23 de juny 2007

CONDICIONS I/O CONSEQÜÈNCIES


Escrivia fa pocs dies, “observo un canvi de cicle. Ja no, CIU, ja no sóm els culpables” Els famosos 23 anys ja no són massa anys, són un passat que es re - valoritza dia a dia.

El descrèdit del tripartit, de l’Entesa incondicional té el seu símbol en RENFE i l’Euromed, més que en el Carmel. Ho hem viscut a l’Ebre, a Tortosa els van donar una segona oportunitat, ara els ha passat factura la seva incompetència i la seriosa alternativa de CiU. Resultat: CiU duplica vots, quasi no necessita pacte, per tant, tria parella de ball.

El desprestigi del tripartit, la subordinació - Entesa Incondicional d’ERC, els pactes contra la gent, configuren un panorama molt semblant al de Tortosa. UN CANVI DE CICLE.

Amb aquesta convicció (si no ho desfem) faig un recorregut per blocs i diaris.

Mai acceptaria ser alcalde, sinó fos el candidat més votat, ho he manifestat prèviament a totes les eleccions que m’he presentat. Els alcaldes i els presidents els fan els vots, la gent, no els pactes. Si els fan els pactes sense respectar al més votat, llavors la gent s’emprenya. No és el mateix, però, un pacte de govern, un de legislatura o un d’investidura. Sembla que això ho oblida massa gent, ho vol oblidar massa gent, els interessa, criminalitzen uns pactes i n’oficialitzen altres. Pur interès partidista. (Sobta, però, el control de l’opinió publicada que tenen, dit entre parèntesis). Els pactes acaben sent la gran discussió pre–electoral.

A la gent, li interessen altres coses, els projectes de país, el desplegament de l’Estatut, la capacitat de gestió, RENFE, l’aeroport i les infraestructures, la sanitat i l’educació, El País: aquesta és la prioritat, per un nacionalista la condició de i per tot.
Els presidents els fan els vots, la gent vota candidats i programes. Les raons del vot però estan mediatitzades. Si es fan pactes que no respecten el vot , també es desvirtuen les prioritats i els programes. Acabem en un món surreal, on si es proposa que tothom respecti els resultats “Aquí i Allà”un conseller teòricament seriós com Castells diu que seria ZP qui faria president Mas, oblidant el respecte als vots, a les regles i a la paraula. Per respecte al meu poble no seria alcalde sinó fos el més votat, com nacionalista reclamo respecte al vot de la gent del país i m’obligo. Aquestes són les meves Condicions : Projecte; País ; Ètica democràtica.

Llavors de què parlem quan parlem d’hipotètics pactes? De quins inexistents escenaris parlem? De futuribles, que es fan i es desfan,es dibuixen i tenen una dinàmica intrínsecament incontrolable. No parlem de condicions, doncs no estem en condició ni de ‘imposar-les, ni de controlar-les”. Parlem de conseqüències, i aquestes per sort dependràn més dels vots que dels pactes. Si CIU treu un bon resultat, si treu més diputats, i ERC no té grup propi, o el PSC nota l’efecte RENFE, el nostre paper a Madrid serà una conseqüència no una condició, la fi del tripartit serà “La gran conseqüència”, no una condició. Caurà sol, producte dels vots, no dels pactes i tot serà possible.

Llavors: Via fora catalans, que tot és possible.

CONSELLERA GELI, MODEL RENFE



No fa gaire la consellera Geli desbordada per un episodi de grip i davant la seva incapacitat per donar resposta a la demanda de la població, proposava que fossin les infermeres qui es fessin càrrec del diagnòstic i tractament de determinades patologies, que ella denominava banals. Li manquen ginecòlegs i proposa que sigui infermeria qui realitzi i interpreti les citologies d’screening de coll uterí (el famós Papanicolau).

Li manquen pediatres i proposa que sigui infermeria qui faci algunes tasques que feien els metges pediatres
. Els sindicats i els col·legis qualifiquen de desgavell i improvisació les propostes.

La sanitat catalana oferia un servei exemplar, incloïa el concepte de pediatra i de ginecòleg de capçalera. Una cultura de prevenció i de qualitat molt bona. La majoria de dones es feien una revisió ginecològica anual. Ara es fa cada tres anys i ens diuen que han controlat les llistes d’espera. Expliquen que per la prevenció del càncer de coll d’úter n'hi ha prou cada tres anys. El que no diuen és que un marge de 3 anys entre visites ginecològiques és vàlid si la persona ha estat ben controlada, no té antecedent de risc i té una única parella sexual. En cas d’altres patologies 3 anys pot ser excessiu.

Han de ser les llevadores qui facin i interpretin les citologies? Han de diagnosticar i receptar en cas d’epidèmia de grip? Han de fer tasques que fins ara feien els pediatres?.

La proposta significa una redefinició del rol d’infermeria, que no ens facin demagògia, dient “Aquesta consellera que els pontifica, creu en les infermeres”: Nosaltres també. Precisament perquè creiem, pensem com sindicats i col·legis que prèviament hi ha que donar Formació, cobertura legal, reconeixement professional i dotar de suficient personal per fer les noves tasques.

Tot i això cal planificar molt bé per tal de no perdre qualitat assistencial, el sistema i els professionals estan al servei del ciutadà i no al revés, l’usuari té dret a la millor assistència i a professionals molt ben formats. La tendència de la Geli i el govern Montilla és a una gestió de buròcrates fidels al partit sense iniciativa, una cultura més burocratitzada que clínica, sense la participació dels professionals i aïllada de l’usuari. Gestió que, calladament, obligatòriament va jubilar a molts especialistes als 65 anys. Especialistes imprescindibles per al funcionament de la sanitat, altre autonomies i la majoria de països europeus van en sentit contrari.

Per què no preguntem a l’usuari quin professional vol que el visiti? El model de la Geli és el model del tripartit, el model RENFE. La pèrdua de qualitat és lentament imparable.

MEMORIA HISTÒRICA


L’article de Gregorio Moran a La Vanguardia em recorda el que un vell militant catalanista, metge, antifranquista de primera fornada em deia fa dos dies: Els homes han de tenir memòria del present, els pobles també. Explicava emprenyat com la memòria remota, sol ser patològica; en homes i pobles. Deformada , manipulada per interessos i incapacitats. Volen reescriure vides, records i èpoques que no han existit, reescriure-les segons desig i necessitat. Al final ens trobem amb vides no viscudes, història inventada. Alzheimer col·lectiu que permet reescriure el passat amb la versió que faci falta, a gust del consumidor , del qui paga i del qui cobra.

Els homes hem de tenir memòria del present i els pobles també : Mireu el que fan al present i sabreu que van fer amb el passat.