10 de maig 2008

PARLAMENT: Transcripció Moció Aigua.

Sessions núm. 36.2 / Ple del Parlament / 8 de maig de 2008

TRANSCRIPCIÓ EN BRUT

Aquesta transcripció està pendent de

verificació i correcció. Pot contenir, doncs,

errades de fidelitat i incorreccions

lingüístiques i no es pot considerar

com una publicació oficial

1


Sessions núm. 36.2 / Ple del Parlament / 8 de maig de 2008

Moció subsegüent

a la interpel.lació al Govern sobre la política en matèria d'aigua (tram.

302-00099/08)

El tretzè punt de l’ordre del dia és la Moció sobre la política en matèria d’aigua

presentada pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió. Té la paraula l’il.lustre

senyor, Francesc Sancho.

El Sr. Sancho i Serena

Gràcies, senyor president. Senyores, senyors diputats, deixin-me començar fent una

asseveració que suposo que entendran i que compartiran. En aquest tema, el nostre

grup i jo personalment parlem des de la convicció, no des del populisme. Des d’una

convicció i des d’un intent de coherència que ve de lluny.

La primera convicció, la primera que els volem transmetre és la següent: nosaltres,

quan jo parlo en accent de l’Ebre, aquí parlo a casa meva, igual que al Ter. Per a

nosaltres territoris n’hi ha un que es diu Catalunya. És casa nostra tot el territori català

és casa nostra. Per tant, les necessitats de Barcelona són les nostres necessitats, són

les necessitats de l’Ebre. No és cert que hi hagi necessitats a l’Ebre i unes a

Barcelona, unes necessitats al Ter i unes a l’Ebre. No és cert que sigui diferent la

necessitat del Segre de la necessitat del Llobregat. No és cert, només hi ha un únic

territori del que no només ens sentim solidaris, sinó del que ens sentim partícips. És

casa nostra, si és que hi han casses d’algú. Aquesta és la nostra primera convicció.

I precisament en aquesta convicció hem actuat a lo llarg del temps. Els ho he de

recordar, els he de recordar que l’alcalde Barcelona, senyor Clos, exalcalde de

Barcelona, senyor Clos, baixava a l’Ebre a dir el 2002 que Barcelona ni necessitava

ni necessitaria aigua i que per tant els que allà defensàvem la necessitat de la

interconnexió érem uns traïdors. Això ens ho deien a l’Ebre, ens ho deien en aquestes

paraules, perquè Barcelona no necessitava aigua. Van tindre que veure com després

el conseller de Medi Ambient, l’amic Salvador Milà, ens deia que no es necessitava la

interconnexió, ho tinc aquí, perquè es demostrava científicament que Barcelona no

necessitava aigua. La nostra convicció llavors ja era que havíem d’actuar amb

responsabilitat per tal de cobrir les necessitats de Barcelona i de tota Catalunya, de

tota Catalunya. Aquesta era la nostra convicció de la que ni hem dimitit ni dimitirem.

Vam planificar en moments en què certament l’alcalde de Barcelona podia dir que no

necessitava aigua, perquè es planifica en els moments que es pot per als moments

que falta. Es planifica en els moments que sobra per als moments que vindrà la

sequera i sabíem que vindria la sequera. I ha arribat la sequera i ens hem trobat en

què una de les coses que en aquell moment vostès reivindicaven avui són incapaços

de complir. Si nosaltres deixéssim les nostres conviccions a part i ens apuntéssim al

ni gota o a la sang abans que l’aigua del populisme, ens equivocaríem.

Però vostès s’equivoquen molt quan s’obliden de les reivindicacions que van portar al

territori i que nosaltres compartíem. Ens acusaven de quedar-nos curts quant a la

reclamació de garanties per al riu Ebre. Ens acusaven de quedar-nos curts quant a la

reclamació de garanties per al delta de l’Ebre. Tot allò que vostès reivindicaven avui

ho han oblidat. Són vostès que obliden que Barcelona i l’Ebre i el Ter i el Segre tenen

les mateixes necessitats i són un sol territori. Vostès han tancat una aixeta

importantíssima que és la del diàleg en el territori i amb la gent del territori.

Vostès, avui, a l’Ebre, no deixen ni que discuteixi el Consell Econòmic i Social al

territori. Vostès, avui, a l’Ebre, no baixen a donar explicacions. Vostès, avui, a l’Ebre,

tenen un problema molt important. Vol que els digui per què? Viuen vostès una

contradicció entre els delegats del Govern i el Govern perquè deixen al delegat del

Govern sol a l’Ebre i el president de la Generalitat és incapaç de baixar a dialogar en

el territori perquè sap que ens ha enganyat. Aquest és el seu problema. El de l’engany

i la falta de coherència. Aquesta és la nostra autoritat.

Facin allò que reivindicaven, retornin a l’Ebre i al Segre i al Ter allò que els prometien.

Donin allò que vostès es van comprometre a fer. I des del Govern, que és quan poden

fer-ho, tenen l’obligació de fer-ho. I si no ho fan, el seu error serà el suficient important

no per a que perdin vots, perquè perdin quelcom molt més important , no només la

credibilitat, estan a punt de perdre la confiança en la seva pròpia convicció. Estan a

punt de perdre el respecte dels territori, de la gent de tot el territori.

I no oblidin que allò que a vostès els sembla petit perquè és un territori petit com

l’Ebre i el Segre al final és el mateix territori que Barcelona. Som un únic país. I els

garanteixo que el seu error a la llarga no només els restarà credibilitat, sinó que els

restarà possibilitats de dirigir-se...

El president

Senyor diputat...

El Sr. Sancho i Serena

...amb autoritat a la gent i això realment per a un Govern és molt greu.