25 d’octubre 2010

MONTILLA: NO ET CREC!!!


El PSC, Montilla i fins i tot el PSOE s’esforcen per transmetre l’idea que el tripartit és cosa passada . Han allargat la legislatura de manera indigna , han fet durar una forma de govern caducada i desprestigiada en plena crisi. Ho han fet per raons de pervivència , d' interès purament electoral. No han pensat ni en el país ni en la gent. Ara, però reneguen d’un govern que encara presideixen i al que han allargat la vida amb totes les seves forces. Ho tornen a fer , no per convicció sinó per càlcul electoral. Totes les enquestes diuen que el tripartit està desprestigiat . Ara bé , si els resultats desmenteixen les enquestes i sumen el càlcul electoral es tornarà del revés. Tardaran dos minuts en dir : La gent ho ha volgut, les urnes han dictaminat!!!
Hi ha una prova del coto que cal exigir. Si creuen realment que el pacte no és aquest, que la formula esta caducada, que diguin clarament que no acceptaran presidir la Generalitat si no són els més votats . Que Montilla digui , com va dir l’Artur Mas: No serè president, si no sóc el més votat.
Ni ho diu, ni ho dirà; ni el crec, ni el puc creure. Els únics que poden evitar el tripartit, o el que és el mateix, els únics que poden garantir que el president serà el més votat són els electors; evitant que sumin.
En les nostres mans està.

19 d’octubre 2010

SÓN UNOS MANIRROTOS!!!



He buscat paraules en català, n'hi ha; però el qualificatiu “manirroto” els hi va com anell al dit. Per actitud política, vital, per l’idioma, el que ells trien pels debats i per les desqualificacions.

Hem vist com en 7 anys han gastat el que tenien i el que no teníem. Han multiplicat els costos per mil. En nom d’una suposada millora dels serveis, en nom d’un concepte social més mediàtic que real. Tots tenim exemples, han dictat normes que han encarit el serveis. Les escoles bressol als petits municipis en són un exemple. Molts municipis donaven el servei, van dictar normes, ràtios, nombre de mestres etc. etc. el servei s’ha encarit i no ha millorat. S’han promès i fet CAP’s. Hospitals sense un pla funcional, per acontentar alcaldes i regidors , s’han creat places per col•locar amics i coneguts. Aquests dies tiren de butlletí oficial sense verguonya!! S’ha gastat sense seny ni ordre. S’han distribuït ajudes i s’han fet despeses que després s’han demostrar ineficients i malbaratadores. Pla ZP, 400 euros, xecs i prebendes. Ara escoltem Montilla prometre, 600 euros.. 600 pera els que ni estudien ni treballen. Prometen, prometen, prometen preocupats com estan per l’estabilitat laboral.. La seva!!

Els veiem als debats , contents de la seva tasca de govern. Ho han fet bé, diuen. Han gastat més que ningú. Cert, han gastat i molt. Catalunya no és més competitiva??. Han gastat més que ningú, però la gent no està millor??. A quin món viuen?? Ara emeten un bo finalista per tal de finançar el deute. Cost? Més del 7% . El 4’5 garantit més el 3’5 per les entitats bancàries.

Quan des de CiU i altres es discuteix l’oportunitat de la mesura se'ns tracta de poc patriotes i irresponsables. A quin món viuen?

L’agència Moddy’s rebaixa avui, la qualificació del deute de la Generalitat als problemes de finançament A2. L’agencia de riscos en un comunicat emés avui diu que “la rebaixa reflecteix la vulnerabilitat de la regió al finançament del seu deute”. La firma alerta que “la Generalitat s’enfronta a un gran dèficit”. “El finançament del deute , paga un cupó car i té un venciment d’un any”. Ho diu Moddy’s , no CiU.

I mentre els responsables què ens diuen?? Artur Mas de lo mismo!!! A quin món viuen?? És evident que “ el mas de lo mismo, són ells”. Quan es posa en majúscules canvia. Diguem-ho en “castellano” para que nos entiendan: Artur : Mas de lo mismo??
MAS AHORRO , MAS RIGOR, MAS INICIATIVA , MAS OPTIMISMO. MENOS MONTILLA . MAS ,MAS , MÉS GOVERN; MENYS DEMAGÒGIA.

Si ho canviem s’entén tot millor..

Com poden fer brometa després de 7 anys d'incontinència? Com poden frivolitzar amb un panorama com el que ens deixen. De què fan broma?? A quin món viuen??: Són uns frívols. Són uns “manirrotos”, sense solució. Ho diu MODDY,s. Ho certifiquen ells.

Necessitem aquest canvi, un canvi en català i en majúscules!!!

03 d’octubre 2010

QUÈ CELEBREN ELS DEL GOVERN???!!!!





Es multipliquen els debats. Dimecres a Barna. Abans d’ahir a Girona. Ahir a Món Sant Benet. Avui Tortosa. Ambient pre? Electoral. El format és variable. Quasi tots són més o menys equilibrats, on Govern i oposició és reparteixen el temps de forma més o menys equitativa. Solen ser debats, però, on acabes sol contra el món. L’esquema és va repetint, tres contra un i tots el altres contra CiU. Ja se sap, no es pot anar davant a les enquestes.

Sorprèn, per repetitiu, el cofoisme dels representants del govern. En plena vaga general i ells feliços com un gínjol!!! Són el millor dels governs, en el millors dels mons!! Llavors per què es manifesten ses senyories??? Sortia del local de CIU a Girona, després d’una intensa jornada i el primer símptoma de vaga va ser veure a la distància, Joan Boada manifestar-se.

El debat a casa em resulta un xic diferent. El Govern té 40 minuts reals d’exposició; “Power point” i taula per tres. L’oposició 5-6 minuts reals i fila 0. Espectacular!! Una ventejà que no és pot, no puc deixar d’aprofitar. Qui poc parla poc erra. Contra CIU es debatia millor!! Perquè debats se’n feien... i quins debats!! L’esperit i no sols l’esperit, la praxis democràtica sempre és un plus a favor del futur.

Mentre espero l’inici del debat, recordo la reacció del públic a Món Sant Benet, front el triomfalisme de la representant del Govern. Què celebra sa senyoria!! A quin món viu vostè?? Què no sap com vivim els metges, infermeres, gent de a peu??. De quines inversions ens parla?? De quines millores gaudim?? Mentre la gent viu preocupada per una crisi que els afecta, el govern lloa les meravelles del moment. Espectacular!!!.

Penso, poc pots parlar. Poc cal que parlis. No està el fet en les paraules. Està en les actituds. Con Sandro Rosell.

Ja, el format del debat és una actitud que et regala la venteja dels silencis i les poques paraules.

No es poden estar: Com a Girona, Barna, Sant Fruitós canten les excel·lències del govern. De l'acció de govern. Se m'acut, comento, si tan bo ha estat el govern tripartit, per què no el volen repetir?? Per què tots reneguen?? Els invito a repetir-lo i que la gent jutgi. No hi ha resposta. De fet sé, sabem que si poden, si sumen el repetiran. Tardarien dos minuts en afirmar la gent ho vol, la gent ho ha volgut!!! Però ara per ara es neguen uns als altres, neguen al govern. Són feliços, molt feliços, escolto el Delegat i... aquí hi ha platja!!! Ni un problema, tot està perfecte. El govern?? Molt Bé, gràcies.

Contrasta l’exposició, amb l’ambient del carrer. Què no els preocupa l’atur? Què no se n'adonen ses senyories que la gent està cabrejada?? Què no veuen que cada vegada som menys competitius?? Què no veuen que la crisi és per tot el món, però aquí tenim més atur i menys confiança??. Ni discutir si han invertit o no. Comparant amb els voltants més bé.... no, que no. Donem per bo que han invertit . Pitjor , han invertit malament , aquí tenim més atur i menys industria. Han gastat sense sentit. Què celebren ses senyories??


Un debat, preparat i tot lligat. Pregunta un representant de CCOO, sobre CiU i una comissió de seguiment; i sobre el treball de CIU al Parlament. Comentem amb l’alcalde de Tortosa que a la comissió no hem estat ni invitats!! Al Parlament he fet més de 6000 iniciatives jo solet. Mentre responc penso... no ho diguis però...en plena crisi, al demà d’una Vaga General; el representant d’un sindicat d'esquerres pregunta a l’oposició per les iniciatives- preguntes què ha fet al Parlament?? Espectacular !! Tot un símptoma de per què les coses van com van.

Un govern que són tres partits , algun sindicat que fa feina de polític afí al govern. Ningú assumeix la responsabilitat que els toca, ningú d’ells fa la feina que correspon. Lo important es dir-se (que no ser) d’esquerres. Estan feliços i contents d’haver-se conegut a les cadires.

Mentre els treballadors, els petits empresaris, les mitjanes empreses, els inversors coincideixen amb una més que evident preocupació. Tributs, impostos, peatges... per bastir una enorme burocràcia. Si vol muntar una empresa, pujar un edifici, invertir a un port, fer una indústria.. tardaràs anys i panys, mil informes 10 figures de proteccio. 7 PEINS dos plans costaners unes gotes de Pla territorial, un xic de carta del paisatge, molt de Pla director, el color de la façana ho decideix la direcció general del paisatge o de costes. I si no estan contens l’ACA (Medi Ambient) els acabarà d’arreglar. Paguin les taxes senyors, si no poden no es preocupin tanquen vostès que els hi tramitem l’ajuda social que per això som un govern d’esquerres.


En ple debat els veig tan, tan, tan feliços!!. Que no els vull interrompre. No cal parlar més, com la gent, premem les dents i callem. Em puc equivocar, però penso i dic: El canvi ja no és una qüestió de voluntat és una necessitat objectiva.

Tots feliços i contents celebren les inversions, el debat i la companya de gent d’esquerra. Me’n vaig, no vull trencar la camaraderia. Penso, què celebren ses senyories?? Què celebra l’esquerra de Terres de l’Ebre?

Sobren les paraules, són rics els silencis. És evident, contra CIU és debatia millor. Tot, tot és qüestió de qualitat democràtica. De vegades també els silencis són significatius .