16 d’agost 2007

ACCIDENT A L'AP-7.


Un accident a l' AP7 a l’alçada de l’Ampolla ha tallat el tràfic en sentit nord, resultat més de 10-15 km de cua. M’he trobat quan anava direcció Amposta, he vist l’embús a l'altre costat. La cua arribava més enllà de la sortida Amposta-La Ràpita: Al peatge cap avis d’accident; els cotxes entraven sense cap prevenció. Resultat: Cua, hores de nervis i... a pagar.

Em sembla immoral que no avisin , entenc que un accident és imprevisible però un cop es forma la cua, no pot ser que no avisin i deixin entrar el cotxes.

En alguns casos d’accident quan vaig ser delegat, vaig intervenir i coordinar els treballs d’emergències. Eren temps on la pregunta: On era el Delegat? estava a l’ordre del dia. Podria explicar alguna anècdota. Em quedo però amb el fet que és immoral que no s’aixequin les barreres en retencions o que no s’avisi abans d’entrar en cas d’accident i/o embús. És inacceptable haver de pagar.

Un altre dia parlarem dels peatges, de reivindicacions i del Govern. Ara, no,no cal.

EL FORAT NEGRE, MOLT NEGRE.


Hem definit moltes vegades la política d’infraestructures del tripartit a Terres de l’Ebre com un forat negre, un territori kleenex , d’usar i tirar.

Publicàvem, reproduiem ahir la portada de l’Avui, comparant les infraestructures de Madrid i Barcelona. Un escàndol. I a l’Ebre?. Cada vegada que s’han publicat els plans d’infraestructures per l’Ebre sigui del “Ministerio de Fomento” sigui de la Generalitat, s’endevina un buit; un forat.

Diuen allò de la bona consciència i la mala memòria; a mi m’agrada més la frase de la Beavoir, la Simone que diu que per ser feliç n'hi ha prou amb bona salut i mala memòria. Que ha passat amb les reivindicacions? Amb les promeses, amb els crits i consignes ? On són? Podriem dir allò de “prometer hasta”, no volem ser grollers . Preferim citar a la Simone de Beavoir com icona d’esquerres que és. Per acabar dient que sóm un territori kleenex; ens han usat i ens han oblidat.

No nomes això, pitjor, ara ens en volen fer sentir culpables.

Reivindicaven per al 2004 mossos i desdoblament de l’Eix de l’Ebre. El desdoblament de la 340 era un retard inacceptable, la variant de l’Aldea una emergència compartida. L’autovia de l’Aragó una urgència. L’IDECE havia fet el paper de tribuna de consens, amb un funcionament periòdic qualificat d’insuficient: recordem la llavors oposició a les seves portes, denunciant impaciències i evidenciant dèficits: propis i aliens.

Què ha passat amb l’IDECE, on queda el seu paper, planificador, de consens????. L’increment de població, la política d’immigració (que no discutirem però que té conseqüències ) han augmentat les necessitats. Què ha fet, què fan els governs??. El desdoblament de la 340 va ser substituït(!!!!-????) per l’autovia de l’Interior amb un exemple planificador digne del Congo de Tintín. El capritxos i les necessitats d’algun alcalde, van portar a un canvi de rumb que ens va obligar un consens a corre-cuita, amb un exercici de responsabilitat per part de l’oposició, que mai serà reconeguda (ni falta que fa).- l’IDECE desaparegut, la Generalitat ni mu. Mentre, els alcaldes afectats per infraestructures bàsiques anàvem a València, a Madrid, al “ministerio” i ens adonàvem que el govern Valencià i l’aragonès, faciliten la baixada per Morella i Vinaròs, garanteixen el desdoblament de la 340 i les obres de l’autovia de l’Interior.. Aquí re, retards i “salvese el que pueda”. Es clar que N-340, autovia de Interior,l'anomenada autovia d’Aragó, el desdoblament de l'Eix de l’Ebre, l’anella viària del Delta, són prioritats que el Govern de la Generalitat té responsabilitat de coordinar i executar. I que les reivindicaven a crits!!!! per abans d’ahir (i un parell de mossos).

Cada territori i poble té les seves pròpies prioritats i el dret i deure de reivindicar.

Sóm un territori kleenex al que es va usar, amb reivindicacions i promeses. Els que cridaven, callen; ens sembla bé. Molts dels que reivindicaven, volen traslladar les culpes als que denunciem MANCA DE PLANIFICACIÓ, DE GESTIÓ I D'INVERSIÓ. La culpa de la manca d'inversió a l’Ebre també està aquí: Com supuraria la ferida si el govern fos d'un altre color, com cridarien si la ferida fos amb un altre govern. Ho direm amb paraules de Edmund Burke; “és molt greu confondre anestesia, amb esperança”. Precisament per això nosaltres i molta gent estem emprenyats, molt emprenyats. No en tenim prou amb la dimissió de la ministra de Foment, també volem explicacions del Govern, responsabilitats a PTOP, IDECE i fins i tot demanariem més memòria, menys anestesia, més consciència a qui encara en tingue: De memòria o de conciència.....