31 de desembre 2007

BENVOLGUT MOHAMMET CHAIB. BON ANY.



Benvolgut diputat, company, tu i jo hem compartit alguna estona junts; hem format part en l’anterior legislatura de la mateixa comissió: La de benestar social. Teniem, tenim una bona relació. Una bona relació entre nosaltres i amb tots els altres diputats de la comissió: Tots demòcrates catalans.

He dubtat molt abans d’escriure aquestes ratlles, però precisament en nom del mutu respecte que sé que ens tenim, m’atreveixo a adreçar-te-les, en la seguretat que ens ajudaran a tots dos , si més no a parlar quan ens tornem a trobar.

Tu saps que ningú del meu grup, m’atreviria a dir ( m’atreveixo a dir) que ningú de la comissió es xenòfob, ho saps i et consta. M’ha sorprès la teva reacció al vídeo de CiU. Vull pensar que és producte de la bona fe i no de una voluntat electoralista. Confiant i donant per suposada la teva bona fe em permeto fer-te una petita reflexió. Al nostre país vam fer un llarg curs, un doctorat en dictadures i intoleràncies. En nom de certes tradicions i valors s’ imposava la intransigència, l’intregrisme, la misogínia. Un llarg i penós silenci acompanyava, als mocadors del cap, les mantellines, el negre fosc. La casa de Bernarda Alba. La llarga, nit .

Sabem per experiència que les formes; el mocador al cap, no són neutrals; tenen significat..... I tant... un significat cultural, polític i religiós, que com més interioritzat està més preocupant és. Ja sabem que ningú obligava a portar mocador negre de per vida o a tancar-se a casa les viudes dels nostres pobles. Ningú les obligava perquè no calia, assumiem submisos el nostre, el seu destí. La llarga lluita de la democràcia va ser acabar amb la submissió. És la llarga lluita de l'humanisme occidental, on l’home (i la dona) pot arribar a ser déu o Déu pot ser home. En tot cas, home i dona amos del seu destí i centre de tots els nostres valors socials. És l’humanisme.

De veritat et creus que denunciar això és xenofòbia?? No saps fins quin punt s’usa la tradició i el que s’anomena cultura per imposar formes de dominació i intolerància. Jo crec que és tot el contrari, que en nom de certes tradicions es fa xenofòbia a la inversa.

Amic Chaib, crec sincerament que tots, tots tenim els mateixos drets... i els mateixos deures, ningú té més drets par haver nascut aquí... però tampoc en té menys, no en pot tenir menys... oi que ho entens? És per això que em faig la pregunta: Si jo defenso les meves tradicions, valors i creences: Per quins set sous sóc xenòfob? Mentre que defensar les tradicions culturals i religioses de certes minories, resulta que ara, es progressisme?

No creus que xenòfob, és tot allò que contribueix a la desigualtat, al masclisme i la submissió; es faci en nom de la cultura , de la tradició o la religió que es faci.? Sigui aquí o al Magrib? No creus que existeix més xenofòbia contra els seu propi poble en certs règims, poc democràtics que a cap dels nostres partits? No creus que aquesta forma de xenofòbia cal combatre-la allí i aquí?

No crec en cap dret de territorialitat, però si en els valors socials que com comunitat hem conquerit. Valors que ens han permès a tu i a mi ser diputats. Ara bé, compendras que m’estimi la meva llengua, la meva cultura i que defensi els meus i nostres valors: La meva nació i la seva pervivença. Amb els mateixos drets que tu.

Et vull , millor dit no et vull, estalviar l’exemple, poder no hi ha drets eterns de territorialitat però si que hi ha drets dels pobles. Sóc amic del poble saharaui, poble al que se li han discutit i negat tots els seus drets, s’ha poblat el seu territori, en base a una colonització imposada. Ara ja són minoria. És el que pot passar als pobles que no troben, o li neguen, la manera de defensar-se ells i els seus valors.

Com veus no tinc cap sentiment de culpa, ni demano perdó per no ser socialista o per ser català i catalanista; això no em converteix en xenòfob. Espero que ho entenguis. Estic molt preocupat, pel vostre relativisme moral i polític. Estic convençut que la tolerància de la intolerància és covardia, deixa’m doncs acabar recomanant-te la lectura de l’article que adjunto. Es titula “entrampada en el silencio”

Amic Chaib, a l’espera d’una amigable conversa deixa’m desitjar-te de tot cor un Bon Any .

HIJOS DE LA MEDIA NOCHE:


PAKISTAN-.

Fa uns quants anys que vaig llegir, en castellà, la novel·la de Salman Rushdie. El protagonista de la novel·la neix la nit del 15 d’agost de 1947 en el mateix moment en que es proclamava la independència de la Índia i Pakistan. És una historia amarga, l’historia d’un amarg fracàs; parlo de la novel·la.

Pakistan naix de la voluntat, iniciada duran l’ocupació britànica, d’uns pocs intel·lectuals que van saber aglutinar a la majoria musulmana per tal d’ aconseguir un estat propi. Musulmà per suposat. Militar per suposat.

La Terra dels sagrats, el País en ala de papallona, amb dos parts separades físicament per la Índia i finalment separades per la història: Bangladesh i Pakistan.

Salman Rushdie va escriure Versos satànics el 1988 i va ser condemnat a mort, l’ajatola Jomeini va dictar una "Fatwa" , contra ell.... El 2008 farà 20 anys.

19 anys té Bilawal Bhutto, fill de Benazir Bhutto, fill ell també d’una immensa mitjanit que ens afecta a tots, amenaçat per una "fatwa" que es va dictar contra tots aquells que no creiem en cap integrisme.

Tinc la sensació que no vam valorar en tota la seva transcendència la fatwa dictada contra Salman Rushdie. Tinc la sensació que no valorem amb tota la seva tracendència la situació al Pakistan. Tinc la sensació, que a Europa no trobem respostes..... i les altres (USA) , ja no valen. Un refugi, una esperança expressada per Salman Rushdie i per Bilawal Bhutto: Els valors democràtics (que han d’incloure benestar social) aquí i allà.

L’hereu de Benazir Bhutto té 19 anys, espero que el 2008 ens doni una oportunitat; a Pakistan, a ell, a nosaltres. Tots fills de la mateixa mitjanit, tots lligats per la mateixa esperança.

29 de desembre 2007

LA CULPA ÉS DEL ROINE

Al sempre interessant bloc de Manel Zaera, es publica una interessant entrevista amb el director de planificació de l’ACA, Sr.Gabriel Borràs.


Algunes coincidències, acords i certament divergències conegudes però no insalvables.

Coincideixo amb la petició de que no es faci demagògia amb l’aigua . Fa uns anys vaig publicar una columna amb aquesta petició, amb un èxit inenarrable. M’apunto a la tesis i a la necessitat d’un gran acord català, front a pactes tant lesius com el de l’aigua d’Aragó. Aquest Pacte nacional de l’Aigua s’hagués tingut de produir ja fa anys, ara torna a ser necessari. Sense demagògia i sense dogmatismes. Ara l’oposició és més responsable.

Ens parla el director d’evitar la “confrontació entre territoris”: D’acord, si vol dir... el que crec que vol dir . Ens parla de la utilització dels aquifers . D’acordPer quan l’autorització dels ... , dels nostres pobles?- Plantes dessalinitzadores. D’acord , quantes i on?

Finalment ens parla de la interconnexió de xarxes. També d’acord ; aquí podriem fer oposició sinó fóssim CiU i tinguéssim el gen de la responsabilitat. La dessaladora a Cunit. Sempre ens hem manifestat a favor de la interconexió, que avui ho fase el director de planificació de l’ACA no ens sorprèn. Té la nostra comprensió. Volem però introduir un element de reflexió important. L’Ebre català ja no és una zona excedent , és una zona amb demanda estacional no satisfeta i per tant “potencial receptora estacional d’aigua”. L’Ebre és no només un bé ecològic també un potencial de desenvolupament (com altres rius i com a altres territoris) , l’única gestió possible del riu no és només l’arròs.

No només cal tenir clara l’unitat de conca , on l’element fràgil és la desembocadura , la gestió de l’aigua- la sostenibilitat- és una unitat i no es pot sectoritzar , ni territorilitzar , ni dividir per conques. La interconnexió es un bé ecològic; però també ha de ser potencial de desenvolupament sobretot per l’Ebre (El grau de desenvolupament de les altres conques catalanes es conegut).

La discussió és llarga i profunda. Es farà demagògia amb l’aigua ho tenim molt clar, millor dit no es deixarà de fer , només cal veure el projecte de las Vegas als Monegros i la ja pública intenció d’utilitzar el tema del transvasament com estratègia electoral (PSC dixit).

Resulta curiós que la mateixa setmana que el director de l’ACA fa aquestes consideracions el PSC anunciï que jugarà aquesta carta electoralment, oblidant que el Pacte de l’aigua d’Aragón té color socialista, que la garantia del cabal ecològic és dels tres governs “socialistes”, que les inversions al Delta són responsabilitat socialista. El més preocupant és que un partit que governa a Madrid a Barcelona i a Saragossa, no tingui un altra campanya per il·lusionar el territori. Una cosa clara per Terres de l’Ebre; a més vot socialista, més demagògia, menys aigua, menys Delta, menys Terres de l’Ebre .

En aquest tema com s’ho faran al Senat? on tots són la mateixa i única cosa ... i al Govern? Són el tripartit , l’Entesa.... l’Entesa?.

En fi la culpa és de CiU i del Roine , ja en sentireu parlar....

28 de desembre 2007

INNOCENTADA.




Acabo el parèntesis de Nadal, a mig dia ple a l’ajuntament, Xavi Pallarès em comenta que també té Ple a Arnes; a l’Ampolla aprovem els pressupostos i una moció sol·licitant la gratuïtat de la AP 7 entre Ulldecona i l’Ametlla mentre durin les obres de l’autovia de l’interior. Dono una volta per l’ebresfera, Manel Zaera té un interessant post en torn a l’aigua i La Marfanta un divertit article en torn a l’esglèsia del Roser i els Innocents. Visito als amics, Toni Vives, Carme Laura, Robert Bellaubí,Roger Pons, Xavier Tomas,Poliblocs ...... i no sé on, em retrobo amb el conegut “carca” Joan Ferran, diputat del PSC. Recupero un bossinet de l’escrit que li va dedicar Carlos Herrera , un articulista gens sospitós de ser nacionalista espanyol. “Anda que no: españolista convicto y confeso” .



Diu Herrera, parlant del PSC:Puede censurarse el giro hacia el nacionalismo que alguno de sus miembros ha realizado durante los ultimos años- ahí tienen a Maragall-,pero, hoy por hoy, la presencia de Montilla- y de algunos Ferranes más- es el unico cierto freno institucional a la espuma absurda en la que se ha instalado el llamadosoberanismo catalan”.

Vull reproduir-ho avui dia dels innocents, perquè em fa menys mal i perquè no deixa de ser una innocentada el fet que el fre institucional al soberanisme - “anda que no”- sigui la Presidència de la Generalitat- Un error estratègic molt greu, més greu que qualsevol altre, el problema és que aquest error el pagarem tots.




Parlant de cultura de pactes: Qui diferencia entre pacte d’investidura? De legislatura? Vots d’investidura sense pacte i amb majoria absoluta? Pacte de Govern amb Presidència inclosa?. Avui podem esperar cert rigor al parlar de pactes? ... Avui són els innocents.

24 de desembre 2007

QUALITAT DEMOCRÀTICA.

Parlo amb Antonio Manzanares. Està content, l’acte per recaptar fons pels nens afectats de càncer va anar bé. Molt bé. Antonio, ho he comentat altres vegades, va perdre un fill afectat d’aquesta malaltia; ara treballa tot el que pot perquè d’altres no tinguin de passar per lo que ell va passar. Ha fundat una associació, Familiares y Amigos de Angel Manzanares (FADAM) la presideix l’Artur Mas i jo hi participo. Ara fa dos dies vam fer un acte per recaptar fons a Cerdanyola, va participar molta gent: Jordi LP, la coral dels professional de la Salut de Cerdanyola, la coral del CEIP. Presideixen Antonio, L’Artur Mas i l’alcalde de Cerdanyola.

Comento l’acte amb l’alcalde i amb el Doctor Sanchez de Toledo. Coincidim, un acte amb alta qualitat humana i democràtica.

23 de desembre 2007

BARÇA: O, REAL MADRID : I



No puc resistir la temptació de comentar-ho. El Barça perd a casa contra el Real Madrid i em comenten al bar: Com vols guanyar si presideix Montilla.

Sí, ja sé que és irracional, que no té res a veure, però ja ho vaig comentar l’any passat, Montilla a la Llotja.... malament.

Un comentari em crida l’atenció diu: Aquest home no tindria que estar aquí, no és del Barça i porta mala “estrugança” ; no li demanem que faci res per Catalunya només caldria que no faci res en contra.

En fi, vist el resultat del partit i les seves presions (de Montilla) per evitar la negociació dels pressupostos amb CiU, per si de cas l’any que ve millor que no sigui.

Poder.... no és tant irracional com sembla això. Que li pregunten a un ex- president del Barça... Xavier Sala Martín

BON NADAL


BON NADAL PER TOTHOM

BON ANY 2008








M’escriu l’amic Robert Bellaubi per felicitar-nos el Nadal i a la vegada per recordar-nos que val la pena compartir la felicitació a través del Bloc. Té raó, cal compartir tradicions i bons desitjós amb els amics, amb tots aquells amb qui a lo llarg de l’any compartirem preocupacions i esperances; amb aquells què de posicions diferents compartim el desig d’un món o d’un petit espai millor per tothom. Això; Bon Nadal i millor any.

18 de desembre 2007

PRESSUPOSTOS LIQUIDATS???


Ens preocupa el nivell d’inversió real al territori, tant per part de l’Estat com de la Generalitat i també de la Diputació, estem convençuts que si no actuem, com a altres indrets, amb força com a Lobby territorial de pressió difícilment avançarem. Ens va parèixer molt bé l’acte de la Cambra en torn als pressupostos de l’estat ens sembla una bona aportació, seria bo fer-ho amb la inversió real amb els pressupostos liquidats.

Aquí va la proposta, reproduïm la nota de premsa:


CiU proposa un acte públic a la Cambra de Comerç de Tortosa per tal de fer un seguiment de la liquidació dels pressupostos per a garantir la transparència de les inversions al territori, alhora que demana més sentit institucional a la Delegació del Govern .
________________________________________________________________________________________

Els Diputats de CiU a les Terres de l’Ebre, senyor Francesc Sancho i senyor Xavier Pallarès, faran arribar les seves dades dels Pressupostos a la Cambra de Comerç de Tortosa per tal de que així disposin de tots els elements de judici necessaris per tal d’analitzar-los. Els diputats s’han mostrat d’acord amb les últimes reivindicacions de la Cambra i es manifesten disposats a col·laborar amb tot el que pugui afavorir el desenvolupament del territori.

Alhora, també els hi faran arribar al Delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, a qui li demanaran que tingui més sentit institucional i no tant de partit, i per tant que deixi d’enredar i enganyar al territori amb els comptes dels pressupostos i amb cartes partidistes.

Els diputats han volgut fer notar que els pressupostos assignen a l’Ebre només el 2,9 % del total, quan en èpoques anteriors arribaven al 4,9 %.
L’increment pressupostari per l’Ebre és inferior al creixement del PIB. Quan el pressupost de Barcelona creix un 200 % en els últims 4 anys.
Li recorden al Delegat de Govern que el pressupost de la Generalitat s’ha duplicat ( de 18.000 a 35.000 milions d’euros) en els últims 4 anys, gràcies als acords de finançament del 2002 negociats per CiU. En contrapartida, a la comarca del Baix Ebre el pressupost del 2008, (28 milions d’euros) es inferior al pressupost del 2003 (35 milions d’euros).

El nombre de projectes nous pressupostats, es inferior al de projectes repetits.

Li demanen al Delegat de Govern que no intenti disfressar les xifres aplicant partides no territorialitzades a les Terres de l’Ebre, per tal de desvirtuar la comparativa i si ho fa, també ho faci amb els pressupostos del 2003 o amb els pressupostos d’altres llocs. Els resultats serien molt més desfavorables a les Terres de l’Ebre.
Els dos diputats li volen recordar al Delegat que, la seva obligació de delegat és afavorir uns bons pressupostos pel territori i no justificar uns comptes que el discriminen.

Els Diputats sol·licitaran a la Cambra de Comerç i li demanen al Delegat la seva acceptació i col·laboració per tal que a traves de la Cambra es faci el seguiment públic, amb participació de totes les forces parlamentaries, de la liquidació real dels pressupostos del 2007 i 2008, i així garantir la transparència de les inversions al territori.



Tortosa, 19 de desembre de 2007

16 de desembre 2007

CONTRADICTORI COM SOC.



CONTRADICTORI COM SÓC.....Contradictoris com són.



Avui el projecte “Las Vegas a los Monegros” ocupa més d’una pagina de la premsa “dita” important. Ja fa dies que ens preocupa la política “dita” de la nova cultura de l’aigua, que s’aplica al meu país. O més ben dit que no s’aplica.

Conec el tema... de primera mà . Recordeu?

Es va parlar molt de la necessitat d’un cabal ecològic pel riu, de l'unitat de conca.

Certament tot el que es fa riu amunt acaba tenint repercussions a la desembocadura. Al Delta, el punt més fràgil del nostre tram de riu.

Temps eren temps, i no fa tant reivindicaven un cabal ecològic i un regim hídric. Recordo quan donàvem les xifres dels nostres càlculs, sens exigia un cabal a flux continu, no s’acceptava un cabal de mitjanes, ni anuals, ni estacionals, ni mensual, es volia un cabal mínim garantit i uns desembasaments o regim hídric estacional.

Mètodes de càlcul de cabal n'hi han molts, cada un amb les seves virtuts i inconvenients. Mètodes hidrològics, holístics, de valoració hidràulica. El cert és que totes les xifres pareixien insuficients i “Científics” famosos aquella època acabaven reivindican xifres de 200-300m3/segon.(on són ara?) El que va quedar clar era que tant les especies com altres característiques del riu depenien de cabals minims, cabals amb mitjanes ponderades i desembasaments per tal de garantir característiques biològiques, geomorfològiques, règim de sediments, salinitat etc etc. Al temps era molt evident que els estudis, els mètodes i les conclusions s'han d'adaptar a les característiques pròpies del riu i per tant es proposava monitoritzar el riu i el Delta amb indicadors biològics.

Ara les xifres que oficialment es donen són semblants, a la baixa i basades en mitjanes mensuals, ja em sembla bé, sempre i quan s'apliquen i les poguéssem revisar en funció de l'experiència.

Però un altre aspecte em preocupa. El Pacte d'aigua d'Aragó i les seves reserves d'aigua en exclusiva, que farien inviable qualsevol càlcul de cabal. La famosa unitat de conca serviria per deixar el tram català sense ni aigua ni veu.

He vist com a través dels pressupostos s'ha volgut fer vorer que es reivindicava, es fixava un cabal ecològic. Paper mullat, sense valor. Paper, només paper; quan el riu lo que necessita és aigua.

Hem de dir-ho i explicar: La major garantia jurídica i quasi única que ha tingut el riu a lo llarg de segles han estat les esmenes de CiU al PHN i el CPIDE. Tot lo altre és paper mullat. I ens van dir traïdors. Molta més garantia que la derogació del tan famós PHN, derogació que ens deixa en mans del Pla de Conca de l'Ebre i del Pacte d'aigua d'Aragó. Un Disbarat.

Bé, la reivindicació de cabal ecològic era nostra, es va convertir en llei a través de les famoses esmenes. També era d'ells al carrer. Per tant era de tots. Han volgut fer vorer.... no cal explicar-ho, cansa.

Hem presentat dos propostes de resolució al Parlament (aquí les publiquem) per tal de què les reivindicacions compartides i les necessitats contrastades tinguin la cobertura de la nostra cambra i puguin ser votades per unanimitat. Esperem-ho


Esperem-ho????

JA N'HI HA PROU.......DE QUÈ???



Sí, ja n'hi ha prou, un prou alt i clar. La pregunta és : Prou a què??

Sóm el sud, no ho discuteix ningú; un sud més existencial que geogràfic. Semblem.... el sud, del nostre propi sud.

Portem (porten) segles de resistència, no se sap ben bé a què.

Terra i costums, una societat tancada: Moltes negatives, massa desconfiança i poca alternativa. Expliquen que dirigents de pobles de l’Ebre no volien el tren... perquè duia “carbonilla”. El carlisme com a ADN i les tradicions com a senyera; tots venim de Cabrera. Tots? Tots no. És cert que amb el temps Cabrera a esdevingut transversal. Ell mateix, després d’una nova vida a Londres, va pactar amb les lliberals. Viatjar, educa. (El pacte no va acabar de ser bo ni per Terres de l’Ebre, ni per Catalunya).

Portem segles plorant i lamentant. 50 anys de lluita? Més, molt més . Tots els colors del NO.

No a la petroquímica, no a Port Aventura, no al turisme de masses. No a l'energia nuclear , no a la de cicle combinat, no a la eòlica, no a urbanitzacions al Delta, no als camps de Golf. Terra, aigua i tradicions. Cap transformació que modifiqui el nostre paisatge interior, la nostra tranquil·litat mental. Abans que competir.... . Més val plorar i..... Profetitzar: Estem en perill de mort, els profetes, curanderos i il·luminats sempre han tingut prestigi al nostre territori. Certament el territori ha estat dur.

Puc reivindicar l’espirit de supervivència del Delta i Sebastià Juan Arbó??

L’energia nuclear provoca més càncers que a cap lloc (cap evidencia científica, cap estudi fiable), l’energia eòlica serà la nostra mort. El Delta desapareixerà. El Xerta Sénia provocarà... El Mar d’Aral. El cel ens caurà al cap (com a Asterix això últim és l’únic que em fa por).

Mentre tant al Nord... Nord; han acceptat indústria petroquímica, nuclear de Vandellòs, cicle combinat, tèrmica a Cubelles i Port Aventura i diuen que tenen menys càncers (No m’ho crec!!). I al sud..... ai al sud, al sud se n'estan passant i acabaran sent com els del nord. (o pitjors!!!). I ara diuen que al Nord...Nord Oest, a un lloc dit els Monegros, projecten “un lloc dit las Vegas”.

Mentre aquí, hi ha gent que ens vol fer acumular tots els nos i nos i nos. Sense cap alternativa. Crec que hem de dir no a aquells projectes que entrin en contradicció amb el nostre propi projecte, que hem de minimitzar els efectes d’uns altres. Però ja n’hi prou de dir no a tot. Prou il·luminats. Fem una crida a certs dirigents socials, a certs gurús intel·lectuals a que donen la talla... que ens diguin on ens volen portar, com pensen fer-ho i quines conseqüències tindran les seves propostes. I assumir responsabilitats, com els polítics.

Com al nord, com a tots els nords necessitem una transformació industrial, cultural, turística i tecnològica. El que ens crida l’atenció és que tinguem que fer (hem fet) la revolució ecològica perquè els nostres veïns (No natros, els nostres veïns) han fet l’industrial. Precisament això aboca a patir, fins l’empatx, els efectes secundaris del desenvolupament industrial, turístic, tecnològic d’altres zones sense participar de les avantatges. Per falta de poder, per manca d’iniciativa. I ens envien tot el que no volen a Vinaròs, a Faio (estem radicalment en contra, un no... per a un sí) . Un efecte secundari que pateixen tots els “suds” del món, mentre “Ells, al Nord” es continuen desenvolupant, necessiten de zones verges, verdes i autèntiques. “I de masais, que macos” . Aquest és el veritable efecte secundari: La incapacitat de desenvolupar-se i en conseqüència de decidir, llavors altres decideixen per tots els sud del món.

Ecologia?? Sí!!!! I poder per garantir-la. I el poder.....també és l’ economia estúpid(ho recordeu).

Ja n’hi Prou de dir no a tot.

14 de desembre 2007

SALUT : Vacances vacunes i incendis.



A SALUT s'acumula la feina, per desgràcia, per incompetència del departament i del tripartit s'acumula.
No s'enteren. A la comissió de Salut, el tripartit no va voler augmentar el servei de vacunacions per viatgers a l'estiu. Van atrevir-se a dir que eren els ciutadans qui tenien que previndre-ho amb més temps. No s'enteren que els ciutadans aprofiten les ofertes d'ultima hora per programar els seus viatges, que van determinats pels seu treball. Ells deuen, (instal·lats com estan), pensar, si no poden aprofitar l'oferta per anar a Tombuctú que vagin a Benassal. Molt progressista i d'esquerres.
Nota de premsa:
CiU denuncia la manca de previsió del Tripartit en negar-se a augmentar els centres de vacunació per a viatgers

Sancho recorda el col·lapse del passat estiu i lamenta que es rebutgin propostes de CiU com millorar el sistema d’informació al ciutadà o dos centres mínim per regió sanitària

El diputat del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Francesc Sancho, ha defensat avui en el transcurs de la Comissió de Salut celebrada al Parlament, una Proposta de Resolució “per tal d’augmentar els centres de vacunació per a viatgers existents a Catalunya”, que CiU va presentar al Parlament el passat mes de juliol, “davant del gran col·lapse que es va viure el darrer estiu als 15 centres existents a Catalunya”, i que ha estat rebutjada pels vots en contra dels grups parlamentaris que donen suport al Govern.

Segons Francesc Sancho, “l’augment de la demanda d’aquest servei, que es va traduir en saturacions i en l’aparició de llistes d’espera el passat estiu, és degut a que fins ara Catalunya era un país receptor de viatgers, però d’un temps ençà aquesta tendència ha canviat i cada cop són més els ciutadans catalans que viatgen a l’estranger”. A més, Sancho ha destacat, que “cal comptar també amb al fet que cada vegada hi ha un nombre major d’immigrants extra comunitaris residents a Catalunya que en els períodes de vacances volen retornar als seus països d’origen o als països dels seus familiars, que han provocat també un creixement molt important de la demanda de vacunacions per a l’estranger”.

Per tot això, des de Convergència i Unió es va presentar aquesta proposta amb un seguit de mesures, “amb un any vista, per evitar que la situació de col·lapse es tornés a repetir el proper estiu”.

La proposta de CiU es basava en tres punts:
· “Millorar el sistema d’informació al ciutadà en tots els suports (presencial, telefònic i Internet) sobre les necessitats vacunals per destinacions geogràfiques i sobre els diferents centres vacunals existents a Catalunya”.
· Aquesta informació també ha de ser tramesa “al personal sanitari, especialment el dels centres d’atenció primària, perquè sàpiguen quines vacunes es necessiten depenent de la destinació i on poden aconseguir-se”.
· Finalment, “augmentar els centres de dispensació vacunal per a viatgers actualment existents a Catalunya en funció de l’augment de la demanda que s’ha produït, garantint, pel cap baix, un mínim de dos centres en cada regió sanitària”.

Francesc Sancho ha lamentat que “el Tripartit no té cap previsió davant d’aquest problema, no reacciona ni impulsa mesures de cara a evitar els col·lapses pel proper estiu, i lluny d’això es permet rebutjar les propostes que fan altres grups parlamentaris”. A més, Sancho ha denunciat que “els grups que donen suport al Govern s’han limitat avui a responsabilitzar a la societat dels col·lapses als centres de vacunació, perquè segons ells els ciutadans haurien de programar amb més temps els seus viatges i les seves necessitats mèdiques”.

El diputat nacionalista ha recordat als grups parlamentaris que donen suport al Govern que “molts d’aquests viatgers esperen a programar els seus desplaçaments en funció de les ofertes d’última hora que apareixen al mercat i que s’adeqüen als seus recursos” i ha destacat que “un Govern que s’auto defineix social hauria de tenir en compte aquest concepte”.


Parlament de Catalunya, 13 de juliol de 2007

NO ES LA PROVIDÈNCIA, ÉS LA GESTIÓ.

“Ja n’hi ha prou d’atribuir les desgràcies a la providència i a la casualitat” ha dit Sancho, qui considera que la Consellera Geli “defuig dels seus compromisos i és incapaç de reaccionar”.

Tot i això, Francesc Sancho ha felicitat al personal del centre, ja que “un cop més ha estat la professionalitat del personal del centre la que ha salvat la situació i ha evitat greus conseqüències”.


Parlament de Catalunya, 13 de juliol de 2007

CiU demana la compareixença de la Consellera Geli perquè expliqui les causes i circumstàncies de l’incendi de Can Ruti

Francesc Sancho denuncia que no va haver coordinació entre Salut i el cos de bombers i que no va existir un protocol d’actuació durant el desallotjament dels malalts

El diputat del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Francesc Sancho, ha anunciat avui que CiU ha sol·licitat la compareixença al Parlament de la Consellera de Salut, Marina Geli, per tal que doni explicacions sobre l’incendi que va esdevenir ahir a l’Hospital de Can Ruti de Badalona.

Sancho considera que la Consellera ha d’aclarir a la Cambra catalana “l’origen i les causes del foc, així com les actuacions que es van portar a terme en aquella situació d’emergència”.

El diputat nacionalista ha lamentat, que “pocs mesos després de l’incendi a l’Hospital de la Vall d’Hebró i del compromís de la Consellera de realitzar auditories i revisar els sistemes de seguretat dels hospitals catalans, ens trobem davant d’un nou cas, en un hospital que no havia estat revisat”.

Sancho ha denunciat que “des de diferents instàncies s’ha denunciat en diverses ocasions la manca de manteniment del centre i l’estat en que es trobaven els sotans de l’edifici, punt en el que es va produir l’incendi, però tot i això des de la Conselleria no es va prendre cap mesura”.

El diputat nacionalista considera que “la Consellera Geli haurà d’explicar a la Cambra catalana quina era la situació en aquest sotan i perquè no ha complert el seu compromís de revisar els centres així com, qui va donar l’ordre de pujar els malalts al terrat de l’edifici i com es pensava desallotjar-los des d’allà”.

Sancho ha denunciat la “manca de coordinació entre el Departament de Salut i el cos de bombers durant les tasques de desallotjament i la manca d’un protocol d’actuació davant d’aquesta nova situació d’emergència”.

“Ja n’hi ha prou d’atribuir les desgràcies a la providència i a la casualitat” ha dit Sancho, qui considera que la Consellera Geli “defuig dels seus compromisos i és incapaç de reaccionar”.

Tot i això, Francesc Sancho ha felicitat al personal del centre, ja que “un cop més ha estat la professionalitat del personal del centre la que ha salvat la situació i ha evitat greus conseqüències”.


Parlament de Catalunya, 13 de juliol de 2007


Per a més informació: Joana Vallès/Susagna Caseras
93.304.66.65/ 93.304.66.64
gciu4@parlament.cat gciu10@parlament.cat

DE CAN RUTI A CAN....


Quin desgavell, deu meu quin desgavell!!!! el Departament de Salut de la Generalitat esta donant la justa mesura de la gestió del Govern Montilla. La mesura política la dóna “el carca” Joan Ferran; de la gestió la dona el Departament de Salut. Cert que ja en les infraestructures quedava molt retratat l’auto-anomenat Govern d’Entesa. Salut confirma el diagnòstic, ni són alternativa ni saben gestionar. Cal tenir en compte que les competències en Salut són quasi exclusives i que gràcies al sistema de finançament negociat al 2002, s’han duplicat els pressupostos. Quina excusa els queda?? ... Com no; els queda CiU, la famosa herència.

Herència? La que va trobar CiU, sortiem d’una dictadura , als pobles per no haver no hi havia ni Consultoris locals, al meu ni xarxa d’aigua potable, a les comarques ni xarxa de hospitals comarcals. Vam bastir un dels millors sistemes sanitaris d’Europa, amb la una xarxa bàsica, hospitalària i tecnològica que funcionava. Amb dificultats, amb limitacions, com a tots els estats del benestar. Amb la discussió de la sostenibilitat i les límits del sistema.

Herència ?? Manca de previsió?? A la primera compareixença de la consellera Geli li advertiem dels problemes, de les limitacions, dels recursos humans.. Tot i la nostra lleial advertència, ens va prometre ... 10 minuts per visita, 1.500 targes per metge, plans de xoc, capitalització dels Hospitals, inversions sense fi... Imprevisió ? Si cert!! La seva!!..... I Incapacitat de gestió, el nivell de irresponsabilitat és clamorós: Jubilació anticipada de metges especialistes, (en dubte als tribunals), Decret de teràpies naturals (tombat als tribunals). Resolució del conveni de la Policlínica del Valles(tombat als tribunals). Incendi de la Vall Hebron (culpa de la casualitat) Retirada de 84 ambulàncies del sistema d’emergències mediques (un error sense importància!!) Infecció de 4 nens per hepatitis C a hemodiàlisis pediàtrica a Vall Hebron (un risc inevitable, un “així és la vida”, ens va dir al Parlament ) . Una vaga de metges (Pobra consellera no l’entenen). L’escàndol dels avortaments (més bé,... feticidis sense termini) i finalment l’incendi de Can Ruti....no, no és la divina providència....., és la mala gestió.-

Fa pocs mesos, un incendi a la Vall Hebron va portar a la consellera a comprometre’s a fer auditories en torn al la seguretat dels Hospitals (sense assumir cap responsabilitat, era un accident) . A la Vall Hebron un maneguet manipulat per un operari, va vesar líquid inflamable , qualsevol professional relacionat amb la prevenció sap com és de fàcil incrementar la seguretat a base de millorar la manipulació i la formació de personal. Va preferir “xiular i mirar cap un altre costat”, "estilo Montilla, firme el ademan”, sense assumir cap responsabilitat. Plou damunt mullat. Nomes cal conèixer l’estat dels sotans de Can Ruti per saber el grau d’irresponsabilitat i desídia del departament, cap pla d’emergències, malalts al terrat.

La situació organitzativa interna de la conselleria, com la de tot el tripartit és lamentable. Diuen que el responsable de recursos econòmics del CatSalut, J Niño ha estat o pot ser rellevat de la responsabilitat abans de haver-la exercit de fet i d’ haver estat nomenat oficialment (abans era responsable de patrimoni i inversions). Un desgavell intern amb repercussions evidents i preocupants.

La gestió del tripartit ja és sinònim de desgavell això pareix Can .... Montilla. Un desastreeeeeeeeee.

DE LA VENTA DE L'AIGUA ALS BANCS DE L'AIGUA

Vam ser pioners en la denúncia:

Aquí teniu el famós vídeo de promoció del macro projecte de Los Monegros. A més d’un.... i de dos.... i de tres, els hi tindria que caure la cara de vergonya. El Temps treu i dóna raons; en veurem de més grosses ... hi ha qui va pronosticar fa anys que Montilla substituiria a Maragall... sí “homes sí, a la Gallina” i prevèiem el macro desenvolupament dels Monegros, i denunciàvem el Pacte d’aigua d’Aragó, els nostres alcaldes es tenien que amagar pels carrers el dia que anaven a missa a la catedral i ens deien traïdors i anunciàvem encara més: El Banc de l'aigua i la Victoria d’Aragó i dels propietaris de la terra... i de les concessions i ja parlàvem del carlisme.

Dies vindran que a l’Aragó es quedaran l’aigua i apostaran per un desenvolupament com el que ara ja s’anuncia, temps vindran que per fer-ho faran valdre la CHE i els seu poder, al que natros vam renunciar després de tindre al CPIDE la clau del cabal, del aigua i dels diners. Temps vindran, que tan al nord com al sud es desenvoluparan (ja ho fan), reclamaran els Bancs de l’aigua i .... els concessionaris la vendran. Temps vindran.

I natros, amb molts de no, no, no, “noinos”, serem.. com sempre... els últims de la fila .

Sabem que sens voldrà desqualificar i callar... i ens diran traïdors, però mai més ens callaran per que ARA: Qui és el responsable de la nostra derrota com territori?? ... Sí, sí, derrota!!!. Ara on són els un... dos ...i tres que tot u prometien... Canteu, cantem a ritme de Samba : Guajira Guantanamera : On està l’aigua, Montilla , on està l’aigua ??? On està l’aigua, Montilla on està l’aigua??

Ja s’anuncia que es podrà constituir bancs d’aigua, i els concessionaris d’aigua per us agrícola vendre-la per un altre us. Diuen que abans del 2015. Temps vindran.

Algun dia alguns..... tindran que demanar perdó per tanta incongruència. Temps vindran.

11 de desembre 2007

CUP O ERC???

Als passadissos del Parlament, allí on cou de veritat, es segueix parlant, dels errors de la Geli, de la mani i con no de Joan Ferran.


Escoltava un interessant anàlisi fet entre diputats, “nivell alt”, de tres colors diferents; colors que mai seran tripartit. Va sorprendre la capacitat de mobilització de la CUP. La poca mobilització i consignes d'ICV, el mal dissimulat emprenyo del PSC.


L’emprenyo del PSC , l’èxit de la convocatòria, la voluntat de no perdre clientela espanyolista- PSOE; expliquen la reacció Nicaragua- Ferran, que ningú cregui que és un estirabot del diputat (Ferran) conservador.


Estàvem amb estes, amb els matisos del sector “entesa però no tant” , quan per il·lustrar-ho s’explica el següent: Tots recordeu l’episodi Bolaño. La mateixa línia que ara Ferran.


Diuen que dies després, un alt càrrec li diu a un conegut i reputat periodista: “Tu no lo sabes pero estás muerto. Seguin amb el castellà, un refrany diu : Cuando las Barbas del vecino veas pelar pon las tuyas a remojar”. No, no es casual, només cal seguir les reaccions de sectors intel.lectuals propers al PSOE - Ciutadans (No pel canvi), el retorn de Bono. Certament es tracta d’aïllar el catalanisme. La Frase “tu no lo sabes pero estais muertosNo val per la premsa, val per ERC. La forta capacitat de mobilització de la CUP n’és un símptoma. ERC , fent Montilla President i avalant aquesta política de descatalanització ha deixat de ser el referent dels independentistes i no pot ser-ho dels catalanistes moderats.


Com va passar “físicament” a la mani, ERC es dilueix entre la CUP I CiU. Una CUP que ja és l’únic referent amb credibilitat entre l’independentisme radical. Diu, el diputat que ho explica : Serà lent però serà: La CUP creixerà i CiU també. “ ERC . Estais muertos.

Si no es rectifica, estic d’acord, però queda temps.

Aquest és l’error, ja no queda temps. Han/heu fet Montilla president, han/heu fet forta la crosta espanyolista, salveu Ferran i la seva croada contra la crosta catalanista, ara fareu Bono president. Ellos no lo saben pero están muertos”.

S’obre un nou periode a Catalunya, serà l’hora de CIU, serà l’hora de la CUP? Abans o després de CiU, segur.

09 de desembre 2007

NAVEGABILITAT II.


La Cambra de Comerç ha llançat un molt interessant proposta en torn la navegabilitat, que permet un bonic diàleg , si més no interessant. Afecta a més d’un concepte.

Concepte I. Finançament

El primer concepte afecta el finançament, creiem que el projecte no ha de costar un duro. Primer unes preguntes.

Què és sector públic? En aquest cas què és públic i què privat? És bona i possible una aliança entre els “dos” sectors? Existeix cap activitat econòmica que no imbrinqui els dos sectors ?. Pot existir lo públic, sense lo privat i/o viceversa?

El projecte de navegabilitat és un projecte que afecta a un bé públic, el riu i els seus usos, un bé inalienable. No es pot vendre, com el mar. Es pot usar, l’ús ha de ser de i per tots.

La navegabilitat és un us. La producció d'energia un altre us. Aquest usos poden, de fet produeixen béns. Per produir aquest béns es poden fer concessions, tant per produir energia, com per explotar la navegabilitat. A canvi d’una concessió, un privat fa una inversió, que finalment reverteix a l'erari públic: Amb forma de patrimoni i pagament d'un cànon.

Així per produir energia elèctrica, l’empresa privada inverteix i paga un assut a canvi de l’explotació a X anys, finalment la inversió retorna a l’Estat. Un bé públic com el riu o el mar sempre és públic, el que es privatitza és l’ús temporal. Així s'han fet quasi tots ports els nàutics.

Com els ports, les marines seques o els embarcadors. Els ports nàutics els paga l’inversió privada a canvi de l’explotació dels amarratges durant uns quants anys, solen ser 30 anys. Si es fa així, s’autofinancia. Públic? Privat?

Si la inversió privada autofinancia el projecte i a més paga una concessió (com fan els clubs nàutics); jo, nosaltres estirem d’acord; si s’ha de fer amb diner públic, per negoci privat (com ara, per cert) no tant, dependria de la rendibilitat col·lectiva. Ara molt minsa.

Per tant primera proposta d'acord: Només si s’autofinancia. No com ara

Concepte II.Creixement

Volem créixer? Com? Quina societat futura volem? Quin model?

La nostra resposta és, Sí !! volem créixer. Necessitem créixer. No tots sóm, ni representem el mateix. Ho hem dit moltes vegades: NO veiem cap proposta alternativa a la de CiU. Tots. Tots els projectes que veiem tenen la rel en les propostes de CiU. No conec cap projecte que no s’inicies en època de CiU o que no sigui impulsat per ajuntaments de CiU. Cert, coneixem negatives, cultura del NO. Però no alternatives.

Estic convençut que sense creixement Terres de l’Ebre són una entelèquia. Un "sense futur". Massa riu per tant poc territori; massa territori per tanta poca gent. Com volem competir? Com podem oferir serveis de qualitat, sense massa crítica?

Ho sabem per experiència, un petit poble no pot tenir Universitat: Sí, ja sé que en temps de la globalització això no és problema, ni és desitjable. Però, sí que és problema si no pots tenir escola bressol. . Terres de l’Ebre o creixent o no seran. Aquesta és la qüestió.

Algú es creu que podem seguir sent una societat rural? Que podem viure, donar serveis , fixar població només amb agricultura, ecologia i turisme rural? Algú és creu que es pot fer una revolució ecològica sense haver ni tastat la revolució industrial ni el desenvolupament tecnològic?

Podem continuar amb els principis tan reaccionaris com els del carlisme?.

Terra, aigua i costums?? I ens diem (vos dieu)progressistes??. Fins i tot les formes d’us de l’aigua són arcaiques, agressives, obsoletes i subvencionades. Aquests principis expulsen als nostres joves, fomenten la nostàlgia, i maten el territori.

Terres de l’Ebre o serà industrial, turística innovadora i “desarrollista”, o no serà.

Terres de l’Ebre serà emprenedora , social-liberal, tecnològicament avançada, moderna, atrevida i finalment urbana o no serà -.

Concepte III Per provocar.


Em permetré.... un consell per "governants amics": Feu, fem el que fan ells, els moderns, els urbans... a casa seva, no el que volen que féssim. Hem de ser ecologistes (millor ecòlegs) com ells .... quan tinguem les seves infraestructures i els seus serveis. No per fer-los, a ells, servei.

Els poderosos, terratinents , burgesos acomodats varen comprar la "primera línea" del meu poble, dels nostres pobles, la van ocupar i van patrimonialitzar, fins i tot el paisatge. Ara el paisatge és patrimoni seu, ja no nostre. Amb "4 xavos" van tenir, tenien el que volien. Eren la dreta reaccionaria, avans eren conservadors.... ara són conservacionistes. Abans eren de dretes, dretes. Ara és diuen d’esquerres, esquerres. De debò, ara i abans amos de la veritat. ( Puc, tots podem donar noms, famílies i militàncies) . Abans i ara defensaven privilegis, abans i ara eren i són reaccionaris.

Com tot això només ho assumeix CiU ; Terres de l’Ebre o és amb CiU O no serà.

Continuarem....