Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arxiu agricultura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arxiu agricultura. Mostrar tots els missatges

06 d’agost 2010

COMUNICAT DELS ALCALDES D’ARNES I L’AMPOLLA, I EBREDIPUTATS, XAVIER PALLARÈS I FRANCESC SANCHO

Davant la viabilitat que ha donat el Consell de Garanties Estatutàries, en el que han votat favorablement els seus membres per unanimitat, que el dictamen aprovat en la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya és totalment estatutari, els Ebrediputats Francesc Sancho i Xavier Pallarès lamenten la manca de rigor i d’argumentació del Partit Popular. Els Ebrediputats demanen al PP que donin disculpis als aficionats de les Terres de l’Ebre pel neguit i la intranquil•litat que els han causat, per haver utilitzat les Terres de l’Ebre com a moneda de canvi, posant en perill l’aprovació de la llei que regula les nostres festes tradicionals.

Al mateix temps, reiteren la seva petició de què el Govern de la Generalitat acceleri l’aprovació de la llei dels correbous, que ja ha estat votada en Comissió per la majoria de partits, i que ha estat avalada pel Consell de Garanties Estatutàries, i que ho faci en aquesta legislatura. Aquesta aprovació pot arribar de dues formes: a través del tràmit parlamentari, o directament del Govern a través d’un decret-llei.


L’Ampolla, 05 d’agost de 2010

CiU afirma i garantitza que es continuaran fent correbous a les Terres de l’Ebre


(NOTA DE PREMSA)




Alcaldes i càrrecs electes de les Terres de l’Ebre de CiU es comprometen a garantir la continuïtat dels correbous, a l’igual que també ho ha fet el President de la federació, Artur Mas


Aquest dijous al matí ha tingut lloc a Amposta una roda de premsa d’alguns alcaldes i càrrecs electes de Convergència i Unió, per a argumentar la posició del partit respecte als correbous, i per a tranquil·litzar aquelles persones que veuen en perill els bous de les Terres de l’Ebre, assegurant que des de CiU es farà tot el possible per salvaguardar aquest espectacle, comptant a més amb el compromís del secretari general de CDC, i candidat a la presidència de la Generalitat, l’Artur Mas, el qual ha afirmat que “si la llei no és aprovada aquesta legislatura, donaré instruccions perquè sigui aprovada l’abans possible”.


L’Alcalde d’Amposta, Manel Ferré, ha remarcat que “teníem una gran ocasió de blindar els correbous a través de la proposició de llei que CiU havia plantejat, i en la qual es pretenia regular les festes tradicionals dels bous al carrer”. El mateix Ferré ha continuat afirmant que a través de la Comissió de Cultura al Parlament, es va acabar votant favorablement el dictamen, però “per una pataleta del Partit Popular de voler portar aquest dictamen al Consell de Garanties Estatutàries han aconseguit que no es pugi votar la llei, i per tant, que no s’acabi aprovant”


Al mateix temps, l’alcalde d’Amposta es lamenta pel fet de què podent obtenir seguretat jurídica per als ajuntaments amb l’aprovació de la llei dels correbous, ara continuem tenint una certa incertesa legal, i argumenta que “els consistoris som els primers interessats en què es reguli la celebració d’aquests tipus d’esdeveniments, per a poder tenir una seguretat legal, que ara no tenim”.


Per concloure la seva intervenció, Manel Ferré ha volgut destacar que “els alcaldes i càrrecs electes de CiU a les Terres de l’Ebre ens hem preocupat, ens hem mobilitzat, i hem aconseguit el suport i compromís de l’Artur Mas de garantitzar la celebració dels correbous, en les seves diverses modalitats. Tots els alcaldes de CiU donem la cara, i nosaltres som la garantia que aquesta tradició tindrà continuïtat, i que aconseguirem un marc normatiu que així ho garantitzi”.


Per la seva banda, l’Ebrediputat i Alcalde de l’Ampolla, Francesc Sancho, ha comentat que “encara hi ha possiblitats que es pugui aprovar la llei aquesta legislatura, però aquesta possibilitat passaria perquè hi hagués un nou Ple al setembre, abans d’acabra-se la legislatura, o també, que el Govern elevés el dictamen votat i aprovat al Parlament a Llei, a través d’un decret-llei”. Tot i això, remarca Sancho, “ara per ara això és potestat del President Montilla i si ell no ho fa aquesta legislatura, l’Artur Mas ja s’ha compromès a fer-ho en la següent”.


El senador i ex-alcalde d’Amposta Joan M. Roig ha volgut destacar el mal comportament del PP, que “per defensar las corridas, han utilitzat com a moneda de canvi els correbous, i això és un error molt greu”.


Per concloure Ferran Bel, Alcalde de Tortosa, ha afirmat que “si l’Artur Mas és President, els alcaldes, i els organitzadors d’aquests actes la temporada que ve tindrem cobertura legal, i a més ampliada, ja que a partir del Manual de bones pràctiques s’han introduït esmenes per a vetllar pel bon i correcte funcionament dels correbous”.

Amposta , 5 d’agost de 2010

24 d’octubre 2009

Demanem un Ple al Parlament sobre el món agrari


Després de la interpel·lació al Govern que va fer Xavi Pallarés sobre agricultura, que ja us vam facilitar a través del bloc, aquesta setmana que ve, es vota al Parlament una moció subsegüent a la interpel·lació. La votació serà el dimecres o dijous, i en la mateixa es demana de fer un Ple específic sobre agricultura en un període no superior a 6 mesos, a més del rebuig a la “Ley de creación de órganos consultivos del Estado en el ámbito agroalimentario y de determinación de las bases de representación de las organizaciones profesi­onales agrarias” ja que considerem que vulnera competències pròpies de la Generalitat. A continuació us facilitem la moció:


Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre l’agricultura
Tram. 302-00191/08
Presentació
Grup Parlamentari de Convergència i Unió
Reg. 61227 /Admissió a tràmit: Presidència del Parlament, 19.10.2009



A la Mesa del Parlament
Oriol Pujol i Ferrusola, portaveu, i Xavier Pallarès i Povill, diputat del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, d’acord amb el que estableix l’article 139 del Reglament del Parlament, presenten la següent Moció subsegüent a la Interpel·lació al Govern sobre l’agricultura (tram. 300-00231/08).


Moció
El Parlament de Catalunya:
1. Atès el punt 20 h) de la Resolució 520/VIII del Parlament de Catalunya, sobre l’orientació política general del Govern, relatiu a demanar la convocatòria, abans de sis mesos, d’un ple específic sobre la situació del món agrari que l’abordi d’una manera integral i que sigui la culminació d’un procés de diàleg i participació previ amb representants de tots els sectors implicats, i tenint en compte la crisi que pateix el sector i la necessitat d’establir una política agrària clara i decidida, manifesta la necessitat de celebrar un ple específic sobre la situació del món agrari abans del mes de gener de 2010.


2. Atesa l’aprovació, per part de les Corts Generals de la Ley de creación de órganos consultivos del Estado en el ámbito agroalimentario y de determinación de las bases de representación de las organizaciones profesionales agrarias i tenint en compte que tres formacions polítiques catalanes amb representació parlamentària han mostrat el seu rebuig per considerar que vulnera les competències pròpies de la Generalitat i que aquesta nova situació dificulta la representació d’alguna organització agrària catalana, el Parlament de Catalunya manifesta el seu rebuig a aquesta llei, i insta el Govern de la Generalitat a dur a terme les accions necessàries, especialment en l’àmbit de la justícia constitucional, per garantir la integritat de les competències de la Generalitat en l’àmbit de la representació agrària.


Palau del Parlament, 16 d’octubre de 2009


Oriol Pujol i Ferrusola Xavier Pallarès i Povill
Portaveu del G. P. de CiU Diputat del G. P. de CiU

22 d’octubre 2009

Debat monogràfic sobre l'estat de l'agricultura


Durant el transcurs del Ple al Parlament que va tenir lloc la setmana passada, Xavier Pallarès davant una interpel.lació al Govern, va aconseguir el compromís del Conseller per a fer un debat monogràfic sobre l'orientació de la política agrària a Catalunya. Li deviem aquest post a un amic del bloc. A continuació la transcripció de la intervenció de Pallarès, com a portaveu de la Comissió d'agricultura:


El Sr. Pallarès i Povill
Gràcies, senyor president. Senyores, senyors diputats. Honorable conseller. Avui presentem una interpel·lació des del Grup de Convergència i Unió en tres aspectes, bàsicament per aclarir-li, perquè vostè sempre, quan intentem presentar una interpel·lació, sempre ens diu que és un poti-poti, com vostè diu, que és arròs, conill i síndria. Intentarem clarificar exactament cap a on volem anar.

En aquesta interpel·lació el principal punt i sobretot el primer punt, que més ens preocupa a nosaltres, és el debat monogràfic sobre l’orientació de la política agrària a Catalunya. Un debat monogràfic que, tal com va quedar al debat de política general, es va aprovar una moció que celebraríem aquí al Parlament de Catalunya un debat que segons vostè demana la celebració abans de sis mesos d’un ple específic sobre la situació del món agrari que abordi d’una manera integral i que sigui la culminació d’un procés de diàleg i participació previ amb representants de tots els sectors implicats.

Per tant, nosaltres, des del punt de vista de Convergència i Unió, ja li avanço que intentarem presentar el model agrari, la política agrària que necessita el país, i la política agrària que en este cas presentarà Convergència i Unió. En este debat intentarem, de manera, jo diria positiva, intentar arribar als acords amb el Govern tripartit per contraposar el model tripartit –vostès ja porten una sèrie d’anys governant Catalunya, i per tant qualsevol pagès, qualsevol persona que viu al món rural pot saber quins són els seus objectius; posant-hi un poquet d’imaginació arribaria a saber realment cap on vol anar el tripartit en matèria agrària–, intentarem contraposar-lo amb un model, en este cas de Convergència i Unió, de futur. Nosaltres, encara que parlarem de futur, ens basarem en un aspecte essencial, clar i necessari, en uns debats que es van portar aquí al Parlament de Catalunya. Faig referència, conseller, a la Llei 18/2001, del 31 de desembre, d’orientació agrària. Aquesta llei va suposar una reflexió col·lectiva entre les organitzacions professionals agràries, la representació del món cooperatiu i l’administració nacional agrària, amb la finalitat de conèixer les inquietuds de les persones dedicades a l’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal. I constatar les demandes d’una societat cada cop més preocupada per la integritat del medi, la qualitat dels aliments i l’equilibri territorial.

Es va crear un nou marc de referència, que va ser concretat en el contingut del llibre blanc del sector agrari. Les propostes per a l’agricultura, la ramaderia, els boscos, la indústria agroalimentària que conté este document tenen en compte les funcions econòmiques, les funcions mediambientals, socials i l’equilibri territorial, les quals han d’aconseguir el desenvolupament sostenible per fer compatible l’explotació econòmica amb la preservació dels valors naturals.

Per tant, honorable conseller, ja li ho avanço: des de Convergència i Unió intentarem, si més no, posar la política agrària de futur que en este cas Convergència i Unió voldrà desenvolupar al nostre país els propers anys, i per altra banda ens agradaria, si més no, conèixer la política agrària que en este cas vol aplicar el tripartit o esta política agrària que des d’alguns punts, des del nostre punt de vista, no es porten bé. I no cal anar molt enrere. Esta setmana mateix, honorable conseller. Vostè..., agafes un diari d’abast nacional, a l’apartat d’economia, hi fique: «Agricultura». Llena diu: «la avellana está en la UCI». Estes asseveracions que vostè fa: «la avellana está en la UCI», «l’avellana turca té millor mercat que el nostre...», «no totes les hectàrees que tenim poden tirar endavant...», «destinar molts recursos per tirar endavant és ajudar a mal morir...» Bé, estes asseveracions que vostè fa, hi insistixo, a un diari nacional, això fa mal, conseller. I fa mal per la falta de previsió, per la falta de política agrària que jo li deia abans. Perquè si en este Parlament de Catalunya aprovem una resolució de 4 de juny del 2008 que a partir d’aquí tots els grups parlamentaris de la cambra ens comprometem a fer viables les mesures agroambientals, per millorar les condicions de vida d’aquest, precisament d’aquest cultiu, per què vostès no han fet absolutament res? Doncs després, quan puja vostè aquí, m’agradaria saber, amb referència a la resolució de 4 de juny, què és el que vostès han fet per poder donar solució al que vostè diu: «La avellana está en la UCI.» Són poques hectàrees, conseller, però són ó gent que viu i treballa al nostre país i necessiten, si més no, la mà estesa del Govern, i volen saber, per part del màxim dirigent que és vostè, cap a on hem d’anar.

Segon punt, i menys important o més important: projecte de llei de creació d’òrgans consultius de l’Estat en l’àmbit agroalimentari i de determinació de les bases de representació de les organitzacions professionals agràries. Conseller, el mes de març d’enguany vam fer un debat, una interpel·lació sobre este tema. Vostès s’han equivocat. Almenys pugi aquí i digui si realment està content de la manera que ha sortit aquesta llei. Perquè vostè el mes de març em deia paraules, bé, molt... Ahir ho estava repassant, i és que la veritat, començava a dir: bé, vostè em tractava d’excés de zel... La seva frase típica: «arròs, conill i síndria», «poti-poti», «que posàvem el carro davant dels bous», «posar la tireta abans de la ferida, quan encara no hi havia ferida». «En el supòsit que fos una invasió de competències, la nostra actitud seria dura», ho deia vostè. Em preocupa, i molt, l’article 3, apartat 2. Vostè deia: no hi estic gens d’acord. Repassi l’article 3 apartat 2; queda igual que al seu moment nosaltres fèiem la denúncia d’aquí. En síntesi, vostè feia referència a dos apartats; un, l’àmbit competencial. I deia vostè: serem tan rigorosos i terapèutics com vostè. I dos, en temes de representació. Vostè també deia: puc compartir que aquesta situació complica la representació d’una de les nostres organitzacions i treballarem perquè el llindar no sigui tan alt. Pregunta, conseller: nosaltres posàvem la tireta abans que la ferida, perquè sabíem que la ferida es produiria. Bàsicament perquè en això de la política ja hi portem uns quants anys, i per tant ja sabem, vostès, los moviments que tenen i la influència que vostès tenen davant del que és el Govern central, en este cas el Govern de Madrid. La influència és zero, i estem aquí i ho veiem en un altre tema. I aprofitant que està el conseller de Política Territorial, sobre la nacional, la que passa per Gandesa. O sigui, vostès hi han votat en contra; tots los altres tots hi han votat a favor, i fins això han perdut al Congrés dels Diputats. Llàstima que en lo tema agrari no ho han pogut guanyar, això. Però és un exemple, conseller. Per tant, tornant al tema, aquí hi ha una invasió de competències, s’han liquidat totes les esmenes presentades per tres grups d’aquesta cambra: Iniciativa, Esquerra Republicana i Convergència i Unió; s’ho han liquidat. I per tant, aquí, al final ha fet que vostès no hagin... –jo diria– defensat prou els interessos de la gent del nostre país. Un agricultor català, amb aquesta llei aprovada, amb este projecte de llei aprovat, val vuitanta cops menys que un agricultor de la comunitat de Madrid. I això és així, conseller. Una organització a Madrid, amb 126 vots, val lo mateix que l’organització d’Unió de Pagesos aquí a Catalunya, amb 11.006 vots; exactament lo mateix. Si això em diu vostè que és normal, doncs bé, vostè mateix. A la moció que vam presentar després, aquí vam sentir missatges per part d’algun diputat de donar missatges d’anar junts, de no dividir. Doncs bé, nosaltres el que li demanem, honorable conseller, és que vostè torni a asseure’s a dialogar amb la gent d’Unió de Pagesos, que és el principal sindicat d’aquí, del nostre país, i aquestes relacions bilaterals, que no fan bé ni molt menys al sector, que vostè també acotxi un poquet el cap, i que reconegui la seua part d’error, perquè aquí hi ha hagut error, conseller. I per tant, li demanem que es resolgui aquest error.

I ara, per finalitzar, en estos dos minuts que tinc, lo poti-poti que a vostè li agrada. Però en definitiva, el que passa en la nostra realitat. Nosaltres també anem pel país; este estiu, estos dies de reincorporació, anem parlant. I anem parlant amb empreses, que a vostè li agrada molt utilitzar l’empresa agroalimentària. Vostè sempre té temes de les empreses agroalimentàries, que és molt important i són necessàries. Aquestes empreses, honorable conseller, es queixen dels viatges burocràtics que han de fer per obtenir els diferents permisos per legalitzar els seus productes o instal·lacions, que fan que les nostres empreses, com a conseqüència d’això, perdin competitivitat, i el que és més greu, perdin fins i tot la paciència. El que li hem dit nosaltres moltes vegades i hem presentat mocions sobre este tema. Conseller, la burocratització del sistema i la burocratització del departament d’Agricultura. Posi-hi mesura, posi-hi mesura. I si estic equivocat els ho diu a les empreses agroalimentàries, perquè quan los anem a visitar ells ens diuen això, i jo li ho trasllado a vostè, sense que vostè se m’enfadi. Però és que la realitat és aquesta.

Per tant, jo aprofito l’oportunitat que tinc, que em dóna el Parlament de Catalunya, d’expressar-li el que a mi em transmeten les empreses agroalimentàries per dir-li: honorable conseller, tenim un problema. El volem solucionar? El solucionem. No el podem solucionar? Apartem la vista i no passa absolutament res. Quan serem nosaltres al Govern ja ho intentarem solucionar, si més no. O l’Observatori Agroalimentari de Preus, que vostès ho treuen, i escolta, estaríem inclús d’acord. Però és que ho fan tan mal fet, conseller, que quan parlen de la representativitat dels cinc representants de les organitzacions agràries, tres de les més representatives, Asaja, JARC i Unió de Pagesos, però és que dos resulta que els posa vostè a dit. I això fins i tot li ha causat un altre problema. Hagués pogut posar savis, o hagués pogut posar qualsevol altra cosa, i no tindríem el problema que avui tenim. Perquè el problema que avui tenim també és este, que vostè ha volgut col·locar a dit aquests dos representants, que escolti’m, el més fàcil seria fer-ho d’una altra manera diferent a la que vostè ho ha fet.


I per últim, per acabar, que també m’agradaria, ja que estem a dos, tres mesos de final d’any, l’estat d’execució del seu departament. Conseller, s’ha mirat vostè l’estat d’execució del departament? El que avui ens apareix al Departament d’Economia i Finances, que és el del mes d’agost. Després m’agradaria, perquè ja no em queda temps, poder dir-li el nostre pensament quant a l’estat d’execució del seu departament, que m’agradaria que vostè me’n fes cinc cèntims.
Moltes gràcies.


TORN DE RÈPLICA DE XAVIER PALLARÈS:

El Sr. Pallarès i Povill
Gràcies, senyor president. Senyores, senyors diputats... Honorable conseller, bé, no sé si el to o els galls de sirena és la meua manera de parlar o de ser; per allà baix, pel sud, som d'esta manera. Escolti'm, jo..., me canviarà moltes maneres i moltes coses. Nosaltres som com som, i intento parlar de la manera que vostè millor me puga entendre, però ni el to ni la forma em sembla que han estat correctes. Ara, dos profètics, conseller. Potser sí que també tenim aquell do d'intentar saber el que passarà; però, és que clar, li ho torno a dir: en este tema de la política ja portem un quant temps, uns quants anys, i, per tant, no és que sabéssim lo que passarà, és que ja veiem que la influència que té, en este cas, el Govern de la Generalitat de Catalunya, no en lo tema d'agricultura, en molts i molts temes –abans li posava el tema d'infraestructures–, és nul·la; és molt poca, la influència que vostès tenen. I m'enganxo a l'última part de la seua reflexió: la llei aquesta de representativitat i el tema d'Unió de Pagesos. Jo li insistisc a dir exactament lo que vostè va dir aquí: que no li agradava, que intentarien que no fos tan severa quant a la representativitat, en este cas, de la principal organització que tenim al nostre país, que és Unió de Pagesos. Lo resultat, conseller, no ha estat el que vostè va dir aquí. Per tant, entenem que la pressió que, en este cas, ha tingut el Govern ha estat poca. Jo, únicament, lo que li demano és això: accepti que no hem aconseguit lo que realment buscàvem. Home, diu: «No em faci trampes.» No és que no li faci trampes, és que és la realitat. Cent vuitanta vots i escaig a Madrid és lo mateix que onze mil sis vots a Catalunya. Això és vuitanta vegades menys un pagès català que un pagès de la Comunitat Autònoma de Madrid. I això és així, conseller, perquè la llei ho recull així. L'article 3, apartat 2, el que vostè deia que no hi estava gens d'acord, ha quedat redactat de la mateixa manera que havia entrat al Senat. L'esmena que presentàvem Convergència i Unió, que em sembla que Esquerra Republicana també i la mateixa Iniciativa, era: en aquells temes que s'hagi de demanar consell, que afecten les comunitats autònomes particulars, i en temes en què té competència directa lo Govern de la Generalitat, home, que puguen ser convidades aquestes organitzacions agràries que són més representatives. Ni això han aprovat, conseller; ni això, han aprovat. És bàsicament el que nosaltres entenem que no s'ha fet bé, conseller.

Quan vostè em parla del tema de l'avellana, escolti'm, els 407 euros/hectàrea...,
conseller, revisi els documents –amb to amable. Jo a casa faig avellanes. Això, des que manen vostès, no s'ha aconseguit. I és més, conseller, Europa..., quan nosaltres enviem això a Europa, des del seu departament, abans que Europa mos contesti, mos diuen lo tema que vostè sí que ha dit bé, lo tema de la coberta vegetal, inclús abans que Europa contesti. Nosaltres, demà, precisament demà divendres, a les deu del matí, tenim una reunió amb el senyor Fortuny, que vostè deia, amb el Ramon Tremosa, el nostre eurodiputat, per a començar a centrar com podem pressionar davant de Brussel·les aquest fet, perquè això mos dóna una..., davant de Turquia, perquè ara els turcs ho cobraran durant tres anys, i d'aquí a tres anys no sé lo que quedarà d'avellana aquí a Catalunya. Però és que exactament lo mateix, conseller: pressionar Europa. I això ho podríem fer conjuntament, i és lo que nosaltres farem des de l'oposició o des de la força que nosaltres tenim. I, per tant, ja li anuncio que això ho estem fent. No m'ha parlat, conseller, del tema de l'estat d'execució del pressupost, tema vital i que..., bé, és que és molt bèstia, i entengui'm la paraula. Miri, agafant les dades del Departament d'Economia i Finances, les que pengen vostès a la web –per tant, me les haig de creure, perquè són les que vostès pengen–, l'agost de l'any 2007 havíem executat lo 59,37 per cent –59,37–; l'agost de l'any 2008, lo 54,82 per cent, anàvem baixant, un poquet. Però és que, clar, conseller, quan ahir, no sé per quina raó, se'm va il·luminar de dir: «Vaig a mirar a veure si ja han publicat les dades del mes d'agost», i m'apareix lo 32,33 per cent, home, me cau allò, no? M'entén, conseller, no? Lo 32,33 per cent, conseller!: estat d'execució que vostès presenten a la pàgina web del Departament d'Economia. I, clar, quan repasso que l'any 2007 era el 59, bé, no anàvem malament; l'any 2008, lo 54, home, havíem perdut un poquet, però, va... Però, escolti'm, lo 32! Som los últims –som los últims. Som los últims de la cua, conseller. Després, si vol, ho pot repassar. Som los últims de tots els departaments. «Estat d'execució» vol dir lo que la gent ha de cobrar, vol dir les subvencions que vostès s'han compromès a donar i que no estan pagant, vol dir que això també ajuda a superar la crisi, conseller. No sé quina explicació hi ha perquè al mes d'agost estiguéssim al 32,33 per cent, espero que vostè m'ho expliqui; los altres departaments no hi són. Són diners que el Departament d'Agricultura deu als pagesos, al món rural, que és lo món rural en general.

Moltes gràcies, senyores i senyors diputats.

21 d’octubre 2009

Els pacients confirmen la denúncia de Fiscalia contra la clínica L’Aliança-Diari de Tarragona

Us transcrivim una notícia apareguda ahir al Diari de Tarragona, en relació al cas de l’Aliança. Recordem que en aquesta època l'Aliança estava intervinguda per la Generalitat, i que està imputat el que és el president de l'Aliança, i també el responsable de salut a Terres de l'Ebre, els dos coneguts militants socialistes. En aquest sentit, anunciem que ja hem demanat la compareixença de la Consellera per a què doni explicacions en seu parlamentària:

Els pacients confirmen la denúncia de Fiscalia contra la clínica L’Aliança
Es van inflar factures i es van inventar 71 operacions per extreure pigues, que van cobrar al Servei Català de la Salut
Joan Josep Carot

Les declaracions dels pacients de la Clínica Terres de l’Ebre, del grup L’Aliança, cridats a declarar en condició de testimoni al Jutjat de Primera Instància i instrucció número 1 de Tortosa, confirmen la denúncia que la Fiscalia va presentar fa un any contra la clínica tortosina per un frau comés al Servei Català de la Salut que podria superar els 200.000 euros.

El cas sobre les operacions inexistents o que es van facturar per damunt del seu preu real es remunta al 2004 però no es va conèixer fins a principis de 2008 quan la Fiscalia anticorrupció del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va admetre a tràmit una denúncia presentada per un treballador de la clínica, Jesús Fernández, en la que exposava les presumptes irregularitats. Al setembre de 2008 la Fiscalia va presentar una denúncia al Jutjats de Tortosa en veure indicis de delicte. El cas es troba en fase de diligències prèvies recollint els testimonis a tots aquelles persones a les quals consta que se’ls hi van fer operacions fictícies. Un cop acabada la fase de diligències prèvies la titular del Jutjat de Primera Instància haurà de decidir si s’ha comés un delicte i a qui imputa la responsabilitat dels fets, o, si en cas contrari, arxiva el cas.

Segons la denúncia presentada per la Fiscalia, la Clínica Terres de l’Ebre hauria pogut inflar fins a un 1.000 per cent unes 200 factures emeses al Servei Català de la Salut per operacions quirúrgiques realitzades durant uns mesos del 2004. La mútua hauria inclòs a les factures el cost d’hospitalització i pernoctació d’alguns pacients, quan en realitat l’ingrés al centre no hauria superat les dues hores, en tractar-se d’intervencions d’escassa importància.

Entre les irregularitats que el treballador va denunciar a la Fiscalia hi havia la simulació d’ingressos en hospitalització clínica totalment falsos, imputats a pacients les dades dels quals figuraven a la base de dades de la clínica per serveis anteriors (s’haurien inventatfins a 71 operacions a dones per extreure pigues i berrugues); la imputació falsa de malalties a pacients sense el seu coneixement (va adjuntar relacions de noms); l’anotació d’actes quirúrgics inexistents; o la imputació d’actes quirúrgics inexistents a personal pertanyent al Col•legi Professional de Metges sense el seu consentiment.

30 de gener 2009

El tripartit Vs. El món rural


Hi tornem a ser: Lamentablement, un exemple més de la discriminació del tripartit al món rural. Aquest cop ha tocat a les nostres terres. Aquest dimecres, en el transcurs de la Comissió d'agricultura, el govern tripartit ha votat en contra d'unes propostes de resolució que els Ebrediputats havien plantejat, unes propostes que havien de ser beneficioses per les Terres de l'Ebre.


Xavier Pallarès retreu al Conseller Llena que no hagi complet el què va prometre i que els camins de La Pobla de Massaluca i Batea segueixin sense reparar. El mateix diputat de CiU, portaveu en temes d’Agricultura, ha denunciat “el poc interès inversor que demostra el Tripartit en les coses que afecten al món rural i per determinats territoris com les Terres de l’Ebre”. I és que el dimecres, en el transcurs de la Comissió d’Agricultura del Parlament, el Tripartit ha votat en contra de quatre propostes de resolució de CiU que tenien com a objectiu ajudar en diferents àmbits a les Terres de l’Ebre. En primer lloc, el Tripartit ha rebutjat una proposta que demanava al Govern ajuts per als pagesos de la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre, que el passat mes d’Abril, com a conseqüència de les pluges van veure com de la sequera es passava en pocs dies a les inundacions dels seus camps. Cal recordar que la passada Comissió d’Agricultura el Tripartit ja va votar en contra d’una proposta de CiU que demanava una campanya específica per a la promoció dels productes de la Ribera d’Ebre. “Es demostra una vegada més que el Tripartit no fa costat a la gent pagesa de les nostres comarques” ha afirmat Pallarès i continua “marginant, en els pressupostos, a les zones rurals de Catalunya”. Una altra de les votacions que no ha rebut el recolzament del Tripartit ha estat la proposta de resolució que demanava al Govern que destini més fons al pressupost del Consorci de Serveis Agroambientals (CODE). Aquest consorci lluita contra la Mosca negra i el mosquit i “cada any s’hi tenen que dedicar més esforços i això vol dir més diners dels que es destinen en l’actualitat, un cost que no poden assumir ni els Consells Comarcals ni els Ajuntaments i, per tant, és el Govern de la Generalitat qui s’ha de fer responsable i dotar de més diners aquest Consorci”. Pel que fa a la Terra Alta, Pallarès ha presentat tres propostes d’arranjament de camins als termes municipals de La Pobla de Massaluca i Batea. Pallarès ha exigit que el Conseller Llena que “compleixi el que va prometre”. I és que cal recordar que el dia 8/10/2008 el Conseller Llena, en resposta a una pregunta del Diputat de CiU, va afirmar, textualment, que “les reparacions dels camins, ja s’han iniciat, es preveu que estiguin finalitzades la primera quinzena de novembre”. En aquest sentit, Pallarès ha presentat a la Comissió “tot un seguit d’imatges fotogràfiques on queda clar que no han complert amb el que es van comprometre”. Malgrat l’evidència, el Tripartit ha votat en contra d’aquesta iniciativa de CiU.


27 de gener 2009

LA TERRA ALTA, una Comarca amb moltes oportunitats.


La Comarca de la Terra Alta és una de les Comarques del nostre País, que té al seu davant un futur i unes oportunitats envejables.

Des de fa uns quants anys, des de Convergència i Unió tenim molt clar que la nostra Comarca té un capital humà molt important, tenim un desenvolupament turístic de primera i una agricultura de qualitat.

Ara, apareixen uns Alcaldes, molt respectables per la seva condició de ser persones elegides democràticament, que obvien de manera interessada les regles del joc democràtic i obvien les pròpies Administracions.

L’argument principal, segons recull algun d’ells, és que van estar aspectants si el Consell Comarcal demanava o no demanava una subvenció del SOC. Al veure que el Consell Comarcal no movia fitxa, van decidir consorciar-se. Aquest argument pobre, és el que pretén “salvar” la nostra Comarca.

Si aquesta subvenció és tant important per la nostra Comarca, el més normal seria que a la Comissió d’Alcaldes es fes el suggeriment de demanar aquesta subvenció per sumar-hi tots els esforços, de tots els pobles i de tota la societat civil de la Terra Alta. Ara el que cal és dividir, mirar qui està amb mi i qui tenim en contra, debats estèrils que segur no portaran res de nou.

Després d’aquest any, analitzarem quantes empreses i llocs de treball nous s’han generat a la Comarca, m’aventura al pronòstic: CAP. I no vull ser pessimista, simplement agafo l’ordre de convocatòria i els seus objectius. Aquest cop servirà per fer política contra el Consell Comarcal i contra qui no ens sumarem a aquesta nova estratègia política del PSC.

Quines solucions tenim al nostre immediat futur?, la resposta és fàcil i les propostes que des de CIU considerem indispensables son fàcils i senzilles:


1.- Ajuts directes a la mitjana i petita empresa de la nostra Comarca
2.- Promoció i ajut al sector agrari de la Terra Alta. Promoció i avançament del Reg Oriental de la Terra Alta.
a- Facilitar la incorporació i cessament dels agricultors de la Terra Alta
b- Mesures concretes al LEADER per continuar incentivant a les nostres Cooperatives i Cellers particulars. Ajuts directes a la D.O. del Vi i la D.O. de l’Oli amb una nova seu de la D.O.
c.- Mesures concretes el nou LEADER a les empreses turístiques (Restaurants i Cases Rurals)
3.- Aposta decidida i total de cara als nostres Joves, oferint nous mòduls d’ensenyament i la potenciació definitiva de l’IES Terra Alta de Gandesa.
4.- Un veritable Centre d’Urgències al Cap de Gandesa, dotant-lo de tots els serveis assistencials necessaris, fer del CAP de Gandesa un centre de referència.
5.- Atenció a la gent gran, amb Centres d’atenció diürna als municipis i un bon Centre de referència a la Capital de la Comarca.

Aquestes son mesures que des de CIU les defensem i continuarem defensant amb totes les nostres forces. Aquestes mesures, de ben segur que les farem realitat si tots plegats apostem per la nostra Comarca.

Xavier Pallarès
Ebrediputat

21 de febrer 2008

El tripartit i la pagesia

NOTA DE PREMSA SOBRE ELS AJUTS EUROPEUS AL SECTOR DELS CÍTRICS:

CiU denuncia la nul·la complicitat del tripartit amb els pagesos per rebutjar un augment dels ajuts europeus al sector dels cítrics

Xavier Pallarès recorda que el repartiment que el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha fet dels ajuts europeus resulta clarament discriminatori per a Catalunya.

El diputat de CiU i portaveu d’agricultura de la federació nacionalista, Xavier Pallarès, ha criticat al tripartit per votar en contra de dues propostes de CiU que tenien com a objectiu garantir el futur dels pagesos del sector dels cítrics. En el transcurs de la Comissió d’Agricultura del Parlament, Pallarès ha afirmat que “avui el Tripartit ha demostrat un cop més la nul·la complicitat amb els pagesos”. Com ha explicat Pallarès, “el repartiment que el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha fet dels ajuts europeus, resulta clarament discriminatori per Catalunya i especialment per les Terres de l’Ebre”. Amb aquest repartiment els citricultors catalans deixen de percebre un milió d’euros.

Cal recordar que el 80% de la producció a Terres de l’Ebre és de mandarina i que aquest sector passa per una profunda crisi des de fa un any. És per aquesta raó, que la iniciativa de CiU demanava un nou repartiment territorial mitjançant el qual a Catalunya li pertocarien 3,6 milions d’euros en lloc dels 2,64 que preveu el repartiment del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. De moment, “el Govern únicament es compromet a reunions amb el sector però quan s’ha de decidir impulsar mesures que realment es notin a la butxaca del pagès, el tripartit es tira enrere”.

Per Pallarès, amb aquesta negativa del Tripartit, “es torna a posar de manifest la poca sensibilitat que té el Govern de la Generalitat vers els productors citrícoles del nostre País”.

Pallarès ha denunciat un cop més “les polítiques d’aparador a que el Tripartit ens té acostumats”. En aquest sentit, ha explicat que el proper dimecres s’ha convocat una taula sectorial per tal de presentar les bases del pla de reestructuració del sector on es vol fer una reconversió varietal. “El problema està en que a hores d’ara el Departament no té quantificat la quantitat que ha de rebre el pagès pels drets d’arrencada dels arbres” ha explicat el diputat nacionalista. A més, ha finalitzat la seva intervenció preguntant: “Es presentaran els membres del Govern a aquesta taula sectorial i els explicaran que han votat en contra d’iniciatives per aconseguir més ajuts?”

22 de gener 2008

La Terra Alta necessita inversions i no crèdits



Davant l’anunci fet pel Govern de la Generalitat de la creació d’un Pla d’Iniciatives de Dinamització Comarcal, des de CIU tornem a veure la manca total de sensibilitat cap al territori i el que és més greu, la presa de decisions sense la participació de la gent que viu i treballa a la nostra comarca.

És d’un absurd impresentable, que tot un govern, adopti un pla que no té en compte ni al Consell Comarcal, ni als Ajuntaments, ni als sindicats, ni les associacions de turisme rural, ni la d’empresaris, ni els col·lectius agraris, ni el propi consorci d’Iniciatives de la Terra Alta (Ens amb la participació de tots els sectors econòmics de la Terra Alta). Es parla amb un desconeixement total de la reduïda activitat econòmica i que el principal objectiu és precisament estimular l’activitat econòmica i empresarial.

Per tal d’aconseguir aquest objectiu hi ha dos eixos estratègics, un es diu Préstec, el 75% d’aquestos sis milions d’euros aniran destinats precisament a endeutament de qui vulgui acollir-se a aquesta línea, i el 25% restant anirà a subvenció directa. Un bon pla seria precisament fer-ho al contrari ....... . L’altre eix és avançar els calendaris dels projectes engegats des de fa uns quants anys, per exemple el reg. No fer un gran avanç, és comprometen únicament en un any.... bé sobren els comentaris.

La part final és la millor de totes, això no anirà coordinat per la gent del territori, ni per les administracions elegides democràticament, això anirà tot dirigit pel propi govern de la Generalitat. Aquesta és una prova més d’intervencionisme i fiscalització per part del govern de la Generalitat.

La Terra Alta és una comarca que dia a dia lluita per tal d’aconseguir els seus objectius, una comarca que avança juntament amb els seus empresaris per estabilitzar-la. Ha estat els últims 15 anys, de les comarques que més s’ha notat un canvi de tendència, millores en serveis turístics, dinamitzacions empresarials i una agricultura de qualitat. Eixos que s’han traduït en tres programes LEADER i un Pla d’Excel·lència Turística que ha comportat sense cap mena de dubte un impuls definitiu. Ara amb aquestos anuncis, sense fonament, al final generen frustració i la Terra Alta de deutes no en vol més, la Terra Alta vol el progrés i que les administracions estiguin al costat de la gent. Es tracta d’ una mesura electoralista i sense fonament.

La bona noticia seria precisament que el govern fes anunci del quart LEADER Terra Alta..... estarem atents no sigui cosa que aquest LEADER ara és digui Pla estratègic i ens quedem en menys del que ja tenim.

Xavier Pallarès

Ebrediputat

09 de desembre 2007

NAVEGABILITAT II.


La Cambra de Comerç ha llançat un molt interessant proposta en torn la navegabilitat, que permet un bonic diàleg , si més no interessant. Afecta a més d’un concepte.

Concepte I. Finançament

El primer concepte afecta el finançament, creiem que el projecte no ha de costar un duro. Primer unes preguntes.

Què és sector públic? En aquest cas què és públic i què privat? És bona i possible una aliança entre els “dos” sectors? Existeix cap activitat econòmica que no imbrinqui els dos sectors ?. Pot existir lo públic, sense lo privat i/o viceversa?

El projecte de navegabilitat és un projecte que afecta a un bé públic, el riu i els seus usos, un bé inalienable. No es pot vendre, com el mar. Es pot usar, l’ús ha de ser de i per tots.

La navegabilitat és un us. La producció d'energia un altre us. Aquest usos poden, de fet produeixen béns. Per produir aquest béns es poden fer concessions, tant per produir energia, com per explotar la navegabilitat. A canvi d’una concessió, un privat fa una inversió, que finalment reverteix a l'erari públic: Amb forma de patrimoni i pagament d'un cànon.

Així per produir energia elèctrica, l’empresa privada inverteix i paga un assut a canvi de l’explotació a X anys, finalment la inversió retorna a l’Estat. Un bé públic com el riu o el mar sempre és públic, el que es privatitza és l’ús temporal. Així s'han fet quasi tots ports els nàutics.

Com els ports, les marines seques o els embarcadors. Els ports nàutics els paga l’inversió privada a canvi de l’explotació dels amarratges durant uns quants anys, solen ser 30 anys. Si es fa així, s’autofinancia. Públic? Privat?

Si la inversió privada autofinancia el projecte i a més paga una concessió (com fan els clubs nàutics); jo, nosaltres estirem d’acord; si s’ha de fer amb diner públic, per negoci privat (com ara, per cert) no tant, dependria de la rendibilitat col·lectiva. Ara molt minsa.

Per tant primera proposta d'acord: Només si s’autofinancia. No com ara

Concepte II.Creixement

Volem créixer? Com? Quina societat futura volem? Quin model?

La nostra resposta és, Sí !! volem créixer. Necessitem créixer. No tots sóm, ni representem el mateix. Ho hem dit moltes vegades: NO veiem cap proposta alternativa a la de CiU. Tots. Tots els projectes que veiem tenen la rel en les propostes de CiU. No conec cap projecte que no s’inicies en època de CiU o que no sigui impulsat per ajuntaments de CiU. Cert, coneixem negatives, cultura del NO. Però no alternatives.

Estic convençut que sense creixement Terres de l’Ebre són una entelèquia. Un "sense futur". Massa riu per tant poc territori; massa territori per tanta poca gent. Com volem competir? Com podem oferir serveis de qualitat, sense massa crítica?

Ho sabem per experiència, un petit poble no pot tenir Universitat: Sí, ja sé que en temps de la globalització això no és problema, ni és desitjable. Però, sí que és problema si no pots tenir escola bressol. . Terres de l’Ebre o creixent o no seran. Aquesta és la qüestió.

Algú es creu que podem seguir sent una societat rural? Que podem viure, donar serveis , fixar població només amb agricultura, ecologia i turisme rural? Algú és creu que es pot fer una revolució ecològica sense haver ni tastat la revolució industrial ni el desenvolupament tecnològic?

Podem continuar amb els principis tan reaccionaris com els del carlisme?.

Terra, aigua i costums?? I ens diem (vos dieu)progressistes??. Fins i tot les formes d’us de l’aigua són arcaiques, agressives, obsoletes i subvencionades. Aquests principis expulsen als nostres joves, fomenten la nostàlgia, i maten el territori.

Terres de l’Ebre o serà industrial, turística innovadora i “desarrollista”, o no serà.

Terres de l’Ebre serà emprenedora , social-liberal, tecnològicament avançada, moderna, atrevida i finalment urbana o no serà -.

Concepte III Per provocar.


Em permetré.... un consell per "governants amics": Feu, fem el que fan ells, els moderns, els urbans... a casa seva, no el que volen que féssim. Hem de ser ecologistes (millor ecòlegs) com ells .... quan tinguem les seves infraestructures i els seus serveis. No per fer-los, a ells, servei.

Els poderosos, terratinents , burgesos acomodats varen comprar la "primera línea" del meu poble, dels nostres pobles, la van ocupar i van patrimonialitzar, fins i tot el paisatge. Ara el paisatge és patrimoni seu, ja no nostre. Amb "4 xavos" van tenir, tenien el que volien. Eren la dreta reaccionaria, avans eren conservadors.... ara són conservacionistes. Abans eren de dretes, dretes. Ara és diuen d’esquerres, esquerres. De debò, ara i abans amos de la veritat. ( Puc, tots podem donar noms, famílies i militàncies) . Abans i ara defensaven privilegis, abans i ara eren i són reaccionaris.

Com tot això només ho assumeix CiU ; Terres de l’Ebre o és amb CiU O no serà.

Continuarem....

05 de novembre 2007

DE NOU ELS CELLERS.



Ara ens anuncien inversions al Celler de Gandesa, ara... Ja és costum, presentem iniciativa parlamentària i.... en un cert temps s'anuncia una minsa solució, sempre a la baixa. Agricultura i Cultura, sembla ajudaran al Celler de Gandesa, no tan com voldriem i no queda clar que passarà amb el del Pinell i això que la repercussió pública de les nostres iniciatives és pràcticament nul·la.

Seguirem presentant iniciatives, enviant notes de premsa i confiant en la seva efectivitat, amb el convenciment que si l'opinió publicada es fes més resó, l'efectivitat la notaria el territori. NO Tot és culpa dels políitics.

27 d’octubre 2007

Moció presentada per Xavi Pallarés sobre agricultura

Us facilitem una part de la moció presentada pel grup de Convergència i Unió, i debatuda al ple del Parlament el dijous 25 d'octubre per l'ebrdiputat Xavi Pallarés.

Aquesta moció es compon dels següents punts:
  • El contracte global d'explotació

  • Els ajuts directes a les exploatacions agropecuàries afectades per la pedregada del dia 17 de setembre

  • La convocatòria urgent de la mesa sectorial agrària de la vinya i el vi, a analitzar els expedients incoats en les inspeccions de treball relatius a la recollida de raïm

  • Implementar els ajuts directes als pagesos de la fruita seca

  • Revisar l'informe presentat pel Departament d'Agricultura quan als costos de la producció del sector carni

  • Donar cumpliment al Decret 162/2004 sobre el trasllat de la Conselleria.







Si voleu les intervencions dels altres grups parlamentaris, us podeu ficar en contacte a través de FIL DIRECTE, i us les facilitarem immeditament.

28 de setembre 2007

90 segons d’agricultura


Aquest és el temps que ha utilitzat el President de la Generalitat per tal de parlar dels problemes que té l’Agricultura i el Món Rural.

El Molt Honorable Sr. José Montilla, en el debat de política general va parlar dues llargues hores de molts temes, passant revista de totes les conselleries, la d’Agricultura sols va merèixer per part del Govern 90 segons. Una llàstima per qui encara es creu que el pagès i qui viu al món rural te alguna mena d’importància per aquest nou Tripartit II.

En aquests 90 segons el President va parlar de la capacitat de competitivitat del sector, dels regadius, del PDR, dels “museus Rurals”, de les reformes de l’OCM, i per finalitzar va dir que era un sector clau del nostre País. Un sector clau es mereix més de 90 segons. No es va parlar de les xifres del nou Pla de Desenvolupament rural, ni de la política forestal, la Pesca ni existeix segons el seu criteri.

Un sector clau pel desenvolupament, mereix un tracte més dens per part de qui és el màxim representant del nostre Govern. Què passarà amb el nou PDR?, per quina raó no es convoquen les ordres d’ajuts a noves incorporacions?, per quina raó no s’ajuda a la gent que vol cessar l’activitat agrària?, per quina raó no es convoca els plans de millora i plans de modernització?. Per quina raó es treu l’ordre d’ajuts a les cooperatives el dia 17 de setembre i es tanca aquesta convocatòria el dia 21 de setembre. Quatre dies per presentar projectes i reptes de futur, quatre dies que pràcticament és el mateix que els 90 segons que vostè dedica al món rural.

El debat de política general també serveix per orientar el futur, serveix per conèixer quines prioritats i quins objectius es marca el govern, desgraciadament, la gent que vivim al món rural mereixem molt més dels 90 segons que s’hi va dedicar. Des de CIU continuarem lluitant per tal de defensar el reequilibri territorial, a aquest debat Artur Mas va dedicar en mitja hora més temps que el govern, en una clara visió de país i en defensa de la gent que viu i treballa al món rural.

Xavier Pallarès


Ebrediputat
Portaveu de CIU a la Comissió d’Agricultura

04 d’agost 2007

NINES RUSSES:


El debat suscitat al bloc en torn al model o models de creixement , a la gestió dels recursos em recorda a les nines russes. Un debat dintre altre, un debat n’amaga un altre. Sorprèn com no s’entra en el debat dels nitrats i la contaminació dels aqüífers. La gestió de l'aigua a lo llarg del riu , els abusos dels qui es diuen defensors de rius i només defensen privilegis heretats del segle XIX.

Les badies estan anòxiques, mortes. La teoria d'algun dirigent , dirigent?..... dels musclaires era, és que: Es necessitava més aigua per netejar-les. Denunciava, afirmava, jurava, que ara baixa menys aigua.

L’aigua que surt a les badies és sempre la mateixa , la concessió dels regants no ha variat en segles , a més esta limitada pel pas soterrat a Tortosa. Sempre ha baixat la mateixa concessió. Què ha variat?. Ha variat la qualitat del aigua i l'us de les badies. Fa uns anys a les badies hi havien poquetes batees de producció de musclos , ara la producció s’ha multiplicat per deu o per vint o per cent. Les restes dels musclos i cloïsses van al fons , la matèria orgànica fermenta , al final anòxia que mata el musclo , que es desgrana, colmata la badia i fermenta; un cicle viciós, agreujat per la mala qualitat de l’aigua contaminada amb pesticides.. Solució? Ordenar la producció, no tirar el musclo al fons, practiques curoses per part dels concessionaris. Fer filtres biològics per tal de millorar la qualitat de l’aigua, regular el reg i les pràctiques agrícoles.

És més fàcil reivindicar la teoria de WC , embruto ,reclamo més aigua i tiro de la cadena.

La defensa de privilegis és reaccionaria. Un debat dintre altre.

Molts no sóm ecologistes. No per creure menys en l’ecologia; sinó per creure més.

Molts denunciavem, denunciem el anomenat socialisme real, voliem la fi del Mur de Berlín, ens oposem a Chavez, Castro etc . No per creure menys en la justícia social, sinó per creure més.

Molts no sóm, no volem ser socialistes. No per creure menys en la llibertat , la igualtat, la justícia social; sinó per creure més.

Nines russes: Un debat, dintre altre debat.