20 de febrer 2008

NO ES POT ARRIBAR TARD AL TREBALL


SENSE EXCUSES.

És cert té raó, un ciutadà ho comenta a e-noticies. A la feina s’hi arriba puntual. No hi ha excuses. “Mea culpa”. La que hem toqui, un accident entre l’Ametlla de Mar i L’Hospitalet ha determinat un retard important de més d’un hora. Jo sóc metge i sé que no hi ha excuses, la responsabilitat de determinats treballs et deuen fer molt curós i, metge o diputat, en són un bon exemple.

Dit això i dit està, crec que val la pena explicar que si els altres partits haguessin volgut, si ERC volgués, la votació s’hagués produït en segon lloc i amb un major marge de temps i amb resultat favorable, insisteixo que no és excusa per mi, ni la tinc ni la vull. És una critica per aquells que també tenen una responsabilitat, que brinden amb cava i a l’hora de la veritat prefereixen avançar una votació per deixar-nos amb el cul a l’aire ( ho estem) als diputats de CiU, abans de fer possible el recolzament del Parlament a la independència de Kosovo. Maten dos pardals d’un sol tret, ens retrataven a nosaltres i salven al PSC. Però amb tota humilitat, deixeu-me dir que s’equivoquen de tret i de pardal. Aquí és tractava de Kosovo i de la coherència dels que brinden amb cava a casa i ho aigualeixen al Parlament.

Segona questió, massa vegades, obres,accidents, imprevisions fan que venir de Terres de l’Ebre per l’autopista sigui una aventura i un perill. Heu vist, em deia un veí de l’Ampolla, com fan les obres ? Com estreteixen els carrils? Un accident i dos mossos, amables i eficients, però dos en tot el desviament. Ara bé, al pagament un altra cua. Aqui passa per caixa tothom, fins i tot aquell que sense excusa arribarà tard al treball. Mea culpa. Haver matinat molt més.

Un Bon Camí


Un Bon Camí.

Com sempre Manel Zaera, obre una bona via de reflexió. Serè i ponderat. Té raó en que el debat en torn als blocs no és, no pot ser un debat entre periodistes, ni tan sols entre periodistes i blocs.

Ho deia Arasa, jo ho compartia, hi ha d’haver un feedback, no podem ser autistes.

El tema del melic, com diu Manel, sóm persones que opinem i ho fem públic. Però la reflexió en torn a un món endogàmic, tancat en sí mateix, és pertinent. Com diu un amic, molta gent aïllada en xarxa-. Tot esta per fer. Cert. Ho estem fent