L’ICS, ja és per llei una empresa pública, com ponent de la llei aquets dies he tingut que explicar la nostra posició , el contingut final de la llei , els acords , la votació final i algun detall d’articles concrets.
L’article que més ha fet parlar i que més he tingut que explicar a estat el 15.2, que va requerir votació separada i fins al final no va tenir una redacció definida. De fet havia arribat al ple amb una transacció dels grups del govern a una esmena seva que preveia, si bé de forma excepcional i prèvia autorització motivada, que l’ICS podes fer prestacions privades. Ni CIU i ni el altres grups de l’oposició ho teníem clar, he de dir que algun grup del govern tampoc. Total que al final els grups del govern van haver de votar en contra de la seva pròpia esmena. Coses dels acords parlamentaris i dels governs tripartits. Al final l’ICS no pot fer medicina privada, ens va semblar que obria la porta a la iniquitat i a situacions conflictives , pagant es podria saltar-se una llista o rebre un servei?? I sense pagar no?. La votació final, no permet la privada. Aconseguit i explicat.
Per explicar altres aspectes de la llei reproduiré (mal traduït) l’article que he escrit per “Diario Medico”.
L’ ICS, un Instrument per a la Salut:
L’article que més ha fet parlar i que més he tingut que explicar a estat el 15.2, que va requerir votació separada i fins al final no va tenir una redacció definida. De fet havia arribat al ple amb una transacció dels grups del govern a una esmena seva que preveia, si bé de forma excepcional i prèvia autorització motivada, que l’ICS podes fer prestacions privades. Ni CIU i ni el altres grups de l’oposició ho teníem clar, he de dir que algun grup del govern tampoc. Total que al final els grups del govern van haver de votar en contra de la seva pròpia esmena. Coses dels acords parlamentaris i dels governs tripartits. Al final l’ICS no pot fer medicina privada, ens va semblar que obria la porta a la iniquitat i a situacions conflictives , pagant es podria saltar-se una llista o rebre un servei?? I sense pagar no?. La votació final, no permet la privada. Aconseguit i explicat.
Per explicar altres aspectes de la llei reproduiré (mal traduït) l’article que he escrit per “Diario Medico”.
L’ ICS, un Instrument per a la Salut:
La Llei 12/83 de 14 de juliol creava l’ICS , com entitat gestora de la Seguritat Social. Es va crear amb resistències, avui ja oblidades. El govern català va caminar, quasi sol. Catalunya va apostar , en aquell moment, per un sistema sanitari de provisió mixta. Els centres són de titularitat pública o privada. Tots tenen, independentment de la titularitat, un finançament públic per donar resposta a les necessitats de salut de la població. Són servei públic. Servei que té un bon prestigi entre la població. Presenta també debilitats ja que ha de donar resposta a noves demandes, en un context de transformació de la piràmide poblacional que implica més demanda i també un altre tipus de demanda, tant quantitativa com qualitativa. Més serveis, millors serveis, uns altres serveis…I uns recursos limitats. A l’Europa del benestar, la sostenibilidad del sistema, tant econòmica com de recursos humans, l’ordenació de la demanda, els límits i limitacions del sistema forment part de l’agenda polític - social. Les formules de gestió són part d’aquesta agenda
Som defensors del sector públic. El pitjor enemic del sector públic és la ineficiència, la ineficàcia, la burocràcia. No tant la mala gestió com la falta d’ instruments de gestió. La defensa de l’ICS com proveïdor del sector públic passa per dotar-lo de sistemes de gestió àgils que li permetin competir en igualtat de condiciones. Avui competir és condició de supervivència. Per aixó, la nostra actitud , ha estat no sol el consens sinó la co-responsabilitat, som CIU, el primer grup del Parlament i al mateix temps responsables en gran part del model català i del seu prestigi. En Salut, Catalunya també deu ser un referent. Per aixó és imprescindible:
1)- Garantir l’aplicació dels principis de descentralització i autonomia de gestió dels centres, que “la decisió estigui prop del problema”. La majoria de les nostres esmenes i transaccions acceptades, han estat fetes en aquest sentit.
Som defensors del sector públic. El pitjor enemic del sector públic és la ineficiència, la ineficàcia, la burocràcia. No tant la mala gestió com la falta d’ instruments de gestió. La defensa de l’ICS com proveïdor del sector públic passa per dotar-lo de sistemes de gestió àgils que li permetin competir en igualtat de condiciones. Avui competir és condició de supervivència. Per aixó, la nostra actitud , ha estat no sol el consens sinó la co-responsabilitat, som CIU, el primer grup del Parlament i al mateix temps responsables en gran part del model català i del seu prestigi. En Salut, Catalunya també deu ser un referent. Per aixó és imprescindible:
1)- Garantir l’aplicació dels principis de descentralització i autonomia de gestió dels centres, que “la decisió estigui prop del problema”. La majoria de les nostres esmenes i transaccions acceptades, han estat fetes en aquest sentit.
2)- l’ICS deu respondre amb el mateix nivell de qualitat i eficàcia que qualsevol altre proveïdor, d’ aquí l’exigència de no ser considerat “preferent”. Condició sine qua non del nostre vot. Lo “preferent” són els ciutadans.
3)- Una nova cultura de gestió, una cultura més clínica, menys burocràtica que incorpori a la presa de decisions el concepte de co- responsabilitat i participació dels professionals de salut. En aquest sentit considerem importantíssima la nostra demanda, avui ja llei , de creació d’un Consell de Participació dels Professionals de l’ICS, amb representació al Consell d’Administració. La veu del coneixement i les professions. Més medicina, menys burocràcia.
Un incís: El concepto de co-responsabilitat dels professionals es refereix a la presa de decisions, perquè ha estat la responsabilitat dels professionals, per damunt de la dels governs, qui fins ara ha garantit el funcionament del sistema.
4)- Més garantía quan a la promoció, a la carrera professional, més limitacions al dirigisme polític. Hem aconseguit que la presidència del nou ICS no recaigui obligatòriament en el conseller/ra de torn i pugui ser per un professional de prestigi. Aquestes, entre altres, han estat les nostres esmenes, la nostra aportació.
La ley de l’ICS, és una llei important pel país, els professionals, per als ciutadans, que són en definitiva els propietaris del sistema. D’aquí la nostra responsable actitud. Com deia al Parlament “Avui el sistema sanitari català, té un gran avantatge, té una oposició lleial, que sap el que fa, que fa aportacions , que està disposta a liderar o coliderar les transformacions que el sistema necessita, perquè sinó serien difícils o no serien possibles. Nosaltres les fem possibles. Reivindiquem aquest lideratge”. Han de saber-ho els professionals, han de saber-ho els ciutadans: En el camí de les millores, amb CIU mai caminaran sols.
Francesc Sancho. Diputat de CIU al Parlament
3)- Una nova cultura de gestió, una cultura més clínica, menys burocràtica que incorpori a la presa de decisions el concepte de co- responsabilitat i participació dels professionals de salut. En aquest sentit considerem importantíssima la nostra demanda, avui ja llei , de creació d’un Consell de Participació dels Professionals de l’ICS, amb representació al Consell d’Administració. La veu del coneixement i les professions. Més medicina, menys burocràcia.
Un incís: El concepto de co-responsabilitat dels professionals es refereix a la presa de decisions, perquè ha estat la responsabilitat dels professionals, per damunt de la dels governs, qui fins ara ha garantit el funcionament del sistema.
4)- Més garantía quan a la promoció, a la carrera professional, més limitacions al dirigisme polític. Hem aconseguit que la presidència del nou ICS no recaigui obligatòriament en el conseller/ra de torn i pugui ser per un professional de prestigi. Aquestes, entre altres, han estat les nostres esmenes, la nostra aportació.
La ley de l’ICS, és una llei important pel país, els professionals, per als ciutadans, que són en definitiva els propietaris del sistema. D’aquí la nostra responsable actitud. Com deia al Parlament “Avui el sistema sanitari català, té un gran avantatge, té una oposició lleial, que sap el que fa, que fa aportacions , que està disposta a liderar o coliderar les transformacions que el sistema necessita, perquè sinó serien difícils o no serien possibles. Nosaltres les fem possibles. Reivindiquem aquest lideratge”. Han de saber-ho els professionals, han de saber-ho els ciutadans: En el camí de les millores, amb CIU mai caminaran sols.
Francesc Sancho. Diputat de CIU al Parlament
1 comentari:
He vist unes declaracions de la Consellera que deia que hi hauria llistes d'espera durant 10 anys més. 10 + 4 anys que estan al govern = 14 anys.
No deia la Geli quan va entrar que acabaria les llistes d'espera? Primer va obligar a jubilar a centenars de metges, després lleven pediatres dels Cap's, i per últim centralitza els serveis de ginecologia als hospitatls comarcals, passant de fer revisions anuals a fer-les cada 3 anys, i a més, fent-les les llevadores, no els professionals competents per aquestes funcions.
En sanitat, com en altres temes, i tal i com diria l'Aznar: vamos bien (mentres se l'esfonsava el Prestige)
Publica un comentari a l'entrada