22 de juliol 2007

EUDALD CASADESÚS

Eudald és un dels diputats més discrets de l’hemicicle, és intel·ligència feta sentit comú. El conec bé, varem ser veïns d’escó. M’enorgulleixo de tenir-lo com amic. Aquesta setmana ha estat protagonista involuntari de la crònica parlamentària. Va ser identificat per la premsa, com el diputat a qui el President Montilla va respondre, sense haver fet cap pregunta.

Tots els diputats sabem que mentre intervens, sigui al faristol sigui a l’escó, es produiran, es produeixen invariablement comentaris de propis i estranys. Forma part de la vida parlamentària i de les habilitats dels diputats el sortejar-ho amb més o menys fair-play.

Eudald, no és dels que més comentaris fan. Quan el president Montilla va afirmar, va llegir que la Generalitat tenia molts anys per davant. Eudald es veu, que ho va ficar en dubte... Montilla va deixar de llegir, va destapar la caixa dels trons i va contestar qui no li preguntava: “Vostès es pensen que el país és seu, que els que sóm aquí som uns usurpadors, això és el que pensen vostès. Vostè s’ha delatat i delata el que pensen alguns de vostès”.

Déu meu “Quin nivell”. Cada sessió suportem les lectures avorrides del President. Pèrdues de respecte als diputats de l’oposició, que són, som, increpats moltes vegades des d’escons dels grups del govern.

Jo penso com Eudald. Catalunya per ser i poder ser, necessita un plus d’esforç , de confiança, d'unitat, de prestigi. A aquest President no, cada sessió de control és un suplici, el President va nu, no dòna la talla, li tenen que donar les respostes escrites. Tot es fa gris i mediocre sense remei. Molts diputats i espectadors ens avergonyim. I no per això creiem que el País sigui nostre, ni que ningú sigui un usurpador. No, no és això. No hi ha usurpadors, és un altra cosa.

Conec molta gent, que mentre estudiava es va dedicar a fer política en temps difícils, conec gent que a la clandestinitat va estudiar, va lluitar, va patir i.... va acabar la carrera. Van perdre algun curs, altres ni això. Mai els vaig veure utilitzar el fet de fer política com excusa. Molts tenen càrrecs al Govern tripartit, altres són a l’oposició, altres són bons professionals.

Cap d’ells, respondria com va respondre Montilla, per ser President es necessita una majoria parlamentària, però això no cura els complexes, ni dòna recursos.
No, ni Eudald ni cap dels nostres diputats pensem que Montilla sigui cap usurpador. Pensem que és legítim President... havent perdut unes eleccions. Pensem que la Catalunya que volem necessita institucions amb prestigi, presidents amb recursos, més esforç, més intel·ligència, més prestigi que altres països. Ho sabem per històrica experiència.

La Catalunya que vol Montilla i el tripartit poder no
. Però tenim dret a discrepar, a expressar-ho, a dir-ho, al menys tant com ells i als mateixos llocs que ells. Aquest president no dòna la talla, ens fa patir cada sessió de control. No sabem que és pitjor, quan segueix el guió o quan se’l salta. Estic d’acord amb l’apreciació d'Eudald, aquest president fica en perill la Catalunya en que crec. No pel lloc de naixement,no. Per capacitats. Ell s’acomplexa, i nosaltres passem vergonya aliena.