15 de gener 2008

LiBERTAT BAJO PALABRA

De tot “el post” referits a la demagògia de l’aigua, al model de creixement de “Progrelandia”, resulta que pel que més m’han preguntat ha estat per la frase que parla de "classes d’angles i democràcia". Em pregunten: Què vols dir? Jo els he recomanat llegir a Joan Sabaté i el seu article referit a CiU i l’aigua. M’han dit, certament tanta manipulació el desqualifica i no el fa susceptible de donar lliçons a ningú. Però què volies dir?. Entenc l’interés. La frase és molt bona , no és meva. És d’Octavio Paz .(Libertat bajo palabra)

Funciona per sí sola. Coses dels bons poetes.

La cita la vaig fer amb tota la intenció, després de tanta pregunta no em resisteixo a reproduir part del poema, d’amor i de guerra civil “Piedra de Sol”:

Todo se transfigura y es sagrado,

Es el centro del mundo cada cuarto,

Es la primera noche, el primer dia,

El mundo nace cuando dos se besan,

gota de luz de entrañas transparentes

el cuarto como un fruto se entreabre

o estalla como un astro taciturno

y las leyes comidas de ratones,

las rejas de los bancos y las carceles,

las rejas de papel , las alambradas,

los timbres y las púas y los pinchos,

el sermón monocorde de las armas,

el escorpión meloso y con bonete,

el tigre con chistera, presidente

del Club Vegetariano y la Cruz Roja,

el burro pedagogo, el cocodrilo

metido a redentor, padre de pueblos,

el Jefe, el tiburón, el arquitecto

del porvenir, el cerdo uniformado,

el hijo predilecto de la Iglesia

que se lava la negra dentadura

con el agua bendita y toma clases

de inglès i democracia, las paredes

invisibles, las máscaras podridas

que dividen al hombre de los hombres,

al hombre de si mismo,

Se derrumban

por un instante inmenso y vislumbramos

nuestra unidad perdida, el desamparo

que es ser hombres, la gloria que es ser hombres

y compartir el pan, el sol, el agua, la muerte,

El olvidado asombro de estar vivos.

Doncs això: Després de tot em produeix certa tendresa que certa gent vulgui donar-nos lliçons d’angles i democràcia.

Entesos, oi??


l'Espoli.

El grup Parlamentari de CiU ens hem reunit a Lleida. Hem visitat el museu, el magnífic museu diocesà. Els ilergetes , Indibil i Mandonio , el romànic, el gòtic. L’orgull i l’autoestima d’una ciutat. També la trista, absurda polèmica. El bisbat de Barbastre- Montsó reclama, ara, la propietat de 113 obres. Com sabem les parròquies de la franja es van segregar del bisbat de Lleida. Una historia de “Separatisme” i d’intriga on intervenen l’OPUS ( Monsenyor Escrivà de Balaguer és de Barbastre) Juan A Belloch , alcalde de Saragossa (PSOE) i estiuejant a Terres de l’Ebre.

A cap lloc del món, a cap, es dona una situació tan absurda, el museu té els títols de propietat, les proves de la compra o permuta. Durant 100 anys les obres han estat en mans del Bisbat de Lleida sense que ningú les reclames. Es sap que sense l’esforç del bisbe Josep Meseguer , amb tota seguretat haurien desaparegut. Si en lloc del Bisbat de Lleida les obres foren en poder del Museu de Nova York o dels Thyssen , no se’ls discutiria la propietat. No passarà res igual a cap lloc del món, a cap. Significaria la fi de molts museus. Una arbitrarietat . Només aquí pot passar. Entre altres coses perquè molts catalans votaran a la gent que atia l’espoli. A PP o a Belloch- PSOE.

L’orgull i l’autoestima de la gent de Lleida ha experimentat un impuls proporcional a la qualitat del Museu. Un molt important impuls. A l’Ebre, tenim possibilitats d’un impuls semblant. Tot un repte.