05 d’agost 2009

S'HAVIA D'HAVER EVITAT

Ens arriba un anònim que ens ha emocionat, ni expressaríem més ni millor. Per això l’assumim i el publiquem.

Gràcies, moltes gràcies.

Soc un ciutadà que va viure el foc a Horta. No vull ni protagonisme, ni problemes. Professionalment soc sanitari amb una certa experiència en situacions de risc i en psicologia. He seguit els acontexements al canal parlament, a e-noticies i al vostre blog, i algun altre. M’he esgarrifat amb la utilització de les víctimes per tapar responsabilitats. Qualsevol amb dos dits de front vos dirà, que una fase de dol és inevitable, també que negar informació, despersonalitzar víctimes i afectats, negar fets i manipular sentiments no és la millor manera de donar sortida al dolor. Explicar, racionalitzar, és imprescindible per assumir els fets.

Em sento dolgut quan veig ciutadans anònims que acusen de xalar als que pensem que la informació pot ajudar a racionalitzar el que va passar i per tant pot ajudar a disminuir el dolor que el fet produeix. És una manera de discriminar, de negar sentiments humans a qui no combrega amb les teves (seves) idees, alhora que se li nega la possibilitat d’entendre el que va passar i de donar-li un sentit a la tragèdia. Segur que si després d’un anàlisi profund i serè es traguessin conclusions que ajudessin a evitar una nova tragèdia trobaríem un petit consol.

La desqualificació, és perversa. I més quan es desqualifica alcaldes que tenien certa responsabilitat i que segur tenen un trauma emocional cert. Dir-los que xalen o que ho utilitzen és greu. Pervers i maquiavèl·lic.

Vaig seguir la vostra intervenció al Parlament. Va se curosa i sensible, com van dir al dia següent tant a TV3 com a totes les tertúlies.

Jo també considero imprescindible que es doni a conèixer tot el què va passar, gravacions, dubtes. Seria i és lo normal en qualsevol desgracia que no estigue contaminada per la política.
Perquè esteu tranquils vos faig arribar els meus ànims i la reacció de les famílies. És normal, necessiten racionalitzar, no despersonalitzar els fets, no eliminar empremtes, saber per què i com, que va sevir per alguna cosa, que no torni a passar.

Veure com se vos han tirat al coll m’ha fet reflexionar molt i m’ha dolgut. Tan perversa és la passió política dels que governen?? Tan profund és el seu sentiment de culpa?? Gràcies per la vostra fermesa, com ja heu dit no és fàcil. Aquí teniu les declaracions d’un familiar directe. http://societat.e-noticies.cat/els-morts-shavien-devitar-i-es-podien-evitar-31701.html

Es mereixen el vostre esforç, el nostre respecte. No oblideu mai les víctimes.