06 de novembre 2010

COM MAI


Mai un govern català havia tingut tant pressupost. Durant anys el creixement econòmic va ser continuat i a l’alça. Mai ningú ha gastat tants diners. Mai ningú havia gaudit de condicions tan favorables per resoldre problemes estructurals, per preparar-se per quan el cicle canviés. Mai ningú ha desaprofitat tantes oportunitats.

Hem vist com el temporal entrava als arrossars, com les platges del Delta desapareixen. Com la Bassa de les Olles es colmata, fins quedar reduïda a un petit toll. Teníem redactat un Pla Protector del Delta i encara el tenim. Teníem un Parc Natural, i si no m’equivoco ( que pot ser ) encara el tenim. Tenim figures de protecció, plans directors , peins , cartes del paisatge. En tot, el Delta , les seves platges , indrets de un alt valor mediambiental desapareixent. És inacceptable i més ho és veure com a altres indrets se’ls hi fa tant cas quan les seves platges pateixen episodis com els nostres.

Mai un govern havia tingut tant pressupost. Mai ningú havia gastat tants diners. Hem vist com infraestructures com la A7 arribaven a Hospitalet i allí es paravent . L’estació de mercaderies a L’Aldea deixava de ser un objectiu , per no ser, no som ni rodalies , i ningú parla dels regionals.

M’he de felicitar del pont al Delta, però en les múltiples preguntes que he fet al Parlament sobre aquest tema sempre quedava clara la continuïtat amb el projecte de l’Anella viària , que li donava sentit i utilitat, em temo que aquesta continuïtat no està garantida, ni pressupostàriament, ni en projecte.

Mai un govern havia tingut tants diners, mai havíem gastat tant, mai s’havien gastat, tan sectàriament. Mai havien tingut tantes figures de protecció, ni tanta gent gestionant-les. Mai havíem estat tants desprotegits. Fins el punt de veure com s’han gastat els diners en centres d’interpretació de la pesca del vot , en camins ( biondes incloses) de color ideològic local . En sous a la quarta M ( no de metges , ni mestres ni mossos) la M de militants i alts càrrecs. Mentre desapareixia el Delta , la competitivitat de les empreses, no es feien les inversions bàsiques i no es guardava per quan fes falta. .

Si tenir un parc natural significa que no pots actuar si desapareixent les platges, si tenir pressupost significa que no arribarà la A 7 , l’estació de mercaderies, o l’anella viària. Si tenir figures de protecció significa dificultar totes les inversions. Si hem tingut el govern amb més pressuposts de la Història i som menys competitius que mai. Llavors que em borrin del Parc Natural, que m’alliberin de les figures de protecció, que em guardin de tan buròcrata, que m’apliquen el pressupost d’un altra manera , que canvien el govern.

No és tracta de gastar més, es tracta de gastar millor , escoltar més a la massa que calla i treballa . Cal afavorir a aquells que treballen i creen riquesa. Els no, no i no, les protestes que ens porten els ni i ni ens costen massa diners ( molts costos i pocs ingressos) i oportunitats ( molts projectes i poques realitats).

Mai un govern havia tingut tant de poder i diners, mai havíem tingut tantes dificultats. Cal un gran canvi, com mai.