14 de gener 2010

AVENTURERISME i /O FALSES DRECERES.

Aventurerisme i/o falses dreceres: Dedicat a l'amic JOAN Ferran.


El president Montilla ens sorprenia aquest fi d’any, al llegir una declaració electo- institucional, (si és que hi ha declaracions amb veritable contingut institucional fetes per Montilla) on parlava ( li feien parlar) de “falses dreceres”. Tothom se’n va adonar de la barroera utilització electoralista de la institució. La falsa crida a no iniciar aventures sense futur, l’ intent d’apoderar-se del centre , de la prudència, del seny, front la rauxa; fent gala de serenitat i desqualificant de passada als adversaris politics: Era el tret de sortida a l’any electoral.

En un moment de crisi econòmica, la por és un valor que cotitza a l’alça. I més en un país desafecte, emprenyat pels escàndols, on la sensació de cansament, d’esgotament és evident. Molta gent es pregunta, ens preguntem si és possible afrontar tants reptes, tantes incerteses sense càlcul. Tot i tot alhora. Ni és possible ni és desitjable.

Embarcats com estem en el procés del Nou Estatut, a l’espera d’ “Una” sentència del TC , en plena polèmica pels “Referèndums” , amb les vegueries com a exemple del que no pot fer un govern, llei electoral pendent; embarcats com estem en ple temporal i sense nord: És desitjable obrir un nou front? un Nou repte? És possible fer-ho sense calcular les conseqüències i les possibilitats d’èxit?? Nous enemics?? Noves batalles, probablement perdudes???

Una fugida endavant , una aventura empresa per necessitat electoral. Hereu coneixedor de la seva derrota anunciada, empren una carrera folla, ens empeny a un repte sense sentit. Nous enemics, nous fronts. I sense saber-ho ningú, ni tan sols Montilla???

Quans reptes sense càlcul hem d’emprendre?? Quants rumbs sense timoner?? Quantes lleis sense guió ?? Quantes Unitats sense Fi ?? Avui el govern Tripartit , avui el PSC , avui Montilla- Hereu són l’exemple més gran de desorientació , de radicalisme , d’aventurerisme , de falses dreceres. Ells són una aventura sense sentit i més en temps de crisi. És l’hora de posar seny. No trobeu???