22 de juliol 2007

EUDALD CASADESÚS

Eudald és un dels diputats més discrets de l’hemicicle, és intel·ligència feta sentit comú. El conec bé, varem ser veïns d’escó. M’enorgulleixo de tenir-lo com amic. Aquesta setmana ha estat protagonista involuntari de la crònica parlamentària. Va ser identificat per la premsa, com el diputat a qui el President Montilla va respondre, sense haver fet cap pregunta.

Tots els diputats sabem que mentre intervens, sigui al faristol sigui a l’escó, es produiran, es produeixen invariablement comentaris de propis i estranys. Forma part de la vida parlamentària i de les habilitats dels diputats el sortejar-ho amb més o menys fair-play.

Eudald, no és dels que més comentaris fan. Quan el president Montilla va afirmar, va llegir que la Generalitat tenia molts anys per davant. Eudald es veu, que ho va ficar en dubte... Montilla va deixar de llegir, va destapar la caixa dels trons i va contestar qui no li preguntava: “Vostès es pensen que el país és seu, que els que sóm aquí som uns usurpadors, això és el que pensen vostès. Vostè s’ha delatat i delata el que pensen alguns de vostès”.

Déu meu “Quin nivell”. Cada sessió suportem les lectures avorrides del President. Pèrdues de respecte als diputats de l’oposició, que són, som, increpats moltes vegades des d’escons dels grups del govern.

Jo penso com Eudald. Catalunya per ser i poder ser, necessita un plus d’esforç , de confiança, d'unitat, de prestigi. A aquest President no, cada sessió de control és un suplici, el President va nu, no dòna la talla, li tenen que donar les respostes escrites. Tot es fa gris i mediocre sense remei. Molts diputats i espectadors ens avergonyim. I no per això creiem que el País sigui nostre, ni que ningú sigui un usurpador. No, no és això. No hi ha usurpadors, és un altra cosa.

Conec molta gent, que mentre estudiava es va dedicar a fer política en temps difícils, conec gent que a la clandestinitat va estudiar, va lluitar, va patir i.... va acabar la carrera. Van perdre algun curs, altres ni això. Mai els vaig veure utilitzar el fet de fer política com excusa. Molts tenen càrrecs al Govern tripartit, altres són a l’oposició, altres són bons professionals.

Cap d’ells, respondria com va respondre Montilla, per ser President es necessita una majoria parlamentària, però això no cura els complexes, ni dòna recursos.
No, ni Eudald ni cap dels nostres diputats pensem que Montilla sigui cap usurpador. Pensem que és legítim President... havent perdut unes eleccions. Pensem que la Catalunya que volem necessita institucions amb prestigi, presidents amb recursos, més esforç, més intel·ligència, més prestigi que altres països. Ho sabem per històrica experiència.

La Catalunya que vol Montilla i el tripartit poder no
. Però tenim dret a discrepar, a expressar-ho, a dir-ho, al menys tant com ells i als mateixos llocs que ells. Aquest president no dòna la talla, ens fa patir cada sessió de control. No sabem que és pitjor, quan segueix el guió o quan se’l salta. Estic d’acord amb l’apreciació d'Eudald, aquest president fica en perill la Catalunya en que crec. No pel lloc de naixement,no. Per capacitats. Ell s’acomplexa, i nosaltres passem vergonya aliena.

APROVACIÓ DE LA LLEI DE L'ICS- I:


S’ha aprovat la llei que converteix l’ICS (Institut Català de la Salut) en una empresa pública. El ponent de CIU a la llei va ser Francesc Sancho, Ebrediputat. Fins després de l’últim minut no va haver-hi acord, tant és així que el ple es va suspendre cinc minuts. Una dura discussió, una interessant situació.

Haviem advertit que sense incorporar les nostres esmenes, i sense l'eliminacio d'una d'ells, no votariem la llei. L'autonomia de gestió dels centres, la possible personalitat jurídica pròpia de centres i establiments de l’ICS, la participació dels professionals en la presa de decisions, la reclamació del patrimoni de la Seguritat social a l’Estat, l'eliminació de la possibilitat de privada als centres de l'ICS i finalment, el titular de la Presidència de l’Institut que reclamàvem no fós directament al conseller/ra de torn i podés ser per un professional de prestigi.

Va haver-hi acord, fins i tot ells votarien en contra d'una de les seves esmenes, estàvem satisfets de la nostra tasca i negociació, de fet el nostre paper va ser reconegut al Ple, només cal seguir el diari de sessions.

Una hora abans, la Consellera Geli, el director de l’ICS i el ponent de CIU Francesc Sancho arribàvem a un acord, concretaven un que ratificava l’acord previ entre els mateixos actors, Xavier Trias i Felip Puig.

A l’hora del Ple era necessari presentar la transacció signada per tots els grups. Se’ns informa que el grup de Ciutadans no està d’acord, per tant la transacció no és possible. Parlo amb Jose Domingo, i em diu que encara no tenen decidit el vot, probablement no votarà favorablement. També em diu, que no ficarà pals a les rodes a les transaccions entre els grups, signarà la transacció. Tema resolt.

Doncs no, ERC, Uriel Beltran, diu que ells no signaran. Interessant situació, interessant discussió. Intervé Joan Ridao, la cosa no va amb CIU, ni amb Sancho, va amb la Consellera. Al·leguen que ells no coneixen aquest últim acord i no signen. Sancho es planta i diu que la Consellera és l’autoritat sanitària de Catalunya, qui li discuteix la capacitat d’arribar acords no és CiU, és un soci de govern, si els socis no estan d’acord i sense autoritat quin és l’acord possible??. L’últim punt transaccionat diu: el Govern nomenarà el President de l’ICS, punt. Caixa o faixa. Es suspèn el Ple cinc minuts. ERC acaba firmant la transacció. Sancho fa notar a la seva intervenció, que no és CIU qui discuteix l’autoritat a la Consellera. Finalment consens, acte de responsabilitat de CIU. Un més, aquest govern potser no és el Dragon Kant, però déu n’hi do.... s’assembla molt. A les cinc, Montilla perd el guió, els nervis, i li surten els complexes.
Interessant situació....... Continuarà

PAS A PAS


El President de la Diputació, Josep Poblet (CIU) ha donat un nou pas en el reconeixement efectiu de les Terres de l’Ebre. Poc més hem de dir: Sempre, sempre els reconeixements efectius, els gestos de govern, la creació de les Delegacions i ara l’obertura d’oficines de la Diputació han vingut de mans de Governs de CIU. És un fet constatable, real, del que ens sentim partícips i co-responsables. Hem escoltat molts cants de sirena, moltes promeses, però nomes CiU ha pres decisions de descentralització efectiva, només CiU reclama més pes electoral per les Terres de L’Ebre. La descentralització, el reconeixement de les Terres de l’Ebre passa no només per l’obertura de les Delegacions, passa pels pressupostos, les inversions reals. Diguin el que diguin, mentre el pressupost de la Generalitat s’ha duplicat, aquí a l’Ebre, la liquidació ha minvat. Amb Montilla paraules poques, fets cap.
Amb CIU: Pas a pas.

UNA BRILLANT INTERPEL·LACIÓ



L’ebrediputat Xavier Pallarès, va protagonitzar l’últim ple abans de l’estiu una brillant interpel·lació al conseller d’agricultura Sr Llena. Pallarès va denunciar les mancances de la política agrària del Tripartit 2 : “Vostès no escolten al sector, vostès no responen a les necessitats del món rural” Vostès han fet que Catalunya amb aquest nou PDR perdi un 20% dels pressupostos que es destinarà en l’àmbit de les ajudes a l’agricultura”.

“Però el nucli de la nostra interpel·lació és el contracte global d’explotació. És una bona eina però... ha estat un rotund fracàs, un fracàs rotund”. Va amollar Pallarès, amb autoritat des del faristol. Va ser una brillant intervenció , tant es així que el propi conseller Llena li va haver de donar la raó: “ És a dir, com a departament estic d’acord amb el fet que no hem posat l’orella prou bé i en que hem de millorar, estic d’acord que no hem resolt prou eficaçment o eficientment els contractes globals de la prova pilot.”

En el torn de rèplica es va discutir de la dimissió del Sr. J. Maria Besora, Director General de Desenvolupament Rural amb el mateix to. Poques vegades es veu al Parlament que en una interpel·lació, el conseller de torn accepti les raons de l’oposició. Xavi Pallarès ho va aconseguir , esperem que això ajudi un xic, un poc, al sector. Per això es fan les interpel·lacions.