, han de revisar el Pacte d’aigua d’Aragó, i això els fa entrar en una contradicció política molt important dintre de la correlació de forces que tenen a l'Estat.Aquest és el problema que té l’Ebre, no és un problema d’aigua, no és un problema de sequera, és un problema de voluntat del Govern de la Generalitat per imposar o per reivindicar els drets que té el tram català a tenir un cabal ecològic. Els demanem no només que votin, sinó que siguin coherents, que vagin al Govern aragonès i al Govern de l'Estat i li diguin: «Mirin, l’Ebre, el Delta necessita 135/155 com a mínim, i si això fa revisar el Pacte d’aigua d’Aragó, el revisen.» Això és el que els demanem i això és el que exigirem aquí i al territori.
Gràcies.

La presidenta

Gràcies. La posició dels grups que donen suport al Govern serà exposada pel diputat
senyor Daniel Pi, que no sabem si se’ns enfadarà o no.

El Sr. Pi i Noya

No, en absolut, li puc assegurar, senyora presidenta, el contrari. El que passa és que quan s’expliquen les històries, s’han d’explicar completes. El 2002, aquesta defensa aferrissada d’un cabal de manteniment anava lligat a l’autorització d’un
transvasament, d’una treta d’aigua importantíssima, de centenars d’hectòmetres
cúbics, jo també parlo de memòria, però diria que eren 790 i 190, 790 cap al sud, i
190 cap al nord, i, per tant, es parlaven de..., quants? Mil cinquanta, doncs encara
m’he quedat curt, deslliurats, deia jo, això anava lligat a una treta de l’aigua del riu,
d’una detracció importantíssima, i ara estem fent les coses com s’han de fer; i és que la fixació del cabal no va lligada a una detracció, sinó que la fixació del cabal mínim és l'element tècnic que marca després tot el que es pot fer, el que es pot autoritzar amb l’aigua, amb l’ús de l’aigua d’aquest riu. I aquest treball s’ha fet, però s’ha fet activament en els últims anys, del 2004 cap aquí, per tal de fixar quin és el règim de cabals ambientals del tram català de l’Ebre. S’ha fet amb l’ACA, s’ha fet amb l’equip tècnic del Pla integral de protecció del Delta, hi ha participat l’ICA, tenim l’IRTA, tenim el document de proposta de cabals ambientals del tram final, ho ha aprovat la Comissió de Sostenibilitat, hi han donat els seu suport els municipis i els consells comarcals, hi ha donat el seu suport aquest mateix Parlament amb una proposta de resolució que vam aprovar en el Ple. L’IRTA està fent els estudis dels elements addicionals que cal introduir. Escolti, aquí hi ha una feina feta importantíssima. Ara, aquí hi ha una cosa de la qual no ens podem escapar, i el fet que no hi hagi el representant de Ciutadans em permet de dir encara amb major tranquil.litat, ens agradi o no ens agradi, l’establiment del règim de cabals és una competència que no és nostra, que depèn de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, i que això necessitarà l’informe favorable del Comité de Autoridades Competentes on hi ha Estat icomunitats autònomes.I pel que fa al Pacte de l’aigua d’Aragó, si d’aquest pacte se’n deriven detraccions que
no permeten el cobriment del cabal ecològic, serà la nostra feina que siguem capaços de fer a la Confederació Hidrogràfica i en el marc de reclamar el que diu la directiva marc de l’aigua, de l’opció a la política coordinada, en què podrem defensar amb major efectivitat –amb major efectivitat que no sempre vol dir fent més soroll–, amb major efectivitat la necessitat de mantenir un règim hidràulic en el riu que asseguri elcompliment d’aquest cabal ecològic.
Després, encara que vostè no s’hi ha referit, en la seva proposta de resolució hi ha altres coses, per exemple parla de garantir el subministrament a totes les poblacions de la conca de l’Ebre. Bé, recordar que el subministrament és una competència local, que hi ha una línia d’ajuts als municipis, que s’aplica amb criteris uniformes, que els municipis de les Terres de l’Ebre, com a la resta de municipis de Catalunya, se n’han beneficiat, que s’han fet accions a la zona, a l’abastament del Segarra-Garrigues.....amb la potabilitzadora ja en construcció, els abastaments des d’Urgell, des de Rialp,i no vull deixar passar la sorpresa que amb causa el punt 5 que vostès plantegen, diu:
«Posar en marxa a les conques internes de Catalunya programes d’abastament
d’aigua alternatius a l’aigua de l’Ebre, per tal de poder retornar a la seva conca l’aigua necessària per garantir els cabals mediambientals.» Bé, que jo sàpiga les conques internes de Catalunya que consumeixin aigua de l’Ebre, només és el Camp de Tarragona, llavors, jo ja em perdo una mica, a vegades ens demanen el tub, a vegades defensen que el tub es faci servir sempre, i ara sembla que volen que l’aigua no vagi cap allà. Ja no ho sé, és un totum revolutum.
Deixar, en tot cas, clar una cosa, en aquest moment hi ha un projecte de
dessalinitzadora que podrà abastir Camp de Tarragona. En aquest moment s’està
treballant molt activament per un problema de reutilització d’aigua que abastirà la
indústria de Tarragona, cosa que deixarà lliures cabals procedents de l’Ebre. En
aquest moment, hi ha una proposta d’utilitzar recursos propis del Camp de Tarragona per abastir el Camp de Tarragona, curiosament els polítics de Convergència i Unió de la zona s’hi han oposat, suposo que també forma part d’aquesta coherència inherent a vostès. I, en tot cas, tot això és fer allò que precisament vostès ens demanen, rebaixar per primera vegada posant al Camp de Tarragona aigua que no ve de l’Ebre i, per tant, rebaixar la pressió sobre el riu Ebre.
Miri, resumint, l’1, el 2 i el 3, no són competència del Govern de la Generalitat, encara
que ens doni, i el 4 i el 5 s’estan fent. Per tant, no ens demani que li votem aquesta proposta de resolució.
Moltes gràcies.
La presidenta

Gràcies. És el torn del Grup Parlamentari Popular.
El Sr. [#]
Moltes gràcies. Nosaltres és per dir que votarem afirmativament aquesta proposta de
resolució. Jo penso que tot el que s’ha estat debatent aquí, en aquest sentit, nosaltres
ja vam presentar al seu dia el que era un Pla hidrològic nacional, un Pla hidrològic
nacional que totalment i absolutament estava garantint el que era un cabal ecològic i
un fluït continu, i que, realment, bé, estem a les expenses que això es pugui
solucionar.
Hem de donar les gràcies que realment ha pogut ploure i s’ha pogut solucionar el
problema, però tots estem a la perspectiva del que podrà passar d’aquí un temps, i
d’aquí un temps no sabrem si continuarem en la mateixa situació que s’ha estat a
punt de fer, que és un transvasament de l’Ebre, i també veure quines són les sortides
que està donant el Govern tripartit. Durant quatre anys no s’ha fet res més, sinó que recollir les pregàries que va fer el conseller a la Verge de Montserrat perquè plogués i això els ha salvat la pell durant un temps, però que realment si no es dóna una resposta urgent en això, no estarà. I també vull recordar una altra cosa, per últim. Que el Pla hidrològic nacional va ser acceptat per Aragó, però sí que va impugnar la part de la cua del Pla hidrològic nacional que era el que afectava concretament a Catalunya, no el que els beneficiava a ells. Per tant, teniu el vot afirmatiu del nostre grup parlamentari.

La presidenta

Gràcies. Senyor Sancho, em demana la paraula però, crec que no li donaré, per què
vol, la paraula?

El Sr. Sancho i Serena

Ja no sé si demanar-li, presidenta, vull dir, no em faci fer el mateix que el company
Santi Rodríguez que és agafar i anar-me’n, perquè al final...
La presidenta
No, es tracta de marxar, no es tracta de marxar.
El Sr. Sancho i Serena
No, no, miri, cada vegada que hi ha hagut una contradicció, vostè ha donat trenta
segons. No me’ls dóna a mi, tranquil.la, ja hi renuncio, no fa falta. Ara, presidenta, jo li demanaria que sigui equitativa i que faci de presidenta tenint amb tots els grups el mateix tracte, i si no ho fa, ja prendré nota, i vostè també prengui nota del que hagi de prendre.
La presidenta
Bé, doncs, més enllà de les notes que prenguem, com he dit abans, crec que hem de ser més estrictes a l’hora de demanar al.lusions i contradiccions, en especial,
contradiccions que potser és el terme que conceptualment és més obert i més difícil de precisar. En aquest debat, com s’ha produït a l’altre, hi ha hagut una clara
confrontació d’arguments polítics, però això no dóna lloc ni a al.lusions ni a
contradiccions. Per tant, aquesta presidència exercint la seva competència decideix que no hi ha torn per contradiccions, i passem a l’aprovació de la proposta de resolució.

El Sr. Sancho i Serena

Doncs, el que sí no hi ha contradiccions, n’hi ha per al.lusions, perquè se m’ha al.ludit
com a mínim dues vegades a mi personalment, és que presidenta, jo he de demanar els meus drets, vostè no me’ls pot negar, el que pot fer és imposar-los, però els drets no es neguen, presidenta.
La presidenta
Perdoni, passem a la votació.
Vots a favor de la proposta de resolució? No estem acostumats que les coses
segueixin un ordre...(Veus.)
Vots a favor de la proposta de resolució?
Vots en contra?
Abstencions?
Queda rebutjada per 7 vots a favor i 12 vots en contra.

HORTA ÉS AMB PICASSO EL MATEIX QUE CADAQUES ÉS AMB DALÍ

Des de Convergència i Unió a la Terres de l’Ebre, volem expressar aquest sentiment de que Horta de Sant Joan és amb Picasso, el mateix que Cadaquès amb Dalí.

Dues poblacions separades per la distància, dues poblacions diferents en quan al paisatge que les envolta, dues poblacions que les podem posar en un mateix denominador comú ja que estan lligades per dos genis, Dalí i Picasso.

Des d’aquest propi sentiment d’estima a l’art i al paisatge, entenem que Horta es mereix el mateix respecte que qualsevol ciutat o poble del nostre País.

A Horta de Sant Joan, al voltant de l’any 1996, es va veure l’energia eòlica com una oportunitat per al seu desenvolupament, ara al cap de deu anys aquesta oportunitat es vista per la major part de la seva població com una amenaça. L’Ajuntament d’Horta, en bon criteri va fer una consulta popular per conèixer de primera mà quina opinió en tenien els seus habitants, la resposta va ser clara i contundent, NO volem energia eòlica al nostre municipi.

Davant d’aquest fet des de Convergència i Unió exigim al Govern de la Generalitat respecte a la voluntat popular de gent d’un poble del nostre País. Exigim respecte per una institució, l’Ajuntament que és la primera administració més propera a la gent i exigim respecte per l’Alcalde i els Regidors, que son els representants del poble elegits democràticament.

Davant aquesta situació què fa el Govern de la Generalitat? Quines solucions o decisions prendrà el Govern de la Generalitat?.

Des de Convergència i Unió, mitjançant els nostres Diputats al Parlament de Catalunya, ja em demanat respostes per escrit en aquest sentit, conèixer de primera mà que pensa fer el Govern.

Des de Convergència i Unió exigim al Govern respecte, exigim solucions i que el Govern no desaparegui, que el Govern es posi al costat de la gent d’Horta, al costat de l’Ajuntament i que entre tots s’hi trobi una solució, la resposta hi és i la solució també.

La gent d’Horta estimem Picasso com la gent de Cadaquès estima Dalí. Dues poblacions i dues realitats que tenen molt en comú però que estem molt distanciades amb tot.


Xavier Pallarès President de la Federació de CDC
Àngel Ferràs Alcalde d’Horta de Sant Joan

ECOLOGIA COTIDIANA, FRONT ECOLOGISME RADICAL.

Vaga del transport, preu del petroli. Una sensació de crisi que es va instal·lant profundament en l’imaginari col·lectiu. Més enllà de la crisi econòmica, d'una certa histèria social, s’endevina un profund malestar que afecta a la viabilitat del sistema, a la sostenibilitat del que hem anomenat “Estat del Benestar”, “Món desenvolupat”, “Primer Món” etc.

La crisi energètica, el canvi climàtic, la explosió demogràfica, l’emergència de noves potencies( Xina, India ), guerra de civilitzacions..... Per alguns posen en dubte ja no la viabilitat de sistema, posen en dubte el propi futur del món. Catastrofisme, mil·lenarisme, aquí són. Aquí som.......

Mentre la ineficàcia s'instal·la a les institucions. L'ecologisme radical, l'efecte nymby ( no al pati de casa) són un exemple d'ideologia disfressada de ciència. Ja al segle XX, els que es deien màxims defensors de la llibertat i la justícia social van destorçar una i altra. Els defensors de l'autodeterminació, de la planificació i la racionalitat van deixar Xernobil i el mar d'Aral com grans fets precursors del neo- ecologisme. Ara han reconquerit posicions. Milers d'ideòlegs, opinadors a sou (com bé els definí Iceta) ocupen llocs a l'administració i signen informes fets d'ignorància i ideologia, com si foren veritats científiques. El que val per San Carles, no val per Horta. El resultat és la gran dificultat per ubicar parcs eòlics, per millorar la eficàcia i eficiència energètica reduir l'emissió de CO2. Mentre ni és pot “dialogar”, “raonar” ni “opinar” en torn a l'energia nuclear i el seu paper reductor d'emissions; el que alguns han definit com mal menor i única esperança a curt terme.

Una discussió científica es ja impossible. Els clima escèptics o “negacionistes” són desqualificats i presentats com agents del capital, venuts a occident ( Com Solzhenitshyn o els dissidents de l'antiga URSS) . El que han fet de la salvació del món i del canvi climàtic una forma de viure (rendible per cert) no ho poden permetre i tenen un potents aliats. De fet produeixen negoci. Fins i tot Al Gore i sectors econòmics de la dreta econòmica s'hi apunten.

Ni vull, ni m'interessa discutir. Tinc molts dubtes, dubtar és el primer manament de la ciència. Ciència, és antítesis de dogma, d'ideologia. Tinc però, una seguretat: L'ecologia (que no l'ecologisme) forma part ja per molt de temps del pensament, de les preocupacions , de l'agenda de la gent: de TOTHOM .

Per sort , els conceptes de llibertat , justícia o ara “defensa del mar” “de la terra” “del món”, “del medi “ no són patrimoni de ningú. Ho són de TOTHOM.

De la mateixa manera que la social democràcia, Keynes, la realitat i el temps van obrir terceres vies. Ara, front al disbarat radical i anti científic dels nous dogmes predicats pels vells dogmàtics de sempre cal obrir vies, una ecologia (que no ecologisme) possible, una ecologia qüotidiana feta de racionalitat i idees. Enemiga d'ideologies i “ismes”, pero amiga d'energies renovables i solucions possibles. Per quan aquest atreviment?? Per quan la discussió sobre la energia nuclear.?? Per quan la fi del neo bucolisme?? Per quan l' utilització del coneixement i la tècnica per millorar i racionalitzar el que la pròpia tècnica i coneixement ens donen. Per quan parcs eòlics, transport eficient i colectiu, infraestructures eficaces, aliments a dojo ( transgènics no??) energia nuclear tampoc???.

Per cert l'Artic es calenta??. L'Antartida es refreda??. És possible contrastar-ho??

BARBETA , "EL GRINGO VIEJO" I LA CULTURA DEL NO

El 1913 el periodista Ambrose Bierce es declarava vell i cansat. Va travessar la frontera amb Mèxic i va escriure: Ser un “gringo”, periodista i vell a Mèxic: això és eutanàsia.

Avui avalar aquí a l’Ebre a Jordi Barbeta (per part d’un polític no tan vell ni tant cansat) : És eutanàsia.

Publico, reprodueixo i avalo l’article de Barbeta a la Vanguardia conscient del que faig. Barbeta ha esta un dels pocs “opinadors” que ha mantingut una postura coherent abans i ara. Crec que li devem aquest reconeixem i li devem també a l’Ebre. Ja sé que avui la coherència, el pensament lliure no es prèmia, es prèmia l’adulació i el popularisme. Raó de més. Cliqueu i podreu llegir l’article.

Contrasta la serietat de Barbeta amb la inconsistència d’altres, molts dels quals feien fa pocs anys heroi a Manolo Tomàs i ara poc més el fan un dimoni.

L’ exemple el Sr. José Zaragoza, i amb ell, per ell i d’ell totes les opinions que del “no”, al “sí” n’han fet un ràpid trajecte. Encara no fa 4 dies, Zaragoza, alabava la capacitat de prendre i mantindré decisions per part de l’executiu català. Criticava, el que ell anomenava la cultura del no d’alcaldes de l’Ebre. Joan Sabaté, ex de Tortosa s’apuntava al disbarat.

Saben el què és cultura del no? Preguntava un tal i distret Zaragoza, acompanyat per un satisfet Sabaté. I tu ho preguntes?? Els hi contestaven els alcaldes “CULTURA del NO... ETS TU”.

Zaragoza va ser el principal avalador, junt a Joan Sabaté, de la cultura del No. Utilitzar tàctiques electorals americanes, amb molts fronts i amb tots els “nos” per tal de desgastar a CIU.

Avui aquesta cultura esta instal·lada al govern de la Generalitat. Amb el mateix objectiu. Es hora de dir-ho, el no són ells. Un fonamentalisme del “NO” amb una visió urbanística que mata el Delta. Una cultura del “NO” que determina que mentre es fan tots el esforços per portar aigua a Barcelona l’ACA nega les puntes d’estiu... per manca d’aigua!!! A municipis de l’Ebre!!!. (Aquest és el no dels alcaldes que vol ser un SÍ). Una cultura del “NO” que impedeix un mapa eòlic racional. Una cultura del “No” que impedeix qualsevol acció contra la regressió i la subsidiència al Delta , una cultura del No que nega pressupostos als Parcs naturals de l’Ebre, una cultura del No que busca signatures contra els ports nàutics, que ni vol estudiar les propostes de navegabilitat de la Cambra de Comerç. Una cultura del “No” que discuteix infraestructures i serveis. Una cultura del NO que considera excessius el nombre d’hotels a la costa de L’Ebre (tres en total ??). Una cultura del No a la que no saben renunciar ni estant al govern, ni éssent expulsats del govern. Tots els colors del NO tenen un principi i un final : Es diu Govern d’Entesa; àlias Tripartit.

PD :“El Gringo Viejo”, guarda vells records , tot i esperar l’eutanàsia encara té moltes “batalletes” que contar i que donar.

ON SOM. ON ANEM???

Sembla. Dic sembla, perquè només ho sembla; que l’episodi de l’aigua s’ha acabat. No, no s’ha acabat.

Certament el debat ha estat intens. En pocs dies els moviments tàctics de partits i dirigents han estat diversos i “ divertits” sinó foren tant espectacularment poc creïbles. Tan a curt termini.

Recordo una llarga conversa a l’Ampolla amb Toni Farrés, llavors alcalde de Sabadell, amb Isabel Rueda, després directora dels serveis territorials de Medi Ambient a Barcelona. Érem a meitat dels 90 . Tema l’aigua, la pregunta era (I ÉS) com es pot superar l’enfrontament territorial, i fer possible un acord entre territoris en torn a l’aigua??. La meva resposta llavors i ara: Amb temps, molt temps, amb seriositat ,amb gent responsable com Toni i amb Vegueria. Certament creia i crec que Terres de l’Ebre s’han de vertebrar en torn a un element estratègic com el riu. Però, ho tindrem de fer d’acord amb la realitat , no contra. Ho tindrem de fer d’acord i junt al país, no contra. Aragó lluita per conservar en exclusiva la clau del riu, el Pla de conca, el Pacte de l’aigua d’ Aragó, i ho fa front a les pretensions de València i de Barcelona...i del nostre cabal ecològic.

Quin es el nostre paper estratègic? Com ens fem forts com territori? Quan la lluita estratègica era entre l’Aragó i el País Valencià, la resposta éssent complexa semblava clara. (no ho era) L’aliança natural de Terres de l’Ebre era el No, al costat d’Aragó. Jo i d’altres, però, discrepàvem. La nostra resposta era: Terres de l’Ebre, tenir la clau de l’aigua i avançar cap a la Vegueria (les Delegacions , un primer pas). El pacte amb el PP, era un error que feia impossible l’acord amb el territori. Va reafirmar totes les resistències i en va crear de noves. Mea culpa.

Ara, però el plantejament és un altre, ara torna “cabuda” la pregunta de Toni Farrés, ara del que es tracta és de saber si és possible un acord entre els territoris de Catalunya. I això canvia el discurs. És ben divertit veure com tots (i dic tristament tots), ens re-situem en el nou panorama. Fins i tot és re-situen aquells que no tenen per que i que no tenen res a guanyar.

Els que durant molt de temps van atiar el NO al costat d’Aragó , ara intenten refer el seu discurs, per justificar una inter connexió i un acord entre territoris que inclogui Ebre i Ter. Els moviments tàctics són constants i per part de tots ( insisteixo) , les declaracions de Carod Rovira , l’actuació del Delegat del Govern o la de ICV tot un patètic intent de dir sí, sense tenir-se que desdir del no. El seu problema no és el que ara volen , necessiten o creuen: El problema és fins quin punt ens van voler fer creure. Estant atrapats per les seves actituds, per la cultura del No que ells van impulsar. Ara els hi és difícil tornar enrere. Divisions internes i un congres a les portes.

A la taula de la sequera i amb les actuacions públiques, s’ha vist l’intent del PSC i sectors de ICV per tal de donar cobertura al “nou discurs”. Tothom refà posicions intentant guanyar temps i credibilitat. Coneguts “vells i sincers antitranvasistes” volen desfer part del seu discurs per tal de fer possible la interconnexió . Com a reacció, altres reactiven totes les desconfiances i allí on teníem un “pot ser” surt un no.

Cap de aquestes actituds donen resposta a la vella pregunta de Toni Farrés.

És possible un acord català , un acord entre territoris en torn a l’aigua? Jo , torno a reafirmar-me ( a l’espera de les sempre virulentes desqualificacions). Amb temps serietat , sense demagògies , tenint en compte les necessitats de tots “poder sí”. Per si de cas, torno a donar la meva resposta: Es diu infraestructures, ES DIU VEGUERIA.

UN SI. SI ..UN SI. VULL UN SI.

Ho deia l’altre dia al Parlament, aquí ho he publicat. M’equivocaria personalment i ens equivocaríem com oposició si ens apuntéssim al populisme, al “ni gota”. Tothom sap que el primer projecte d’interconnexió era nostre. Tenia però una diferència, no es podia fer si no es garantia un cabal ecològic, un Pla de protecció del Delta i del riu.. Les contrapartides eren importants. Garanties que llavors, als avui governants, els pareixien poques. Ara, per decret i sense diàleg ,ni garanties. Ara per engany i decret

També ho deia al Parlament, s’equivoquen i molt aquells, que s'obliden del que a crits reclamaven, aquells que obliden els seus compromisos, les seves promeses. I no parlo només d’aigua.

Ho he dit i ho vull repetir: No sense diàleg, no sense Vegueria, no sense el Guggenheim al mig del Delta.

Ja estan dits els NO. Ara vull dir SÍ.

Veiem com al voltant dels rius s’han edificat grans ciutats, veritables cultures. L’aigua com element estratègic, element que vertebra i dona poder polític i, econòmic, social.

Aragó, en torn al seu Pacte de l’Aigua, al “seu” riu, fa propostes que li donen un paper important de futur. Algunes no agraden. Però només cal veure la força de la Expo. EXPO, AIGUA i AVE. Tota una proposta.

Un altre exemple. El Besós. Al voltant del Besós cinc municipis crearan, han creat una oficina per velar pels més de 50 projectes urbanístics d’infrastructures previstos.... 25 vegades la Vila Olímpica. 1.177ha. Projecten més ponts, el riu deu vertebrar: “El protagonismo que ha de cobrar el Besós, con más de medio centenar de proyectos urbanísticos o infraestructurales en torno a su eje, requiere de un estudio de mobilidad que facilite la interconnexión entre barrios, pero tambien entre los cinco municipios que comparten el cauce de forma más o menos proxima. Una de esta vías de aproximación consistira en la construcción de más puentes, algunos peatonales en exclusiva, que mejoren esta vecindad.” Tota una proposta.

Parlen de cinc, nous ponts. Aquí en segles en farem un .. o dos. L’Ebre, no és el Besós. És més riu, massa riu per tants pocs ponts.

Necessitem ponts: No parlo de ponts físics, parlo d’establir ponts, complicitats socials i polítiques per tal de proposar un SÍ amb la mateixa força que a l’Aragó o al Besòs. Un SÍ de L’EBRE. Un sí que no sortirà dels que tantes expectatives van crear. Un Sí que no lideraran, aquells que ens han enganyat. Mestres de tots els nos, de tots els enganys. Reclamen aigua de boca, governen al Besós, menystenen a Terres de l'Ebre .

Creen el problema, ens imposen la solució. Però, no vull més nos. Reclamo un Sí, un Sí amb tant dret com ells, com la Expo o el Besòs. Un sí de L’EBRE.

L’hora d'un sí potent, un sí a ponts de diàleg, un sí a la vegueria, un sí a la indústria, un sí al Delta, un sí al riu, un sí al Guggenheim, a Frank Gehry a Foster al mig de Terres de l’Ebre. Un sí a l’ambició. Una ambicio a mesura del Riu més gran de Catalunya.

EL GRAN SÍ DE L’EBRE, amb la força i els ponts de la gent.

AL CAT . UN NO

Demà assemblea del CAT, es debatrà la portada d’aigua a Barcelona. Entenc que prèviament seria obligació del President i del Consell d’administració el garantir aigua pels consorciats. La raó de ser del President és el CAT. A hores d’ara no estan garantides les puntes d’estiu del propis consorciats. Al Cat a l'estiu falta aigua.

Sí, és cert que de la concessió que té el CAT, no es consumeix tota a l’hivern. No és menys cert que a l’estiu en falta i el CAT no pot garantir les demandes dels propis consorciats. A ningú se li escapa que és podria embassar aigua sobrera de l’Hivern per garantir les necessitats de l’estiu. Com les formigues. Com és que el president no treballa per això??

Un altra qüestió, si sobra aigua dels pous de Reus i Tarragona, perquè no renuncien a part de la seva concessió d’aigua i així no tindríem problemes d’aigua a l’estiu??

Si els hi sobra aigua per què en prenen de l’Ebre.??

Certament les preguntes aquí estan. Demà votarem.

Cal explicar que el vot al CAT és ponderat. En funció de la concessió. Qui més reserva paga més vots té. Els dos grans consumidors són Reus i Tarragona. La votació la tenen garantida; la ruptura de l’esperit unitari del CAT també.

S’han passat, s’estan passant.

TEMPORAL DE LLEVANT.

La pluja ha arribat, acompanyada de temporal de llevant. Com sempre la llevantada s’enduu platja, dunes i ha anegat el camí de l’arenal. Em diuen que l’accés a la Platja de la Marquesa ha patit.

La llevantada no ha sigut de les més fortes. La regressió i la fragilitat de les nostres platges va però en augment. Cap Pla de Protecció del Delta, cap inversió. La llacuna de les Olles, el Parc Natural esperen, impacients el seu torn... que no arriba. Molts plans directors, molta figura de prohibició urbanística i cap inversió. Sembla que la cultura del no sigui la del govern. No podeu, no deveu, no invertiu, no creixeu.

Res d’estrany, els del no, els “NO- NO-I-NOS” estan ara al govern . Lo trist és que algun “No” ja no el recorden i els “Sí” no els han après, ni el volen aprendre.

Crec sincerament que els alcaldes del Delta tenim molt a dir. I no només d’aigua i pluja. També de creixement i inversions. A la feina.

Ni POPULISME NI DEMAGOGIA : Es diu POQUES VERGONYES.

Sé que és difícil, sé fins quin punt s’ha manipulat i s’ha desinformat. Fins quin punt hi ha voluntat de silenci i engany. Ho sé, però em ve al cap la cançó, el bolero “Corazón loco”... “Ahi va mi explicación” .

Sempre hem esta per la defensa del Delta i el riu, tant es així que permanentment hem presenta propostes que ens han rebutjats uns i altres, en diverses i variopintes excuses. Protegits pels falsos profetes i per populistes reactius.

Veiem avui com parlen de responsabilitat, d’emergència de les necessitats de Barcelona, de solidaritat, d’aigua de boca... ho veiem i veiem com s’obliden del Delta, de cabals, d’inversions. Tot allò que abans era poc, ara és massa. Sentim, escoltem al carca Joan Ferran acusar-nos de puerilitat. Jo li responc. No teniu vergonya!!!! . Que s’ha fet de tot allò que prometíeu ? De tot allò que reclamàveu?? Del Delta ? Del riu? I la seva protecció?? Del vostre compromís??

La seva política com la seva interconnexió té una sola direcció i és diu Carrer Nicaragua. A Barcelona. Sí, cert, l’interconnexió era de CIU, però contenia un compromís ferm de garantia i respecte al Riu al Delta i a la gent que ells han traït i degradat .

Nosaltres complim els nostres compromisos. Tots !! Amb la responsabilitat i amb Terres de l’Ebre.

Ho deia al parlament i ho repeteixo aquí. Nosaltres ens equivocaríem si ens apuntàvem al populisme de la “sang abans que l’aigua” o el “ni una gota”. No ho farem.

Però també ens equivocaríem si no recordéssim els compromisos i les reivindicacions.

Ara bé, carca i mentiros Ferran: T’ho dic, us ho dic a tu i als vostres alcaldes, alcaldillos i senadorets embusteros. Amb les mateixes paraules que vaig dir al Parlament..

“Estic convençut que qui en aquells moments defensava certes coses que eren substancials per al riu, com el cabal ecològic, garanties per al Delta, garanties per a la gent de territori i les distintes necessitats de tota la conca, si avui es desdiu i es desdeien d’allò que defensaven seran ells els que cometran una irresponsabilitat i un error que, a la llarga acabaran pagant.

Aquesta és la situació en que ens trobem avui.

Sí, han traït les seves pròpies conviccions les seves pròpies paraules.

No és que no tinguin principis, aquestos tenen un principi per cada situació i una situació per cada principi.

A la llarga ho pagaran. Són uns poques vergonyes.

DONEU-VOS VERGONYA.

“ Si ara existís el transvasament de l’Ebre, tal com va concebre el Pla hidrològic Nacional l’any 2000, aquest no podria enviar NI UNA GOTA d’aigua a Barcelona i a la seva àrea, perquè el riu no porta cabal mínim requerit en aquell pla per tal que pogués fer el transvasament”
“Paraules del conseller Baltasar en la sessió núm. 14 de la comissió de Medi Ambient al Parlament de Catalunya.”

Ara ho diuen?? Se n'adonen que amb aquest reconeixement certifiquen que la defensa que el CPIDE va fer del cabal ecològic i del Pla de protecció?? Millor què el que ha acabat succeint??

Cert!!! No era possible CAP TRANSVASAMENT sense garanties de un cabal mínim a flux continu de 135m3 segon. Quan ho dèiem, ens cridaven traïdors!!!

Per fer front a l’emergència s’hauria d'haver discutit al sí del CPIDE una modificació del cabal, com s’ha fet al TER, amb la diferencia i amb la garantia que el vot de qualitat estava en mans dels representants del Territori. ( el Delegat ho podria parar sense necessitat de dimitir). Teníem aigua i poder.

Ara accepten que la garantia del CPIDE era superior a tot el que van predicar. De poc serveix.
El Riu, la clau era en mans del territori i això garantia aigua i poder, certament treia aigua i competències al Pacte d’aigua d’ Aragó, als regants i a la CHE. Aquests, sí aquests aliats amb la contra revolució eco-carlina ho va impedir.

La nostra gent pot estar tranqui-la: Ni els hem enganyat, ni els hem traït. La millor defensa del riu i del Delta la de CIU. Ni la cridòria, ni la demagògia, ni l’engany. Abans i ara.

Altres han mentit, enganyat, i portat a una situació on per decret i sense cap garantia fan allò que van jurar no fer.

Una situació política de divisió i debilitat del territori. Divisió de la Plataforma, del govern, dels partits. Sense aigua, sense cabal ecològic , sense pla de protecció, sense vegueria.

Dignes però enganyats. Estafats i decebuts. Víctimes de victimisme

Avui CiU mira als ulls de tots ells i els diem Qui ?? Qui ha traït??Exigim responsabilitats!!!!

FINANÇAMENT DEL PROJECTE DE CONNEXIÓ CAT-ATLL

Una de les discrepàncies de CIU amb el decret llei de connexió, deixant apart el fet de ser un decret, i per tant sense esmenes ni al·legacions (Un veritable passeig “ Social”), una de les discrepàncies deia, es refereix a com es finança la inversió a càrrec a la disposició Addicional tercera de l’Estatut. Sempre hem defensat que tota la inversió de l’Estat territorialitat deu entrar en aquest còmput. Ara bé, i aquí rau el nucli del disbarat. Aquesta inversió ja estava contemplada en les lleis de l’Estat del any 2001 i del 2005, amb finançament amb fons Estatals i europeus molt abans d’aprovar-ne l’Estatut.

La disposició addicional 5 de la llei que derogava el transvasament diu textualment:
“El gobierno, en el plazo máximo de 3 meses, mediante convenio con la Generalitat de Catalunya garantizará el acceso a la financiación con cargo a fondos comunitarios, con el maximo coeficiente de finanzación posible”

Entre les obres contemplades esta:
“La denominada “connexión CAT-Abrera” que figuraba en el anexo II de la lley de Plan Hidrologico Nacional”

És a dir:
El projecte estava contemplat al 2001 amb finançament de l’Estat va ser retirat al 2005!!! Quan estava previst finançar-lo amb fons europeus!!!
Finalment es planteja al 2008, només tres anys després amb un decret de “mando i ordeno” i amb complicitat del tripartit. (de tots).

500 milions d’euros, per un obra que volen fer-nos creure que és per dos mesos. La mala gestió, l’ineficiàcia, l’engany la pagarem tots. Un despropòsit de mala gestió i mala baba que, pel seu mal cap, paguem al contat. I encara preguntem per què ens abstenim??