COM MAI

Mai un govern català havia tingut tant pressupost. Durant anys el creixement econòmic va ser continuat i a l’alça. Mai ningú ha gastat tants diners. Mai ningú havia gaudit de condicions tan favorables per resoldre problemes estructurals, per preparar-se per quan el cicle canviés. Mai ningú ha desaprofitat tantes oportunitats.

Hem vist com el temporal entrava als arrossars, com les platges del Delta desapareixen. Com la Bassa de les Olles es colmata, fins quedar reduïda a un petit toll. Teníem redactat un Pla Protector del Delta i encara el tenim. Teníem un Parc Natural, i si no m’equivoco ( que pot ser ) encara el tenim. Tenim figures de protecció, plans directors , peins , cartes del paisatge. En tot, el Delta , les seves platges , indrets de un alt valor mediambiental desapareixent. És inacceptable i més ho és veure com a altres indrets se’ls hi fa tant cas quan les seves platges pateixen episodis com els nostres.

Mai un govern havia tingut tant pressupost. Mai ningú havia gastat tants diners. Hem vist com infraestructures com la A7 arribaven a Hospitalet i allí es paravent . L’estació de mercaderies a L’Aldea deixava de ser un objectiu , per no ser, no som ni rodalies , i ningú parla dels regionals.

M’he de felicitar del pont al Delta, però en les múltiples preguntes que he fet al Parlament sobre aquest tema sempre quedava clara la continuïtat amb el projecte de l’Anella viària , que li donava sentit i utilitat, em temo que aquesta continuïtat no està garantida, ni pressupostàriament, ni en projecte.

Mai un govern havia tingut tants diners, mai havíem gastat tant, mai s’havien gastat, tan sectàriament. Mai havien tingut tantes figures de protecció, ni tanta gent gestionant-les. Mai havíem estat tants desprotegits. Fins el punt de veure com s’han gastat els diners en centres d’interpretació de la pesca del vot , en camins ( biondes incloses) de color ideològic local . En sous a la quarta M ( no de metges , ni mestres ni mossos) la M de militants i alts càrrecs. Mentre desapareixia el Delta , la competitivitat de les empreses, no es feien les inversions bàsiques i no es guardava per quan fes falta. .

Si tenir un parc natural significa que no pots actuar si desapareixent les platges, si tenir pressupost significa que no arribarà la A 7 , l’estació de mercaderies, o l’anella viària. Si tenir figures de protecció significa dificultar totes les inversions. Si hem tingut el govern amb més pressuposts de la Història i som menys competitius que mai. Llavors que em borrin del Parc Natural, que m’alliberin de les figures de protecció, que em guardin de tan buròcrata, que m’apliquen el pressupost d’un altra manera , que canvien el govern.

No és tracta de gastar més, es tracta de gastar millor , escoltar més a la massa que calla i treballa . Cal afavorir a aquells que treballen i creen riquesa. Els no, no i no, les protestes que ens porten els ni i ni ens costen massa diners ( molts costos i pocs ingressos) i oportunitats ( molts projectes i poques realitats).

Mai un govern havia tingut tant de poder i diners, mai havíem tingut tantes dificultats. Cal un gran canvi, com mai.

MONTILLA: NO ET CREC!!!

El PSC, Montilla i fins i tot el PSOE s’esforcen per transmetre l’idea que el tripartit és cosa passada . Han allargat la legislatura de manera indigna , han fet durar una forma de govern caducada i desprestigiada en plena crisi. Ho han fet per raons de pervivència , d' interès purament electoral. No han pensat ni en el país ni en la gent. Ara, però reneguen d’un govern que encara presideixen i al que han allargat la vida amb totes les seves forces. Ho tornen a fer , no per convicció sinó per càlcul electoral. Totes les enquestes diuen que el tripartit està desprestigiat . Ara bé , si els resultats desmenteixen les enquestes i sumen el càlcul electoral es tornarà del revés. Tardaran dos minuts en dir : La gent ho ha volgut, les urnes han dictaminat!!!
Hi ha una prova del coto que cal exigir. Si creuen realment que el pacte no és aquest, que la formula esta caducada, que diguin clarament que no acceptaran presidir la Generalitat si no són els més votats . Que Montilla digui , com va dir l’Artur Mas: No serè president, si no sóc el més votat.
Ni ho diu, ni ho dirà; ni el crec, ni el puc creure. Els únics que poden evitar el tripartit, o el que és el mateix, els únics que poden garantir que el president serà el més votat són els electors; evitant que sumin.
En les nostres mans està.

SÓN UNOS MANIRROTOS!!!

He buscat paraules en català, n'hi ha; però el qualificatiu “manirroto” els hi va com anell al dit. Per actitud política, vital, per l’idioma, el que ells trien pels debats i per les desqualificacions.

Hem vist com en 7 anys han gastat el que tenien i el que no teníem. Han multiplicat els costos per mil. En nom d’una suposada millora dels serveis, en nom d’un concepte social més mediàtic que real. Tots tenim exemples, han dictat normes que han encarit el serveis. Les escoles bressol als petits municipis en són un exemple. Molts municipis donaven el servei, van dictar normes, ràtios, nombre de mestres etc. etc. el servei s’ha encarit i no ha millorat. S’han promès i fet CAP’s. Hospitals sense un pla funcional, per acontentar alcaldes i regidors , s’han creat places per col•locar amics i coneguts. Aquests dies tiren de butlletí oficial sense verguonya!! S’ha gastat sense seny ni ordre. S’han distribuït ajudes i s’han fet despeses que després s’han demostrar ineficients i malbaratadores. Pla ZP, 400 euros, xecs i prebendes. Ara escoltem Montilla prometre, 600 euros.. 600 pera els que ni estudien ni treballen. Prometen, prometen, prometen preocupats com estan per l’estabilitat laboral.. La seva!!

Els veiem als debats , contents de la seva tasca de govern. Ho han fet bé, diuen. Han gastat més que ningú. Cert, han gastat i molt. Catalunya no és més competitiva??. Han gastat més que ningú, però la gent no està millor??. A quin món viuen?? Ara emeten un bo finalista per tal de finançar el deute. Cost? Més del 7% . El 4’5 garantit més el 3’5 per les entitats bancàries.

Quan des de CiU i altres es discuteix l’oportunitat de la mesura se'ns tracta de poc patriotes i irresponsables. A quin món viuen?

L’agència Moddy’s rebaixa avui, la qualificació del deute de la Generalitat als problemes de finançament A2. L’agencia de riscos en un comunicat emés avui diu que “la rebaixa reflecteix la vulnerabilitat de la regió al finançament del seu deute”. La firma alerta que “la Generalitat s’enfronta a un gran dèficit”. “El finançament del deute , paga un cupó car i té un venciment d’un any”. Ho diu Moddy’s , no CiU.

I mentre els responsables què ens diuen?? Artur Mas de lo mismo!!! A quin món viuen?? És evident que “ el mas de lo mismo, són ells”. Quan es posa en majúscules canvia. Diguem-ho en “castellano” para que nos entiendan: Artur : Mas de lo mismo??
MAS AHORRO , MAS RIGOR, MAS INICIATIVA , MAS OPTIMISMO. MENOS MONTILLA . MAS ,MAS , MÉS GOVERN; MENYS DEMAGÒGIA.

Si ho canviem s’entén tot millor..

Com poden fer brometa després de 7 anys d'incontinència? Com poden frivolitzar amb un panorama com el que ens deixen. De què fan broma?? A quin món viuen??: Són uns frívols. Són uns “manirrotos”, sense solució. Ho diu MODDY,s. Ho certifiquen ells.

Necessitem aquest canvi, un canvi en català i en majúscules!!!

QUÈ CELEBREN ELS DEL GOVERN???!!!!

Es multipliquen els debats. Dimecres a Barna. Abans d’ahir a Girona. Ahir a Món Sant Benet. Avui Tortosa. Ambient pre? Electoral. El format és variable. Quasi tots són més o menys equilibrats, on Govern i oposició és reparteixen el temps de forma més o menys equitativa. Solen ser debats, però, on acabes sol contra el món. L’esquema és va repetint, tres contra un i tots el altres contra CiU. Ja se sap, no es pot anar davant a les enquestes.

Sorprèn, per repetitiu, el cofoisme dels representants del govern. En plena vaga general i ells feliços com un gínjol!!! Són el millor dels governs, en el millors dels mons!! Llavors per què es manifesten ses senyories??? Sortia del local de CIU a Girona, després d’una intensa jornada i el primer símptoma de vaga va ser veure a la distància, Joan Boada manifestar-se.

El debat a casa em resulta un xic diferent. El Govern té 40 minuts reals d’exposició; “Power point” i taula per tres. L’oposició 5-6 minuts reals i fila 0. Espectacular!! Una ventejà que no és pot, no puc deixar d’aprofitar. Qui poc parla poc erra. Contra CIU es debatia millor!! Perquè debats se’n feien... i quins debats!! L’esperit i no sols l’esperit, la praxis democràtica sempre és un plus a favor del futur.

Mentre espero l’inici del debat, recordo la reacció del públic a Món Sant Benet, front el triomfalisme de la representant del Govern. Què celebra sa senyoria!! A quin món viu vostè?? Què no sap com vivim els metges, infermeres, gent de a peu??. De quines inversions ens parla?? De quines millores gaudim?? Mentre la gent viu preocupada per una crisi que els afecta, el govern lloa les meravelles del moment. Espectacular!!!.

Penso, poc pots parlar. Poc cal que parlis. No està el fet en les paraules. Està en les actituds. Con Sandro Rosell.

Ja, el format del debat és una actitud que et regala la venteja dels silencis i les poques paraules.

No es poden estar: Com a Girona, Barna, Sant Fruitós canten les excel·lències del govern. De l'acció de govern. Se m'acut, comento, si tan bo ha estat el govern tripartit, per què no el volen repetir?? Per què tots reneguen?? Els invito a repetir-lo i que la gent jutgi. No hi ha resposta. De fet sé, sabem que si poden, si sumen el repetiran. Tardarien dos minuts en afirmar la gent ho vol, la gent ho ha volgut!!! Però ara per ara es neguen uns als altres, neguen al govern. Són feliços, molt feliços, escolto el Delegat i... aquí hi ha platja!!! Ni un problema, tot està perfecte. El govern?? Molt Bé, gràcies.

Contrasta l’exposició, amb l’ambient del carrer. Què no els preocupa l’atur? Què no se n'adonen ses senyories que la gent està cabrejada?? Què no veuen que cada vegada som menys competitius?? Què no veuen que la crisi és per tot el món, però aquí tenim més atur i menys confiança??. Ni discutir si han invertit o no. Comparant amb els voltants més bé.... no, que no. Donem per bo que han invertit . Pitjor , han invertit malament , aquí tenim més atur i menys industria. Han gastat sense sentit. Què celebren ses senyories??

Un debat, preparat i tot lligat. Pregunta un representant de CCOO, sobre CiU i una comissió de seguiment; i sobre el treball de CIU al Parlament. Comentem amb l’alcalde de Tortosa que a la comissió no hem estat ni invitats!! Al Parlament he fet més de 6000 iniciatives jo solet. Mentre responc penso... no ho diguis però...en plena crisi, al demà d’una Vaga General; el representant d’un sindicat d'esquerres pregunta a l’oposició per les iniciatives- preguntes què ha fet al Parlament?? Espectacular !! Tot un símptoma de per què les coses van com van.

Un govern que són tres partits , algun sindicat que fa feina de polític afí al govern. Ningú assumeix la responsabilitat que els toca, ningú d’ells fa la feina que correspon. Lo important es dir-se (que no ser) d’esquerres. Estan feliços i contents d’haver-se conegut a les cadires.

Mentre els treballadors, els petits empresaris, les mitjanes empreses, els inversors coincideixen amb una més que evident preocupació. Tributs, impostos, peatges... per bastir una enorme burocràcia. Si vol muntar una empresa, pujar un edifici, invertir a un port, fer una indústria.. tardaràs anys i panys, mil informes 10 figures de proteccio. 7 PEINS dos plans costaners unes gotes de Pla territorial, un xic de carta del paisatge, molt de Pla director, el color de la façana ho decideix la direcció general del paisatge o de costes. I si no estan contens l’ACA (Medi Ambient) els acabarà d’arreglar. Paguin les taxes senyors, si no poden no es preocupin tanquen vostès que els hi tramitem l’ajuda social que per això som un govern d’esquerres.

En ple debat els veig tan, tan, tan feliços!!. Que no els vull interrompre. No cal parlar més, com la gent, premem les dents i callem. Em puc equivocar, però penso i dic: El canvi ja no és una qüestió de voluntat és una necessitat objectiva.

Tots feliços i contents celebren les inversions, el debat i la companya de gent d’esquerra. Me’n vaig, no vull trencar la camaraderia. Penso, què celebren ses senyories?? Què celebra l’esquerra de Terres de l’Ebre?

Sobren les paraules, són rics els silencis. És evident, contra CIU és debatia millor. Tot, tot és qüestió de qualitat democràtica. De vegades també els silencis són significatius .

Un vell somni, un nou pont

Avui s’ha inaugurat el pont entre Deltebre i Sant Jaume, o entre Sant Jaume i Deltebre, com vulgueu. Culminant d’aquesta manera tot el procés de realització d’un vell somni compartit per tota la gent del Delta. És hora de celebracions i de felicitacions. No ens han de doldre alabances per a tots aquells que se les mereixen, per a tots els que han participat, espentejat i treballat per a veure l’obra realitzada i acabada. Felicitat doncs als dos ajuntaments, a tot el consistori de Deltebre i de Sant Jaume. Felicitats a la gent dels dos pobles. Felicitats als consellers de PTOP i a tot el govern de la Generalitat, per haver acabat allò que algú en el seu dia es va atrevir a somniar i projectar. Dit queda, però em quedaria curt si no fes extensiva aquesta felicitació a tota aquella gent que en el seu dia va començar el procés, el projecte concret.

Una de les velles reivindicacions i prioritats de la primera Delegació del Govern de Terres de l’ebre va ser l’anella viària del Delta, anella que havia d’unir l’Ampolla en Deltebre, Deltebre en Sant Jaume, Sant Jaume en la Ràpita, tancant a través d’Amposta, l’Aldea i Camarles una anella que unís les 7 poblacions del Delta de l’Ebre. Els projectes tenen noms i cognoms, gent que ha apostat, se’ls ha cregut i els ha impulsat. Se’m dirà que quan es va ficar aquesta prioritat, l’anella viària, damunt de la taula de l’últim govern de la Generalitat presidit per Jordi Pujol es va prioritzar a rebuf del moviment social i del moment polític. Segur que en part és veritat, però també és veritat que des d’aquí, de Terres de l’Ebre hi havia molta gent que ens ho creiem, que creiem molt fermament en aquest projecte, sabent que probablement el començaríem, el projectaríem, per a què uns altres l’acabessin. Un nom: Imma Juan, Alcaldessa de Deltebre, impulsora del projecte, somniadora d’un vell somni a realitzar més enllà del seu mandat; Jordi Follia, Director de carreteres llavors i ara; Sr. La Cruz, Director territorial de carreteres de Terres de l’Ebre llavors, i quasi fins ara; Pere Torres, Secretari de planificació de PTOP; Felip Puig, Conseller de PTOP; Artur Mas, Conseller en Cap; Jordi Pujol, President de la Generalitat. Ells van creure en el projecte, ells van iniciar el projecte, a tots ells els hi correspon la seva part de felicitació i les gràcies corresponents.

Certament, ho he dit i ho torno a dir, felicitacions gràcies a tots aquells que van continuar i han acabat un projecte que no només uneix dos pobles, sinó que és l’inici d’una anella que ha d’unir els 7 pobles del Delta. Un projecte que quan el vam iniciar sabíem que no era d’una força política, sinó de tot un territori. Que és tan important que no solament travessi un riu, que no només uneix pobles, sinó que també travessa i transcendeix èpoques polítiques i sigles de partit, per acabar unint en una sola voluntat a les diverses forces polítiques, a les diferents sensibilitats socials de tota Catalunya i de tot el Delta. Aquest és un projecte de país, aquest és un projecte de la gent. Gent del Delta, felicitats i gràcies, vostre és el mèrit, vostre és el projecte, vostre és el pont. Deixeu-me que us digue que una mica meu era el vell somni, i ara de tots és el nou pont.

L’Estat paternal , el sindicat fraternal.

"El presupuesto debe equilibrarse, el Tesoro debe ser reaprovisionado, la deuda pública debe ser disminuida, la arrogancia de los funcionarios públicos debe ser moderada y controlada, y la ayuda a otros países debe eliminarse para que Roma no vaya a la bancarrota. La gente debe aprender nuevamente a trabajar, en lugar de vivir a costa del Estado." Marco Tulio Cicerón (55 a.C.) ... agafada de twitter.


Ja fa anys . Fa uns pocs anys , comentava amb el meu amic Antoni Vives, llavors Secretari del Govern , de l’últim govern de Jordi Pujol que el període convuls que vivíem no era “només” el fi d'un període de govern a Catalunya, era el fi d’una època. No era una successió de tormentes, ni tan sol la “tormenta perfecta” , com a més d’un li agradava dir. Era molt més, era “una Mar de Fons” , que duraria dies , anys i panys. Governs i institucions. Estàvem i estem en ple canvi de paradigma.

Recordo tots els no i no i no. La gent no estava disposta a supeditar ni el més petit dels seus desitjos, ni la més petit dels seus privilegis a un hipotètic interès general. Qualsevol discurs en nom del “Pare Estat” trobava al front , un “sí però a mi no”, a casa meva no. Semblava que tot era possible , sense cap sacrifici, sense la renúncia de ningú. Els vells defensors del “Pare Estat” corrector d'injustícies, equilibrador de poders, barrera front “el salvatge individualisme”, “la vella esquerra europea” canviava el seu discurs i s’apuntava a un “benestar” basat en privilegis individuals i territorials, sense contrapartida. Els sindicats , les classes populars i mitjanes s’hi apuntaven amb ganes. Recordava el vell carlisme , on les classes populars, amb poderoses raons, combatien al “progressisme lliberal”. El poble , amb els cacics.

Tot era possible, individualment possible , 15 anys de creiexement ininterromput, donaven ales a les aspiracions individuals. Els poders, els veritables poders no eren; ja no són locals, són globals. El benestar individual és local. El pare Estat ja no era la resposta...ni en temps de bonança. Dinàmica global. Manca de resposta, regulació en mans (globals, excessives, descoordinades) errònia. Crisi, crisi, crisi. L’estat no és la resposta , la resposta “amic meu tan sols la té el vent”, o el twitter. Els “temps estant canviant”.

Al seu lloc, en lloc del vell Estat : Poders supranacionals, globals front reivindicacions individuals. La por de la gent, la pujança dels territoris. Front, els poders globals, adolescents,descoordinats.

Els vells sindicats de classe, han de conviure amb sindicats sectorials, professionals amb visió més individual i corporativa, han de coordinar-se en moviments veïnals , plataformes laborals o reivindicatives. Ja no representen “l’interès general de les classes treballadores”. El concepte classes treballadores , s’ha diversificat. Els interessos també. Com amb el moment carlí es poden trobar,es troben, que amples capes populars s’alien amb poders aliens, caciquils (globals?), professionals, sectorials. Mentre, les velles respostes polítiques fan aigua. Les velles aliances ja no són efectives. Els partits progressistes (o no) estan desprestigiats, la política també. Els sindicats de classe, participen del desprestigi i en alguns moments , impulsen el seu propi nivell d’incompetència.

Desorientats com estem , ens convoquen una Vaga General. Tard i malament. Durant molt de temps han participat de una determinada política, valedors de ZP , ara , contra qui convoquen la vaga?? “La resposta amic meu tan sols la té el vent”.

“ Ara serà l’acomiadament de 12 dies per any treballat, després serà l’allargament de l’edat de jubilació.....En definitiva treballar més per cobrar menys. I anant així acabarem negociant les condicions de treball entre amo i treballador. O sigui entre l’amo i el llogat tal com feien els nostres pares no fa tants anys.” M’ho escriu un honrat sindicalista a qui aprecio ,respecto i comparteixo la seva inquietud. Peró el concete d’amo i terballador han canviat i qui està negociant , són els líders , progressistes o no , sindicalistes o no amb els fa quatre dies anomenavent com especuladors. Sense remei, al dictat d'Europa i els poders finacers. Alguns dels interessos dels treballadors coincideixen amb els de “petits” i “no tan petits amos”. Treballadors , classes mitjanes, petit i mitja empresariat que veuen als sindicats com part del funcionariat sense resposta.

Els temps estan canviant, estem en plena "Mar de Fons" i els sindicats, els sindicalistes als que necessitem, també han de canviar, canviar els seus mètodes. La resposta amic meu no és la vaga . Això amic ho sap el vent , escolta la resposta dins el vent . Un vent que ve de lluny. El 55 abans de Crist, Marco Tulio Cicero deia:

"El presupuesto debe equilibrarse, el Tesoro debe ser reaprovisionado, la deuda pública debe ser disminuida, la arrogancia de los funcionarios públicos debe ser moderada y controlada, y la ayuda a otros países debe eliminarse para que Roma no vaya a la bancarrota. La gente debe aprender nuevamente a trabajar, en lugar de vivir a costa del Estado." Marco Tulio Cicerón (55 a.C.)

Jo no diré res més , perquè res més tinc a dir.

BOUS!! FESTES!! TERRES DE L'EBRE!!!!

Ahir al parlament es va aprovar la llei que regula els correbous, los nostres bous. Amb el vot en contra de ICV , l'abstenció de Ciudadanos i 5 vots del PSC que van votar en contra o es van abstenir o no van votar . Una molt ampla majoria de més de 110 diputats van avalar la llei i la festa. Em va correspondre l¡honor de proposar i defensar la ultima llei de la legislatura i jo espero que de l’etapa dels tripartit. Un honor estar al Parlament del meu pais i poder defensar les tradicions,les festes dels nostres, del meu poble.
Un resum de la meva posició i declaracions és la que fa l’agencia EFE. Jo no ho sabria resumir millor, així va ser així ho comptà EFE. Gràcies a tothom.
Barcelona, 22 set (EFE).- El diputat de CiU Francesc Sancho ha defensat avui la "coherència" d'impulsar una llei que 'blindi' les festes dels correbous i oposar-se a les corrides, i ha qualificat de "tremendisme de tertúlia" les crítiques d'ICV al projecte de llei que garanteix la celebració de les primeres.

Segons que ha indicat Sancho en unes declaracions fetes als passadissos del Parlament, "tothom té les seves creences, però no resulta contradictori impulsar el projecte de llei dels correbous perquè amb rigor se'l pot diferenciar clarament del que deia la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que va prohibir les corrides" a Catalunya i que va ser aprovada el mes de juliol passat.

"En el primer cas, -ha recordat-, es prohibeixen les corrides perquè hi ha la mort de l'animal, amb la qual cosa existeix una diferència radical respecte a les celebracions amb correbous".

"A tots ens preocupava la protecció de l'animal i evitar els maltractaments -ha afegit aquest mateix diputat de CiU i alcalde de l'Ampolla (Baix Ebre)- i en aquesta llei es garanteix les dues coses i se sanciona aquells que exerceixin un mal tracte".

Segons Sancho, "un punt de trobada de tots els diputats és el de considerar que les tradicions que poden perdurar són aquelles que amb capaços d'adaptar-se a la sensibilitat dels temps, i això és el que intentem fer amb la llei dels correbous, al marge que ens agradin més o menys".

"Entenem que el Parlament ha de prohibir només el que és imprescindible i regular tot allò que és possible fer-ho", ha precisat.

Sobre els retrets llançats contra CiU per l'únic grup que es preveu que votarà aquesta tarda en contra el projecte de llei de correbous, que és ICV-EUiA, Francesc Sancho ha lamentat "el tremendisme de tertúlia" i que es facin "crítiques dures i desproporcionades" als que defensen els correbous.

"Quan s'arriben a certs límits és millor no respondre, perquè entrar en aquesta dinàmica no aporta res positiu", ha assegurat el mateix diputat convergent.
En un to molt diferent s'ha pronunciat també als passadissos del Parlament el diputat del PP Rafael Luna, en opinar que el que impulsen lleis com la de prohibició de les corrides i de 'blindatge' dels correbous "no és el debat animalista, sinó el nacionalisme excloent". EFE

700 milions de raons pel canvi.

700 milions d’euros més, 700 milions d’euros per damunt de lo pressupostat!!!! És lo que necessitarà el Cat salut per acabar l’any. No ho diu CIU, ho ha confirmat el director del Cat Salut J Ma Sabaté. L’anunci coincideix amb el retall, en principi ni previst, del 25% del medicament de dispensació ambulatòria (per exemple medicaments dedicats a càncer). Quin impacte tindrà això en el sector concertat?? Certament greu i més si sumem l’impacte de l’increment de l’IVA que es calcula generarà un sobre cost de més de 120 milions d’eu al sector català.

Fa pocs mesos s’anunciava un crèdit extraordinari de 1800 milions per fer front a factures desplaçades al 2007, després de l’informe de Sindicatura de Comptes.

Tot això coincideix amb el decret de... “contenció de la despesa” a través del qual Departament , la Generalitat ha retallat un 3´21% les tarifes dels centres. Una més que greu situació, denunciada per part de la Sectorial de Sanitat, el grup Parlamentari i el propi portaveu Oriol Pujol. La resposta del govern va ser titllar a CIU d’irresponsables per fer pública la greu situació i el retall de prestacions.

Què és trobarà el futur govern?? Quin panorama pressupostari??

Ens consta i ho fem públic, el fort enuig i enfrontament entre economia i responsables del forat. S'ha de tenir en compte que 700 milions, ni previstos ni explicats, d’un pressupost de 9 mil milions, són quasi un 10% d’increment, al que tindrem que sumar altres capítols “més habituals” . Desviament que resulta molt més greu si l’apliquem a aquella part del pressupost que correspon a Cat –Salut; que aflora en un moment en que la contenció de la despesa és un objectiu d’estat, que té incidència en les possibilitats o greus dificultats de “col•locació” del deute públic i preu ( tipus d’interès) del deute de la Generalitat.

Al mateix temps, els anuncis d’inversió a llarg termini, les promeses electorals de la consellera no tenen aturador. Compromet la despesa futura amb recursos que avui sap que no té, fins i tot inversions al 2016!!!. Negocia acords, com amb el sector del transport garantint...sous al 2011!! 2012!! Pretén el mateix amb tot el sector concertat!!! El decret de contenció de la despesa acaba essent una declaració d’intencions.

Es fan els ofesos. però aquest govern és, (són tots), un risc pels serveis i drets de la gent del país. Voldria utilitzar paraules precises i moderades, no voldria fer alarmisme; però estic , estem preocupats. Són molt poc responsables i com han demostrat i demostren cada dia només els preocupa conservar el poder i la cadira. Com ho demostren les xifres, la data de convocatòria de les eleccions, el discurs i actitud de Montilla i la campanya del PSC.

Des de la Sectorial de Sanitat fem una crida a la responsabilitat. Després del tripartit ha de quedar vida i esperança. Nosaltres la volem i la tenim. Amb un somriure, preocupat, necessitem urgentment un canvi. El canvi.

EL CANVI e-REAL .

A traves de la xarxa m’arriba, de forma massiva, “informació”, articles, “opinió” sobre el suposat i no comprovat canvi e-real. (irreal?). També a través els mitjans de comunicació oficials , la campanya disfressada d’informació va fent forat. Un dels camps on la e-real (irreal) informació és més insistent i a l’hora irresponsable ( e- responsable) , és en Salut. Hem vist , veiem com s’inauguren Hospitals, s’anuncien projectes , noves instal•lacions que en el millor dels casos no estarien acabats abans dels 2016. Es tallen cintes , es fan promeses. Tota una campanya propagandística .

Al temps s’anuncia la retallada en el concert als Hospitals i centres de la XHUP , es retalla un 25%, corresponen a la medicació de dispensació ambulatòria (per exemple la del càncer), es retarda el pagament del concert de manera que les empreses incrementen el cost al tenir que acudir al crèdit. Els proveïdors pateixen per cobrar... el servei que ja han prestat. Sabem i ho afirmem que el Cat Salut , quantifica un deute superior als 200 milions d’euros superior al previst, nomes aquest any. Sense comptar el de l’ICS. Les factures al calaix, els comptes de les empreses públiques, el dèficit final del departament es quantifica en milers de milions. El canvi e-real, no acaba aquí. Consisteix en plena crisi i desgavell pressupostari, seguir tallant cintes i prometen , més i més despesa , sense saber ni per a què, ni com es pagarà.

Els integrants de la Junta Clínica de l’Hospital Joan XXIII a Tarragona, han expressat la seva voluntat de dimitir en bloc , ja que de lo que els van prometre només es realitza la tercera part i “ es tallen cintes a bombo i plateret , mentre es retallen serveis i personal”

No és poden fer nous hospitals , CAP’s , quiròfans , sense saber com els dotarem , com pagarem el personal. Quina utilitat tindran. Avui la tendència es a reduir l’estança hospitalària, afavorir l’ambulatorització i el domicili. Avui les TIC , permeten altres maneres de fer.

Hem vist com nous Hospitals ha estat inaugurats , sense la suficient dotació, amb problemes per trobar i pagar el personal , amb problemes d’acabats. Mentre l’Hospital de referència al que pretenien substituir, perd competitivitat amb menys ocupació de llits , amb quiròfans i altres infraestructures , només utilitzades a hores. Total paga el poble.

En plena crisi, es retallaran els pagaments però no es deixarà de tallar cintes, ni es deixarà de fer sumptuoses promeses ,amb final feliç .. o no... al 2016!!! La utilitat dels nous Hospitals , el sentit del canvi e-real (irreal) no és millorar la salut, ni planificar el futur. El canvi e-real(irreal) esta programat per aconseguir vots. Al preu que sigui. Total paga el poble.

Això és decadència... , això és indecència.

JOC BRUT!!! 2a Part.

Per què serà que no em sorprèn cap reacció de la gent del tripartit? Cap dels tres.... o dels 4, incloent PP. Tots tracten d' arraconar a CIU, i si fa falta, “el mon real”, per tal d’adaptar-los a les seves necessitats (ara electorals).

La tàctica electoral del PSC ja fa temps, troba la seva base, el seu estil, en la por. Por al PP... “Si tu no vas ells tornen”.....Por a la guerra, por al passat, por al futur...

A l’hora, la por serveix per dibuixar fronteres, per reforçar el sentiment de : “Ells o natros”, “esquerra o dreta” . Són uns mestres. En aquesta batalla, que ells diuen ideològica, que sabem propagandística; sempre afirmen (ai!!! si ho dubtes) la superioritat ètica i moral de l’esquerra, del socialisme (real o imaginat). El qualificatiu "dreta", conté la desqualificació. Amb aquestes premisses, la desqualificació a CiU i altres, surt gratis i té (fins ara) un alt rendiment. Es tracta d’evitar parlar del fons, de les causes, dels problemes... per parlar, de "la dreta", dels “de dretes” , dolents per definició (i més si són nacionalistes!!). Qualsevol resposta, qualsevol argument perd força davant aquesta ofensiva. Tant si val si fins i tot es nega la major... ja se sap que els de dretes sempre.... neguen ser de dretes. Ja no es discuteix si és "penalty" o no. Soc del Barça.. És sabut que si és del Barça, no és penal i menys contra el Madrid. Saben molt bé com aconseguir aquest efecte (o el contrari a Madrid).

Una pàgina signada per un senador socialista, de l’Ebre, titula: “La dreta nacionalista inicia una nova guerra carlista”. I com no, amb superioritat ètica e intel•lectual contrastada, parla de “los tercios de Montserrat” “ amb qui presumptament el senyor Tremosa i molts dels seus companys” “ combaten l’esquerra sense misericòrdia”. “La dreta nacionalista (els nacionals?)” diu. Els nacionals? Déu ni do!!! Les guerres carlines, la guerra civil!! Els nacionals !!! I aquest dona lliçons.!!! Clar que ell ho diu des de l’esquerra i en sentit figurat : Tremosa, no. Un ample somriure, feu-me cas.

Es tracta d’evitar lo evident, d’impedir que les raons del canvi siguin percebudes. Necessiten molt i molt soroll. Tant com força té el canvi. Tenen un problema intern de dos parells de Corbachos. Arraconen el sector catalanista, com corol•lari torna Corbacho a les llistes. La culpa de tot plegat ha de ser de CIU. Digui, el que diguem. Som, com ja es sap, un pobres ignorants. A qui se li acut dir que "Corbacho és el ministre de l’atur"?? Si el món mundial sap que la crisi és internacional?? Que l’atur al nostre país, i més el juvenil, dupliqui els índex europeus , tant se val. Només una ment preclara i d’esquerres pot entendre l’equació. Nosaltres no som prou intel•ligents per entendreu. Un ample somriure, feu-me cas. Somriem fins i tot a la xarxa. Un e- somriure, davant les e- campanyes.

Quan es va estendre força la idea del canvi , el “comença el canvi” el PSC i el seus van iniciar una contra campanya , anomenada el "canvi real". És curiós veure com es queixen de contra- programació, si algú els respon. És evident que no són cap canvi, en tot cas serien el recanvi, l’arreglo , per no dir altra cosa. Ara, molt dignament es queixen de l’actitud de CIU a la xarxa. Ells, ells que han inventat un concepte digital de canvi el... “canvi e-real”. Irreal?? I goseu contestar-los?? Un ample somriure, feu-me cas.

Escrivia el 23 de juliol, aquí al bloc, sobre la renúncia al catalanisme per part del PSC , deia: Catalunya necessita catalanistes. Si el PSOE no els vol tal com són: Catalans i catalanistes, sàpiguen que els esperem amb els braços oberts, al camp del catalanisme . Sense condicions. Catalans: Catalunya!!!

Abans ho dic !! Era d’esperar. Tot té les seves conseqüències. Sobraques ,altres militants , algun alcalde en la intimitat parla llenguatge Convergent. Convergent en majúscules. El “Problema” són les declaracions de Pasqual Maragall?? El problema és, a qui les fa? El problema , és l’ètica?? De qui?? D’aquells que el van defenestrar i van anular l’anima catalanista del PSC.? L’ètica d’aquells que troben normal que parli quan els va bé ( a ells) i troben poc ètic,el que no els convé, quan no els hi convé?? L’ètica dels que callen en públic, el que han “llargat” en privat ?

Aquells que s’apoderen de la paraula ètica, solen tenir-la tancada en un calaix. Administradors del dogma social. Sacerdots de totes les ètiques predicades, però mai practicades; mestres de rituals laics , tan dogmàtics com sigui necessari. Avui el problema social, l’atur, el treball, la salut , l’ensenyament , necessiten resposta concreta, no “xaxara” ideològica.

Avui la gent sigui d’esquerres o de dretes, “la gent concreta” necessita decisions , un govern fort ,un govern de país i un país de tots. Aquells que tenint consciència social , saben que aquesta consciència no és patrimoni d’unes sigles, és necessitat de les persones : Sàpiguen que els esperem amb els braços oberts.

Ens diran, (també el PP) que no tenim ètica, demanar administració única és ser independentistes radicals, posar en perill el futur ( el seu, el d’aquells que governen amb ERC!!). Tenim resposta, la gent ho sap : Un ample somriure , el somriure que creu en la gent,: L’esperança del canvi.

JOC BRUT !!!! 1a Part

Tornem de vacances (alguns) i reiniciem (tots) el curs polític, familiar- escolar, laboral. El curs escolar marcat pel nou calendari, les reaccions de pares i professionals. El curs laboral amb una convocatòria de Vaga General. L’ambient general emmarcat, impregnat er la crisi i les dades d’atur. El curs polític, finalment, encarrilat per la (tardana) convocatòria d’eleccions al Parlament. Un panorama que invita a la preocupació, a la reflexió, a la serenitat, per tal de buscar i donar resposta a la responsabilitat que tots plegats hem d’exercir. El moment s’ho val. La gent ho necessita.

No tots, no tothom ho veu així. Hi ha qui intenta portar la discussió, el discurs cap a aigües tèrboles on es confon l’essencial amb lo secundari, l’anècdota amb la categoria. Aigües tèrboles.

A qui li convé?? Qui té més a perdre amb una consciència social i nacional transparent, lúcida, ferma, coherent, decidida i realista??

Estic convençut que alguns partits, forces polítiques, busquen i rebusquen per tal de portar el debat al camp del “tots són iguals” , “tant se val el que es faci, res té solució” , “no cal canviar res, perquè res pot ser canviat”. Front l’optimisme, la desqualificació. Front el somriure, la “bronca” . Front el canvi, la confusió.

Ho hem vist, ho estem veient. Tant si val, si un no vol barallar-se..... Se l'obliga. Tant si val, si un no vol discutir. S’apuja el to, si convé es crida. Fins que el crit pugui més que l’argument. Són mestres de la baralla, mestres de la desqualificació, experts en demagògies.

Davant la crisi es necessiten governs forts, amb cohesió interna. No és l’única condició per sortir de la crisi, però és condició necessària. Allargar l’agonia d’un govern del que tots reneguen ha estat la resposta. Contra l’interès de país, la dinàmica de tres partits. Si és cert que no volen reeditar el tripartit, si tant ERC com PSC consideren que la fòrmula no respon a les necessitats del país, per què li allarguen la vida i han retardat tant la convocatòria d’eleccions? Si avui li allarguen la vida, qui em diu que no ho faran demà.... si poden. La resposta és... que CiU té massa presa. Somriure. Si, amb un ample somriure, recordo les vegades que hem dit que no portem pressa. El país, però, espera.

Encara amb la calitja, la canícula de l’estiu invitant a la tranquil•litat, em trobo amb la reacció a l’article de l’amic Tremosa. Jo, que he viscut les declaracions, actituds i desqualificacions de tots ells (dels tres) a l’Ebre. Jo, que he vist com un diputat participava en una acció on es tiraven boles de ferro a un President. On el mot franquista o traïdor als nostres era una benedicció, per que et deslliurava d’altres mots pitjors. El problema no és Tremosa. Es vol portar el debat al camp de la desqualificació per tal d’evitar el camp de les idees i l’avaluació. On Montilla surt molt mal parat, sense necessitat de qualitatius. Evitem aquest camp, evitem els motius de “bronca” , no per no tenir raons. Per no tenir utilitat. El mal humor avui és , ha de ser patrimoni del tripartit. Jo em recomano i us recomano un ample somriure. El somriure de l’esperança , el símbol del canvi.

MANIFESTACIÓ A L'ALDEA.

MANIFESTACIÓ a l’ALDEA.


Abans de tancar “la barraqueta” i començar les vacances fem un petit repàs de l’activitat de la última setmana. La manifestació de l’Aldea reivindicant la variant ens ocupa uns bons minuts. Els bous també.

Coneixem els antecedents de la variant, hem participat amb les converses i esdeveniments que van portar a reivindicar i bescanviar l' Autovia A7 pel desdoblament de la N-340. En el moment que es va proposar l'alternativa de l’A7 front la N-340, alguns alcaldes advertien del possible error. En el millor dels casos aconseguiríem un retard d’anys , en el pitjor un retard i un traçat pitjor. Recordo una conversa molt dura amb el llavors president de la Cambra de Comerç , l’amic Valenti Faura. Avui el retard està servit , el traçat afecta de manera molt negativa a alguns dels nostres termes municipals , a l’Ampolla de manera cruel. Només hi havia un mal pitjor , la desunió , la divisió dels alcaldes del territori en torn a quina era la millor alternativa. Alguns alcaldes, com Joan Roig i jo mateix, vam fer l’esforç de callar per tal de no dividir. Ara cal fer balanç.

Mai m’'ha agradat el victimisme de Terres de l’Ebre. És un mal negoci i més quan serveix per tapar vergonyes. Aquesta setmana mentre anava a la manifestació, pensava en les nostres raons. En tenim . Sempre ens toca el rebre. També pensava en les culpes de l’Ebre. També en tenim .

Va ser a la delegació del govern on es va impulsar el canvi del projecte de desdoblament de la N- 340 sabent que això afavoria retard i problemes. Es va depreciar aquesta reflexió. L’eufòria del tripartit no tenia límits. Es va advertir de l’ impacte al territori. Es va fer oïts sorts a l’advertència. El Govern , i els seus components, tenia i té la responsabilitat, (igual que van negociar el canvi de projecte), negociar els ritmes , l’alternativa i les conseqüències. No ho van fer.

Ara set anys després, ens demanen, l’Ajuntament de l’Aldea ens demana que ens manifestem . I ho fem!!! I tant que ho fem!!

No així alguns socis de Govern , socis del partit que mana a la Generalitat i a l’Aldea.

Victimisme i demagògia. Governar és assumir responsabilitats. Manar és manar a Barcelona i a Madrid no al "sol de la carretera", fent “basquejar-se” als ciutadans , defensant allò que el Govern no ha sabut, ni garantir, ni negociar.

La manifestació si s'havia de fer, era davant la Delegació del Govern i no ficar-se davant la manifestació el Delegat i els seus correligionaris. Teníem d’anar a manifestar-nos davant la Delegació i al final el delegat va anar davant la manifestació. Anem apanyats!!. Tot i això no els hem deixat sols!! Ells a natros, als alcaldes , als pobles, si ens deixen sols i mal acompanyats!!.

Fer victimisme és un error . Fer-lo des de el Govern un escarni. Si algú és responsable del retard de la variant , de les dubtes en torn a l ‘A7 és el Govern de la Generalitat, no podem no devem salvar-li els mobles amb victimisme i demagògia , convocant als ciutadans a manifestar-se per tal de tapar les incapacitats. Això poder dona vots , però no avança, ni millora infraestructures. Prou victimisme . Més govern.

Es mana, es governa a Barna i a Madrid . Es demostra la impotència , el poc pes al Govern; manifestant-se a la carretera N 340. La foto és la d’algun alcalde i Delegat cridant al carrer allò que no ha sabut garantir al govern .


BOUS :

En la mateixa línea que la mani comentem el tema dels bous. El victimisme del PP i alguns radicals no te límit. Demanen que es puguin fer bous a tots el pobles de Catalunya i a les dades que vulgui el públic i sinó vol dir que "no ens entenen". El victimisme torna a planar a Terres de l’Ebre. Es mana allà, no aquí , calia aconseguir una llei pròpia dels bous (correbous), amb majoria parlamentària i que garantís que podrien fer los mateixos bous amb les mateixes modalitats i sense problemes. Crec sincerament que s'ha aconseguit. Entre altres coses , hem aconseguit diferenciar els nostres bous de les corrides . Hem aconseguit que quedi clar que aqui no es mata al bou , no se’l punxa, ni se’l pica , ni se’l descabella. Era important diferenciar els bous de l’Ebre de les curses de braus. Per això quan el PP va voler portar el Bous al consell de Garanties Estatutàries , quan van impedir que votéssim els bous de l’Ebre, era important que la veu de l’Ebre fos forta i diferent. Es governa allà , no aquí. Ho vam aconseguir , a l'espitjar el botó de present i negar-nos a votar els bous de Barcelona si no podem votar los de l’Ampolla o d'Amposta o l’Aldea. La veu de l’Ebre va ser nítida. Podíem votar en contra i restar tranquils , fer victimisme i lamentar-nos , pobrets de natros, no mos fan cas!! Plorar ,buscar vots i prou. Vam optar per una solució valenta. No vam votar per ser forts, perquè els bous d’aquí són diferents i no podíem votar el mateix que els que els posaven i posen en perill jugant al tot i tots o res ( PP, intereconomia, ciutadans ). Mai dos vots han esta tant rendibles i comentats!! Per què es mana i s’ha de cridar allà , no aquí!!

Prou victimisme i més decisió. Tindrem llei dels correbous, es respectaran totes les modalitats i és podran fer a més pobles. No cal plorar el que cal és, arriscar-se, governar.!! Qui no arrisca no pispa!! Hem arriscat i estic segur que com Terres de l’Ebre, hem guanyat.

MONTILLA ,RUIZ MATEOS, LOLA FLORES.

CREDIBILITAT :
Ruiz Mateos, Rumasa, Lola Flores són noms que em venen a la memòria quan algú vol donar–li categoria d’imparcialitat i veracitat a les actuacions i peritatges d' Hisenda. La utilització dels informes i funcionaris d’Hisenda a favor dels poders de l’Estat i del partit que governa són un clàssic. La labor “exemplaritzant” i propagandística al servei de determinada causa una evidencia.

RIGOR:
M’he repassat (el que m’ha arribat a les mans) el peritatge d’Hisenda refent al cas Palau. No afirma (perquè no pot) que Ferrovial rebés tracte de favor per part dels governs de CIU. Tampoc apunta (perquè no pot) que un sol euro del Palau hagi ingressat als comptes de CDC, tret dels declarats convenis de la fundació Catdem. Atribueix pagaments a Daniel entre 2003 i 2008. El problema és que si es vol identificar Daniel amb l’amic Daniel Osàcar, es topa amb la lògica del calendari, ja que com tots el militants de CDC mínimament informats saben, Daniel Osàcar no va substituir a Carles Torrent, no es va incorporar al departament de finances de CDC fins el 2005. Atribueix pagaments al bo de Carles Torrent en dates en què ja havia mort.

Atribueix pagaments a empreses que van facturar al Palau. Aquestes empreses tenien com clients a diversos partits polítics. No sol CDC. No té en compte (o no vol) que a partir del 2004 quan ja no adjudicava CDC Ferrovial va incrementar les seves adjudicacions. Com la mateixa Ferrovial ha explicat.

L' OFENSIVA:
Tot i la debilitat de l’Informe d’Hisenda, que arriba a utilitzar l’opinió de determinades webs, des del món polític relacionat amb el tripartit s’incideix i s’aprofundeix amb l’ofensiva per aconseguir que la fiscalia pressioni i proposi un any després de tenir a les seves mans els mateixos documents, el processament , imputació de quelcom relacionat amb les empreses o amb CDC, per tal que el cas tingui encara més volada i incidència política. Una tàctica pròpia d’un govern agònic i d’unes forces politiques capaces de portar a la ruïna al país. Unes forces polítiques dispostes a morir matant. Poc importa que les possibles imputacions acabin en unes més que previsibles absolucions. Les eleccions ja hauran passat , davant de la agonia tot “ estertor ” si val. Ara és l’hora de fer mal, després no caldrà ni demanar disculpes.

MONTILLA :
En aquesta tessitura el veritable rostre de Montilla es fa evident. El rostre de l’home que va acompanyar a J M Sala fins la porta de la presó. Per tal d’agrair-li el finançament irregular del PSC i el fet de donar la cara per tota l’executiva.
El veritable rostre de Montilla, el mateix que tenia Ramon Garcia Bragado com a Secretari de la Presidència i del Govern. Un rostre que no s’immuta per preguntar a altres si dimitiran si hi ha imputacions.

Un rostre que no s’immuta demanant explicacions i denunciant que no s’han donat, quan en seu parlamenària van impedir la compareixença d’Artur Mas, amb els vots del PSC. Per poder dir què?? Què no el van deixar explicar-se??

A ell, a Montilla ja li han imputat al seu secretari, al secretari del seu govern. A ell, a Montilla, que ha estat membre ( i quin membre) del Consorci del Palau . A ell, a Montilla, que presidia un govern amb un paper ( i quin paper) en el òrgans de direcció del Palau i de l’Orfeó mentre es produïen els fets dels que avui demana explicacions. A ell, a qui ja li han imputat el secretari, a ell que va presidir el Consorci, a ell que va pecar com a mínim per omissió del deure de vigilància, a ell i al seu avergonyit rostre li demano explicacions!! Pensa iniciar un procés intern d’investigació al seu partit? O no fa falta? Ja coneix tots els fets? Pensa donar-li el mateix tracte a Bragado que a Sala?

No espero del rostre de Montilla cap explicació, cap indici. No mereix perdre ni un moment, ell ha portat al país a una ruïna moral i econòmica. Ell intentarà allargar la situació i portar a tots a compartir la seva irreversible agonia. És el rostre de Montilla i la seva veritable (mesquina?) categoria moral.

El PAÍS:
El país no por perdre’s en aquesta mesquina i trista tàctica. No podem perdre ni un minut més en donar resposta a la provocació del ressentiment, de la mediocritat del desauciat. És difícil, però val la pena no caure en la provocació . Mirar endavant fent propostes i treballant per canviar , perquè ara més que mai canviar il•lusiona!!!

BOUS A L'EBRE: ARA QUÈ???

BOUS A L’EBRE : ARA QUÈ?


Ho havia anunciat, era previsible. La ILP contra les curses de braus ha prosperat i en conseqüència es prohibeixen a Catalunya les curses de Braus amb mort de l’animal. El resultat ha estat semblant al que ja es va produir en primera instància quan es va admetre a tràmit la ILP. Ningú pot mostrar-se sorprès. Precisament preveient aquest escenari varem presentar una proposta de llei per tal de regular i blindar els bous al carrer, que acabem anomenant “correbous”. Era voluntat majoritària del Parlament, aprovar la llei que blindava els correbous en aquest Ple. ERC PSC i CIU en el tràmit de ponència havíem incorporat esmenes , aprovat el dictamen i presentat al Ple la llei.

Per què a aquest Ple? Perquè creiem que era important deixar clar que la prohibició dels Braus amb mort no afectava als bous de l’Ebre. Era important deixar clar que els bous i les seves modalitats, respecten l’animal, que el manual de bones pràctiques garanteix el respecte a l’animal. També era important que s’aprovés en un moment polític favorable , on els animalistes més radicals ja tenien el seu triomf. Els moderats d’un i altre parer respectaran la democràcia.

Evidentment ara preocupa que aprofitant la deriva i eufòria provocada per l’aprovació de la ILP algú pugui voler anar més enllà, prohibint algunes modalitats del correbous. Ho he explicat i ho torno a dir .

Ara cal consolidar aquelles tradicions que són capaces de adaptar-se a les exigències ètiques del nostre temps , cal aconseguir majories parlamentàries. No es pot voler un tot a canvi d'acabar amb un res. Si és radicalitza s’acaba afavorint als radicals d’un i altres signe.

Ara cal consolidar, votant en Ple, allò que una majoria del Parlament ja ha votat en comissió. El PP ho ha impedint posant en perill al bous de l’Ebre , afavorint el radicalisme de signe contrari al d’ells.

Ara cal consolidar lo que es practica a les nostres festes , el manual de bones practiques fet Llei.

Ara un compromís de CIU, aconseguirem aprovar junt als altres diputats de l’Ebre de ERC I PSC la llei que regula els correbous. Blindarem els correbous.

Ara una seguretat de CIU, sinó és pot fer aquesta legislatura ho farem a la propera , amb la majoria del Parlament. Ho farem per llei o per decret, com sigui però ho farem.

Ara cal exigir al PP que deixi de jugar al radicalisme i la confrontació social i que deixi que la voluntat majoritària del Parlament ja expressada en al votació del dictamen en comissió s’expressi al Ple. Demostrant que el Parlament no esta en contra dels bous, sinó de la mort. Deixin que el PLE APROVI la llei que regula els correbous.

Ara cal tranquil•litzar a les penyes , aficionats i participants de les festes dels nostres pobles. Poden estar tranquils ,tindrem més bous, no menys. ,blindarem els correbous. Paraula de CIU, paraula d’ebrediputats.

Ara CIU.

F Sancho i X Pallarès alcaldes i ebrediputats.

COMUNICAT DE F. SANCHO I X. PALLARES.

COMUNICAT DE FRANCESC SANCHO i XAVIER PALLARES: Alcaldes d’Arnes i l’Ampolla , ebrediputats.




El Diputat i Alcalde de l’Ampolla, Francesc Sancho i el diputat i alcalde d’Arnes, Xavier Pallarès , davant de la situació que ha provocat el Partit Popular al portar la Llei de regulació dels correbous al Consell de Garanties Estatutaries, demana a aquest partit que retirin la petició d’informe davant el Consell de Garanties, per a poder d’aquesta manera, continuar amb la tramitació de la llei que regula els correbous. Al mateix temps, Sancho i Pallares afirmen que si no poden votar a favor de la llei dels correbous, no tenen res a votar sobre aquest tema en el Ple que fan aquesta setmana.

Segons Sancho i Pallarès si no poden defensar els bous del seu poble i de les Terres de l’Ebre, no tenen res a defensar en aquest tema . Així mateix, afirma que no deixarà que cap grup de pressió els facin xantatges, i per suposat, no permetran que les Terres de l’Ebre siguin moneda de canvi de res.

Sancho i Pallarès , a més a més, es reafirmen en el seu compromís de continuar treballant en un futur per aconseguir la regulació , i que es doni cobertura jurídica a les festes dels bous tradicionals de les Terres de l’Ebre, incorporant a la mateixa regulació el manual de bones practiques amb les esmenes consensuades al Parlament.


L’Ampolla. Dilluns , 26 de juliol de 2010

EL PSC I LA SEVA RENÚNCIA AL CATALANISME

El 29 de setembre de 1979 el PSOE renunciava, en un congrés extraordinari, al marxisme. Aquella decisió liderada per Felipe Gonzalez va ser decisiva per la transició i per el paper i hegemonia del PSOE com a referent de l’esquerra espanyola.

Crec sincerament que Catalunya necessita al PSC, com l’Espanya de la transició necessitava al PSOE. Després de la sentència del Tribunal Constitucional el catalanisme té un repte tan important com el que es va produir a Espanya als anys 70-80. El futur de Catalunya depèn de la voluntat, capacitat i habilitat política dels seus representants. No parlo d’unitat, parlo de la capacitat de construir majories socials en torn a un ideal de país, de nació. Com va passar a la transició, no cal unitat . Sí que cal un ample acord, un “bloc històric” en torn a una idea de poble, de nació, i el seu concepte de futur. A Catalunya aquest gran acord ha estat "lo Catalanisme". Un concepte que quasi mai ha significat unitat política, més bé ha estat un repartir-se els papers, acceptant però que el subjecte era Catalunya i el seu encaix (o no) al concepte Espanya, sense renunciar mai a la seva personalitat, a la seva raó de ser. Catalunya com subjecte i objecte de fer política

El paper assumit pel PSC , dins un PSOE jacobí va ser, era i és difícil. El PSC ha representat, amb encerts i errors , com tots, un ample ventall social del catalanisme polític. La seva ànima catalana sempre ha tingut una flameta encesa. Els Raventós, Obiols, Nadals, i com no Maragalls, sempre han tingut clar que el subjecte i objecte de la seva política era Catalunya, la seva nació.

Ara, la sentència del Tribunal Constitucional diu que Catalunya, la nació, no pot ser ni subjecte, ni objecte “jurídic” de fer política. La definició de nació no té validesa jurídica. El preàmbul, i el catalanisme, com anècdota. Tots els que ens sentim catalanistes , sabem que aquesta qüestió és innegociable. Seria renunciar a la nostra raó de ser. Si ho acceptàvem no seriem catalanistes, seriem un altra cosa.

Aquesta és la disjuntiva. Les declaracions de Carme Chacón i altres, lligats a la direcció del PSOE; l’actitud dels diputats del PSC a Madrid, té avui una transcendència molt superior a qualsevol altre moment de la nostra història, llevat la transició. Avui han de decidir, quin és el subjecte i objecte, la seva raó per fer política. Si la resposta és el PSOE i Espanya llavors s’entén que el PSC assumeix el paper de "quinta columna" en el sí de la nació. Una renúncia transcendent de la seva personalitat , de la seva tradició catalanista. La renúncia al catalanisme.

Algú pot pensar que la transició s’acaba, que el mapa “autonòmic” és definitiu , que la sentència del Tribunal Constitucional és el marc “jurídic”, l’únic "marc jurídic" possible de la política catalana. Catalunya, la nació catalana deixa de ser el subjecte jurídic de la política catalana. Una renúncia sense congrés extraordinari al catalanisme. Una renúncia de facto que ha portat a tots el que l’han practicat a la marginalitat política a Catalunya. Com el PP ( i no només el PP).

Catalunya necessita catalanistes. Si el PSOE no els vol tal com són: Catalans i catalanistes, sàpiguen que els esperem amb els braços oberts, al camp del catalanisme . Sense condicions. Catalans: Catalunya!!!

BOUS. PERILL. BOUS, BOUS.

El PP ha portat avui la proposta de llei dels correbous al Consell de Garanties Estatutàries (com el Tribunal Constitucional, en català), lo que fa que no pugui entrar a l’ordre del dia del proper Ple. Tenint en compte que és probable la dissolució del Parlament abans de retornar al setembre, la regulació dels correbous (los bous) està en perill. Així ho han volgut, així serà.

Ja a la comissió, en el moment del dictamen, el PP va mostrat la seva tàctica adduint que no estava justificada l’urgència del tràmit. Posteriorment i sense embuts van deixar clar que jugaven al “Tot o Res”, o es podien fer bous a tots els pobles o a cap; o és garantia que no tenien problemes “las corridas” amb mort o en tindríem tots. Com sempre el PP porta les coses al límit, si es prohibeix a Barna és prohibeix a l’Ebre. Argumenten amb l’estomac, parlen de corrides espanyoles, de la roja, en contraposició a festes catalanes. Busquen la confrontació. El Bous de l’Ebre són la seva moneda de canvi, segons em consta havien dit que si les penyes “deien No” al consell de Garanties, ells no ho portarien. No els han fet cas; ho han portat. També em sap mal pel seu diputat, un bon amic i millor persona.

Nosaltres havíem adquirit el compromís de treballar i votar a favor del sector taurí Ara ens deixen sols i en perill a l’Ebre. Si no defensen los bous de l’EBRE No defensarem els bous de cap lloc. Si al Ple no puc defensar los bous del meu poble,que no comptin en mi per defensar-ne cap. El PP sempre acaba posant en perill, fins i tot, allò que diu que defensa. Quan es juga a Tot o Res, sempre es corre el perill de quedar-se sense res. Ells ho volen així. Així ho tindran.

De fenicis i romans

Vaig a sopar amb uns bons amics. Tots amb experiència de gestió política o empresarial. Conversa distesa, surt el tema del Nou Estatut, la sentència del tribunal constitucional, les posteriors reaccions. Coincidència amb el desencís, desafecció, poca implicació de la gent. La màxima preocupació de la gent és la crisi, i el dia a dia. Un vell gestor d’empreses sanitàries comenta: Al bar del meu poble es parla poc de l’Estatut. Als bars de poble és on se comenten les coses interessants. Els vells tertulians de poble són sincers i savis. No com els de les ràdios. Un d’aquests, filòsof de poble deia: Els catalans tenim moltes virtuts. Com que venim dels fenicis sabem negociar, comprar, vendre. Som bons pensadors. També venim dels romans, del Ave Cèsar, del pols enlaire o cap a terra, gent de decisió ràpida i concisa. Homes d’acció. Els catalans som com som, ho tenim tot per triomfar. Llàstima que quan hem de fer de fenicis, fem de romans, i quan hem de fer de romans, fem de fenicis. Mai havíem sabut fer les dues coses en la justa mesura.

Ara, quan semblava que n’havíem après, ens en hem cansat. Van arribar tres, cansats d’esperar, i van decidir que era l’hora dels romans. Sense preguntar ningú, sense calcular les conseqüències. Pel sol fet que pensaven que els d’abans havien fet massa de fenicis, perquè no eren temps de romans. Però.... més fenicis com eren uns, més romans com eren els altres, mig berber que era el tercer, van acabar en les mans dels antics ibers. Que havien conservat el vell esperit de Sagunt i Numància .

Lliçó de bar, de tertúlia de poble... El que no pot ser és fer uns de fenicis mentre els altres fan de romans. No és possible fer president un fenici, quan un vol ser romà. No es pot fer volar coloms, sense comptar amb els coloms i amb un constructor de gàbies. Et pots quedar sense gàbies.... i coloms. No es tracta de ser més fenici (més social) o més romà (més nacional), sinó de ser-ho quan toca i amb mesura. Ara, després de tot, som on érem; una mica més vells, una mica més escèptics, i per tant una mica més savis. Ara després del peix al cove, és el temps..... de més cove i més peix. Després de la política, més política de fenicis i romans, buscant la justa mesura, la mesura de lo possible. És l’hora de lo possible i lo possible sempre ho és tot. Es tracta de saber quan hem de fer de romans, quan de fenicis, i fer-ho amb intel·ligència i equilibri. Es tracta de ser nació, per aspirar algun dia, quan toqui, a ser mínimament (o del tot) Estat .

Després d’una derrota: Canviar junts el cicle il·lusiona.