30 de setembre 2009

L’engany de la N-420 i desdoblament de l’A-68


Avui hem conegut la reacció del Ministre Blanco a la pregunta feta pel Diputat de CIU Sr. Jordi Jané, sobre quines intencions té el Ministeri de Foment sobre la conversió de la N-420 en una futura autovia.


El dia que el Ministeri va prendre l’acord de fer passar l’A-68 per Morella i deixar de banda, un cop més, els interessos de Catalunya, des de Convergència i Unió ja varem anunciar que tot plegat havíem perdut una nova oportunitat. L’aparell de PSC-PSOE, ràpidament va posar-se en marxa i va vendre fum, van anunciar que no es descartava el desdoblament de la N-420, van començar a vendre il•lusions i si algú no els hi posa el fre podíem caure amb la temptació de creure que la decisió del Ministeri de fer passar l’A-68 per Morella era una cosa bona pel nostre territori.


Ara amb la represa del curs polític tenim que afrontar la nova realitat, segons diu el Ministre Blanco del PSC-PSOE, de desdoblament de la N-420 en autovia res de res. Ara resulta que per estudiar aquesta proposta, les circumstàncies de trànsit i mobilitat així ho han d’aconsellar. Des de Convergència i Unió ens preguntem quina opinió en té la gent que va participar en la jornada reivindicativa feta a Gandesa?. Què hi ha de les demandes i afirmacions fetes pels polítics del diferents partits?.


Desgraciadament el partit dels socialistes torna ha enganyar al nostre territori, el que no es pot fer és el doble discurs, aquí dir una cosa i a Madrid defensar tot el contrari.


Des de Convergència i Unió tornarem a reivindicar que la sortida natural de l’Aragó cap al mar Mediterrani és la N-420, una carretera que vertebra el nostre territori, una via de sortida que enllaça perfectament les Terres de l’Ebre i el camp de Tarragona.


La gent de l’Ebre no podem continuar perdent oportunitats, és hora de que no es torni a enganyar a la nostra gent.


Xavier Pallarès
Ebrediputat

16 de setembre 2009

Sense infraestructures no hi ha futur


Durant la campanya de les passades eleccions europees, Ramon Tremosa explicava, molt pedagògicament, la importància de l’eix ferroviari del mediterrani. “Sense l’eix ferroviari, les Terres de l’Ebre no podran desplegar tot el seu potencial econòmic”, deia. Quan denunciàvem que el PSC – PSOE no apostava, no aposta per Terres de l’Ebre, se’ns desmentia i desqualificava. Avui, els diputats europeus del PSOE aposten per potenciar l’eix ferroviari de mercaderies que passa per Terol, l’eix del Pirineu Central, en detriment del l’Eix Mediterrani, i per tant, de les Terres de l’Ebre.

Ara fa pocs dies s’anunciava el pacte per les infraestructures per part del govern català. El pacte conté no només les infraestructures que corresponen fer al govern, també fa referència a aquelles que són responsabilitat de l’Estat, i com no, la necessària coordinació entre administracions. Hem vist l’actitud del govern vers l’ A-68. L’ambigüitat de la seva acció i reivindicació han estat decisives perquè la sortida de l’ A-68 sigui per Vinaròs. Una vegada més, el PSC - PSOE, amb ell el tripartit, ERC i ICV, no aposten per Terres de l’Ebre. A la proposta de pacte de infraestructures l’ambigüitat i la inconcreció són reveladores. Un cop baix.

Res és casual: El transport de mercaderies, la connexió ferroviària i per carretera és un element decisiu en la competitivitat i el futur econòmic de les nostres comarques. L’aposta per un corredor Aragonès és una aposta ideològica i estratègica molt lligada als interessos i equilibris del PSOE. Amb la complicitat del PSC i els seus aliats, estratègicament, econòmicament, guanya Aragó, perden Terres de l’Ebre.

Ni el port dels Alfacs, ni els polígons industrials com el Catalunya Sud, ni ofertes industrials consolidades com la del moble (contra l’opinió d’alguns), ni l’oferta turística podran desplegar tot el seu potencial sense el corredor del mediterrani, i molt menys, contra el corredor del mediterrani. El transport de mercaderies és rendible si es garanteix un cost baix per un volum alt, els viatgers arriben si es garanteix un temps raonable amb una alta capacitat. Les nostres mercaderies, la nostra oferta seguirà sortint pel corredor del mediterrani, però aquest serà una connexió de segona classe i menys competitiva. La connexió alternativa afavorirà la competitivitat d’altres, en detriment nostre. Es potencien els ports d’Algesires i València, es potencia un determinat tipus de turisme, Vinaròs i Castelló. Es reforçaran les comunicacions pel centre, Madrid, Terol, i d’aquí Pirineu Central, Irún, Europa. En detriment de l’Eix Mediterrani, en detriment d’un Llevant potencialment fort, en detriment de la cruïlla de Terres de l’Ebre, en detriment de l’opció mediterrània i catalana.

Cap sorpresa, tant els executius del PP com els del PSOE havien apostat contra l’opció catalana, el que preocupa ara és a què ens aboca el govern català? Preocupa que gent del territori cregui que una opció veïna a la curta pot suplir una opció pròpia. Preocupa a què juga l’IDECE? Per fer aquest paper millor dissoldre’l .

Ramon Tremosa i altres economistes de prestigi, com Germà Bel, consideren “inadequada”, “patètica i ridícula” l’opció defensada pels eurodiputats socialistes. Nosaltres considerem irresponsable l’actitud dels dirigents al territori del govern català perduts, en plena crisi, en discussions estèrils, oblidant que la gran aposta, la gran batalla avui són les infraestructures.

Sense infraestructures no hi ha futur i sense futur ni hi ha territori.