31 de març 2008

O TOTS FRARES O TOTS CANONGES.


En aquest País de fronteres que no són, tinc un amic alcalde de frontera com jo, Santi Vila. Comentàvem en plena comissió de medi ambient i en plena discussió d’un punt que feia referència al cabal ecològic de l’Ebre, com nosaltres no podiem quedar-nos en el retret, ancorats ara fa 5 anys. Vam transaccionar la resolució. Sóm de CIU, tenim un fort sentit de país. Estem preocupats. Busquem solucions, no retrets.

No puc, però deixar de comentar l’evolució de la crisis de l’aigua. Un disbarat. Jordi Juan parla de “disparate nacional”. Recorda al director de cine Rafael Azcona i la pelicula “La escopeta nacional”. Troba propi d'aquesta Espanya casposa i còmica el fet que en una situació tan crítica es pugui seguir amb projectes com “unas nuevas Vegas en los Monegros”. Té aire Valle Inclan, tot l’episodi del Tranvasament del Segre amb Baltasar , Narbona , Montilla, Fernadez de la Vega i el mercat final de l’aigua.

Un lúcid article d’Antoni Puigverd, dona algunes claus del que vindrà. El reprodueixo, és tot un avis per navegants de riu Ebre. Cliqueu-lo.

Escric pensant en l’Ebre i amb les nostres possibilitats com a Terres de l’Ebre. Parla Puigverd, del compromís per Lleida i diu “No es un movimiento defensivo e irredentista al estilo del Delta”.

Jo recordo que a l’Ebre no només hi havia "no", carlisme i posicions irredentes, també hi havia (hi ha) altres sortides, un moment de trobada i acord a l’IDECE i de menys desacord al CPIDE. Allò que no va valdré pel Delta, no pot valdré per altres rius , regs o embassaments.

Avui la Narbona parla de mercat de l’aigua. Jo ja he dit que un bé públic, vol gestió publica, rèdits públics , participació i millores sostenibles pel riu , la conca i els territoris afectats. Cal canviar l’estructura , obsoleta , caciquil, heretada del 1800!!!. de gestió de l’aigua, de la CHE, el Pla de conca , el pacte de l’Aigua d’Aragó. Narbona té l’obligació de respondre. No val amb reproduir la vella cantarella dels regants i el mercat d’aigua, cal modernitzar els usos i la gestió de la conca. Parlem clar, a lo llarg del riu molts es van aixecar per conservar privilegis i prebendes , per concessions i usos. Una contra revolució ruralista i caciquil. Altres en nom de noves estructures i modernització. Zp , Narbona tenen que destriar el gra de la palla. Tinc la sensació que triaran la palla. Esperaran que el temps els faci la feina. Un error, un immens error. Tindran una permanent guerra de l’aigua.

Si surt l’aigua al mercat i el riu el Delta i Terres de l’Ebre són menys tingudes i apartades. El falsos profetes ens tindran que donar moltes explicacions; però l’iderrentisme defensiu serà l’única sortida. Un error . Aquells que tantes expectatives van a aixecar que no ho oblidin. Barcelona vol aigua , l’Ebre espera respostes. Justes respostes.

AIGUA EN HI HA , EL QUE NO HI HA ÉS GOVERN.


Recordo com el President Pujol donava la cara , com venia aquí a L’Ebre , aguantava manifestacions , improperis i desconfiances. L’Artur Mas va venir a l’IDECE a explicar la posició del govern i a deixar clar que ell creia que Barcelona necessitava aigua i quines serien les al·legacions a Madrid. Hi havia govern.

Contrasta aquesta actitud amb la del executiu actual i amb la de Montilla , desaparegut ,més preocupat en no desgastar-se que en donar solucions. Un vice-president (que no ho és) distret en baralles internes i amb fixar la data de la seva jubilació al 2014.

Recuperar aqüifers, pous, introduir-los a les xarxes existents. Distribuir costos i beneficis d’un bé públic, de manera pública. Redefinir usos i finançar millores de recs i xarxes, per tal de provocar estalvi i excedents. Definir un model agronòmic sostenible, finançant millores els receptors de l’Aigua . Exigir la revisió del Pacte d’aigua d’Aragó d’acord amb els nous principis de la Nova cultura de l’Aigua. Evitar el mercat privat d’un bé públic. Buscar, proposar i trobar una font estructural i definitiva de l’aigua. Desaladores i més desaladores, sí i més. Al nostre país no sap ploure, doncs anem a buscar-la on si sap ploure. Roine.

Aigua en hi ha , mesures moltes el que no hi ha és govern.