04 de febrer 2008

Video d'Artur Mas a Tortosa i l'Ametlla de Mar

Us mostrem un video de l'Artur Mas, amb els seus comentaris, de la seva visita a Tortosa i l'Ametlla de Mar aquest darrer cap de setmana.

SILENCIS ELOQÜENTS.


Al Cèsar lo que és del Cèsar i a Deu lo que és de Deu.
Sempre he tingut clar que no es pot mesclar política i religió, fer-ho és un error. El problema és que les conseqüències de l’error les paguem tots. Tenim una Conferencia Episcopal que “se ha echado al monte” i no només una conferencia episcopal, a les Espanyes ja fa dies que més d’un va pels camins de la veritat una i gran.

Per sort a Catalunya, hem escoltat veus alternatives, també de l’esglèsia i de creients. Més d’un tindria que reflexionar sobre la bondat de la tàctica per als interessos que diu defensar. Pot ser que mobilitzi més per reacció que per assentiment. El silenci del PP és ben eloqüent , com ho és el fet que el PSOE alimenti la polèmica. La por a la “Derechona” mobilitza els seus. L’efecte provocat per les mobilitzacions contra la guerra , es busca ara en la mobilització contra els bisbes. Uns i altres volen treure partit de lo que és de Deu . Perquè, tinguem-ho clar, el Cèsar també vol intervindré en qüestions que pertanyen al privat racó de la consciència , a l'àmbit de lo que és de Deu. O si ho preferiu, lo que és només de la intimitat de l’home. De la grandesa d’estar vius. Aquell àmbit de petita o gran transcendència que tot home té. El control d’aquest predicament ètic i moral dóna poder i el Cèsar ho sap. La superioritat moral sigui de la dreta o de l’esquerra em sembla una manipulació molt interessada. Una manipulació molt perillosa. Qui els diu “que se callen”? Hi ha silencis que són molt eloqüents i cridòries que també. Als que criden.... a uns i altres . Calleu . A molts dels que calleu. Parleu. Que ni els que són de Deu s’apoderin del que es del Cèsar, ni que el Cèsar s’apoderi del que és de Deu.. o de tots els homes.