30 d’abril 2008

Ni POPULISME NI DEMAGOGIA : Es diu POQUES VERGONYES.




























Sé que és difícil, sé fins quin punt s’ha manipulat i s’ha desinformat. Fins quin punt hi ha voluntat de silenci i engany. Ho sé, però em ve al cap la cançó, el bolero “Corazón loco”... “Ahi va mi explicación” .

Sempre hem esta per la defensa del Delta i el riu, tant es així que permanentment hem presenta propostes que ens han rebutjats uns i altres, en diverses i variopintes excuses. Protegits pels falsos profetes i per populistes reactius.

Veiem avui com parlen de responsabilitat, d’emergència de les necessitats de Barcelona, de solidaritat, d’aigua de boca... ho veiem i veiem com s’obliden del Delta, de cabals, d’inversions. Tot allò que abans era poc, ara és massa. Sentim, escoltem al carca Joan Ferran acusar-nos de puerilitat. Jo li responc. No teniu vergonya!!!! . Que s’ha fet de tot allò que prometíeu ? De tot allò que reclamàveu?? Del Delta ? Del riu? I la seva protecció?? Del vostre compromís??


La seva política com la seva interconnexió té una sola direcció i és diu Carrer Nicaragua. A Barcelona. Sí, cert, l’interconnexió era de CIU, però contenia un compromís ferm de garantia i respecte al Riu al Delta i a la gent que ells han traït i degradat .

Nosaltres complim els nostres compromisos. Tots !! Amb la responsabilitat i amb Terres de l’Ebre.

Ho deia al parlament i ho repeteixo aquí. Nosaltres ens equivocaríem si ens apuntàvem al populisme de la “sang abans que l’aigua” o el “ni una gota”. No ho farem.

Però també ens equivocaríem si no recordéssim els compromisos i les reivindicacions.

Ara bé, carca i mentiros Ferran: T’ho dic, us ho dic a tu i als vostres alcaldes, alcaldillos i senadorets embusteros. Amb les mateixes paraules que vaig dir al Parlament..

“Estic convençut que qui en aquells moments defensava certes coses que eren substancials per al riu, com el cabal ecològic, garanties per al Delta, garanties per a la gent de territori i les distintes necessitats de tota la conca, si avui es desdiu i es desdeien d’allò que defensaven seran ells els que cometran una irresponsabilitat i un error que, a la llarga acabaran pagant.

Aquesta és la situació en que ens trobem avui.

Sí, han traït les seves pròpies conviccions les seves pròpies paraules.

No és que no tinguin principis, aquestos tenen un principi per cada situació i una situació per cada principi.

A la llarga ho pagaran. Són uns poques vergonyes.

DONEU-VOS VERGONYA.



“ Si ara existís el transvasament de l’Ebre, tal com va concebre el Pla hidrològic Nacional l’any 2000, aquest no podria enviar NI UNA GOTA d’aigua a Barcelona i a la seva àrea, perquè el riu no porta cabal mínim requerit en aquell pla per tal que pogués fer el transvasament”
“Paraules del conseller Baltasar en la sessió núm. 14 de la comissió de Medi Ambient al Parlament de Catalunya.”

Ara ho diuen?? Se n'adonen que amb aquest reconeixement certifiquen que la defensa que el CPIDE va fer del cabal ecològic i del Pla de protecció?? Millor què el que ha acabat succeint??
Cert!!! No era possible CAP TRANSVASAMENT sense garanties de un cabal mínim a flux continu de 135m3 segon. Quan ho dèiem, ens cridaven traïdors!!!

Per fer front a l’emergència s’hauria d'haver discutit al sí del CPIDE una modificació del cabal, com s’ha fet al TER, amb la diferencia i amb la garantia que el vot de qualitat estava en mans dels representants del Territori. ( el Delegat ho podria parar sense necessitat de dimitir). Teníem aigua i poder.

Ara accepten que la garantia del CPIDE era superior a tot el que van predicar. De poc serveix.
El Riu, la clau era en mans del territori i això garantia aigua i poder, certament treia aigua i competències al Pacte d’aigua d’ Aragó, als regants i a la CHE. Aquests, sí aquests aliats amb la contra revolució eco-carlina ho va impedir.

La nostra gent pot estar tranqui-la: Ni els hem enganyat, ni els hem traït. La millor defensa del riu i del Delta la de CIU. Ni la cridòria, ni la demagògia, ni l’engany. Abans i ara.

Altres han mentit, enganyat, i portat a una situació on per decret i sense cap garantia fan allò que van jurar no fer.

Una situació política de divisió i debilitat del territori. Divisió de la Plataforma, del govern, dels partits. Sense aigua, sense cabal ecològic , sense pla de protecció, sense vegueria.

Dignes però enganyats. Estafats i decebuts. Víctimes de victimisme

Avui CiU mira als ulls de tots ells i els diem Qui ?? Qui ha traït??Exigim responsabilitats!!!!

FINANÇAMENT DEL PROJECTE DE CONNEXIÓ CAT-ATLL



Una de les discrepàncies de CIU amb el decret llei de connexió, deixant apart el fet de ser un decret, i per tant sense esmenes ni al·legacions (Un veritable passeig “ Social”), una de les discrepàncies deia, es refereix a com es finança la inversió a càrrec a la disposició Addicional tercera de l’Estatut. Sempre hem defensat que tota la inversió de l’Estat territorialitat deu entrar en aquest còmput. Ara bé, i aquí rau el nucli del disbarat. Aquesta inversió ja estava contemplada en les lleis de l’Estat del any 2001 i del 2005, amb finançament amb fons Estatals i europeus molt abans d’aprovar-ne l’Estatut.

La disposició addicional 5 de la llei que derogava el transvasament diu textualment:
“El gobierno, en el plazo máximo de 3 meses, mediante convenio con la Generalitat de Catalunya garantizará el acceso a la financiación con cargo a fondos comunitarios, con el maximo coeficiente de finanzación posible

Entre les obres contemplades esta:
“La denominada “connexión CAT-Abrera” que figuraba en el anexo II de la lley de Plan Hidrologico Nacional”

És a dir:
El projecte estava contemplat al 2001 amb finançament de l’Estat va ser retirat al 2005!!! Quan estava previst finançar-lo amb fons europeus!!!
Finalment es planteja al 2008, només tres anys després amb un decret de “mando i ordeno” i amb complicitat del tripartit. (de tots).

500 milions d’euros, per un obra que volen fer-nos creure que és per dos mesos. La mala gestió, l’ineficiàcia, l’engany la pagarem tots. Un despropòsit de mala gestió i mala baba que, pel seu mal cap, paguem al contat. I encara preguntem per què ens abstenim??

29 d’abril 2008

PALAU DE PEDRALBES; LA SEQUERA.



La Taula de la Sequera; una taula amb molta gent i poc “Territori” , moltes preguntes i cap resposta.

Els representants del Govern insistien fins la desconsideració que no “estàvem allí per parlar d’aigua, estàvem per parlar de sequera”. Volien parlar de “mesures concretes”. Mesures ja dades i beneïdes, regulades per decret i sense possibilitat d’esmena ni d’al·legacions. Que fèiem allí??.

Un diàleg inexistent, escenificat a major justificació del Govern i amb la intenció d’aïllar les veus del Territori. Aïllar l’Ebre era la consigna i la conseqüència.

D’Amposta a Pedralbes. Al Palau de Pedralbes els republicans i els revolucionaris baixaven el to, fins el punt de semblar monàrquics. Quasi demanaven perdó per discrepar. No van voler estar al CPiDE on eren decisius i estan submisos a una taula on ni se’ls escolta. L’ambient era tant de Palau, que la intervenció de la Plataforma va començar dient: “Serè la veu discrepant”. Em va fer mal el cor.

Reconeixement al TER. El consum agrícola i les segones residències ( les nostres), no el model, ni el turisme de Barna ni la aglomeració de la segona corona, eren els culpables. Per decret .

Ni regressió ni subsidència ni reconeixement de Terres de l’Ebre. Fa un temps, jo i altres preguntavem als dirigents polítics i socials, que mobilitzaven a la gent: On ens voleu portar?? . Ja sabem on estem. Qui assumirà les conseqüències?? La gent, la nostra gent.

Volen parlar de sequera, sense parlar d’aigua. Volen parlar de mesures, sense parlar de planificació. Volen parlar de Diàleg , sense parlar del territori. Volen fer veure que parlen, sense escoltar als afectats.

Finalment parlen de solucions, on no tenen ni voluntat ni competències per adoptar-les. Per decret.
Perden la poca credibilitat que els hi queda i volen que la perdem tots plegats, aquesta és l’unitat que proposen. La unitat amb l’engany.

Tan patètic era, que Narcís Prats va discrepar com “Assessor del Govern” va proposar parar-ho tot un mes i tornar a parlar del... Segre!!!! Es van encendre totes les alarmes. La resposta d’Iceta, brillant i acerada: El Govern ha de governar, “no és el mateix governar” que fer “d’opinador remunerat” . Deu meu!!!!

Els revolucionaris passejaven pel Palau de Pedralbes com Pere per casa, els que no van voler estar al CPIDE, al fang d’Amposta, assistien serens i relaxats a l’aïllament de l’Ebre.

El mes que ve tornem, tornen a reunir-nos.

28 d’abril 2008

La TAULA DE LA SEQUERA.


Avui a les 6 de la tarda es reuneix la “Taula de la Sequera”, a Pedralbes. Hi anirem, els representants de CIU serem Ramon Espadaler i un ebrediputat, F Sancho.

La taula no té res a veure ni amb el CPIDE,ni amb la comissió de la sostenibilitat. Com recordem el CPIDE tenia poder de decisió sobre cabals mínims i cabals sobrants, podia participar la societat civil, tot i que part hi renunciés. Abans de qualsevol acció tenia que garantir la Protecció del riu i del Delta. Una interconnexió reversible i feta amb l’estalvi dels regants va tenir 30 mil al·legacions. Tinc la sensació que res d’això serà possible a la Taula de la Sequera.

Abans de sortir del Parlament comento amb Ramon Espadaler les declaracions d’Iceta respecte a la congruència de ERC. A tots, tot els hi va bé. A la taula com al Parlament faran pinya, ni una proposta, ni una de les propostes sigui de l’oposició sigui de representants socials serà tinguda en compte. Res afectarà a la denominada "cohesió del Govern", res. A costa de la credibilitat de les institucions. Tant els hi fa, Catalunya no és la seva prioritat,Terres de l'Ebre tampoc . Ho és la cadira diguin el que diguin. Als fets ens remetim. Al final els hi donaran un “Pin d’or”

TE'N VAS, ET QUEDES??: ÉS IGUAL !!!!!!



Fi de setmana, mogut? No tant, tot previst, tot previsible. Falsos moviment de cara a la galeria.

Com deia un conseller: Estem còmodament instal·lats. I tant!!! Molt ben instal·lats. Res a dir, res a criticar excepte el fet que se’ns vol fer veure una incomoditat que no existeix.

Amposta va ser l’escenari d'una notícia ja anunciada i assumida per davant i per darrere. ERC proclama la vigència del Compromís per l’Ebre. Però a l’hora no es desmarca de l'interconnexió. El matís: Té que ser reversible, la quadratura del cercle.

Proposta que CiU ens hem cansat de repetir fa anys i panys. Mesos enrere ja proclamàvem que l’Ebre a l’estiu és deficitari , el CAT també i necessiten aportacions. La reversibilitat era una característica “sine qua non” de la nostra proposta. Llavors érem traïdors, ara això es el Tribunal de la Rota. Dogma de fe, veritat beneïda.

A primers de febrer ebrediputats sota el títol, “Molta tinta i poca aigua” anunciàvem l’oferta que se’ns feia en torn al Segarra Garriges . Explicàvem com l’aigua de conca amunt és imprescindible pel riu . Avui Rialb, el Segarra Garriges, s’utilitza per desqualificar el Roine. Només cal veure la publicació per saber de quin color ideològic parlem. Deu meu quanta hipocresia!!!!!! Certament quanta inconsciència!!!.

També al febrer proposaven un eslògan alternatiu al famós “Si tu no vas, ellos vuelven" . La nostra versió deia “Si tu no vas, ells es queden” . I tant que es queden!!!

Ara, un altra versió crida a la manifestació d’Amposta. Divertit.
El anar i el quedar-se, sembla el quid de la qüestió: No l’aigua, ni la coherència, ni el govern, ni la gent. El quedar-se.

Té, ja poca importància si es dimiteix o no. Més ben dit cap importància. Queda tant clar el paper dels delgats i de les delegacions; que dimitir o quedar-se és indiferent. Desautoritzats, pel govern i pels partits el paper de les delegacions ha quedat tant devaluat que és ben indiferent el que facin . Total no serveixen per res.

No direm massa cosa més, perquè al final , com ja està científicament demostrat el que passi és i serà culpa nostra.
El desprestigi de les institucions , la credibilitat perduda. El paper del govern , dels càrrecs de responsabilitat. Terres de l’Ebre i el seu paper estratègic, la vegueria. Etc. Res importa, l’únic que importa es salvar (mai més ben dit) “Al Soldado Ryan” .

La manipulació política torna a ser enorme, a les webs, als blocs, als mitjans i al carrer. Acuso. Sense esperança, però sense renuncies durament: Acuso!!!!!.

Te’n vas o et quedes, vagis o no és igual, tot esta manipulat. Igual faran el que voldran!!!! Sense tu i per decret!!!

25 d’abril 2008

ASCÓ , "MAS MADERA"


Arribo al Parlament a les 10 , parlo amb Ramon Espadaler i Oriol Pujol, comentem la disbauxa de l’aigua , la taula de la sequera convocada per dilluns a les 18 a Pedralbes. Desprès, parlem d' Ascó .

On és el Govern? ‘ Recordes , l’actitud del president ,dels consellers i delegats? Cap problema ens era aliè . Era igual de qui fos la competència. A la mínima tots a donar la cara .

Ara després de tanta noticia , un altra. El cementiri nuclear.!"Mas madera és la guerra"!!!

PSC proposa. O, PSC respon?? Tot un enigma , tot un desafiament

Un govern que no governa , un president que parla, però no mana , uns delegats que ni creuen, ni donen la cara.. On és el govern de l’Ebre ?? S’ha renunciat al pes del territori?? Vegueria o "Vagueria” ? Aquesta és la qüestió.

En fi,reprodueixo la nota de premsa en torn a Ascó . Obscurantisme, ineficàcia , manca de respecte al Parlament i a la gent.

CiU recorda al Tripartit. el mandat del Parlament de rebutjar la ubicació d’un cementiri nuclear a Ascó

Fernàndez Teixidó denuncia l’obscurantisme del Govern respecte a les nuclears i suggereix diàleg per poder fer un balanç real de la situació de les centrals a Catalunya

El diputat del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Antoni Fernàndez Teixidó, ha fet avui una crida al govern Tripartit a “donar explicacions” respecte a la notícia apareguda avui en alguns mitjans de comunicació, anunciant la construcció d’un cementiri nuclear a Ascó per part d’Enresa, l’empresa pública que gestiona els residus radioactius a l’Estat.

En aquest sentit, el diputat nacionalista ha recordat al Tripartit “la seva obligació de donar compliment a la Resolució que va ser aprovada en la Comissió d’Economia, Finances i Pressupost, celebrada a la Cambra catalana, el passat 11 de març”, per la qual el Parlament mostra el seu rebuig a la possible instal·lació d’un magatzem temporal centralitzat (MTC) per a residus nuclears a les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Baix Camp i, per extensió, a tot el territori de Catalunya.

La mateixa resolució, insta el Govern a sol·licitar al Govern de l’Estat desestimar la ubicació d’aquest tipus de magatzems en el territori de Catalunya; a fer costat a la tasca de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya i a donar trasllat d’aquests acords al Senat, al Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, a la Comissió Interministerial per a la selecció de l’emplaçament del magatzem temporal centralitzat i a Enresa.

És dóna la circumstància que aquesta Resolució va ser presentada per dos dels tres socis de Govern, ERC i ICV, i va ser aprovada al Parlament pels vots d’ambdós grups, juntament amb CiU.

Fernàndez Teixidó ha reclamat al Govern que “posi llum sobre aquesta notícia i aclareixi quin és el veritable abast d’aquest magatzem nuclear”. El diputat nacionalista s’ha fet ressò de “la preocupació que l’anunci d’Enresa ha provocat en el territori, perquè molts ciutadans temen que s’acabi convertint en el projecte de magatzem centralitzat que el govern de l’Estat no acaba de resoldre”.

Antoni Fernàndez Teixidó ha lamentat, que “en els darrers dies hem patit l’obscurantisme del Govern respecte als incidents que s’han produït a Ascó i això provoca ara la desconfiança i la temença dels ciutadans respecte a la nova notícia apareguda als mitjans”, i ha recordat que des de CiU es va presentar al Parlament la “petició de compareixença del Conseller Castells, perquè informi sobre aquest incident a la Central Nuclear d’Ascó”. En aquest sentit, Fernàndez Teixidó ha destacat, que “aquesta compareixença seria una bona ocasió perquè el Conseller aclarís també el tema del cementiri nuclear”.

Els nacionalistes han apuntat també la necessitat que “s’obri el diàleg i el debat al voltant de les nuclears, per tal de poder fer un balanç real de la situació de les centrals catalanes”.

23 d’abril 2008

INCOMPETÈNCIA MANIFESTA



Segona reunió, vespra de Sant Jordi: Alcaldes amb Baltasar.

Ens trobem davant un decret. Dat i beneit. M’impressiona la claredat i precisió de Toni Borrell alcalde de Miravet. M’emociona el sentiment i contingut de l’alcalde de Rasquera. Certament no tot són coincidències. Però estem al mateix “barco”i embarcats.

No és que ens sentim enganyats, ens continuen enganyant. Sense vergonya, sense miraments.

No es cert que els alcaldes, que la gent que les Terres de l’Ebre siguin insolidàries. Ni tant sols és cert que les posicions siguin tancades. Es plantejen temes com la regressió, la subsidència, el cabal ecològic, les necessitats dels petits pobles .

Preguntem que fem allí, si per decret les coses estan fetes. Com poden vindre a “bou passat” i sense més possibilitat que acatar. Què volen de natros?? una “adesión inquebrantable”. Mando firmes.

Demanem, que no sens segueixi titllant d’insolidaris, de trencar la cohesió del País. Jo particularment, pregunto quina possibilita d’al·legar, esmenar , introduir garanties tenim. Ni una. Li dic conseller: No sense acord territorial, no sense un organisme que ens doni veu i clau, no sense un Guggenheim al Delta, no sense re-equilibri territorial o no sense Vegueria .

No m’atreveixo a dir no sense un CPIDE. No m’atreveixo a preguntar per què el van dissoldre?? No val la pena preguntar que passa amb la comissió de la sostenibilitat i les seves previsions.

Resposta. No hi ha negociació. Ell, Baltasar, només representa una part del govern i no es negocia. No pot, ni vol, ni ho tenen previst.

Són ells "els radicals" els que no volen negociar, els que ens han enganyat. Surt una publicació de març que demostra que l’interconnexió estava prevista i “publicada” quan encara negaven, predicaven el Segre.
Què estem fent aquí ??

Sé que demà, els mitjans de comunicació afins al govern diran que sóm insolidaris, que no donem a “Barcelona ni aigua” . Els mateixos que fa uns anys feien a Manolo Tomas heroi i titllaven a CIU de traïdors. Guerra passada, però són ells els que s’obliden de les seves al·legacions, de les seves exigències, de les nostres garanties. Volen fer veure que som uns radicals insolidaris. La realitat és que són uns mentiders totalitaris. Ells no volen ni parlar, ni negociar , ni dialogar, són uns incompetents que es refugien en la seva incompetència.

Són tan incompetents que ni han previst la possibilitat d’un acord. El conseller nega per dues vegades aquesta possibilitat. Llavors què fem aquí- què fèiem allí a la reunió?? Comèdia.

Montilla surt a TVE··3 i ni copiant aprova. Les Terres de l’Ebre volem parlar, ells no volen escoltar. M’indigna.

Incompetència manifesta.

MANIFESTA INCOMPETÈNCIA:


Ahir vespra de Sant Jordi, vaig assistir a dues reunions ; el tema l’interconnexió de Xarxes.

La primera, centrem-nos en ella, va ser l’assemblea del CAT. El consorci i per tant els consorciats són els propietaris de les instal·lacions, perquè les han pagat i són els titulars de la concessió per que encara la paguen.

Una primera anècdota, l’hora de convocatòria del CAT era en un principi la mateixa que el conseller Baltasar convocava als alcaldes. Canvi d’hora amb Baltasar.

Al CAT es constaten dues coses. Tenim damunt la taula un decret que usa i abusa de les instal·lacions i de les concessions sense que fins divendres, ni el propi President del CAT en sabes gaire be res. Confessió presidencial. Per tant, estem davant una expropiació?? Estem davant un passeig militar.

Segona constatació. Els consorciats denuncien que no tenen garantides les puntes d’estiu. Qualsevol increment, qualsevol necessitat s’han d’espavilar doncs no hi ha aigua al consorci. En hi ha però per Barcelona. L’interconnexió tenia que garantir també les puntes d’estiu als consorciats, aprofitant la capacitat d’embassament de ATLL o de producció de la planta dessaladora de Cunit. A hores d’ara ningú nega ni afirma. Bé, s’afirma que de la reversibilitat pot parlar-se.

Es demana que la cessió de cabals i d’instal·lacions sigui votada en assemblea. Quines condicions? Qui paga? Que paga?? Com?? Quina aigua? Com donar aigua si no en tenim a l’estiu??

Ningú a previst res de tot això. El maximalisme del Govern és absolut ni negocia ni vol negociar, mentre acusa als altres d'insolidaris . Per decret i perquè sí.

Els alcaldes, capitanejats per Tortosa , Montblanc , Ampolla , Ametlla demanen explicacions, garanties, diàleg i votació en assemblea de les condicions de la cessió i acceptació o no de la mateixa. Ningú ha previst res . Es demana informe jurídic. Queda a l’aire .Tot molt contradictori imprevist , sense diàleg . Qui nega la negociació són ells no natros.

"Manda Firmes"......Manifesta incompetència.

TERRES DE l'EBRE: MONTILLA I EL DELEGAT.

Aquest mati a TVE· 3 , Montilla feia un parrell d’afirmacions que afectaven al Govern a Terres de l’Ebre.

Afirmava que tot, TOT (repeteixo) el govern era corresponsable de l’acció de govern (obvi), que tots ( repeteixo) TOTS els consellers estaven d’acord i que a més els tres partits defensaven al Parlament la mesura amb votacions unitàries.

Altra cosa deia, era el que dirigents de partits facin al territori.
Certament el que no ha quedat ben parat a estat El Delegat del govern a Terres de l’Ebre. En paraules de Montilla: "En un càrrec ningú està per obligació, pel que quan s’està en desacord o no es pot donar suport a la decisió del govern és normal que hagi de deixar el càrrec.”

Segons informa e-noticies, “Montilla insta a dimitir el delegat de les Terres de l’Ebre”
No sóm ningú per defensar al delegat, la nostra opinió l’hem deixada escrita aquí al bloc però la veritat és que no sé qui surt més mal parat un Delegat que no creu o un President que no mana. Perquè si un President creu que un Delegat no defensa al Govern ja sap el que té que fer. No ho farà, ja que això sí que podria representar una veritable crisis de Govern.

Conclusió: Qui dies passa anys empeny , són més importants les cadires que l’aigua o que l’acció de govern. Maniobra de la confusió. Un govern que no governa , uns manifestants que governen, un president que no mana, un delegat que no creu.

21 d’abril 2008

ASSEMBLEA CAT- CONSELLER BALTASAR.


Demà a les 5 esta convocada l’assemblea del CAT , el consorci d’aigües. En teoria propietat dels consorciats i del que disposa el Govern, per decret.

A l’àmbit del CAT , no esta garantit el subministrament a l’estiu , però sembla que en sobra per Barcelona. Una interconnexió en una sola direcció que no resol els problemes dels consorciats. Com més ho mouen, pitjor ho fiquen.

Desprès a les 7 reunió amb el conseller Baltasar a l’Hotel corona d’Aragó. Que no tenim Delegació??.

Suposo i per suposat, suposo, que tothom entendrà, les condicions mínimes per parlar; abans de cap interconnexió s 'ha de garantir la participació i els períodes d’al·legacions. Recordo que se’n van fer 30 mil , abans de res, de qualsevol decret, el que era imprescindible en quan a Protecció del Delta, cabal minim , garantia de subministrament als pobles de Terres de l’Ebre, etc. etc. allò que demanava la pròpia ICV i els tres del tripartit es deuria complir o no?? En fi, demà reunió. Deu dirà.

20 d’abril 2008

ELS NO- TRANSVASAMENTS I LES PANCARTES.


El transvasament ha mort!!!. Visca els “No- transvasament”. Em truca un amic i em comenta les pancartes. Em diu, podríeu reclamar el “copy right ”, les has vist ?? Li dic que sí, per suposats. “Lo sou és vida” . El vam llençar aquí al bloc.

Si un sentiment és transversal avui, està generalitzat, és el d’engany. Ens sentim enganyats.

Em comenta com l’indigna que neguin el fet de què el que fan és un transvasament. La mateixa teoria que el mini transvasament a Tarragona. Ara és un no transvasament. Que li diguin mimi, però que accepten que ho és .

Li comento no importa, el nom no fa la cosa i poder a partir d’ara tindrem de reivindicar una “No – parada” de l’Euromed. Una “No – Parada” perquè no cal que parin tots, només uns quants. Reivindicarem un “No- desdoblament” de l’eix de L’Ebre , perquè no cal que el facin tot de cop, el podem fer a trams. Una “No- regressió” per que no volem salvar-ho tot al Delta, només el que queda. Una “No- vegueria”, perquè poder no cal ser província però si circumscripció electoral. Etc. Etc.

El meu amic em diu, lo que em preocupa és que ara, si són intel·ligents (que ho són) els que vulguin "aigua gratis" ja no demanaran un transvasament, demanaran un “No- transvasament”.

Ja els hi sento dir: “Xe, jo no vull un transvasament , jo només vull una Punxaeta”.

Lo que diuen les pancartes: “Govern d’embusteros”, "Montilla, Mentida". Molt encertades. Voldria ser més jove, per anar a penjar-ne.

EXPO, GUGGENHEIM I EBRE.


Escoltava indignat les declaracions del conseller Quim Nadal, ens acusava de trencar “la cohesió nacional”. Vaig pensar: Com pot?? Però que diu?? No recorda el que ell i el seu partit deien i feien ??

Em va vindre al cap l’imatge del Guggenheim. El museu d’art modern de Bilbao. Imponent, ha modificat i regenerat l’ànima de la “Ría de Bilbao” l’hi ha tornat autoestima. A la ría, perquè els bilbaïns ja en tenien d’ autoestima, però la seva ría no estava a l’alçada.

En tota aquesta història d’aigua i de poder (com a la pel·lícula “Chinatow”) els que han guanyat aigua i poder, han estat els aragonesos . El Símbol ? L’Expo.

Ningú ha modificat el seu model de desenvolupament. Barcelona necessita aigua de boca perquè no vol renunciar ni a la més mínima ocupació turística, ni al seu model industrial. Cal ser justos, ni vol ni pot. Llavors, no pot demanar cap renúncia a ningú.

Tampoc a l’Ebre.

Quim Nadal, amic et diré el mateix que un dia l’hi vaig dir al Secretari d’Estat, Pascual Fernández, en presencia de Marta Lacambra: No vos preocupeu per l’Ebre, no està en joc ni la cohesió, ni el futur, ni la solidaritat , ni cap paraula altisonant .

I si ho estés ho teniu molt fàcil. Abans que res, feu com a la “Ría de Bilbao” fes, feu un Guggenheim al mig del Delta, un projecte, el que vulguis a l’alçada del Riu i del seu Delta que li torni l’autoestima. Al riu i al Delta perquè “els ebrencs” el tenim molt alt l’orgull i l'autoestima.

No et preocupis per la cohesió Quim, no estarà en perill. Fes-ho i poder després podràs parlar d’aigua...

AIGO


AIGO , vos demanam , aigo

I vós senyor, mos dau vent

I mos girau ses espatlles

Fais com qui no mos sent

......................................

........................................

Abans, senyor, éreu flors,

Ara, senyor, sols sou cards.

Abans, senyor, éreu amor,

Ara s’amor s’ha assecat.

Abans, senyor, éreu horts,

Ara, senyor, pols i vent

Abans, senyor, éreu gent,

I ara ,on és, on és sa gent??



La capacitat de mobilització de la Plataforma a Terres de l’Ebre és més que notòria.

Possiblement a l’alça, el sentiment d’engany és transversal. Qui minimitzi aquesta capacitat s’equivocaria. Sempre a Terres de l’Ebre les mobilitzacions en torn a l’aigua (aigo) han estat importants. Recordo l’època del mini transvasament.

Mobilitzar als teus, però, no és el problema i menys si t’ajuda l’ imperícia, l’ incapacitat i les males formes d’un conseller com Baltasar (El rei negre era el meu rei preferit). Sembla de l'època PP. El problema, la dificultat està en no quedar-se aïllat, quedar-te a casa i només amb “els teus”.

Em temo que fora d’aquí serà difícil reproduir la complicitat que va tenir la PDE; tant de gent, de mitjans de comunicació, com de tècnics i experts.

També en aquest tema els errors del PP faran gran al PSOE, però els seus encerts faran petit a l’Ebre.

El fet de ser titllats d’insolidaris, d’anar contra Barcelona, contra la cohesió del País ja és una realitat.

Seria possible, pregunto: Un acord per l’Ebre?? On ningú tingués que renunciar a les seves posicions però ens permetés avançar cap un horitzó positiu i ens garantís trencar l’aïllament (multitudinari i ben acompanyat) que s’endevina ??

Em temo que quan mirarem cap el nord o cap al sud, recordarem AIGO (Aigua) la cançó de Maria del Mar Bonet i preguntarem : I ara, on és, on és sa gent??

19 d’abril 2008

CRÒNICA D'UNA DERROTA ANUNCIADA???


Avui les diverses comunitats autònomes s’han pronunciat a favor. Ahir el PP anunciava el seu sempre preparat recurs al tribunal constitucional. Veus de tot el país, del nostre i de l’altre, parlaven de evitar l’ Humiliació a/de Barcelona.

Tot el que toca el PP acaba fent bó al PSOE. La màquina de propaganda “progre” està en marxa, imparable, eficaç. Els pobres “progres” d’aquí tastaran una medicina que sempre havien aplicat als altres.

Els No –transvasaments estan en marxa. No sé en quantes direccions, però en marxa. Inevitablement en marxa. Parlaran de canals, d’estalvi, el que ahir era mentida avui serà veritat. Teoria CPIDE sense CPIDE , ni acord del territori, ni protecció del Delta.

Per a què acords?? Si no ho necessiten??. Aïllats i desarmats sóm innecessaris. Acabarem, hem acabat desunits i radicalitzats; el destí de tota derrota.

Serem capaços de evitar els maximalismes, el radicalisme, les desqualificacions?? Per tal d' iniciar una via d’Acord al Territori. Un gran acord territorial per tal de reivindicar infraestructures i dignitat. Per tal de denunciar la mentida i evitar la derrota . Un acord per la Vegueria. Podríem construir un Gugenheim al mig del delta com alternativa a las Vegas de los Monegros??.

Els No- Transvasaments estan en marxa. Serà la crònica d’una derrota anunciada?? El últims en adonar-se com sempre seran els il·luminats responsables.

17 d’abril 2008

Suport a Artur Quintana

Ens han fet arribar aquest article a través de l'apartat FIL DIRECTE, i trobem interessant la seva publicació:
Artur Quintana ha estat cridat a declarar el 17 d'abril a les 9h del matí al jutjat de Fraga. Ens ho explica a un text que enganxem més avall. Des de http://locacaodelafacao.wordpress.com voldríem que totes les persones li envieu mostres de suport al seu correu i veja el calor de la gent que volem un futur millor per a la nostra llengua. Nosaltres els hi farem arribar si ho envieu al nostre correu locacaodelafacao@gmail.com o a la web http://locacaodelafacao.wordpress.com/signa-mostres-de-suport/ Artur, endavant!
Sobre la querella de Facao (Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental) contra la Iniciativa Cultural de la Franja. La FACAO es querella contra la Iniciativa Cultural de la Franja (ICF) - coordinadora que agrupa les següents associacions: Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) –Instituto de Estudios Turolenses; Institut d'Estudis del Baix Cinca (IEBC-Instituto de Estudios Altoaragoneses); Centre d'Estudis Ribagorçans (CERIB-Instituto de Estudios Altoaragoneses) i Consells Locals de la Franja)- i concretament contra el seu president Artur Quintana i Font pels dos següents textos: La ICF va informar l'any 2005 la Feria del Libro Aragonés de Monzón de la qualitat dels productes culturals de la Facao. Davant la manca de reacció per part de la direcció de la Feria del Libro Aragonés de Monzón la ICF va publicar a la seua web el següent text el 5 de desembre del 2005: La Fira del Llibre Aragonés de Montsó manca de criteri en la selecció d'expositors Iniciativa Cultural de la Franja, entitat que agrupa associacions i centres d'estudis de les comarques catalanoparlants d'Aragó manifesta la seua sorpresa i indignació davant la manca de criteri de la Fira del Llibre Aragonès de Montsó a l'hora d'exposar obres publicades. Un llibre no és un plec de papers enquadernats, un llibre és la manifestació de la paraula escrita, és literatura i és pensament, i ha de ser art, i ha de respondre a paràmetres científics. Des de la Iniciativa Cultural de la Franja entenem que si la Fira de Montsó vol ser la manifestació de referència de les publicacions aragoneses, haurà d'establir criteris de selecció dels expositors, més enllà dels purament econòmics. No si val que qualsevol entitat exposi només perquè ha pagat. La sorpresa de la Iniciativa Cultural de la Franja ha estat que la Fira del Llibre de Montsó recull com un dels expositors la Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental/FACAO i la presentació de dos llibres de "Amigos de la Litera", unes entitats que editen llibres en una grafia que no respecta les normes gramaticals ni ortogràfiques de cap llengua, i que fa bandera d'una llengua inventada. Es tracta, a més, d'un col·lectiu que fomenta l'odi i l'animadversió entre comunitats veïnes a través d'un anticatalanisme visceral que arriba a qüestionar polítiques del Govern d'Aragó encaminades a generar un marc legal on tots els ciutadans de l'Aragó puguem veure reconeguts els nostres drets. La Iniciativa Cultural de la Franja vol, amb aquesta nota, emplaçar a la Fira del Llibre de Montsó a l'establiment de criteris per a la selecció d'expositors que responguen als models de llengua establerts per la comunitat científica que, en el nostre àmbit territorial, està representada per la Universitat de Saragossa, El més greu de la FACAO, no són, ni molt menys, les constants i públiques crítiques i acusacions per desprestigiar als demés col·lectius que no pensen com ells sense cap tipus de prova, sols la crítica pura, a fi de tenir un hipotètic suport anticatalà amb els habitants d'Osca i de Saragossa. El més greu són els seus vincles evidents amb la extrema dreta: amb grups d'ultradreta, com Democracia Nacional, tal com ho demostra les seves manifestacions a Saragossa del 16 de setembre de 2003 i de 25 d'octubre de 2004, o l'article "Èxit del Contra-Correllencua" d'Ángel Hernández de "Amigos de Fraga" a la revista "Som" del Grup d'Acció Valencianista que podria ser perfectament etiquetat com a apologia del terrorisme (octubre de 2003). Creiem que la llibertat d'expressió és fonamental i més encara quan es parla amb termes culturals i científics, però no la comprenem quan la cultura s'utilitza per a unes finalitats polítiques dins d'un determinat partit polític aragonès, o s'uneix a qui sigui per a aconseguir uns determinats propòsits. Malgrat la importància i el prestigi de la Fira del Llibre Aragonès de Montsó, la promoció i divulgació d'entitats d'aquesta índole poden contribuir a llur desprestigi vers la resta de la excel·lent producció cultural aragonesa que allí es presenta i esperem que aquest suggeriments es tinguin en compte per a properes edicions. En una entrevista del diari La Comarca [Alcanyís] del 29-7-2005 a Artur Quintana davant la pregunta de l'entrevistador/ra R.P.B. Hace unos días la FACAO emitió un comunicado en el que decía que el catalán no es una lengua propia de Aragón ¿Qué es entonces? Artur Quintana va respondre: Lo he leído y eso es como decir en Alemania que el holocasuto de los judíos no ha existido, lo que está penado. Son cosas que no entiendo, eso es negar la evidencia, decir que ahora mismo estamos hablando en turco. Ésto sólo sirve para provocar el odio entre los pueblos aragoneses y los catalanes. A partir d'aquests dos textos la FACAO va interposar una querella criminal per calúmnies i injúries contra Artur Quintana i Font com a autor de les declaracions adés citades a La Comarca, com també per ser el president de la ICF. A més la FACAO ha presentat querella contra N.S. com a suposat coordinador de la web franja.tk, i contra M.R. com a suposat autor de diversos blogs on es parla de les activitats culturals de la FACAO. Cap dels tres imputats no va assistir a un acte de conciliació amb la FACAO convocat pel jutjat de Fraga per raons òbvies: on no hi ha ni injúries ni calúmnies no cal conciliació. Darrerament han passat a declarar davant del jutjat de Fraga N.S. –que ha estat detingut i incomunicat durant tres hores- i M.R. Artur Quintana i Font haurà de declarar davant del jutge el dia 17 d'abril del 2008 a les 9 hores. De no presentar-s'hi el jutge podria ordenar-ne la cerca i captura. Per a més informacions podeu llegir a internet la web http://locacaodelafacao.wordpress.com Agrairé la difusió d'aquest text. Artur Quintana i Font.

ENS HEM EQUIVOCAT.


Quan fas un error val la pena reconeix-te’l. No és mèrit nostre haver-ho descobert, un bon amic ens ha fet adonar que la foto que hem penjat a ebrediputats, per il·lustrar el post Jefferson i la llibertat de conciencia..... no és la de Thomas Jefferson, tercer president dels EEUU. És la de Jefferson Davis, President dels Estats Confederats durant la guerra civil. El Sud, ai els Suds!!! i els sudistes!!!.

Un error que ens dona tota una lliçó , quan un treu pit volen semblar erudit una senzilla foto et fica al teu lloc. Acceptem el correctiu.

Però , la casualitat no existeix. En la situació actual a Terres de l’Ebre, Jefferson Davis podria ser un bon representant de l’iderrentisme de l’Ebre , un cert romanticisme dona dignitat a les causes perdudes. Dignitat, que no tots sabem conservar ni en la derrota ni en la victòria. Víctimes de victimisme, però dignes com pocs.

Il·lustrarem aquest post amb Thomas Jefferson i deixarem a Jeffeson Davis al lloc del tercer president . Una ironia , una volta que aquí a ebrediputats, pot tenir un humil i petit sentit si és que les coses poden tenir sentit. Jefferson Davis , Cabrera, l’Ebre, res és gratuït.

Perdoneu l’error, gaudiu de l’ironia.

16 d’abril 2008

JEFFERSON , LA LLIBERTAT DE CONCIENCIA i EL DELEGAT


El tercer dels presidents dels EEUU, un dels Pares Fundadors, “founding fathers” Tomàs Jefferson era un ferm defensor de la llibertat de consciència, de la llibertat. Republicà dels que fan república. Precisament per aquest principi considerava imprescindible la divisió de poders i la delimitació de funcions. La llibertat és per a els ciutadans als que el “Poder”, “el govern” deu explicacions, transparència, deu garantir la seva llibertat, la llibertat de consciència. No al revés.

Certament, ser del partit que governa no invalida la discrepància. Discrepància entre poders, entre “Estats”, entre autonomies, entre departaments, entre ministeris. Llibertat front dogmatismes i maximalismes.

El que ni Jeffersón, ni cap governant conscient pot entendre és que s’exerceixi un “poder” per delegació en contra o en discrepància pública amb qui et delega el “poder. ” No és pot ser govern i oposició a l’hora.

Jefferson, davant d’això l’hagués invitat a exercir el dret a la llibertat de consciència i abandonar el càrrec. La llibertat s’exerceix no es predica.

Aprecio Lluís Salvador, lo que no treu que cregui que s’equivoca quan pretén compaginar “Poder per Delegació” i “Oposició per consciència”.

Ja sabem que es mantindrà, que no dimitirà. El problema és que es necessita un lideratge , que seria precís un gran acord per l’Ebre. Una aposta per la Vegueria, per les infraestructures, per el re equilibri territorial. O certamen també seria lícit mantenir-se amb les tesis del compromís per l’Ebre i complir el contracte: Mai més un govern transvasista.

El voler ser “Delegat” i a l’hora “anti acció de Govern” és un sense govern un sense sentit. Posar a disposició del partit qui a d’estar a disposició del govern, és ridícul i no fa la seriositat de Salvador, ni a la importància del càrrec, ni a les necessitats de Terres de l’Ebre, ni a la seriositat de la situació.

Exercir el poder desgasta, no exercir-lo quan es té, més. Si no volen, poden. Ells són el Govern i en tenen la clau.

No tot ha de ser inaugurar, hi ha que estar a les dures, per cert en episodis d’accidents, nevades etc el delegat ha de donar la cara. Ascó. No direm més.

Jefferson no entendria res, la gent tampoc.

MOS FAN CORNUTS, LOS FEM LO LLIT I PAGUEM LO BEURE



Certament els passejos militars no s’anuncien, es fan. L’han fet, per canyetes, per collons, per zagosses, per “motilles”, per “carodtes” i amb un “zapateixat” final. Sense acord territorial, sense tenir en compte ni els antecedents, ni les necessitats, ni la gent, ni l’historia. Caldria que aquells que tenen més responsabilitats (en lloc de fer lo ploricó)garantissin al menys un Gran Acord Territorial, la solidaritat en totes direccions. Cal parlar del tren de l’estació de l’Aldea de l’anella viaria del Delta de la subsidència de la regressió de l’indústria de les infraestructures del port dels Alfacs del de l’Ampolla de Terra Alta de navegabilitat del parcs naturals de l’autovia de l’interior de l'eix de l’Ebre de Ribera de la catedral de molts de etc's i sense cap coma: DE la Vegueria, de la Vegueria i de la Vegueria. NO sense Consorci, no sense respecte, no sense dignitat, NO SENSE VEGUERIA.

Ho puc dir més alt però ho diu millor Miquel Esteve en un dels seus, sempre interessants, comentaris, en nom de la gent de l’Ebre, amb molta indignació compartida em permeto reproduir-lo.
F Sancho.


Barcelona necessita aigua i les Terres de l’Ebre (pel que sembla) la cedirem. La pròpia moral ens diu que no podem refusar les necessitats dels nostres compatriotes, seria un greuge imperdonable. Però, què hi ha de les necessitats de les Terres de l’Ebre? Serem, els ebrencs, els apagafocs abnegats i ‘cívics’ del país? Què hi ha de les immenses necessitats de les Terres de l’Ebre? Només cal – a tall d’exemple- agafar el cotxe amb els nens i conduir cap a l’Encanyissada, des de Sant Carles de la Ràpita, per adonar-se en quin estat està l’asfalt i com et jugues la vida per veure planar un coll verd sobre la llacuna (i pensar que hi ha gent que hi passa cada dia per anar a treballar!)...Miquel EsteveEconomista i escriptor.
22:31

14 d’abril 2008

PACTO AGUA ARAGÓN




























El 30 de març publicàvem un post amb el títol de Clamorós ridícul. Advertíem del perill d'obrir les portes a la reivindicació d'aigua del PP valencià. També ho denuncia l'apreciat blocaire Manel Zaera. Amb l'aigua l'Ebre , a l'Ebre català i al Delta ens trobem amb un doble front

Un front exterior ( Aragó i País Valencià) . Un front interior entre conca de l'Ebre i conques internes (Barcelona). La inconsciència del tripartit, aliada amb el tradicional irredentisme, el poc operatiu victimisme de l'Ebre pot portar-nos a totes les derrotes i en tots els fronts. Interior i exteriors.

El PP es prepara per reivindicar.
El PSOE aragonès ja no reivindica ja té el "Pacto del agua de ARAGÒN". Pacte que representa la primera derrota de l'Ebre català. Ells els aragonesos s'han quedat els drets , la clau , la prevalença estratègica i la gestió de l'aigua en detriment de Catalunya i del Delta.
Avui denunciem i advertim que L'Ebre català esta atrapat per una pinça perillosa, entre el PSOE i EL PP entre València i Aragó. La pinça es diu tripartit.

El que va determinar la posició del PSC en el seu dia va ser la batalla interna per la presidència del PSOE entre ZP i Bono. Maragall es va aliar amb Iglesias contra Bono i li van donar el triomf a ZP; i.. l'aigua a Aragó. Aquesta és l'historia del suposat antitransvasisme del PSC, aquesta i no altra. Aliança amb Iglesias que incloia l'aceptacio del Pacte de l'aigua d'Aragó.

Les forces polítiques dites d'esquerra a Catalunya van renunciar a l'aigua de l'Ebre a canvi d'un pacte estratègic .. contra 23 anys de CIU
El pacte que aquí publiquem diu coses tan grosses com:

Partiendo de las estimaciones de estos planes, las necesidades actuales de nuestra comunidad autonomapodemos cifrala en el volumen de 3600hm3. la realización de las obras contenidas en esta resolución van a implicar una demande suplementaria de 2100hm3.

El volumen de agua previsto en este Pacto con destino a necesidades actuales, a proyectos y a reseva estrategica, incluido en este Pacto, y el que resulte de otras regulaciones a llevar a cabo en Aragón en el marco del PHN, se entendera asignado para uso exclusivo en la Comunidad Autónoma de Aragón.


La Reseva estrategica de 3600+2100 s'entén reserva exclusiva d'Aragó.
En funció i gracies a aquest pacte, que políticament va donar la Secretaria General i després la Presidencia a ZP, la resta ( El Delta, Catalunya i altres) ens discuitim per les escurrialles. Dramàticament per les escurrialles.

La major estafa de l'història . Acuso, com testimoni de carrec.

14 d'ABRIL, Dia dels Republicans .


Sempre m’he definit com un republicà, per mi la república és més que un concepte polític; és un concepte ètic. Herència, preuada herència del meu pare. “Res - publica”, cosa pública, respecte tolerància, diàleg entre ciutadans iguals i lliures. Esperits lliures, discrepància i convicció. La mentida mata la llibertat i acaba amb la república. Homes lliures, republicans. Casi res.

D’aquí l’exigència ètica. Ineludible, sense ètica no hi ha república. Sense veritables republicans no hi ha república. O al menys, no que duri. Cosa a pensar.

Aquest dies a l’Ebre hem vist com gent que es defineixen com republicans han fet manifestos públics de dimissió, d’enfrontaments contra el govern del que formen part com partit. No s’entendria, no es pot entendre que la cosa pública es tracti amb oportunisme polític, amb mentida. La república no pot ser trossejada, maltractada, usada i tirada, No es pot amenaçar aquí, governar en contra allà i no assumir les pròpies decisions. A la República això l'hi diuen mentir. Un Delegat del Govern és govern, co - responsable de les decisions del Govern.

Les preguntes que estan en boca de molts són:

Són republicans??

El delegat, els delegats, és o són delegats del Govern?? De l’Ebre o del Segre???

En pocs dies la resposta. Avui és 14 d’abril dia dels republicans.

“LA PARTE CONTRATANTE DE LA PRIMERA PARTE”: TRENCA EL CONTRACTE.


Els tres partits signants del Compromís per l’Ebre, han trencat unilateralment el contracte. El Compromís es va signar en format de contracte, solemnement. Es va publicitar abans d’unes eleccions com “més que una promesa electoral”, com un compromís, un contracte amb la gent de les Terres de l’Ebre. Contracte renovat i actualitzat a les últimes eleccions per part de tots els signants.

Certament els contractes es poden revisar per mutu acord de les parts, respectant la voluntat de cada una de les parts contractants. Però no es poden conculcar unilateralment

Trencar un contracte unilateralment no es ni ètic, ni moral i fins i tot pot ser recusat jurídicament. Una via que podria ser explorada per la part perjudicada, enganyada i estafada. Ho suggerim i no és broma.

Els ajuntaments de l’Ebre ja hem denunciat que el CAT no ens garantitza el subministrament d’aigua de boca els mesos d’estiu.

La part política, contractant del compromís trenca el contracte i Ebrediputats denunciem el fet .

És un engany, una estafa. Una estafa que no es dissimula amb conats de dimissió, ni amb fotos d’alcaldes.

Volem ser coherents i repetirem sense cap complex el que sempre hem dit: NO sense els mecanismes de participació dels agents i la societat civil del territori; no sense invitar a participar a totes les parts (altra cosa es que s’hi renunciï) . No sense la clau del cabal i de l'aigua.. No sense el territori. No sense re-equilibri territorial . NO SENSE LA VEGUERIA .

13 d’abril 2008

CAUTIVO Y DESARMADO


"En el dia de hoy cautivo y desarmado el ejercito rojo, las tropas nacionales han alcanzado sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado.Burgos, 1 d’abril de 1939" .

Què quedava captiu? Qui desarmat? Quina profunda tristesa quan la derrota és la de la raó i la tolerància. Fa temps que aquestes dues premisses van ser repudiades a Terres de l’Ebre, en nom d’una "sense raó" folla, d’un maximalisme sense futur. Aquest mes d’abril, un altre abril, ens confirmen la derrota. Ho he dit i ho repetiré: Víctimes de victimisme, hereus d'una vella i constant derrota històrica que alguns assumeixen com inevitable, fills de Cabrera. Eco carlins, per no ser més cruel.

Que no ens contin “cuentos xinos”, que no insultin l’ intel·ligència. No tinc qualificatius ni paraules. Ni se les mereixen.

Han enganyat a la gent, han traït tota decència política, són uns sense nom.

Volia callar però no tinc dret a callar. Ni avui ni demà.

Han venut, no l’aigua no, (això era inevitable) han venut alguna cosa més, han venut un vell somni. Ni aigua, ni vegueria, ni vergonya ni dignitat.

Són fills de la mateixa mancança ètica, hereus sociològics dels 40 anys de silencis i temor.



EL COMPROMÍS DELS PARTITS POLÍTICS PER l'EBRE : Va ser signat "A Tortosa , a divendres 10 d'octubre de 2003".

Signen entre altres :Jose Montilla, Joan Saura , J Lluis Carod Rovira.


CLOS , MILÀ, BARCELONA I L'AIGUA


A l’agost de 2002, Joan Clos alcalde de Barcelona venia a Tortosa com pregoner, invitat per Joan Sabate. Eren les festes de la Cinta. L’havien fet , venir per reforçar l’aliança anti transvasista entre el cap i un casal de Catalunya. Clos va acabar dient que Barcelona no volia aigua perquè “no la necessita” . Temps d’agitació i mentida. “Ara ja no” la necessitarà l’aigua que podia arribar-li amb l’ampliació del minitransvasament, ja que la capital catalana ha aconseguit implantar una política d’estalvi i reutilització que ja ha començat a donar fruits”.

Això ens deien això ens explicaven . Al carrer , pancartes i crits. El poble contra venuts i traïdors. Volien, volíem , jo volia vendre l’aigua(volia?) a aquells que no la volien comprar. No ho volien??? Joan Clos l’heroi.

Al gener del 2004, el conseller Milà es disposava a “demostrar científicament que a Catalunya hi ha prou aigua” per així poder demostrar que no era necessària l’inter connexió de xarxes . Bon hereu del socialisme científic. Milà només va renunciar a l’inter connexió desprès de l’aval de la ciència.

Ara , un i altre diuen que tot és culpa de la imprevisió de CIU. Fills de la ciència i la demagògia. Filibusters. No els reprotxo l’engany, els retrec el deprecií a la gent , l’ impunitat de la seva burla. Ens va prendre per “tontos” i avui saben que som “tontos” ; “tontos” del cul i de l’anima.

Però , traïdors, venuts o “tontos” , no callarem. No sense un Pla de protecció del riu i delta , No sense reequilibri , no sense cabal ecològic , no sense participació de la gent de la terra, no sense allò que era insuficient si ho feia el PP,no sense garanties, no sense CPIDE o COSEC . No sense coherència.

NO sense Vegueria , no sense dignitat.