03 de maig 2007

NO HI HA PITJOR SORD....




A RAC 1, la ràdio que val la pena escoltar, escoltava aquest matí, com cada matí, el programa “el món a RAC 1” de Xavier Bosch. Francesc Marc Alvaro a l'espai de tertúlia comentava el seu escepticisme vers el finançament dels audiòfons, promesa electoral de Jose Montilla. Pocs minuts després, Ebrediputats publicava un comentari vers els audiòfons.

El tema és greu, l’escepticisme de Francesc Marc Alvaro està més que justificat, ja no és un dubte, és una certesa documentada. No , no hi haurà millora de finançament dels audiòfons. No hi haurà gratuïtat, els grups que donen suport al govern van votar en contra d'aquesta mesura.

En el sí de la comissió Benestar i Immigració del dia 26 d’abril de 2007 es va debatre una proposta de resolució del nostre grup sobre la detecció precoç de la sordesa i sobre la cobertura de les necessitats que genera, signada pels diputats Puig, Cleries, Rigau i jo mateix, on es proposava garantir l’screning auditiu universal als nadons i la gratuïtat de les pròtesis auditives, actualitzant els ajuts amb el cost real. El tripartit per boca dels seus diputats va contestar que , sí , sí.... que ja paguem. Poc, no són quantitats suficients va dir, però s’estan revisant i que es preveu una millora i per tant.... ho votarem en contra .. i van votar en contra de la promesa electoral de Montilla. No a la gratuïtat; la consellera Geli, interrogada a la seva ràdio, ho va voler matisar i ens va remetre al 2008 per la presumpta millora. Dies abans ens van votar en contra les dietes per nens afectats de càncer.

Indignació, no podem perdre la capacitat d’indignar-nos en la línea que s’indignava la Segolene Royal. No pot haver tanta distància entre els fets i les paraules i menys per part de qui es presenta com el campió dels fets, perquè no pot ser-ho de les paraules. Molt menys en casos on el concepte social pren cos i carn en els patiments evitables i utilitzats com moneda de promesa electoral. És indigne.

Per què ho van prometre si no pensaven complir-ho? Ho preguntava i torno a preguntar, per què parlen de solidaritat quan volen dir vots? Per què parlen de política social quan no volen dir ni inclusió dels nens sord? Per què diuen esquerres, quan volen dir poder? Per què diuen idees quan volen dir doctrina?

Quan diuen amor, no volen dir ni sexe
. Quan diuen fets, no volen dir ni paraules.
Quan promet Montilla, no vol dir ni ho intentarem. Quan diuen Catalunya social, no volen dir ni Catalunya. Quan diuen govern, que volen dir?

És indigne i ens indigna
.

Per què parlen d’idees, quan volen dir poder??


El grup parlamentari de CiU vàrem presentar una proposta per tal que la Generalitat financés audiòfons, també per fer screening a tots els nadons per tal de diagnosticar els casos de sordesa i millorar així el pronòstic.


Els grups del govern van votar en contra. La creació d’un banc d’audiòfons també va ser rebutjada, l’experiència es va repetint com una constant, s’han rebutjat propostes com les de creació d’un protocol per detectar la violència domèstica o de gènere. La consellera Geli declarava, que ho tenien previst per el 2008, CiU ho demanava per al 2007. Tot i acceptar aquesta possibilitat, perquè no van fer una esmena dient: Sí però per al 2008? Al menys tindriem un sí i una data. Per què voten contra mesures tan socials com aquestes? Contra mesures on l’acord i la unanimitat serien, són tan positives.


Una certesa, aquest govern no és ni social, ni nacional, és un govern que vol ser “duracel, hecho para durar”, quan diu consens vol dir “mando y ordeno”, quan diu ideologia vol dir poder. Quan diuen amor, no volen dir ni sexe. Quan diuen gestió, volen dir burocràcia. Quan diuen lideratge, volen dir propaganda. Quan diuen diàleg, volen dir dogma. Jo crèia que no hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar, no és veritat; el pitjor sord és el que no vol escoltar... ni que els altre pugin escoltar.