Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Axiu polígon Catalunya Sud. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Axiu polígon Catalunya Sud. Mostrar tots els missatges

31 de gener 2010

ASCÓ/LA SERIOSITAT DE MONTILLA(PSC-PSOE)/ L'ENGANY.


Hem denunciat una estratègia del PSC – PSOE per no assumir, per fer que el preu polític d’ubicar el MTC( cementeri nuclear) el pagui el PP o altres ( CIU) , en cap cas el PSOE o PSC. Ells impulsen el magatzem, ells encapçalen l’oposició. Molt poc seriós, però molt efectiu.

Veiem : A més de les candidatures d'Ascó, Yebra i Villar de Cañas, també s'han confirmat les sol·licituds de Zarra (València), Melgar i Santervás (Valladolid), Torrúbia (Sòria), Villar del Pozo (Ciudad Real) i Albalà (Càceres). A ultima hora si ha afegit Congosto de Valdivia i Santiuste de San Juan Bautista

ZARRA............................... ALCALDE………………………………………………………….. INDEPENDENT.
MELGAR DE ARRIBA..... ALCALDE......................................................................INDEPENDENT.
TORRUBIA DE SORIA… ALCALDESSA.............................………………………………………………..PP
YEBRA …............................ ALCALDE........................... ……………………………………………………..PP
VILLAR DE CAÑAS…....... ALCALDE.................………………………………………………………………PP
SANTERVAS de CAMPO..ALCALDE…………………………………………………......................……… PP
VILLAR DEL POZO....... . ALCALDE................. ………………………………………………………………PP
ALBALÀ .............................ALCALDE...………………………………………………………...INDEPENDENT.
SANTIUSTE DE SAN JUAN BAUTISTA.. ALCALDE …………………………………………...............PP
Congosto de Valdivia .Llistes obertes .......... majoria.......... …………………………...........................PP
ASCÓ –ALCALDE ………………………………………………….…………………………….CIU.


Cap majoria del PSOE o PSC. Al Govern, ells impulsen el magatzem; davant l’opinió publica , ells encapçalen l’oposició. Molt poc seriós ( per a el país) , però molt efectiu ( per ells).... així va el país., així governen. .Així ens enganyen.

09 de desembre 2007

NAVEGABILITAT II.


La Cambra de Comerç ha llançat un molt interessant proposta en torn la navegabilitat, que permet un bonic diàleg , si més no interessant. Afecta a més d’un concepte.

Concepte I. Finançament

El primer concepte afecta el finançament, creiem que el projecte no ha de costar un duro. Primer unes preguntes.

Què és sector públic? En aquest cas què és públic i què privat? És bona i possible una aliança entre els “dos” sectors? Existeix cap activitat econòmica que no imbrinqui els dos sectors ?. Pot existir lo públic, sense lo privat i/o viceversa?

El projecte de navegabilitat és un projecte que afecta a un bé públic, el riu i els seus usos, un bé inalienable. No es pot vendre, com el mar. Es pot usar, l’ús ha de ser de i per tots.

La navegabilitat és un us. La producció d'energia un altre us. Aquest usos poden, de fet produeixen béns. Per produir aquest béns es poden fer concessions, tant per produir energia, com per explotar la navegabilitat. A canvi d’una concessió, un privat fa una inversió, que finalment reverteix a l'erari públic: Amb forma de patrimoni i pagament d'un cànon.

Així per produir energia elèctrica, l’empresa privada inverteix i paga un assut a canvi de l’explotació a X anys, finalment la inversió retorna a l’Estat. Un bé públic com el riu o el mar sempre és públic, el que es privatitza és l’ús temporal. Així s'han fet quasi tots ports els nàutics.

Com els ports, les marines seques o els embarcadors. Els ports nàutics els paga l’inversió privada a canvi de l’explotació dels amarratges durant uns quants anys, solen ser 30 anys. Si es fa així, s’autofinancia. Públic? Privat?

Si la inversió privada autofinancia el projecte i a més paga una concessió (com fan els clubs nàutics); jo, nosaltres estirem d’acord; si s’ha de fer amb diner públic, per negoci privat (com ara, per cert) no tant, dependria de la rendibilitat col·lectiva. Ara molt minsa.

Per tant primera proposta d'acord: Només si s’autofinancia. No com ara

Concepte II.Creixement

Volem créixer? Com? Quina societat futura volem? Quin model?

La nostra resposta és, Sí !! volem créixer. Necessitem créixer. No tots sóm, ni representem el mateix. Ho hem dit moltes vegades: NO veiem cap proposta alternativa a la de CiU. Tots. Tots els projectes que veiem tenen la rel en les propostes de CiU. No conec cap projecte que no s’inicies en època de CiU o que no sigui impulsat per ajuntaments de CiU. Cert, coneixem negatives, cultura del NO. Però no alternatives.

Estic convençut que sense creixement Terres de l’Ebre són una entelèquia. Un "sense futur". Massa riu per tant poc territori; massa territori per tanta poca gent. Com volem competir? Com podem oferir serveis de qualitat, sense massa crítica?

Ho sabem per experiència, un petit poble no pot tenir Universitat: Sí, ja sé que en temps de la globalització això no és problema, ni és desitjable. Però, sí que és problema si no pots tenir escola bressol. . Terres de l’Ebre o creixent o no seran. Aquesta és la qüestió.

Algú es creu que podem seguir sent una societat rural? Que podem viure, donar serveis , fixar població només amb agricultura, ecologia i turisme rural? Algú és creu que es pot fer una revolució ecològica sense haver ni tastat la revolució industrial ni el desenvolupament tecnològic?

Podem continuar amb els principis tan reaccionaris com els del carlisme?.

Terra, aigua i costums?? I ens diem (vos dieu)progressistes??. Fins i tot les formes d’us de l’aigua són arcaiques, agressives, obsoletes i subvencionades. Aquests principis expulsen als nostres joves, fomenten la nostàlgia, i maten el territori.

Terres de l’Ebre o serà industrial, turística innovadora i “desarrollista”, o no serà.

Terres de l’Ebre serà emprenedora , social-liberal, tecnològicament avançada, moderna, atrevida i finalment urbana o no serà -.

Concepte III Per provocar.


Em permetré.... un consell per "governants amics": Feu, fem el que fan ells, els moderns, els urbans... a casa seva, no el que volen que féssim. Hem de ser ecologistes (millor ecòlegs) com ells .... quan tinguem les seves infraestructures i els seus serveis. No per fer-los, a ells, servei.

Els poderosos, terratinents , burgesos acomodats varen comprar la "primera línea" del meu poble, dels nostres pobles, la van ocupar i van patrimonialitzar, fins i tot el paisatge. Ara el paisatge és patrimoni seu, ja no nostre. Amb "4 xavos" van tenir, tenien el que volien. Eren la dreta reaccionaria, avans eren conservadors.... ara són conservacionistes. Abans eren de dretes, dretes. Ara és diuen d’esquerres, esquerres. De debò, ara i abans amos de la veritat. ( Puc, tots podem donar noms, famílies i militàncies) . Abans i ara defensaven privilegis, abans i ara eren i són reaccionaris.

Com tot això només ho assumeix CiU ; Terres de l’Ebre o és amb CiU O no serà.

Continuarem....

20 de febrer 2007

Polígon Catalunya Sud: diputats de territori

Els Ebrediputats estem satisfets perquè unes preguntes que vam formular al Govern han tingut algun efecte. El dia 5 de febrer vam presentar al Grup Parlamentari de CiU 3 preguntes sobre el polígon Catalunya Sud. El dia 12 de febrer van entrar al Registre del Parlament, i el dia 13 de febrer ja va sortir una noticia relacionada sobre una concessió del CAT per poder abastir d'aigua al mencionat polígon. Per això, els Ebrediputats, com a diputats de territori, no ens cansarem en preguntar i fer seguiment dels temes que afectin a les Terres de l'Ebre. Tot i això, esperem la resposta del Govern sobre aquestes preguntes, per tal que siguin contestades oralment en comissió.




Quin és el capteniment del Departament d'Obres Públiques en relació a la posada en marxa del Polígon Catalunya Sud a Tortosa?










Quines són les gestions que ha portat o pensa portar a terme el Departament de Política Territorial i Obres Públiques per tal de garantir tots els serveis necessaris per al correcte funcionament del polígon Catalunya Sud a tortosa?







Quines són les gestions que ha portat a terme el Departament de Política Territorial i Obres Públiques per tal d'ubicar empreses al polígon Catalunya Sud a Tortosa?