PERVERSIONS.

PERVERSIONS . Per llegir l'article cliqueu a sobre

Certament la perversió del llenguatge i de les actituds fan que ahir parléssim de pornografia política. Saura, Carod, Montilla en són un exemple. El correcte llenguatge polític no dóna per explicar el que esta passant. Per això Jordi Barbeta parla a la Vanguardia de Vaterpolítica . Com ahir; avui natros parlem de pornosequera, de porno govern, de trio indigne.

Mentre a l’Ebre sonen vells tambors de lluita, de guerra . El tradicional irredentisme, el que vàrem anomenar neo- ruralisme , l’ancestral carlisme . L’eco carlisme com avui brillantment l’anomena David González a l’Avui. Eco carlisme, irredentisme que ens condemna a l’historia. A repetir l’historia, sense lloc al present i amb un futur ofegat per una utopia ,ja vella quan va néixer. Víctimes de victimisme. Nous herois substituiran Cabrera, sense la seva grandesa, amb la mateixa vocació de derrota.

Diu González: “A l’Ebre , alguns sempre tan eco carlins, han vist de nou aparèixer el fantasma de la gran Barcelona morint-se de set mentre lo riu vessa hectòmetre a cabassos. L’estampa dels arrossars de Delta inundats amb els vaixells carregats d’aigua dessalada a Almeria rumb cap al port de Barcelona pot ser impagable......”

Fa uns anys , teniem la clau de l’aigua i el nostre destí estratègic a les mans . Ara , ens queda ..... Llegir Barbeta i recordar Cabrera.

O TOTS FRARES O TOTS CANONGES.

En aquest País de fronteres que no són, tinc un amic alcalde de frontera com jo, Santi Vila. Comentàvem en plena comissió de medi ambient i en plena discussió d’un punt que feia referència al cabal ecològic de l’Ebre, com nosaltres no podiem quedar-nos en el retret, ancorats ara fa 5 anys. Vam transaccionar la resolució. Sóm de CIU, tenim un fort sentit de país. Estem preocupats. Busquem solucions, no retrets.

No puc, però deixar de comentar l’evolució de la crisis de l’aigua. Un disbarat. Jordi Juan parla de “disparate nacional”. Recorda al director de cine Rafael Azcona i la pelicula “La escopeta nacional”. Troba propi d'aquesta Espanya casposa i còmica el fet que en una situació tan crítica es pugui seguir amb projectes com “unas nuevas Vegas en los Monegros”. Té aire Valle Inclan, tot l’episodi del Tranvasament del Segre amb Baltasar , Narbona , Montilla, Fernadez de la Vega i el mercat final de l’aigua.

Un lúcid article d’Antoni Puigverd, dona algunes claus del que vindrà. El reprodueixo, és tot un avis per navegants de riu Ebre. Cliqueu-lo.

Escric pensant en l’Ebre i amb les nostres possibilitats com a Terres de l’Ebre. Parla Puigverd, del compromís per Lleida i diu “No es un movimiento defensivo e irredentista al estilo del Delta”.

Jo recordo que a l’Ebre no només hi havia "no", carlisme i posicions irredentes, també hi havia (hi ha) altres sortides, un moment de trobada i acord a l’IDECE i de menys desacord al CPIDE. Allò que no va valdré pel Delta, no pot valdré per altres rius , regs o embassaments.

Avui la Narbona parla de mercat de l’aigua. Jo ja he dit que un bé públic, vol gestió publica, rèdits públics , participació i millores sostenibles pel riu , la conca i els territoris afectats. Cal canviar l’estructura , obsoleta , caciquil, heretada del 1800!!!. de gestió de l’aigua, de la CHE, el Pla de conca , el pacte de l’Aigua d’Aragó. Narbona té l’obligació de respondre. No val amb reproduir la vella cantarella dels regants i el mercat d’aigua, cal modernitzar els usos i la gestió de la conca. Parlem clar, a lo llarg del riu molts es van aixecar per conservar privilegis i prebendes , per concessions i usos. Una contra revolució ruralista i caciquil. Altres en nom de noves estructures i modernització. Zp , Narbona tenen que destriar el gra de la palla. Tinc la sensació que triaran la palla. Esperaran que el temps els faci la feina. Un error, un immens error. Tindran una permanent guerra de l’aigua.

Si surt l’aigua al mercat i el riu el Delta i Terres de l’Ebre són menys tingudes i apartades. El falsos profetes ens tindran que donar moltes explicacions; però l’iderrentisme defensiu serà l’única sortida. Un error . Aquells que tantes expectatives van a aixecar que no ho oblidin. Barcelona vol aigua , l’Ebre espera respostes. Justes respostes.

UNA TENSIÓ INVENTADA.

A micròfon tancat ZP li confessava a Iñaki Gabilondo que els hi convenia la tensió. Es preparava per escenificar-la. Uns i altres dominen i controlen el gruix dels mitjans de comunicació. Volen bi- polaritzar la situació. Volen pescar vots del nostre i altres espais. Volen , com diu Miquel Roca, expulsar de la vida política i electoral a tots els altres. En això els dos grans partits estant d’acord.

Intentaran mantenir la ficció d’ un empat tècnic. No és cert, avui ja hi ha enquestes que li donen al PSOE UNA AMPLIA VICTÒRIA , prop de la MAJORIA ABSOLUTA.

Per això, vull fer i faig una crida a tots els que tenen la temptació de votar o PP o PSOE. Els seu vot aquí té poca incidència, al PSOE no li va d’un diputat, els hi sobra. Al PP tampoc, no deixarà de fer-los falta. Però per Catalunya, per la pluralitat és molt important, és decisiu.

LA MAJORIA ABSOLUTA, junt a la bipolarització deixa sense veu a molta gent i deixa sense defensa a Catalunya i els seus pobles. A hores d’ara ja no es decideix qui governarà, el que es decideix es si governarà amb majoria absoluta, sense tenir que escoltar a ningú o si per governar necessitarà escoltar ales diverses sensibilitats existents al nostre país. Per salut democràtica , per rendibilitat del vot, el vot més útil es aquell que no va ni a PP , ni a PSOE. El vot més eficaç, més compromès i més útil és aquell que reforça les opcions catalanes i les d’aquells que en millor situació estan de determinar els programes de Govern. Per fer-se respectar, per fer-vos respectar. Per evitar Majories excloents. Ni PP Ni PSOE. Pluralitat democràtica. A Catalunya, a Terres de l'Ebre CiU......

ANEM-HI.

Anem-hi, vinga nois, anem-hi. Rebem un post de JS Cid, on ens comenten la proposta de cartell que ens han fet arribar. Ens diu referit a la frase “si tu no vas”. “El verb “anar”, en el sentit del cartell, exigeix la indicació del lloc on anem. Així podríem dir “si tu no hi vas” . El verb, sense complement, vol dir si tu no funciones. Té raó.

Ficats en contacte amb l’autor del cartell, accepta el raonament però en fa un altre, ens diu certament el sentit de la frase sense complement és més ampli i es pot entendre com postat a funcionar. No només ves a votar , també mou-te. M’agrada. Coses de la llèngua.

L’endemà del parcial debat, queda clar qui és qui. Tots i cadascun del mitjans de comunicació es retraten i deixen clara la seva dependència ideològica. Per als que depenen o s’adhereixen al PP, ha guanyat Rajoy, i a l'inrevés els del PSOE, donen guanyador a ZP. El panorama és desolador. L’uniformitza’t retrat, deixa sense veu a milions de votants i a més d’un territori. Catalunya ni existeix. La bipolarització ens esborra.

Miquel Roca ho denuncia a La Vanguardia. Diu: Lo que sucede – i esto sí que es denunciable- es que los medios de comunicación han decidido favorecer esta bipolarización, arrinconado, ninguneando y expulsando de la política electoral a los demas partidos.

Continua Miquel Roca: Este es un juego desigual i no por imperativo de la ley, sino con ignorancia de los principios que la informan e, incluso, de su propio contenido escrito. Así es imposible jugar en condiciones de igualdad.

Es imprescindible anar-hi, moure’s- funcionar, no només votar també treballar per la pluralitat; perquè Catalunya i els nostres pobles tinguin veu i vot. Per això si tu no vas uns i altres, van, venen, tornen, es queden i s’acomoden. Anem-hi.

L'EBRE HA DE SER VEGUERIA

L’EBRE HA DE SER VEGUERIA i tenir circumscripció electoral, sense pes polític no hi haurà re-equilibri territorial.

Salvador Pallares.

Salvador Pallares es presenta com candidat al senat per CiU. Salvador és un amic, un bon amic, una de les raons per les que jo milito a CIU, de fet va ser ell qui em va proposar militar. A CIU hi havia gent com ell, com el Salvador, com Miquel Marçal o com Brull.

Bona gent, compromesa,èticament compromesa amb el país, amb els pobles amb les Terres de l'Ebre. Bones raons per la militància

Avui he llegit les declaracions de Salvador. Reclama la circumscripció electoral i la Vegueria. Per Salvador no és cap nova reivindicació. És una vella aspiració.

Tot plegat m'ha fet recordar. Salvador va ser, junt amb Imma Juan i jo mateix els que li varem plantejar a l'Artur Mas en una reunió preparada per Lluís Coromines, la necessitat de dotar a Terres de l'Ebre de Delegació, de reconèixer la seva personalitat.

Avui Salvador reivindica la Vegueria. Té autoritat moral per fer-ho. Salvador Pallares és el candidat al senat de la Vegueria de l'Ebre.

Primer comentari a "Política Ebrenca"

Durant l'ebrebloc, va sorgir una proposta per a crear un bloc col.lectiu dels polítics ebrencs: http://www.politicaebrenca.blogspot.com/ . Ebrediputats ha fet el seu primer article en aquest bloc, i esperem que puguen haver molts comenaris i que funcioni durant molt de temps.

Com es tracta d'un article introdutori, us el publiquem aquí també:

La Vegueria .com

A l’Ebrebloc, la trobada, Jaume Forcadell va parlar d’un bloc conjunt de tots els polítics de l’Ebre. Una bona idea, pare que té en l’amic Manel Zaera. Un espai de trobada, de diàleg, de construcció de realitat ebrenca a traves d’un espai virtual.

La creació de la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre, va ser un important. Pas camí de la Vegueria. Vaig ser el primer Delegat, i vull ser Diputat de l’Ebre. Ja sé que el camí és llarg i feixuc, precisament per això penso que iniciatives com les de l’amic Manel Zaera valen la pena. Si volem ser, cal començar per ser, per exercir, per crear espais de “Vegueria”. I aquest n’és un. Important? Depèn de natros. Avui els espais virtuals determinen i creen realitats tan metafísiques com físiques. Amb aquesta voluntat escric aquest primer article, d’un bloc que en el meu ideari és una Vegeria.com.

Gracies Manel per la iniciativa i per l’oportunitat.


F Sancho (ebrediputat)