Durant el transcurs del Ple al Parlament que va tenir lloc la setmana passada, Xavier Pallarès davant una interpel.lació al Govern, va aconseguir el compromís del Conseller per a fer un debat monogràfic sobre l'orientació de la política agrària a Catalunya. Li deviem aquest post a un amic del bloc. A continuació la transcripció de la intervenció de Pallarès, com a portaveu de la Comissió d'agricultura:
El Sr. Pallarès i Povill
Gràcies, senyor president. Senyores, senyors diputats. Honorable conseller. Avui presentem una interpel·lació des del Grup de Convergència i Unió en tres aspectes, bàsicament per aclarir-li, perquè vostè sempre, quan intentem presentar una interpel·lació, sempre ens diu que és un poti-poti, com vostè diu, que és arròs, conill i síndria. Intentarem clarificar exactament cap a on volem anar.
En aquesta interpel·lació el principal punt i sobretot el primer punt, que més ens preocupa a nosaltres, és el debat monogràfic sobre l’orientació de la política agrària a Catalunya. Un debat monogràfic que, tal com va quedar al debat de política general, es va aprovar una moció que celebraríem aquí al Parlament de Catalunya un debat que segons vostè demana la celebració abans de sis mesos d’un ple específic sobre la situació del món agrari que abordi d’una manera integral i que sigui la culminació d’un procés de diàleg i participació previ amb representants de tots els sectors implicats.
Per tant, nosaltres, des del punt de vista de Convergència i Unió, ja li avanço que intentarem presentar el model agrari, la política agrària que necessita el país, i la política agrària que en este cas presentarà Convergència i Unió. En este debat intentarem, de manera, jo diria positiva, intentar arribar als acords amb el Govern tripartit per contraposar el model tripartit –vostès ja porten una sèrie d’anys governant Catalunya, i per tant qualsevol pagès, qualsevol persona que viu al món rural pot saber quins són els seus objectius; posant-hi un poquet d’imaginació arribaria a saber realment cap on vol anar el tripartit en matèria agrària–, intentarem contraposar-lo amb un model, en este cas de Convergència i Unió, de futur. Nosaltres, encara que parlarem de futur, ens basarem en un aspecte essencial, clar i necessari, en uns debats que es van portar aquí al Parlament de Catalunya. Faig referència, conseller, a la Llei 18/2001, del 31 de desembre, d’orientació agrària. Aquesta llei va suposar una reflexió col·lectiva entre les organitzacions professionals agràries, la representació del món cooperatiu i l’administració nacional agrària, amb la finalitat de conèixer les inquietuds de les persones dedicades a l’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal. I constatar les demandes d’una societat cada cop més preocupada per la integritat del medi, la qualitat dels aliments i l’equilibri territorial.
Es va crear un nou marc de referència, que va ser concretat en el contingut del llibre blanc del sector agrari. Les propostes per a l’agricultura, la ramaderia, els boscos, la indústria agroalimentària que conté este document tenen en compte les funcions econòmiques, les funcions mediambientals, socials i l’equilibri territorial, les quals han d’aconseguir el desenvolupament sostenible per fer compatible l’explotació econòmica amb la preservació dels valors naturals.
Per tant, honorable conseller, ja li ho avanço: des de Convergència i Unió intentarem, si més no, posar la política agrària de futur que en este cas Convergència i Unió voldrà desenvolupar al nostre país els propers anys, i per altra banda ens agradaria, si més no, conèixer la política agrària que en este cas vol aplicar el tripartit o esta política agrària que des d’alguns punts, des del nostre punt de vista, no es porten bé. I no cal anar molt enrere. Esta setmana mateix, honorable conseller. Vostè..., agafes un diari d’abast nacional, a l’apartat d’economia, hi fique: «Agricultura». Llena diu: «la avellana está en la UCI». Estes asseveracions que vostè fa: «la avellana está en la UCI», «l’avellana turca té millor mercat que el nostre...», «no totes les hectàrees que tenim poden tirar endavant...», «destinar molts recursos per tirar endavant és ajudar a mal morir...» Bé, estes asseveracions que vostè fa, hi insistixo, a un diari nacional, això fa mal, conseller. I fa mal per la falta de previsió, per la falta de política agrària que jo li deia abans. Perquè si en este Parlament de Catalunya aprovem una resolució de 4 de juny del 2008 que a partir d’aquí tots els grups parlamentaris de la cambra ens comprometem a fer viables les mesures agroambientals, per millorar les condicions de vida d’aquest, precisament d’aquest cultiu, per què vostès no han fet absolutament res? Doncs després, quan puja vostè aquí, m’agradaria saber, amb referència a la resolució de 4 de juny, què és el que vostès han fet per poder donar solució al que vostè diu: «La avellana está en la UCI.» Són poques hectàrees, conseller, però són ó gent que viu i treballa al nostre país i necessiten, si més no, la mà estesa del Govern, i volen saber, per part del màxim dirigent que és vostè, cap a on hem d’anar.
Segon punt, i menys important o més important: projecte de llei de creació d’òrgans consultius de l’Estat en l’àmbit agroalimentari i de determinació de les bases de representació de les organitzacions professionals agràries. Conseller, el mes de març d’enguany vam fer un debat, una interpel·lació sobre este tema. Vostès s’han equivocat. Almenys pugi aquí i digui si realment està content de la manera que ha sortit aquesta llei. Perquè vostè el mes de març em deia paraules, bé, molt... Ahir ho estava repassant, i és que la veritat, començava a dir: bé, vostè em tractava d’excés de zel... La seva frase típica: «arròs, conill i síndria», «poti-poti», «que posàvem el carro davant dels bous», «posar la tireta abans de la ferida, quan encara no hi havia ferida». «En el supòsit que fos una invasió de competències, la nostra actitud seria dura», ho deia vostè. Em preocupa, i molt, l’article 3, apartat 2. Vostè deia: no hi estic gens d’acord. Repassi l’article 3 apartat 2; queda igual que al seu moment nosaltres fèiem la denúncia d’aquí. En síntesi, vostè feia referència a dos apartats; un, l’àmbit competencial. I deia vostè: serem tan rigorosos i terapèutics com vostè. I dos, en temes de representació. Vostè també deia: puc compartir que aquesta situació complica la representació d’una de les nostres organitzacions i treballarem perquè el llindar no sigui tan alt. Pregunta, conseller: nosaltres posàvem la tireta abans que la ferida, perquè sabíem que la ferida es produiria. Bàsicament perquè en això de la política ja hi portem uns quants anys, i per tant ja sabem, vostès, los moviments que tenen i la influència que vostès tenen davant del que és el Govern central, en este cas el Govern de Madrid. La influència és zero, i estem aquí i ho veiem en un altre tema. I aprofitant que està el conseller de Política Territorial, sobre la nacional, la que passa per Gandesa. O sigui, vostès hi han votat en contra; tots los altres tots hi han votat a favor, i fins això han perdut al Congrés dels Diputats. Llàstima que en lo tema agrari no ho han pogut guanyar, això. Però és un exemple, conseller. Per tant, tornant al tema, aquí hi ha una invasió de competències, s’han liquidat totes les esmenes presentades per tres grups d’aquesta cambra: Iniciativa, Esquerra Republicana i Convergència i Unió; s’ho han liquidat. I per tant, aquí, al final ha fet que vostès no hagin... –jo diria– defensat prou els interessos de la gent del nostre país. Un agricultor català, amb aquesta llei aprovada, amb este projecte de llei aprovat, val vuitanta cops menys que un agricultor de la comunitat de Madrid. I això és així, conseller. Una organització a Madrid, amb 126 vots, val lo mateix que l’organització d’Unió de Pagesos aquí a Catalunya, amb 11.006 vots; exactament lo mateix. Si això em diu vostè que és normal, doncs bé, vostè mateix. A la moció que vam presentar després, aquí vam sentir missatges per part d’algun diputat de donar missatges d’anar junts, de no dividir. Doncs bé, nosaltres el que li demanem, honorable conseller, és que vostè torni a asseure’s a dialogar amb la gent d’Unió de Pagesos, que és el principal sindicat d’aquí, del nostre país, i aquestes relacions bilaterals, que no fan bé ni molt menys al sector, que vostè també acotxi un poquet el cap, i que reconegui la seua part d’error, perquè aquí hi ha hagut error, conseller. I per tant, li demanem que es resolgui aquest error.
I ara, per finalitzar, en estos dos minuts que tinc, lo poti-poti que a vostè li agrada. Però en definitiva, el que passa en la nostra realitat. Nosaltres també anem pel país; este estiu, estos dies de reincorporació, anem parlant. I anem parlant amb empreses, que a vostè li agrada molt utilitzar l’empresa agroalimentària. Vostè sempre té temes de les empreses agroalimentàries, que és molt important i són necessàries. Aquestes empreses, honorable conseller, es queixen dels viatges burocràtics que han de fer per obtenir els diferents permisos per legalitzar els seus productes o instal·lacions, que fan que les nostres empreses, com a conseqüència d’això, perdin competitivitat, i el que és més greu, perdin fins i tot la paciència. El que li hem dit nosaltres moltes vegades i hem presentat mocions sobre este tema. Conseller, la burocratització del sistema i la burocratització del departament d’Agricultura. Posi-hi mesura, posi-hi mesura. I si estic equivocat els ho diu a les empreses agroalimentàries, perquè quan los anem a visitar ells ens diuen això, i jo li ho trasllado a vostè, sense que vostè se m’enfadi. Però és que la realitat és aquesta.
Per tant, jo aprofito l’oportunitat que tinc, que em dóna el Parlament de Catalunya, d’expressar-li el que a mi em transmeten les empreses agroalimentàries per dir-li: honorable conseller, tenim un problema. El volem solucionar? El solucionem. No el podem solucionar? Apartem la vista i no passa absolutament res. Quan serem nosaltres al Govern ja ho intentarem solucionar, si més no. O l’Observatori Agroalimentari de Preus, que vostès ho treuen, i escolta, estaríem inclús d’acord. Però és que ho fan tan mal fet, conseller, que quan parlen de la representativitat dels cinc representants de les organitzacions agràries, tres de les més representatives, Asaja, JARC i Unió de Pagesos, però és que dos resulta que els posa vostè a dit. I això fins i tot li ha causat un altre problema. Hagués pogut posar savis, o hagués pogut posar qualsevol altra cosa, i no tindríem el problema que avui tenim. Perquè el problema que avui tenim també és este, que vostè ha volgut col·locar a dit aquests dos representants, que escolti’m, el més fàcil seria fer-ho d’una altra manera diferent a la que vostè ho ha fet.
I per últim, per acabar, que també m’agradaria, ja que estem a dos, tres mesos de final d’any, l’estat d’execució del seu departament. Conseller, s’ha mirat vostè l’estat d’execució del departament? El que avui ens apareix al Departament d’Economia i Finances, que és el del mes d’agost. Després m’agradaria, perquè ja no em queda temps, poder dir-li el nostre pensament quant a l’estat d’execució del seu departament, que m’agradaria que vostè me’n fes cinc cèntims.
Moltes gràcies.
TORN DE RÈPLICA DE XAVIER PALLARÈS:
El Sr. Pallarès i Povill
Gràcies, senyor president. Senyores, senyors diputats... Honorable conseller, bé, no sé si el to o els galls de sirena és la meua manera de parlar o de ser; per allà baix, pel sud, som d'esta manera. Escolti'm, jo..., me canviarà moltes maneres i moltes coses. Nosaltres som com som, i intento parlar de la manera que vostè millor me puga entendre, però ni el to ni la forma em sembla que han estat correctes. Ara, dos profètics, conseller. Potser sí que també tenim aquell do d'intentar saber el que passarà; però, és que clar, li ho torno a dir: en este tema de la política ja portem un quant temps, uns quants anys, i, per tant, no és que sabéssim lo que passarà, és que ja veiem que la influència que té, en este cas, el Govern de la Generalitat de Catalunya, no en lo tema d'agricultura, en molts i molts temes –abans li posava el tema d'infraestructures–, és nul·la; és molt poca, la influència que vostès tenen. I m'enganxo a l'última part de la seua reflexió: la llei aquesta de representativitat i el tema d'Unió de Pagesos. Jo li insistisc a dir exactament lo que vostè va dir aquí: que no li agradava, que intentarien que no fos tan severa quant a la representativitat, en este cas, de la principal organització que tenim al nostre país, que és Unió de Pagesos. Lo resultat, conseller, no ha estat el que vostè va dir aquí. Per tant, entenem que la pressió que, en este cas, ha tingut el Govern ha estat poca. Jo, únicament, lo que li demano és això: accepti que no hem aconseguit lo que realment buscàvem. Home, diu: «No em faci trampes.» No és que no li faci trampes, és que és la realitat. Cent vuitanta vots i escaig a Madrid és lo mateix que onze mil sis vots a Catalunya. Això és vuitanta vegades menys un pagès català que un pagès de la Comunitat Autònoma de Madrid. I això és així, conseller, perquè la llei ho recull així. L'article 3, apartat 2, el que vostè deia que no hi estava gens d'acord, ha quedat redactat de la mateixa manera que havia entrat al Senat. L'esmena que presentàvem Convergència i Unió, que em sembla que Esquerra Republicana també i la mateixa Iniciativa, era: en aquells temes que s'hagi de demanar consell, que afecten les comunitats autònomes particulars, i en temes en què té competència directa lo Govern de la Generalitat, home, que puguen ser convidades aquestes organitzacions agràries que són més representatives. Ni això han aprovat, conseller; ni això, han aprovat. És bàsicament el que nosaltres entenem que no s'ha fet bé, conseller.
Quan vostè em parla del tema de l'avellana, escolti'm, els 407 euros/hectàrea...,
conseller, revisi els documents –amb to amable. Jo a casa faig avellanes. Això, des que manen vostès, no s'ha aconseguit. I és més, conseller, Europa..., quan nosaltres enviem això a Europa, des del seu departament, abans que Europa mos contesti, mos diuen lo tema que vostè sí que ha dit bé, lo tema de la coberta vegetal, inclús abans que Europa contesti. Nosaltres, demà, precisament demà divendres, a les deu del matí, tenim una reunió amb el senyor Fortuny, que vostè deia, amb el Ramon Tremosa, el nostre eurodiputat, per a començar a centrar com podem pressionar davant de Brussel·les aquest fet, perquè això mos dóna una..., davant de Turquia, perquè ara els turcs ho cobraran durant tres anys, i d'aquí a tres anys no sé lo que quedarà d'avellana aquí a Catalunya. Però és que exactament lo mateix, conseller: pressionar Europa. I això ho podríem fer conjuntament, i és lo que nosaltres farem des de l'oposició o des de la força que nosaltres tenim. I, per tant, ja li anuncio que això ho estem fent. No m'ha parlat, conseller, del tema de l'estat d'execució del pressupost, tema vital i que..., bé, és que és molt bèstia, i entengui'm la paraula. Miri, agafant les dades del Departament d'Economia i Finances, les que pengen vostès a la web –per tant, me les haig de creure, perquè són les que vostès pengen–, l'agost de l'any 2007 havíem executat lo 59,37 per cent –59,37–; l'agost de l'any 2008, lo 54,82 per cent, anàvem baixant, un poquet. Però és que, clar, conseller, quan ahir, no sé per quina raó, se'm va il·luminar de dir: «Vaig a mirar a veure si ja han publicat les dades del mes d'agost», i m'apareix lo 32,33 per cent, home, me cau allò, no? M'entén, conseller, no? Lo 32,33 per cent, conseller!: estat d'execució que vostès presenten a la pàgina web del Departament d'Economia. I, clar, quan repasso que l'any 2007 era el 59, bé, no anàvem malament; l'any 2008, lo 54, home, havíem perdut un poquet, però, va... Però, escolti'm, lo 32! Som los últims –som los últims. Som los últims de la cua, conseller. Després, si vol, ho pot repassar. Som los últims de tots els departaments. «Estat d'execució» vol dir lo que la gent ha de cobrar, vol dir les subvencions que vostès s'han compromès a donar i que no estan pagant, vol dir que això també ajuda a superar la crisi, conseller. No sé quina explicació hi ha perquè al mes d'agost estiguéssim al 32,33 per cent, espero que vostè m'ho expliqui; los altres departaments no hi són. Són diners que el Departament d'Agricultura deu als pagesos, al món rural, que és lo món rural en general.
Moltes gràcies, senyores i senyors diputats.
