MANIFEST DE L'AMPOLLA

Unes 250 persones, segons la policia municipal, s'han concentrat a la Pl. Gonzalez Isla de L'Ampolla convocades per les entitats i institucions del poble, per tal d'adherir-se als manifestants i a les reivindicacions del dissabte dia 10 a la ciutat de Barcelona.

En defensa de la dignitat catalana, en defensa del dret a decidir del poble català , en defensa dels drets de Catalunya com a nació. L'acte ha estat presidit per una pancarta amb el lema SOM UN POBLE . SOM UNA NACIÓ. Durant el mateix s'ha procedit a llegir el seguent manifest:

MANIFEST DE L'AMPOLLA

12 juliol de 2010

Entitats civils i poble en general de l'Ampolla ens manifestem avui , aqui, en defensa de l'Estatut d'Autonomia aprovat en referèndum pel poble català el 18 de juny del 2006.

Ens adherim així a la massiva manifestació de dissabte passat a Barcelona fent nostres també els signes d'identitat i reivindicatius que la van presidir.

D'una banda la senyera : Que la senyera que aquí oneja , pugui onejar en pau i concòrdia enmig de les banderes dels pobles d'Europa. I de l'altra, el crit reivindicatiu "Som una nació. Nosaltres decidim", amb el qual exigim que aquesta nació nostra sigui respectada en la seva voluntat i els seus drets.

De fenicis i romans

Vaig a sopar amb uns bons amics. Tots amb experiència de gestió política o empresarial. Conversa distesa, surt el tema del Nou Estatut, la sentència del tribunal constitucional, les posteriors reaccions. Coincidència amb el desencís, desafecció, poca implicació de la gent. La màxima preocupació de la gent és la crisi, i el dia a dia. Un vell gestor d’empreses sanitàries comenta: Al bar del meu poble es parla poc de l’Estatut. Als bars de poble és on se comenten les coses interessants. Els vells tertulians de poble són sincers i savis. No com els de les ràdios. Un d’aquests, filòsof de poble deia: Els catalans tenim moltes virtuts. Com que venim dels fenicis sabem negociar, comprar, vendre. Som bons pensadors. També venim dels romans, del Ave Cèsar, del pols enlaire o cap a terra, gent de decisió ràpida i concisa. Homes d’acció. Els catalans som com som, ho tenim tot per triomfar. Llàstima que quan hem de fer de fenicis, fem de romans, i quan hem de fer de romans, fem de fenicis. Mai havíem sabut fer les dues coses en la justa mesura.

Ara, quan semblava que n’havíem après, ens en hem cansat. Van arribar tres, cansats d’esperar, i van decidir que era l’hora dels romans. Sense preguntar ningú, sense calcular les conseqüències. Pel sol fet que pensaven que els d’abans havien fet massa de fenicis, perquè no eren temps de romans. Però.... més fenicis com eren uns, més romans com eren els altres, mig berber que era el tercer, van acabar en les mans dels antics ibers. Que havien conservat el vell esperit de Sagunt i Numància .

Lliçó de bar, de tertúlia de poble... El que no pot ser és fer uns de fenicis mentre els altres fan de romans. No és possible fer president un fenici, quan un vol ser romà. No es pot fer volar coloms, sense comptar amb els coloms i amb un constructor de gàbies. Et pots quedar sense gàbies.... i coloms. No es tracta de ser més fenici (més social) o més romà (més nacional), sinó de ser-ho quan toca i amb mesura. Ara, després de tot, som on érem; una mica més vells, una mica més escèptics, i per tant una mica més savis. Ara després del peix al cove, és el temps..... de més cove i més peix. Després de la política, més política de fenicis i romans, buscant la justa mesura, la mesura de lo possible. És l’hora de lo possible i lo possible sempre ho és tot. Es tracta de saber quan hem de fer de romans, quan de fenicis, i fer-ho amb intel·ligència i equilibri. Es tracta de ser nació, per aspirar algun dia, quan toqui, a ser mínimament (o del tot) Estat .

Després d’una derrota: Canviar junts el cicle il·lusiona.

INDIGNATS III

Per si el desordre en el que s’ha convertit l’etapa de govern de l’Entesa tripartita no fos prou, avui al Parlament s’ha produït un fet sense precedents. S’ha repetit una votació que havia perdut el tripartit!!! Diputats de diversos grups no han votat. El resultat 56 a 53, el president Benach proclama el resultat de la votació, tot dient: Queda aprovada per .56 a 53 .. i se n’adona ... que no queda rebutjada, sinó aprovada.

Immediatament procedeix a iniciar un procés que portarà inevitablement a repetir la votació, on acabaran votat fins i tot els que no estaven presents a l’hemicicle , en la primera votació . Sense precedents, sense precedents ni aquí, ni a cap Parlament seriós. Sabem que ha passat, ho tenim contrastat, en som testimonis. En el moment que s’inicia la votació una diputada del nostre grup està parlant amb la portaveu d’ ERC, lo que provoca que la portaveu, la diputada i els escons que participen en la conversa es despisten, la portaveu aixeca tard la mà que indica la votació. Dos diputades i algun diputat de CIU no voten. Alguns diputats, més de tres o quatre, del tripartit tampoc. Resultat: Perden la votació.

El tema què es votava no és transcendent, en tot cas els mecanismes de la majoria els permetia una votació en sensu contrari al proper ple. Però mai en cap Parlament es procedeix a repetir votacions per interès de la majoria emparades en error tècnic quan ha estat un error humà.

El Parlament té un valor simbòlic. Als símbols se’ls ha de respectar. El govern i els seus representants, ens han embarcat en aventures sense mesurar les forces, sense valorar els tempus , sense respectar la imatge del país. Ens han portat al desprestigi , a la derrota i en el camp econòmic a la ruïna.

Quan no es saben valorar els símbols , ni el prestigi de les institucions la derrota és inevitable. No es necessiten ni tribunals constitucionals ni res , amb un President del Parlament , amb unes forcs politiques com les que ens governen se’n sobren. Era però inevitable , el Parlament avui ha estat a la alçada del seu President.

INDIGNATS

Escric: Indignat per una sentència que enterra el pacte de la transició, que conculca la independència dels òrgans judicials. Escric: Decepcionat pel contingut del discurs del President Montilla.
Escric: Indignat pel paper del Tripartit, ells ens han portat a la derrota, a la divisió civil, conscientment, sense escrúpols. Ells han debilitat la unitat del poble i de les forces polítiques. Ells mai han assumit les responsabilitats que el hi toquen.
Escric: conscient que els mateixos que es declaren independentistes, consoliden com a President a un militant, dirigent del PSOE, ex-ministre nacionalista espanyol, reciclat a federalisme vergonyant.
Escric: Saben quin són els adversaris, qui els responsables. Escric per defensar, per refermar el sentiment de dignitat. Demà al balcó de l’ajuntament que presideixo, penjarà la senyera a mitja asta. Ni callarem, ni ens conformarem. Front la injustícia:Insubmissió. La llengua preferent del nostre ajuntament serà com sempre el català.Farem una crida a defensar la dignitat de Catalunya.

CiU rebutja la instal·lació d'un magatzem de residus nuclears a Terres de l'Ebre i emplaça el President Montilla a pronunciar-se

(nota de premsa)
CiU rebutja la instal·lació d'un magatzem de residus nuclears a Terres de l'Ebre i emplaça el President Montilla a pronunciar-se

Xavier Pallarès i Francesc Sancho remarquen que la federació sempre ha mantingut el mateix posicionament i que “hi ha una Resolució del Parlament que entenem que és d'obligat compliment”







“CiU sempre, i en tot moment, ha mantingut el seu posicionament, tant a nivell territorial com nacional, i és el d'estar totalment en contra de la instal·lació d'aquest cementeri nuclear a Terres de l'Ebre, i per extensió, a tota Catalunya”. Amb aquesta rotunditat Xavier Pallarès, diputat de CiU i president de la Federació de CDC de Terres de l’Ebre, explicava el posicionament de la federació en relació a la possible instal·lació d'un magatzem temporal centralitzat de residus nuclears a Ascó.

En una roda de premsa amb diversos responsables de la Federació de CiU de les Terres de l'Ebre, Pallarès ha recordat que la posició de la federació nacionalista ja va quedar fixada “en la Resolució 150/VIII del Parlament de Catalunya, aprovada l'11 de març del 2008 i en la qual CiU, conjuntament amb ERC i ICV, van rebutjar aquesta instal·lació, sent el PSC i PP qui va acabar votant favorablement al magatzem de residus".

Després de recordar la posició de CiU, Pallarès ha reclamat "saber què diu el Govern del país, per què s'haurà de pronunciar en un tema tant important com aquest".

En la mateixa línia s’ha expressat Francesc Sancho, diputat de CiU, qui ha assenyalat que "al Parlament les decisions es prenen per majories i hi ha una Resolució que entenem que és d'obligat compliment”. Per tant, “el Govern de la Generalitat està obligat a complir i fer complir aquesta Resolució, i quan dic Govern són el President Montilla, i cadascún dels seus Consellers".

Per la seva banda, Ferran Bel, Alcalde de Tortosa, ha volgut denunciar "la clara manipulació per part d'algunes formacions polítiques en aquesta qüestió”. “Quan surt un diputat d'ICV, quan surt un altre diputat d'ERC, demanant responsabilitats a CiU, no em produeix cap sorpresa, perquè ja no em sorprèn res, però algú li ha comentat a aquests senyors que estan governant Catalunya? El Sr Herrera sap que el seu partit està governant el país? Els Srs. d'ERC saben que fa 7 anys que estan governant el país?" ha afegit Bel. L’alcalde de Tortosa ha continuat preguntant: “Què ha fet el Govern? Montilla ha anat a parlar amb el President Zapatero? li ha plantejat aquest tema? Què han fet els senyors d'ICV a les reunions de Govern? Què ha fet el Sr. Carod o el Sr. Saura al Consell de Govern?".

Finalment, l'Alcalde d'Amposta, Manel Ferré, ha remarcat que “els alcaldes tenim molts problemes per a dur a terme certs projectes i hem de passar per molts filtres, per molts Departaments de la Generalitat, per què al final no ens aprovin el que demanem”. Per això, “us imagineu que un alcalde pugui decidir sobre una instal·lació com aquesta?"

AVENTURERISME i /O FALSES DRECERES.

Aventurerisme i/o falses dreceres: Dedicat a l'amic JOAN Ferran.

El president Montilla ens sorprenia aquest fi d’any, al llegir una declaració electo- institucional, (si és que hi ha declaracions amb veritable contingut institucional fetes per Montilla) on parlava ( li feien parlar) de “falses dreceres”. Tothom se’n va adonar de la barroera utilització electoralista de la institució. La falsa crida a no iniciar aventures sense futur, l’ intent d’apoderar-se del centre , de la prudència, del seny, front la rauxa; fent gala de serenitat i desqualificant de passada als adversaris politics: Era el tret de sortida a l’any electoral.

En un moment de crisi econòmica, la por és un valor que cotitza a l’alça. I més en un país desafecte, emprenyat pels escàndols, on la sensació de cansament, d’esgotament és evident. Molta gent es pregunta, ens preguntem si és possible afrontar tants reptes, tantes incerteses sense càlcul. Tot i tot alhora. Ni és possible ni és desitjable.

Embarcats com estem en el procés del Nou Estatut, a l’espera d’ “Una” sentència del TC , en plena polèmica pels “Referèndums” , amb les vegueries com a exemple del que no pot fer un govern, llei electoral pendent; embarcats com estem en ple temporal i sense nord: És desitjable obrir un nou front? un Nou repte? És possible fer-ho sense calcular les conseqüències i les possibilitats d’èxit?? Nous enemics?? Noves batalles, probablement perdudes???

Una fugida endavant , una aventura empresa per necessitat electoral. Hereu coneixedor de la seva derrota anunciada, empren una carrera folla, ens empeny a un repte sense sentit. Nous enemics, nous fronts. I sense saber-ho ningú, ni tan sols Montilla???

Quans reptes sense càlcul hem d’emprendre?? Quants rumbs sense timoner?? Quantes lleis sense guió ?? Quantes Unitats sense Fi ?? Avui el govern Tripartit , avui el PSC , avui Montilla- Hereu són l’exemple més gran de desorientació , de radicalisme , d’aventurerisme , de falses dreceres. Ells són una aventura sense sentit i més en temps de crisi. És l’hora de posar seny. No trobeu???

VOLEM FESTES, VOLEM BOUS.

(article d'opinió publicat al diari Més Ebre)


Les tradicions formen part de l’ànima dels pobles. S’expressen en actes, costums, festes, música, maneres de fer. Estan subjectes a les variacions i sensibilitats de cada moment històric. Les tradicions fortes estan vives, han d’estar vives i com a cultura viva han de ser capaces d’adaptar-se, integrar-se i ser sensibles a la demanda del temps en que es manifesta.

A les Terres de l’Ebre els bous formen part de la nostra tradició, d’una tradició viva, culturalment viva. Les nostres festes inclouen el bous com un fet cultural viu i enriquidor. Senya d’identitat d’una societat rural, en convivència en una natura amb una forta personalitat, on l’home i l’animal han viscut junts i en harmonia; fins el punt de compartir espais, vivències i festa. Aquest és el sentit del a festa dels bous. Homes i bous comparteixen Festa , per que han compartit espai, treball i dificultats. Cap cultura urbana pot donar-nos lliçons de respecte al animals. Nosaltres respectem i fem respectar els animals, com allò que són: Part del nostre entorn natural (No urbà) i part de la nostra festa. Per això els principals defensors del respecte a la festa i a tots el participants (animal inclòs) som nosaltres, la gent de l’Ebre. En aquest sentit les penyes, els ganaders, els organitzadors, comissions de festes, ja fa temps que van elaborar un codi, un reglament de bones maneres en defensa de la festa. Garantia de bon tracte al bou i garantia de bones practiques per tothom. De fet ja s’aplica, ja es respecta. Però ens havíem compromès a transformar-ho en llei. Una llei que reconegués que els bous, són cultura i tradició catalana. Tan catalans com els castells. Una Llei que garantitzi el respecte als animals i a les bones maneres, que doni seguretat als participants i organitzadors, que doni seguretat de futur a la festa, més enllà de moments polítics i de polèmiques que no ens són pròpies. Una llei: “Per que els bous són de llei”. Per aquest motiu com diputat, com grup hem presentat una proposició de llei per tal de què el bous esdevinguin una festa catalana reconeguda i regulada per llei. Una llei perquè els bous són cultura i respecte, una llei per garantir la llibertat cultural de les nostres festes i per definir les obligacions i deures dels participants. Volem festes volem bous, volem que sigui de Llei.

F. Sancho

Demanem un Ple al Parlament sobre el món agrari

Després de la interpel·lació al Govern que va fer Xavi Pallarés sobre agricultura, que ja us vam facilitar a través del bloc, aquesta setmana que ve, es vota al Parlament una moció subsegüent a la interpel·lació. La votació serà el dimecres o dijous, i en la mateixa es demana de fer un Ple específic sobre agricultura en un període no superior a 6 mesos, a més del rebuig a la “Ley de creación de órganos consultivos del Estado en el ámbito agroalimentario y de determinación de las bases de representación de las organizaciones profesi­onales agrarias” ja que considerem que vulnera competències pròpies de la Generalitat. A continuació us facilitem la moció:

Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre l’agricultura
Tram. 302-00191/08
Presentació
Grup Parlamentari de Convergència i Unió
Reg. 61227 /Admissió a tràmit: Presidència del Parlament, 19.10.2009

A la Mesa del Parlament
Oriol Pujol i Ferrusola, portaveu, i Xavier Pallarès i Povill, diputat del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, d’acord amb el que estableix l’article 139 del Reglament del Parlament, presenten la següent Moció subsegüent a la Interpel·lació al Govern sobre l’agricultura (tram. 300-00231/08).

Moció
El Parlament de Catalunya:
1. Atès el punt 20 h) de la Resolució 520/VIII del Parlament de Catalunya, sobre l’orientació política general del Govern, relatiu a demanar la convocatòria, abans de sis mesos, d’un ple específic sobre la situació del món agrari que l’abordi d’una manera integral i que sigui la culminació d’un procés de diàleg i participació previ amb representants de tots els sectors implicats, i tenint en compte la crisi que pateix el sector i la necessitat d’establir una política agrària clara i decidida, manifesta la necessitat de celebrar un ple específic sobre la situació del món agrari abans del mes de gener de 2010.

2. Atesa l’aprovació, per part de les Corts Generals de la Ley de creación de órganos consultivos del Estado en el ámbito agroalimentario y de determinación de las bases de representación de las organizaciones profesionales agrarias i tenint en compte que tres formacions polítiques catalanes amb representació parlamentària han mostrat el seu rebuig per considerar que vulnera les competències pròpies de la Generalitat i que aquesta nova situació dificulta la representació d’alguna organització agrària catalana, el Parlament de Catalunya manifesta el seu rebuig a aquesta llei, i insta el Govern de la Generalitat a dur a terme les accions necessàries, especialment en l’àmbit de la justícia constitucional, per garantir la integritat de les competències de la Generalitat en l’àmbit de la representació agrària.

Palau del Parlament, 16 d’octubre de 2009

Oriol Pujol i Ferrusola Xavier Pallarès i Povill
Portaveu del G. P. de CiU Diputat del G. P. de CiU

Vostès tenen un problema: Es diu tipus d'interès

Us adjuntem una moció que es va aprovar ahir al Ple de l'Ajuntament de l'Ampolla, en relació al tancament de LEAR a Roquetes. La moció es va aprovar en els vots favorables de CiU i del PP, i l'abstenció de PSC i ERC.

Davant d’una crisi com la que ens trobem, una crisi que la estem patint tots, ens trobem que enlloc de treballar, debatre mesures i prendre decisions, els mateixos que haurien de fer això es dediquen a obrir fronts, manipular, i utilitzar entitats per tal de confondre l’opinió pública. Es veu que tot és vàlid per tal d’evitar la pujada de l’oposició.

En aquests darrers mesos hem vist com s’ha ajudat en diners públics a bancs i caixes, sense veure que aquestes ajudes hagin revertit a la gent del territori. Al mateix temps hem vist com alguna caixa ha perdonat 7 milions d’euros en interessos al PSC i a ERC, solament perquè són partits polítics, sorprenent.

Nosaltres reclamem que aquests 7 milions d’euros els inverteixin en el sector productiu, ajudant a les empreses del territori, que prou falta els fa, davant d’una crisi que el mateix govern no aporta ni sap donar solucions. O en tot cas, que siguin capaços de gestionar que per a les empreses o a la gent que té problemes en les hipoteques, es tingui el mateix tracte que les caixes han tingut per a ells, que els perdonin els interessos. Perquè si no, ens podem pensar que haurà sigut a canvi d’alguna cosa que la gent del carrer no els pot donar.

Reclamem que el govern es dediquin a treballar per ajudar la gent i sortir de la crisi, enlloc de fomentar cortines de fum per tapar la seva inoperància. La gent necessita treball, les empreses necessiten futur. El treball és vida, no als tancaments. Solidaritat i consideració en la gent de la LEAR.

La moció:

Aquests dies ha esta notícia el tancament de l’empresa LEAR a Roquetes, que ha anunciat el tancament i acomiadament de 515 persones. La notícia és greu per a un territori com Terres de l’Ebre: 515 persones a TTEE representarien 12.000 a l’àrea metropolitana de Barcelona. Per a TTEE la transcendència és superior al possible tancament de SEAT i NISSAN a l’àrea metropolitana.

El Secretari general de la UGT de Catalunya ha retret a la Generalitat la seva manca d’implicació, fins el punt de denunciar que el govern no ha fet res de res per a evitar-ho.

L’Ajuntament de l’Ampolla volem mostrar la solidaritat amb els treballadors de la LEAR i la preocupació per la manca de resposta i solucions davant de la crisi.

Hem vist com des dels poders públics s’han donat ajudes a entitats financeres, caixes i bancs, sense que aquests ajuts de diners públics hagin revertit en la gent del territori, hem vist la unificació de Caixes sense que ningú parli de millorar l’ajut i el crèdit a empreses i gent del territori.

Per això, es proposa al Ple:

PRIMER: RECLAMAR del Govern de la Generalitat la mateixa implicació per a Barcelona que per a TTEE, les mateixes gestions que es fan pel tancament de qualsevol centre de treball a l’àrea metropolitana.

SEGON: RECLAMAR línies d’ajut i crèdit per a les empreses del territori i ajuts per a la implantació d’empreses al polígon Catalunya Sud i/o altres.

TERCER: DENUNCIAR la que creiem una falta d’implicació del govern vers els empresaris i treballadors de TTEE i mostrar la solidaritat vers les empreses que en aquests moments pateixen dificultats i, especialment, els treballadors de LEAR que perdran el seu treball.

QUART: FER una crida a la mobilització per tal d’aconseguir un pla específic de reindustrialització i ajuda a les empreses, petites, mitjanes i grans de les Terres de l’Ebre, així com exigir que qualsevol fons d’ajuda que s’ofereixi a l’empresa per a garantir la seva continuïtat i que no sigui acceptada per aquesta reverteixi íntegrament al desenvolupament de les TTEE.

CINQUÈ: TRASLLADAR aquest acord a tots els Ajuntaments de la Comarca, Consell Comarcal i Govern de la Generalitat.

Una absència molt significativa

l'Aldea, dilluns. Totes les forces politiques menys el PSC-PSOE acudim a la convocatòria de l’ajuntament de l’Aldea i el seu alcalde Dani Andreu (ERC) , sindicats , empresaris , entitats, universitat, societat civil. Tots avalen la reivindicació de la parada de l’Euromed a l’estació de l’Aldea.

La pregunta és, algú esperava al PSC?? Hem viscut totes les situacions possibles en torn al tren i al corredor del Mediterrani. Hem reivindicat la parada de l’Euromed, de regionals, de mercaderies. Hem viscut les obres del corredor que han afectat als nostres municipis. Hem viscut la negociació de l’estació de mercaderies ( CIMALSA) i la ciutat de transport a l’Aldea. On era en totes les ocasions el PSC. A l’hora del discurs depenia de qui governes a cada lloc a l’hora de la veritat mai ha estat. Mai, mai, mai.

L’únic canvi és que lo que era evident portes endins ara es públic i notori. La historia del tren a Terres de l’Ebre va lligada a l’actitud, ara pública del PSC-PSOE. Aquesta actitud explica moltes coses, per no dir tot.

El PSC PSOE ni hi era ni se l’espera. Tot i això hem de preguntar : Qui dona cobertura al govern de les absències?? Qui dona cobertura al govern dels incompliments??

Deixem-ho . Ni hi són, ni han estat, ni se’ls espera. Quan els alcaldes i la gent els ha necessitat ells han prioritzat els interessos del PSOE. Ara ja es públic . Prenem nota, prengueu nota..

Paisatges del VI

Es tracta d’un nou impuls per promocionar la comarca de la Terra Alta. Paisatges del VI, pretén donar a conèixer d’una manera tranquil·la i relaxada el principal producte identificatiu de la nostra Comarca.

Aquest nou producte que avui presentem, no és l’eina definitiva per salvar el mon del vi ni a la gent que hi treballa. Aquest producte pretén ajudar a la promoció del nostre producte estrella.
Passejar per la nostra Comarca, aturar-se als llocs i contemplar els paisatges de la vinya fa que tots plegats, apreciem de manera definitiva els nostres valors.

Amb els temps que correm avui en dia, amb la crisis global que ens afecta de ple, les administracions tenim el deure i l’obligació d’estar al costat dels nostres administrats, tenim que posar les eines necessàries, per tal de sortir d’aquesta amenaça, el més aviat possible i amb la millor situació de cara al futur.

Tenim oportunitats i reptes, a la crisis que va viure el País als voltants dels anys 90, la nostra comarca hi va posar entusiasme i empenta per part de l’Administració de la Generalitat i per part dels emprenedors de la Comarca.

Avui tenim nous reptes, un nou LEADER, no al gust nostre, no val la pena entrar en detalls, però un nou programa europeu que des del Consell Comarcal, ja hi posem l’entusiasme i les ganes per tal de que els emprenedors de la nostra Comarca hi trobin una oportunitat. Des dels inicis dels LEADER la Comarca de la terra Alta ho va veure com una oportunitat, un repte. Ara passats aquests anys tenim un producte, el VI, amb una D.O. de qualitat, amb un centre del que ens sentim tots partícips. Un centre en funcionament que marca la imatge de la nostra D.O.

Tenim nous reptes, tenim que ajudar a la gent que vol incorporar-se al mon agrari, ser crítics si cal amb el mal funcionament del Contracte Global d’explotació, ser crítics si cal, amb els ajuts d’abandonament dels pagesos. Tots plegats vivim en una comarca que ha lluitat des de fa molts anys, amb aquesta lluita i saber estar em aconseguit coses importants com les dos Denominacions d’Origen, la del vi, que ja corre sola i la de l’Oli, que ja properament, disposarà d’un centre per promocionar el nostres Oli.

Tota aquesta realitat va caminant, juntament amb un turisme de qualitat i que cada dia té més expectatives de futur i amb una petita i mitjana empresa que també és base de la nostra Comarca.

Aquest nou paisatge del vi posa en valor un cop més la realitat de la Comarca de la terra Alta i posta de cara al futur com una eina més per al nostre desenvolupament.

No volen ajudar a les persones...

Aquesta setmana passada presentavem una proposta al Parlament per implantar una deducció per despeses sanitàries en l'impost sobre la renda de les persones físiques. Concretament, deduir fins un 10% i un màxim de 300 euros de les despeses fetes pels contribuents en concepte d’honoraris mèdics, despeses de clínica i quotes satisfetes a mutualitats o societats d’assegurances mèdiques, o simplement per la compra d'unes ulleres...

Ple del Parlament (18-03-2009)

Sr. Sancho i Serena:

Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, els presentem avui a la seva consideració el text d’una proposició de llei per tal d’implantar una deducció per despeses sanitàries en l’impost sobre la renda de les persones físiques. De fet, el mateix text es publicava a l’octubre de 2005 i es debatia l’abril del 2006; ara es va publicar el dia 16 de juny del 2008 i el debatem avui, ja, el 2009. [...] Però jo els vull fer una reflexió: són conscients que això, aquesta mesura, ajuda 1.700.000 famílies que van a la privada i que, realment, reforça la seva capacitat dededucció en a renda però que, al mateix temps, això significa una disminució de la despesa per part de la sanitat pública? Són conscients d'això? I, per tant, reforça la fe en el sistema i dóna una..., jo diria, un missatge d'optimisme de cara a la gent que avui és necessari. Són conscients d'això?

El tripartit vota en contra. No aprovant aquesta mesura, el Tripartit gira l’esquena a 1.700.000 de persones d’aquest país que utilitzen prestacions de la sanitat privada fent un esforç en la seva economia familiar, que esdevé un bé públic davant l’insuficient finançament sanitari. Hem de recordar que Catalunya disposa d’un bon model sanitari, amb bons equipaments, bons professionals de la salut i un elevat nivell científic i tecnològic, el problema és la gestió que en fa el Tripartit, precisament aquest model sanitari és mixt, ja que la sanitat pública coexisteix amb una realitat que és que molts ciutadans i ciutadanes de Catalunya afronten la seva cobertura sanitària de manera privada a través de la seva pertinença a mutualitats o pagant primes a com­panyies d’assegurança mèdica. Tornem a tenir constància que el que l'importa al tripartit és subsisitir, i no mirar pel bé del país i de les persones.

Tal com és no cal ni contar-ho...

Us pengem les darreres declaracions de Carod Rovira. Eren així, són així i seran així. No cal fer cap comentari més.



Aquest matí al Consell Nacional de CDC, Quico Homs ha recordat l’eslògan que Ebrediputats havia preparat per les eleccions estatals: Si tu no hi vas, ells es queden. Ara, si tu no ens ajudes, la gent com Carod s’instal·la, i es creu en dret de dir tot el que vulgue. Us adjuntem l'enllaç que vam publicar Ebrediputats per a la campanya de les estatals. Us recomanem la seva lectura!: http://ebrediputats.blogspot.com/2008/02/si-tu-no-vas-ells-tornen-els-altres-es.html

QUI GUANYA LES ELECCIONS BASQUES?

Fins fa pocs anys qui tenia més escons a un Parlament, era qui havia guanyat les eleccions. Això sembla ser que sigui el més normal que passi a un País, qui guanya governa. Ara amb les eleccions Basques i Catalanes, sembla ser que qui perd, sigui dit d’un altra manera qui obté menys vots i menys Diputats al parlament, és qui finalment governa.

Aquesta cançó a Catalunya ja la coneixem, del que es tracta és de fer veure que qui perd ha guanyat i a base de repetir-ho molts cops que la gent dubti fins hi tot de qui ha guanyat les eleccions.

Jo vaig tenir el goig d’assistir al míting final de campanya del PNB, la veritat que l’ambient que s’hi respirava era de certa tranquil·litat per guanyar les eleccions, però certa temor de qui podia perdre, finalment es sentís guanyador.

De tots els missatges que va llançar Ibarretxe, em va impressionar quan ell textualment va dir “ es pot explicar millor, es pot dir d’un altra manera, però en política el primer i més important que s’ha de fer és escoltar. Escoltar a la gent “ Aquest fet d’escoltar i treballar en base a la gent és la cosa més important de la gent que ens dediquem a la política.

El poble Basc ha parlat i ara els polítics tenen que escoltar i analitzar els resultats, des del meu humil punt de vista el que no es pot fer és no escoltar els vots dels ciutadans. A Catalunya, ja fa massa temps que no s’escolta el vot del ciutadà i després amb unes majories parlamentaries del tot legals, però èticament impresentables fa que ens trobem amb la situació actual, un desgovern total i una maca absoluta de lideratge.

Ni els Bascos, ni la majoria dels Catalans volem que les polítiques de proximitat, les polítiques del nostre País, es tinguin que dirigir amb comandament a distància des de Madrid. Tots plegats, i per damunt de tot els partits nacionalistes tenim que fer una reflexió......

Al País Basc ha guanyat el PNB, en vots i en escons i per tant sols queda felicitar als amics nacionalistes de la feina feta des de fa molts anys. A Catalunya ha guanyat i guanyarà Convergència i Unió, en vots i en escons i per tant esperem i desitgem que es respecti i per damunt de tot s’escolti la voluntat popular. Aquestos fets de qui perd governa sols passa aquí. Enlloc altre d’Europa s’atrevirien a no escoltar a la gent.

Endavant PNB i felicitats Ibarretxe.

Xavier Pallarès
Diputat

El tripartit Vs. El món rural

Hi tornem a ser: Lamentablement, un exemple més de la discriminació del tripartit al món rural. Aquest cop ha tocat a les nostres terres. Aquest dimecres, en el transcurs de la Comissió d'agricultura, el govern tripartit ha votat en contra d'unes propostes de resolució que els Ebrediputats havien plantejat, unes propostes que havien de ser beneficioses per les Terres de l'Ebre.

Xavier Pallarès retreu al Conseller Llena que no hagi complet el què va prometre i que els camins de La Pobla de Massaluca i Batea segueixin sense reparar. El mateix diputat de CiU, portaveu en temes d’Agricultura, ha denunciat “el poc interès inversor que demostra el Tripartit en les coses que afecten al món rural i per determinats territoris com les Terres de l’Ebre”. I és que el dimecres, en el transcurs de la Comissió d’Agricultura del Parlament, el Tripartit ha votat en contra de quatre propostes de resolució de CiU que tenien com a objectiu ajudar en diferents àmbits a les Terres de l’Ebre. En primer lloc, el Tripartit ha rebutjat una proposta que demanava al Govern ajuts per als pagesos de la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre, que el passat mes d’Abril, com a conseqüència de les pluges van veure com de la sequera es passava en pocs dies a les inundacions dels seus camps. Cal recordar que la passada Comissió d’Agricultura el Tripartit ja va votar en contra d’una proposta de CiU que demanava una campanya específica per a la promoció dels productes de la Ribera d’Ebre. “Es demostra una vegada més que el Tripartit no fa costat a la gent pagesa de les nostres comarques” ha afirmat Pallarès i continua “marginant, en els pressupostos, a les zones rurals de Catalunya”. Una altra de les votacions que no ha rebut el recolzament del Tripartit ha estat la proposta de resolució que demanava al Govern que destini més fons al pressupost del Consorci de Serveis Agroambientals (CODE). Aquest consorci lluita contra la Mosca negra i el mosquit i “cada any s’hi tenen que dedicar més esforços i això vol dir més diners dels que es destinen en l’actualitat, un cost que no poden assumir ni els Consells Comarcals ni els Ajuntaments i, per tant, és el Govern de la Generalitat qui s’ha de fer responsable i dotar de més diners aquest Consorci”. Pel que fa a la Terra Alta, Pallarès ha presentat tres propostes d’arranjament de camins als termes municipals de La Pobla de Massaluca i Batea. Pallarès ha exigit que el Conseller Llena que “compleixi el que va prometre”. I és que cal recordar que el dia 8/10/2008 el Conseller Llena, en resposta a una pregunta del Diputat de CiU, va afirmar, textualment, que “les reparacions dels camins, ja s’han iniciat, es preveu que estiguin finalitzades la primera quinzena de novembre”. En aquest sentit, Pallarès ha presentat a la Comissió “tot un seguit d’imatges fotogràfiques on queda clar que no han complert amb el que es van comprometre”. Malgrat l’evidència, el Tripartit ha votat en contra d’aquesta iniciativa de CiU.

Roda de premsa (2): Pla Territorial de les Terres de l'Ebre

En roda de prensa celebrada avui dilluns a Tortosa, els Ebrediputats Francesc Sancho i Xavier Pallarés, després d’haver analitzat el Pla, d’haver vist les alegacions, i d’escoltar als alcaldes, han fet una suggerència al Govern de la Generalitat, “que el retiren”, segons ha comentat Sancho, afirmant que “si intenten aprovar aquest Pla, tal i com està ara, abans de les eleccions, un Govern de CiU el retirarà”. A continuat dient, que encara no s’han acabat de complir les expectatives de l’anterior, sobretot en infraestructures, i ara volen dificultar les activitats agrícoles i turístiques de la zona, impedint que, per exemple es pugui construir una caseta de camp o un magatzem agrícola al nord de la línia de la futura autovia. De la mateixa manera, ha comentat que pel tema de la inundabilitat, “s’han de buscar fórmules legals i jurídiques, davant d’aquesta protecció fictícia que ens volen imposar”. Ja que segons assenyala el mateix Diputat, “molta protecció al Delta, i al mateix temps es parla que el cabal mínim del riu baixarà” . “Necessitem mesures de protecció real, amb pressupostos, i no aquestes mesures que proposen i que ens deixa sense futur turístic al Delta, per això, no ho acceptarem. No acceptarem que s’arribi a ficar a la població agrícola sobre sospita, considerant-los de delinqüents si volen fer-se una caseta de camp”. Per finalitzar, Sancho a anunciat que “contactarem amb tots els alcaldes, ja que estem segurs que alguns, com el de Deltebre o Camarles tampoc estan d’acord en aquest Pla”.

CEMENTERI NUCLEAR A ASCÒ? Què diu el PSC-PSOE?

Benvolgudes i benvolguts, comença una nova sèrie que l’objectiu de la mateixa és fer veure un cop més que la gent de CIU es la culpable de tot el que passa al món mundial. Ara amb aquest nou episodi, del que es tracta és de dir que els d’aquí (Govern de Catalunya), no té competències amb temes nuclears i els de Madrid tirar pilotes fora. Ara el que es tracta per part d’alguns partits polítics és posar entre Zapatareo i Montilla, a l’Alcalde d’Ascó, l’amic Rafel. Amb aquesta sèrie s’intentarà fer veure que tota la problemàtica espanyola de residus nuclears, l'ha de resoldre l’Alcalde d’Ascó. Amic Rafel quina papereta........ .

No amics, la realitat és un altra, el dia 1 de Març de 2008, al Parlament de Catalunya, va sotmetre a votació una proposta per tal de que Catalunya i concretament les Terres de l’Ebre no fossin la seu d’aquest Cementeri Nuclear. La Proposta de Resolució en contra d’ubicar aquest Magatzem (Presentada per ERC i ICV) va deixar sol al PSC, ja que va ser aprovada amb els vots de CIU, ERC i ICV i l’abstenció del PPC.

Aquesta és la realitat que avui tenim damunt la taula. El primer que demanem és que sigui el TRIPARTIT II, que es posicioni, que hi hagi unitat de criteri. No si val que ara es vulgui fer veure que un Alcalde, sigui del color polític que sigui, el facin responsable de tota la política energètica espanyola.

Des de CIU ja varem fer el que tenim que fer, ara toca decidir a qui mana, manar vol dir governar i governar vol dir prendre decisions i per tant el govern de la Generalitat ha de posicionar-se com a govern. Aquest TRIPARTIT ja ens te massa acostumats a mirar cap un altre costat quan venen les tempestes. Per molt que ERC i ICV parlin o facin afirmacions i escrits, el que tenen que fer és convèncer al seus socis de Govern i posicionar-se contra aquest cementeri nuclear. El problema es diu Montilla i no Rafel, a veure si ens volem enterar del que passa i del que es vota al Parlament.

Xavier Pallarès
Ebrediputat

SI TU NO HI VAS, ELLS ES QUEDEN.

Campanya electoral. Hem estat a la carxofada d’Amposta. Bon ambient, com sempre. Tothom, estava tothom, tos els partits aprofitem aquest actes per fer campanya. Tinc la sensació que en el tu a tu, que amb el contacte amb la gent guanyem... Imma Juan i Salvador Pallarès van de taula en taula. Joan Roig, Manel Ferré, Arlet i jo mateix trobem amics i saludats a cada pas. Ens donen ànims, bon ambient.

Tot i això, ens preocupen l’abstenció i la bipolarització. A parts iguals. Comentem l’anunci de PSC PSOE, el que s’ha fet més o menys celebre, "famosete”. L’haureu vist. Aquell que es basa en la pel·lícula de Quentin Tarantino, “Reservoir Dogs”. Es un cartell que amb fons roigs, destaca les figures negres dels dirigents del PP, amb una negra i llarga ombra. El lema diu SI TU NO VAS ELLOS VUELVEN. Efectiu, un cartell polèmic però efectiu. Demagògic? Només explica una part de la realitat. Vista des de Catalunya, l’abstenció té una segona i definitiva lectura. El negatiu de la mateixa foto.

Jo proposo un altre cartell que complementi a aquest, també inspirat en Quentin Tarantino, Un cartell amb fons negre i unes figures en roig, amb vestit roig, corbata roja i els rostres de Zp i el Tripartit, Montilla, Saura , Ridao. El lema?. SI TU NO VAS ELLS ES QUEDEN. No penjo cap imatge a l’espera que algú em faciliti la proposta de cartell aquí suggerida. Prometo publicar-la.´

És cert, hem de estimular la participació a Catalunya, hem de trencar la bipolarització. Perquè SI TU NO VAS: UNOS VUELVEN I ELS ALTRES ES QUEDEN. Per fer que uns i altres respectin Catalunya, només hi ha una opció. CIU.

Consell de Tarantino...

FE D'ERRADES: NO, NO HI ERA.

Ho comento amb Josep Lluís Cleries i amb Pep Rull. Surto a un diari com assistent a l’acte “per la vida i la família” organitzat per col·lectius cristians. Tots els respectes. A aquestes alçades ni CIU, ni jo hem de donar explicacions. Amb Josep Lluís comentem com a les sectorials de Salut, de Política social i família hi militen creients, cristians, practicants, crítics, agnòstics, gais i lesbianes. Tots hi cabem. Cap mena de sentiment de“culpa”, cap explicació. M’havien invitat, ens havien invitat, però senzillament jo no hi era.

PERPLEX I PREOCUPAT.

El dia 1 de gener del present publicava una trilogia d’articles al bloc, parlava del diputat Chaib, de Marràqueix, dels drets de les dones, d’Ayan Hinsi Ali, del article de Salman Rushdie titulat “atrapades en el silenci”. De la casa de Bernarda Alba i de la novela “Midnight’s Children” , de Pakistan, de l’assassinat de Benazir Bhutto. Estic preocupat. No d’ara, la preocupació ve de lluny. Ho deia i torno a dir-ho, el silenci front la intolerància és covardia. Correm el perill que els “Vigilants de la Doctrina de la Fe Progressista” ens titllen de carca, el silenci en aquestes circumstàncies és doble covardia. Ho he dit, ho he escrit; vull tornar a dir-ho i escriure.

El “bonisme”, la minimització del problema de l’islamisme radical, la negació de la discriminació, de la submissió de les dones. És el devastador panorama ideològic, l'únic i “trino” pensament oficial. Fora d’aquest pensament ets una pesta.

En aquestes estava (i estic) quan és van produir les detencions del Raval i els apriorismes, en forma de declaracions del conseller Saura. Algú, li ha escoltat dir cosa diferent mai?? No tenia informació?? Atrapat entre els seus discurs interessat, dedicat als seus fidels parroquians (Mai millor dit), l’interessat discurs de Rubalcava i la realitat del perill islamista. No sabia, ni podia fer altra cosa. Saura va fer el ridícul i li va fer, fer a la Generalitat. Ens va deixar, com sempre preocupats.

Avui estic perplex, el cas era i és suficient important com per a què el President de la Generalitat digués alguna cosa. Relacionada amb la seguretat dels ciutadans, amb la política en torn al problema de l'islamisme radical a Catalunya. L’heu escoltat? Sí, doncs sí; alguna cosa ha dit: Salveu al conseller Saura. Només això l’ha preocupat. Salveu Saura, salveu Montilla. Blindeu el tripartit.

Jo no sé si els ciutadans del meu poble estan més segurs; si s’han pres mesures de seguretat addicionals. Si pensen prendre-les, si els alcaldes tenim o no tenim què fer alguna cosa? Al President Montilla tot això no li preocupa, a mi com alcalde, com diputat sé. I no tinc resposta. Estic perplex.

Vull i exigeixo respostes entorn a la seguretat i les mesures preses i a prendre, també entorn a altres coses. Vull respostes, vull i exigeixo respostes en torn a la defensa dels valors democràtics, en torn als valors de la tolerància i la no discriminació de les dones, vull saber si als ciutadans moderats, musulmans democràtics, als defensors i defensores de la llibertat, com Ayan Hinsi Ali tindrem el valor de defensar-les, encara que això ens costi la desqualificació (per cert Chaib on ets, ara on ets?). vull saber si defensarem a les nenes sigui quin sigui el credo de la seva família , si garantirem els seus drets. Vull saber si tenim suficients mesures per impedir l’ablació de clitoris etc. etc.

Vull saber si Saura i Montilla donaran una oportunitat als demòcrates musulmans. Si afavoriran la solidaritat amb els lluitadors i lluitadores per la llibertat als països del feixisme integrista, en lloc de dissimular el perill i el disbarat de la yihat ideològica i violenta. Vull saber si és preocuparan per la seguretat i els drets dels ciutadans del meu i de tots els pobles més enllà de la seva pobra preocupació per la cadira i el preu polític.

La immigració no és un problema però ens planteja problemes, nous problemes, als que el Govern ha de donar resposta. Exigeixo aquesta resposta.