22 de febrer 2008

UN DEBAT INTERESANT , UN DEBAT INTERESSAT. QUALITAT DEMOCRATICA 2


UN DEBAT INTERESSANT; UN DEBAT INTERESSAT.



Aquest dies, s’ha tornat a obrir un debat en torn a qui és el guanyador de les eleccions, a qui ha de governar i al concepte de qualitat democràtica. Ho varem viure l’altre dia al Parlament. Joan Ridao, conculcant clarament la lletra i l’esperit del torn de preguntes de control al Govern, va increpar a L’Artur Mas. Difícilment pot reclamar respecte al reglament, qui el conculca en lo més elemental.

He vist, escoltat moltes opinions. El propi Ridao recordava la polèmica del 2003, sobre si es guanya per vots o per diputats. Era una polèmica amb regust a Maragall.

Certament es pot obtenir menys diputats, amb més vots. Les regles de joc en aquest cas diu que guanya qui té més diputats. Pot haver un dubte. Ara bé, la discussió no és aquesta. El que està clar és que qui treu més vots i més diputats ha guanyat les eleccions. No pot haver-hi dubtes.

Ara bé ha de governar?? Les regles del joc, fan que pactant altres el guanyador es quedi sense poder governar. Primer va passar als ajuntaments petits, després a algun de gran i finalment ha passat a la Generalitat. Hi ha una regla no escrita que diu: Difícilment passarà al Govern Central. Per qualitat democràtica. Vos imagineu que guanya el PP amb vots i diputats i la resta fa president ZP? O pitjor, al revés? S’armaria un 2 de Maig. Amb raó, perquè no només es voten diputats, també es voten partits i candidats.

Cert és que el President l’elegeix el Parlament, el Congrés. Però, també és cert que la campanya electoral, la gent vota partits i vota líders, amb la idea que vota al candidat a president, fins i tot els debats electorals és fan entre candidats, no entre diputats. El debat serà entre Rajoy i Zapatero. Els programes, la dinàmica es presidencialista. Tant es així que durant la campanya s’amaguen els pactes. Per què? On és la qualitat democràtica.? Que vol dir respectar els resultats? Parlo de quan no hi ha dubte. Quan es guanya per vots i diputats.

Respectar els resultats, no desvirtuar-los, donar més protagonisme als vots i menys als pactes i als partits. Això a tots els llocs. És una exigència democràtica, que val per Catalunya i per l’Estat. No és supeditar Catalunya a l’Estat, és al reves és donar la veu a la gent i per tant respectar la gent de Catalunya i els seus vots. Fer Respectar Catalunya i des d‘aquí determinar el Govern a Madrid. Catalunya es mereix tant respecte al vot com la resta de l’Estat.

Jo no estic disposat a pactar amb el perdedor però tampoc amb aquell que demani el respecte del vot a l’Estat i no respecta el d’aquí. I no estic disposat a què hem diguin que això és sucursalisme, és tot el contrari. El dia 10 si sóm decisius, començarà un canvi imprescindible també a Catalunya. El PP que no ens busqui (perquè no crec que sigui capaç de respectar l’Estatut votat pels catalans) El PSOE si necessita els vots dels catalans, respectarà als catalans i el vot dels catalans i sinó que no ens demani els vots. Oi que s’entén ?

ÈTICA. CORTESIA PARLAMENTÀRIA. QUALITAT DEMOCRÀTICA 1


Era Fernado Sabater qui explicava i proposava un exercici- test per tal de valorar el criteri ètic dels seus lectors. Explicava bé, no com jo, el següent: Era una vegada una dona casada amb un viatjant que la tenia molt, molt abandonada. Ella, espitada, es va buscar un amant. Un dia, una nit estant junts els amants, el marit va trucar avisant que arribava i que necessitava que la dona l’anés a rebre. El lloc, era perillós, el barri de fer por. La dona demana al seu amant que l’acompanyes, ell si va negar.
Acompanyar-te a buscar al teu marit?
La dona va anar-hi sola, el perill era real va ser atacada i assassinada.
La pregunta és, qui és el culpable?? L’home per tenir-la abandonada? L’amant per no acompanyar-la? La dona per enganyar al marit?.......... Qui?

La resposta es substancial. Sembla que hi ha qui diu que la dona, altre que l’amant i molts que el marit... ... Un error ètic greu deia Sabater. El culpable és l‘assassí. Lo altre és circumstancial. Pretendre el contrari és manipular.

Em va semblar una gran lliçó. Quan surt un no, al Parlament els responsables del no són els que han votat No. Directament. I els altres? Doncs cada un ho és dels seus actes.

Si un fa una maniobra per provocar un, no ? És responsable de la maniobra. Si un fa tard? És responsable de manca de diligencia, no d’altra cosa; cadascú lo d’ell.

Estos dies m’han fet, s’han reflexions en torn al prestigi del Parlament. Utilitzar-lo a conveniència l’acaba desprestigiant. És cert. Cert també, que el respecte institucional comença amb les regles més bàsiques, entre elles la puntualitat. La cortesia parlamentària era i és, un element de prestigi, perquè es basa en el respecte al contrari, als resultats i a les formes.

Al Parlament, a les comissions els portaveus sabem que pràctiques com posposar un punt o molts punts de l’ordre del dia perquè el diputat que ho porta no pot arribar a hora , és prou habitual. Posposar una interpel•lació perquè el conseller té problemes d'agenda també.. Fins i tot s’ha arribat a absentar-se un diputat d’un grup per compensar el retard d'un oponent. Cortesia parlamentària, fair play, respecte al prestigi de la institució.

El que no és habitual, és preveure una votació a les 11 i fer una maniobra per acabar votant a les 10 i esquaix. Per què parlo de maniobra i d’ètica? Resulta, que un accident, provoca un retard d’un hora. Com és que no afecta a tots per igual? Aquesta pregunta, que em volen tirar en cara, conté la resposta.

Preguntant t’assabentes que a cinc grups se’ls avisa que siguin molt puntuals i a un se’l deixa pensar que la votació serà a les 11. Què es produeix?? Que uns matinen més o es queden a Barna i els altres surten a l’hora habitual; confiant amb l’horari previst i amb la cortesia Parlamentària. Per cert, tot i l’accident, tot i el retard, la votació ens, em va agafar a l’entrada del Parlament, havia sortit amb molt de temps.

Responsables de fer tard? Sí!!! Però no d’altra cosa. Els responsables de la conxorxa són tots el que hi van participar. Es va voler i es va aconseguir manipular una majoria amb una maniobra. Els que deien que volien un sí, es van aliar amb els que necessitaven un no. Qui va guanyar? Va perdre el Parlament. Tots.

Que passa ara amb la cortesia Parlamentària; afectarà a les comissions? Què passarà el dia que diputats del govern o altre grup no pugin arribar a hora, perquè estan a un embús? Cosa habitual per cert. Posposarem o accelerarem, per tal d’aconseguir una petita victòria?? Jo com portaveu de CIU tinc la meva particular resposta. Per cortesia parlamentària, per respecte a la institució, per ètica elemental, posposarem al votació si m’ho demanen, en cap cas intentaré avançar-la. No utilitzaré la frase d’ICETA: A qui matina Déu l’ajuda, més bé pensaré no utilitzis el nom de Déu ni el reglament en va.

Quan em pregunten per què ets de CIU? Aquí teniu la resposta: Entre altres coses, per coses com esta.

Jo només seré President de Catalunya a través d'unes eleccions democràtiques

Aquesta frase l'ha dit l'Artur Mas, al Parlament de Catalunya. Podeu veure la intervenció sencera, mirant el vídeo: