04 de febrer 2010

Sra. OLGA LANAU.


La senyora Olga Lanau va fer una compareixença pública davant els mitjans de comunicació on es mostrava dolguda del que considerava un judici paral·lel a través dels mitjans de comunicació. El senyor Joan Boada la corregia a l’endemà mateix.

La senyora Lanau deia que es jutjava el cos de bombers, i que era aquest, en pes, el gran perjudicat. Sense adonar-se’n que quan es reclama la veritat i l’assumpció de veritats, no es jutja els cos de bombers, ni se’l desprestigia. Es reclama senzillament l’assumpció de responsabilitats polítiques, i per tant, es defensa el bon funcionament del cos de bombers o de qualsevol altre cos de la Generalitat. El dolor que sentim no és perquè s’impliqui a la senyora Lanau, al senyor Boada, o al Senyor Saura en un possible error de gestió, o una mala gestió, o alguna cosa més greu si així ho considera en algun moment la jutgessa. El dolor que sentim no és aquest, el dolor que sentim és per la mort de cinc bombers. Per la mort heroica defensant la nostra terra. Conseqüència tràgica que mai més voldríem que tornés a passar. És per això que s’ha d’analitzar el que va fallar. Evidentment, qui va fallar no va ser el cos de bombers. Tampoc el cos d’agents rurals, ni en altres ocasions el cos de mossos d’esquadra. En tot cas, algun responsable polític no assumeix les responsabilitats que li pertoquen. Per evitar responsabilitats polítiques es refugien darrera els cossos de mossos, de bombers o d’agents rurals, que han acabat més d’una vegada qüestionats. Tots, tots. És aquesta tendència a no assumir responsabilitats polítiques la que acaba ficant en primer pla els cossos de bombers, de mossos o d’agents rurals. És la utilització indeguda dels informes, de les declaracions i dels comandaments. És la utilització partidista dels fets.

Explicava el diari Avui que un responsable sindical denunciava la reorganització que havia fet la pròpia senyora Lanau. Qüestionava que amb aqueta reorganització, i des de Bellaterra, es pogués dirigir una emergència com la que es va produir a Horta. Que no es refugiïn darrera dels cossos, darrera els bombers, dels agents rurals, dels seus informes. Que no es refugiïn darrera del dolor. El dolor que sentim tots, és aquell que hem d’evitar que pugui tornar a passar. Mai més una mort, mai mes una tragèdia d’aquestes característiques. Mai més un responsable polític, amagat darrera dels seus subordinats. Assumir responsabilitats polítiques és una manera( l’única) de defensar el cos de bombers. La única, la millor manera de demostrar respecte envers les víctimes, és no utilitzar el dolor per evitar la critica. És arribar a conclusions que facin impossible una altra mort, una altra tragèdia. Innecessària, evitable. La resposta no és el xantatge emocional a l’opinió pública . La resposta és la veritat ,els hi devem a aquells que van donar la vida de manera tan heroica. “Que mai més pugui a tornar a passar” . Mai més.
Aquesta és l’única resposta . Tot lo altre ....