15 de maig 2010

Vegueries sí, disbarats no



Estem en crisi. Molt gent pateix en la seva economia es conseqüències. Cada dia els alcaldes, els que tenim llocs de responsabilitat rebem gent amb greus dificultats per arribar a fi de mes. Empresaris que veuen perillar les seves empreses, professionals que dubten de la continuïtat del seu treball, treballadors que saben que acabaran perdent el seu contracte de treball, joves que no veuen com incorporar-se al mercat laboral.


El govern tripartit ens presenta la llei de vegueries, en la pretensió d’il·lusionar a la societat de les Terres de l’Ebre. Però alhora pretén crear l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Tenim molts nivells administratius, una despesa que espanta a Europa i al mateix Obama. Tots coincidíem que per crear les vegueries, la vegueria de Terres de l’Ebre, calia eliminar altres nivells administratius, tal com les diputacions, i no crear-ne altres de nous... com l’Àrea Metropolitana.


Avui coneixem l’informe jurídic dels lletrats del Parlament. L’informe denuncia la contradicció antiestatutària de crear 4 Consells de vegueries i 7 Delegacions de la Generalitat, 1 per a cada futura vegueria. De fet l’Estatut estableix que els Consells de vegueria deuen tenir la doble funció: delegació del govern de la Generalitat i alhora òrgan de cooperació municipal. És a dir, l’Estatut intenta simplificar aquest nivell administratiu, mentre el tripartit duplica funcions i complica organitzacions. Entenem que això és antiestatutari, també ho entenen els lletrats del Parlament, hi haurà que veure si això és suficient per a què es pronuncií el Consell de Garanties Estatutàries, tot és opinable.


El que ja no és opinable és l’articulat de la llei, que diu el que diu. De fet crea 4 vegueries, NO la de l’Ebre, creació a la qual deia per quan es modifiqui la Llei electoral de règim local, que depèn de Madrid. Al Conseller Ausàs l’hi ha promés sobre aquesta qüestió, que li faran (a Madrid) un informe jurídic, mentre tant, estem a la espera del retall a les vegueries pel Tribunal Constitucional. Esquerra Republicana ens vol vendre el compromís de què ens faran un informe jurídic com un èxit polític. Certament, aquesta és la naturalesa dels èxits polítics d’Esquerra.


La llei en el seu articulat no conté ni marc competencial ni marc financer. No sabem, perquè la llei no ho diu, com finançarem els nous i confusos ens, però el que sí sabem és que hi haurà que finançar l‘Àrea Metropolitana de Barcelona, i molt probablement, amb el que quedi, amb el pressupost de tres diputacions, s’haurien de finançar les altres set vegueries. Com és normal, ja es reclama que la distribució sigui en criteris poblacionals. Si això fos així, voldria dir que a Terres de l’Ebre ens correspondria un vint-i tant per cent del pressupost de la diputació de Tarragona, tot i que per exemple la nostra xarxa de carreteres i camins necessitaria d’un pressupost d’un 40%. En aquestes condicions, difícilment en tindríem prou per a pagar l’estructura de funcionaris i de responsables polítics. Com hem dit, no n’hi hauria prou per a metges, per a mestres, o mossos, però de ben segur que seguint la política que han fet fins ara, hi hauria pera continuar col·locant alguns militants del tripartit. No quedaria pressupost per a subvencions ni ajudes per a entitats, organitzacions, associacions, que fins ara reben fons de la Diputació. Crear les vegueries en aquestes condicions és un greuge per a tots aquells que pateixen la crisi, és un disbarat polític. Una irresponsabilitat financera, i una continuïtat del sectarisme polític dels partits que governen.


Ho hem dit i ho repetim: Sí a la vegueria de les Terres de l’Ebre, sempre i quan impliqui la desaparició de les diputacions, sempre i quan impliqui l’abaratiment de l’administració, i simplificació de les gestions per als ciutadans.. Sempre i quan coneguéssim el seu finançament, i que no se li carreguin els costos a la població.


Els alcaldes continuarem rebent a la gent que pateix. És la nostra responsabilitat evitar que per interessos polítics electorals, que per la irresponsabilitat d’un govern, la nostra gent, la gent dels pobles, tingui que acabar pagant més per a rebre menys. Ha arribat l’hora de dir prou responsabilitats, prou col·locar militants com assessors i crear nivells administratius que només serveixen per engreixar la `èstia del despilfarrament. Ja ha arribat l’hora de pregunta a on ens porteu? On ens voleu portar? Prou a la irracionalitat d’un mal govern que s’ha oblidat de la gent.


(article de Francesc Sancho, publicat a la Veu de l'Ebre)