21 de juny 2010

VEGUERIA, VEGUERIA




Dimecres passat va tenir lloc un debat organitzat per la Universitat Progressista d’estiu de Catalunya. El debat va tenir lloc a la casa del Mar, hi van participar el prestigiós urbanista i geògraf Jordi Borja (un dels referents del progressisme a la transició), l’arquitecte Manuel Larrosa i el director general de l’Agencia Metropolitana Barcelona regional J. Carlos Montiel.

Tant Jordi Borja com Larrosa es van mostrat crítics, per diferents motius, amb el projecte d’Àrea Metropolitana. Tots dos van ser però especialment durs amb el projecte de llei de vegueries. L’urbanista, partidari d’alleugerir l’administració, el va qualificar de “mentider i inflacionista” . Segons informa el diari Avui, Borja va afirmar que Catalunya en té prou amb la Generalitat i els ajuntaments, va manifestar, per després instar a “l’aixecament popular”, si finalment s’aprova. L’arquitecte va se encara més contundent: “ no es farà mai” Va dir.

La nostra postura ha estat clara: No d’aquesta manera, no sense simplificar els nivells administratius. No sense clarificar el mapa, financer i pressupostari. És més , personalment vaig advertir que de portar-se a terme tal com preveu la llei, els Ajuntaments i les entitats del territori perdrien capacitat d’inversió, difícilment arribarien les actuals subvencions; vaig predir una rebel•lió d’alcaldes i entitats a curt termini. Si es portés endavant l’actual llei de vegueries , àrea metropolitana i Pla Territorial de les Terres de l’Ebre quedaríem condemnats a una manca d‘inversió, incapacitat de Planificació i subordinats a un Pla que ens limita i ens defineix com “protegits “ però sense instruments reals de protecció. Una zona verda de l’àrea metropolitana, sense compensació ni instruments de creixement. Això sí: poder tindríem un veguer, amb sou... i una vegueria sense pressupost .

Igual que J. Borja, com alcalde i diputat també crido a la rebel•lió, a l’aixecament popular, a la derogació del Pla Territorial, a la rectificació, a la reflexió d’intel•lectuals i mitjans . El disbarat és massa gros com per tenir dret a callar.