EL GOVERN PSC PSOE DIU NO A L'EUROMED

El Ministeri de Foment torna a negar la possibilitat de què l’EUROMED faci una parada a l’estació de l’Aldea.

A instància del Senador Joan Ma. Roig que demanava la parada de l’Euromed a l’estació de l’Aldea, el Ministeri de Foment torna a negar aquesta possibilitat argumentant que l’oferta comercial és suficient per cobrir les necessitats de transport, tant dintre de Catalunya com a la Comunitat Valenciana.

Foment també argumenta que una parada a l’Aldea suposaria un retard en el trajecte, i que això es incompatible amb la realització de freqüents parades.

Una vegada més, critica Roig que des del Govern no existeix cap sensibilitat cap a les Terres de l’Ebre ni es té en compte la seva situació estratègica entre Barcelona i València. I sobretot, que aquesta possibilitat de parada de l’EUROMED afavoriria el dinamisme econòmic de la zona i el reequilibri territorial.

Dimarts 10 de febrer de 2009

EUROMED, A-68 , CABAL ECOLÒGIC

Ens preocupa, i molt l’actitud dels senadors d’Entesa i dels diputats del PSC-PSOE. Una mostra: La passivitat davant l’actitud del Ministerio de Fomento vers la parada de l’Euromed. Actitud que contrasta amb la demagògia i agressivitat que van mostrar no fa tant vers el mateix problema. Contra el PP és reivindica millor.

Denunciem la complicitat del PSC amb el PSOE de Castelló i Terol amb la seva ofensiva per aconseguir que la A-68 surti al mar a través de Morella i Vinaros pel traçat de la N 232, en detriment de Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona. Reclamen el desdoblament de l’Eix connectant la A-68 de Gandesa amb el Port dels Alfacs i la continuïtat de la A-68 fins la seva sortida al Camp de Tarragona. Ens preocupa especialment l’actitud del senador Sr. Sabater, que coneixedor i coresponsable com és de la marginació a la que es condemna a Terres de l’Ebre, encapçala falses polèmiques per tal de dissimular la responsabilitat dels ministres del PSC i del propi grup parlamentari, que participa de la majoria de Govern a Madrid. Sorprèn el silenci del senadors d’Entesa davant aquests problemes i altres com l’inexistent i revisat a la baixa, cabal de l’Ebre. No fa tant tots ells titllaven de traïdors i venuts a determinades forces polítiques. Són corresponsables, deurien assumir responsabilitats i donar explicacions.

És cert que han acceptat que la A68 surti al mar per Vinaròs?? Acord ja signat pel seu partit. És cert que han acceptat un cabal menor per fer possible les inversions previstes al Pacte d’Aragó, com el projecte Gran Scala als Monegros i altres? És cert que coneixen el retard del desdoblament de la denominada autovia de l’interior? És cert que tenen instruccions de buscar la confrontació política per tal de debilitar Terres de l’Ebre ? És cert que es vol frenar el creixement d’aquelles zones on el PSC no sigui hegemònic, entre elles el Delta i TT de l’Ebre? És cert que el 2on pla Territorial forma part d’aquesta estratègia?

És cert que els partits que formen l’Entesa Governen Catalunya i configuren la majoria de Govern al senat a Madrid????

NO HA MORT ANTONI FARRÉS

Recordo Antoni Farrés de temps universitaris, final d’una llarga grisor que sabíem ja efímera. La llarga i fosca nit s’acabava. Les injustícies i els somnis no. Recordo un congrés del PSUC, l’últim en el que jo vaig participar. Un congrés que va significar la meva definitiva distància. Jordi Guillot m’ho recordava. Me’n vaig anar amb una butada i un exabrupte. El congrés no va renunciar al leninisme ni al marxisme. Jo vaig renunciar al PSUC. La dictadura era morta. Temps de record, temps de lluita. Velles batalles compartides.

Ens vàrem tornar a trobar de la mà d'Isabel Rueda Marquez, bona amiga dels dos, llavors cap de servei de la Generalitat a l'administració local. Ell, ja alcalde de Sabadell. Jo, ja alcalde de l’Ampolla. Vàrem parlar i ràpidament ens vàrem entendre. No era un tema fàcil, parlàvem de l’aigua de l’Ebre. Un acord de progrés, semblant al que avui anomenen Compromís per Lleida. Un compromís per l’Ebre. Un acord fet d’equilibris, respecte i compensacions. Des de llavors l’aigua ha estat lligada a la meva visió de l’Ebre, i el seu encaix dintre de Catalunya. Mai he traït la visió que em va regalar Antoni. Recordo la conversa front al mar: Respirem el mateix aire, patim les mateixes limitacions, les mateixes infermetats, passegem els mateixos carrers, tenim les mateixes preocupacions, ens fan mal les mateixes coses. Compartim els motius i els objectius. Poder no compartim el com. Però ens agermanen els que i els qui, els ara i els després. Ens neguem a que l’enfrontament polític ens arruïni els acords. No volem que la diferència de colors polítics ens arruïni els somnis. Són els nostres somnis. Els de Toni, amb qui tant hem somniat. Amb qui continuarem somniant. Més enllà de partits i colors, més aquí de territoris i moments, Antoni Farrés alcalde de Sabadell, diputat, ciutadà de peu no ha mort; està viu en els nostres somnis. Antoni Farrés, amb qui tant hem estimat , amb qui tant continuarem estimant

QUI NO VOL UN PACTE D’ESTAT???

Ahir empresaris del metall. Abans d’ahir experts. Avui els tertulians d'un conegut i matinal programa televisiu. Qualificaven la situació de greu, emergència nacional? Quasi. Tots coincidien en la necessitat d’un ampli acord de forces polítiques i socials, per tal de lluitar contra la crisi. Predicar al desert. Només CIU ha parlat de Pacte d’Estat, tot recordant els pactes de la Moncloa. Només CIU. Per què?

Tot i reconeixent la gravetat de la situació, tots els altres coincideixen en una apreciació: Prioritzen l’oportunitat política. Tots creuen que tàcticament els hi va millor la confrontació política.

El PP ha fet de la confrontació la seva bandera, ha fet tímids intents d’apropament a un cert espai de centre, però en la crisi hi veu una oportunitat, la seva oportunitat de desgastar al PSOE. No vol Pacte.

El PSOE, per la seva part, sap que en la confrontació ideològica té les de guanyar. De fet ha guanyat totes les batalles, des de la guerra d’Iraq, fins el matrimoni homosexual. La crisi podia temperar aquesta permanent confrontació, de fet no aturar-la podia ser perillós per un Govern. Però el PP , en el moment més perillós s’autoimmola, practica una eutanàsia activa a la que s’hi afegeixen tots els poders, fins i tot el judicial. El PSOE en el terreny polític guanya la batalla. No vol Pacte.

El pacte hauria d'incloure la reforma d'estructures de l’Estat, en un sentit més federal(per dir-ho en terminologia pactista). La reducció de la despesa de i/en sous i personal, el traspàs efectiu de competències i mitjans a les comunitats autònomes. L’aeroport. El finançament. Mantenint bloquejat aquest front, creuen que els hi dona vots a uns i altres, al PP i al PSOE. Cosa metafísicament impossible, però políticament real. No volen pacte.

A Catalunya els empresaris i la tradició d’un centre nacional de progrés li dóna un lideratge cert en les situacions de crisi econòmica o de decisió democràtica. Volem pacte. Tradicionalment ha estat així. Quan Catalunya i les seves forces polítiques han exercit aquest lideratge, ha esta bó per Catalunya... i per Espanya..... Ara, però, les forces polítiques que governen Catalunya, ho fan precisament en contra l’hegemonia d’aquest centre progressista, amb un pacte (excloent) que inclou el radicalisme tant social (EUA), com ecològic (Verds i més que Verds) i el radicalisme- verbal nacional. El PSC necessita mantenir aquest pacte excloent per mantenir el Govern. No volen pacte.

Tots a l’espera que la reacció econòmica arribi del món global. La seva passivitat l’amortitzarem en atur i pèrdua de competitivitat. Si la situació empitjora, i crec que empitjorarà, pot ser tard. Però pot esdevenir inajornable un Pacte d’Estat. Nosaltres el proposem . Volem país , volem reacció, volem i oferim pacte.

ÉS L’ECONOMIA.

A Terres de l’Ebre tenim damunt la taula la discussió del 2on Pla Territorial. I la tenim quan encara no s’han complert les previsions del primer. Ni infraestructures , ni serveis. Un bon amic , diputat hem diu: Si fóra decisiu ni el primer, ni el 2on seria per a TT Ebre . Deixem-ho, el tenim damunt la taula. En plena crisi.

El nivell de proteccionisme sobre el paper és esgarrifós. Mai, m’he queixat de la protecció. Del que em queixo és de la manca de protecció efectiva. Protecció sense pressupost . Parcs Naturals sense dotació.

Qualsevol pla deu tenir en compte la crisi i la seva sortida. És l’economia. A Terres de l’Ebre, com tothom, tindrem que replantejar estratègies. Com no? .

No es podrà seguir amb un creixement basat únicament en la demanda de sol barat i a disposició. Però no podem oblidar que el sector serveis i l’oferta turística forma part de la nostra supervivència. No podem obviar la necessitat de mimar agricultura i pesca fent-los compatibles amb la indústria. Qui, avui s’atreviria a dir que en lloc de créixer, hem de decréixer? Qui no se’n adona que una oferta racional de serveis de qualitat ajuda a sortir de la crisi? Qui suporta una crisi?

L’editorial d’un prestigiós diari deia, “el govern no pot donar l’espatlla al sector immobiliari, per grans que siguin els abusos del passat. Ja que encara és el principal generador de llocs de treball”. És l’economia.
Cal racionalitzar i redefinir el creixement. Amb els mateixos paràmetres que la resta del país. Però no podem renunciar a créixer, les conseqüències de no créixer ja les estan patint empreses i famílies. És l’economia.

El SOU DELS BANQUERS.

Un asclat d’indignació recorre el món civilitzat. Entre paga fixa, variable , fons de pensions, dietes, primes, blindatges etc, els executius i alts dirigents dels bancs cobren xifres desorbitades. La discussió es centra en aquells bancs que reben fons de l’Estat i per tant diner públic. Reben ajuda per tal de corregir allò que ells mateixos van ajudar a desgavellar. Estic convençut que cal ajudar als bancs, però també a la gent, a les empreses i a les famílies. És imprescindible, però que a canvi de les ajudes es revisin , pràctiques i motivacions. Certes pràctiques , com sous desorbitats i altres amb els nostres diners: No!!

LA MORT D'ELUANA

Ha mort , finalment ha mort. Un profund respecte per la seva família, un sentiment d’alliberament per la fi del dolor. Una profunda tristor no només per la mort. Una profunda tristor per la utilització política del fet. Una sensació de desencís per la frivolitat amb que es tracta el fet.

Quan un fet de aquesta natura et toca de prop te n'adones de la profunda càrrega ètica que té . He viscut algún cas com metge. Sempre he tingut molt clar que la dignitat humana és inviolable. La llibertat és un bé, un dret inalienable. He intentat sempre dignificar cada moment difícil. Evitar el dolor. Certament tenim molts mecanismes i molt potents per evitar dolor i alhora respectar la llibertat. Però finalment només hi ha un valor absolut, per damunt dels altres .La vida. Eutanàsia , avortament. Se’m fa difícil opinar.
Prego no frivolitzar . No sé si tinc dret, però demano no reduir-ho a l'espai polític. Tampoc únicament al religiós. Un espai ètic de reflexió


.

UNA ADMINISTRACIÓ, BIG MAC( AMB MOLT DE COLESTEROL):

La crisi ens obliga a tots, estem veien massa patiment de la gent; de molta gent. No és hora de callar.

La pràctica clientelar del tripartit era evident, multiplicada per tres. Ho havíem criticat i denunciat. Un clientelisme multiplicat per tres. En temps normals és molt criticable, en crisi és intolerable.

Les dades són esgarrifoses. De 149 alts càrrecs al 2003 hem passat a 240 . Els eventuals han augmentat un 42% . Els sous han augmentat de manera desmesurada, si ens referim als alts càrrecs. Fins el 2003 l'increment era el 2% sense el complement dels funcionaris, ara supera sempre el dels funcionaris. Més de 340 interins ocupen lloc de comandament!!!!! . Avui la Generalitat compta amb més 7500 persones contractades com personal de reforç , pràctica que segons els sindicats, si no és justificada, podria ser il·legal. Amb aquesta proporció és d’impossible justificació. Fins el 2003 mai van superar el 500. De 500 hem passat a 7500!!!! Un disbarat, dos disbarats , tres disbarats!!!!

Si tenim en compte les empreses públiques també s’engreixa molt el personal : 10500 més que al 2003. Sí, 10500!!!! més i amb increments de sou de més del 20- 25%.
Més de 300 alts càrrecs han vist blindar per decret del tripartit els seus contractes , per garantir que sous i contractes puguin ser a la carta.

En resum entre el 2003 i el 2009 el personal contractat per la Generalitat ha passat de 165 mil a 219 mil. 55 mil!!!!! persones més . S’han contractat 55 mil persones més!!!! No està clar per a què , ni per què. Les dades les ha donat el País , gent sospitós d' antisocialisme. Els sous han passat de 6.600 milions a ..9500 milions. En un període on no hem tingut nous traspassos (cosa que admet fins i tot el President Montilla). S’ha incrementat la despesa en personal-(no justificat) en quasi 3000 milions, anuals . Mil milions d’Euros per partit . No hi ha nou finançament que ho aguanti.
Aquesta despesa es menja qualsevol increment de finançament. Ens costen cars, molt cars.

Com el colesterol , millor prevenir. Ara és difícil de curar

EL RIU : NI UN PAM DE NET???

Fa pocs dies ens anunciaven un cabal “ecològic” de 88m3/segon. El Pla de conca de l’Ebre, la CHE i la correlació de forces polítiques certificaran la derrota de Terres de L’Ebre, la submissió de l’Ebre català als interessos de l’estructura (la nomenclatura) de la conca i d’Aragó. Qualsevol intent de variar “l’estatus quo” de la conca , qualsevol intent de modernitzar o de compartir la gestió del riu incorporant noves visions i noves competències ha estat tradicionalment combatuda, virulentament desqualificada.

Amb la creació del CPIDE a través de la disposició addicional desena el cabal ecològic es supeditava a les necessitats de l’Ebre català i de la desembocadura (Del DELTA) com era i és lògic. Es va fixar en 135m3 segon i dos des embassaments periòdics anuals. Total 7 a 8 mil m3 els anys secs.

Les autoanomenades forces progressistes , aquells que titllaven el CPIDE de traïdors, després de permetre que ens arrebasesin allò que era competència compartida però amb vot de qualitat del President (nomenat per la Generalitat) i que garantia realment un cabal que estava en les seves (nostres) mans fixar. No van voler la clau de l'aigua.. Ara reivindiquen allo que no es va mantenir. No es va voler. Ni competència, ni CPIDE ni clau. Ha estat així. Ara, sí ara:

Una “ex consellera” li pregunta a un quasi “ni conseller”. Reivindiquen la ja famosa disposició addicional 10. Aposto que no tindrem els 135 m3 segon (Ni els 100 d'ara). Tindrem una xifra global- anual, més fàcil de complir. Escrit ho deixo. Com escrita està la auto pregunta. Aquí la teniu. Au mano, ni un pam de net??.

Pregunta :

al Govern sobre el capteniment del Departament de Medi Ambient i
Habitatge amb relació al cabal ambiental del tram final de l’Ebre davant
la redacció del nou Pla de la conca de l’Ebre (tram. 310- 00274/08)
...la formula, en nom del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya,l’honorable senyora Marta Cid.

La Sra. Cid i Pañella

Gràcies, senyor president. Senyor conseller, la Llei del Pla hidrológico nacional,
reformada l’any 2004, estableix a la seva disposició addicional desena que s’ha de definir un règim de cabals ambientals específic per al tram final del riu Ebre, que garanteixi la conservació en bon estat ecològic del riu, el delta i la zona marina d’influència. La mateixa llei també estableix que el règim de cabals ambientals és una restricció al sistema d’explotació i que, per tant, no es pot veure alterat a la baixa per altres usos de l’aigua, tret del de boca.
Atès que la Directiva marc de l’aigua estableix que l’any 2009 cal aprovar nous plans a totes les conques hidrogràfiques, en aquest moment es troba en fase d’exposició pública un esborrany del Pla hidrològic de la conca de l’Ebre. Aquest document estableix quin és el criteri per calcular el règim de cabals ambientals als rius de la conca. Ens trobem, doncs, en un moment decisiu pel que fa a l’establiment i aprovació definitiva d’un règim de cabals al tram final del riu Ebre, i tot sembla indicar que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre establirà un règim de cabals per a la part catalana de l’Ebre sense tenir en compte i sense discutir tècnicament els estudis encarregats al respecte per l’Agència Catalana de l’Aigua i la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre. Aquest estudis, elaborats per la unitat d’ecosistemes aquàtics de l’IRTA i recolzats pel Parlament i el Govern de Catalunya,estableixen un règim de cabals ambientals per a la part catalana de l’Ebre amb volums més elevats als existents actualment i als previstos en altres estudis encarregats pel Govern de l’Estat. És per això que volem conèixer quin és el capteniment del Govern de la Generalitat amb relació a l’aprovació d’un règim de cabals ambientals per a la part catalana del riu Ebre dins del nou Pla hidrològic de la conca de l’Ebre, que s’aprovarà l’any 2009, i quines mesures està prenent perquè aquest garanteixi la conservació del riu, el delta i la zona marina d’influència, tal com exigeix la disposició addicional desena de la Llei del Plan hidrológico del 2004.

El president

Té la paraula l’honorable senyor Francesc Baltasar, conseller de Medi Ambient i Habitatge,

El conseller de Medi Ambient i Habitatge (Sr. Francesc Baltasar i Albesa)

Moltes gràcies, senyor president. Senyora diputada, evidentment, com vostè ha
explicat molt bé, la determinació dels cabals, en aquest cas ecològics i de
manteniment a la conca de l’Ebre, ha de ser aprovada, en aquest cas, per la
Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, seguint les pautes que marqui el Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Medio Marino.
Evidentment, nosaltres tenim molt clar amb quina posició anem a tota la negociació que haurà d’esdevenir, perquè, entre altres coses, com vostès saben, el riu Ebre és un riu considerat com a intracomunitari i, per tant, són diferents comunitats les que hi han de dir la seva opinió; evidentment, són diferents usuaris del riu els que hi ha d’intervenir, i, evidentment, hi ha tot un procés obert. Evidentment, nosaltres tenim molt clar amb quina posició hi anem: nosaltres hi anem amb la posició del Govern de Catalunya, amb la posició del Parlament de Catalunya i amb la posició que va aprovar la Comissió per a la Sostenibilitat, en aquest cas, de les Terres de l’Ebre, justament a proposta de la l’Agència Catalana de l’Aigua, a través d’un estudi que, com molt bé vostè assenyalava, senyora diputada, afecta l’IRTA.
Per tant, si em permet, li recordaré quines són aquestes xifres. Aquestes xifres, que tenen el consens, a més, de tot el territori, són les següents. En primer lloc, la proposta és de 7.305 hectòmetres cúbics / any si l’any és sec, 9.691 hectòmetres cúbics / any si l’any és de característiques mitjanes, que en diem hidrològicament, o bé de 12.783 si l’any fos humit. Dir-li que aquestes reserves que indiquem, aquests tres paràmetres, suposarien el 40 per cent, el 53 per cent o el 70 per cent del conjunt de l’aportació mitjana natural del riu Ebre.
Aquest és el posicionament que manté el nostre Govern, avui, que comencem a contrastar, òbviament en els òrgans de participació de la Confederación Hidrográficadel Ebro, i, òbviament, entenem que aquesta és una xifra absolutament raonada,formulada científicament, i que a més conté tot el consens territorial i polític que cal. Per tant, en aquest sentit, aquí, en aquesta posició, és on es trobarà el Govern, i estic convençut que amb ell el Parlament, que en la seva Resolució 70/VIII va marcar justament també aquestes dades que jo mateix li explico ara.
Moltes gràcies.

TOTHOM SAP.

Tothom sap que no hi ha miracles, ni tan sols solucions fantàstiques. Tothom sap el que dirà el President Montilla o més ben dit el que ni tan sols dirà. És decebedor, però tothom sap que al Parlament se’ns sostrau el debat. És més important que no sigui dit, que es menteix, que no, que efectivament es diguin directament mentides. És més important evitar el debat que regular el debat.

S’han fet moltes propostes, moltes, moltes: Totes denegades sense escoltar. Dues de significatives, activar el crèdit per empreses i famílies a traves dels mecanismes que el Govern té a les seves mans. Reunir-se consensuar amb l’oposició. Denegat.

En plena ventada els alcaldes i ciutadans van descobrir que l'altre cantó al final de la línea del telèfon, al 112 no hi havia ningú. No estava el govern. Tothom sap que el Govern no està per quan se’l necessita. No està en plena ventada, no hi és en plena crisis. Les situacions són excepcionals i ells no tenen resposta, cap resposta. Se’l ofereix pactes. No els volen.

Obres debats i debats menors i estèrils, canvien i canvien lo que no és substancial , planifiquen i planifiquen per no realitzar. Tanta planificació tant teòric canvi per tant fracàs. No, no tenen formules màgiques, ningú les té. Però el fet és que van voler fer de govern i no tenen cap recepta, ni la i intenció de buscar-la: “tiren la tovallola”. No es posen al telèfon i al final quan la gent mira o truca darrera el 112 no hi ningú. No hi ningú i certament , no hi ha ningú en el pitjor moment. Estem d’emergència i a les línies del Govern no hi ningú. Al carrer a les trinxeres estem tots paradoxalment , tots junts però molt sols. Tothom ho sap.

TOT EL MÓN SAP

Un grup de rap canta una cançó amb aquets títol, “com tothom sap” . Què és el que tothom sap??? Doncs unes quantes coses.

Que tindrem més de 4 milions de parats. Que encara no estem en el pitjor de la crisi. Que el govern i ZP dissimularan la profunditat de la crisi. Que Espanya i dintre Espanya Catalunya seran les que tindran xifres d'atur més altes d’Europa. Que a la web del SOC hi ha 888 ofertes de treball disponibles, altres webs aconsegueixen tenir més de 13mil. La Vanguardia, en edició digital
(clasificados.es) té 997 ofertes de treball.

Tothom sap que allí on governa el Partit socialista la crisi serà més profunda. Que sembla (i dic sembla), que el govern ha decidit que la crisi s’amortitzi amb atur. Que prioritzen l’ajut a la banca que a les empreses. Tothom sap que la crisi del PP, tranquil·litza al govern. Tothom sap que amb aquest govern ens ho passarem fatal. Tothom sap que ja fa molt temps que estem en crisi i no només econòmica.

Tothom ho sap. Un RAP.

ÉS L'ECONOMIA: NO SIGUEM ESTÚPIDS:

Un bon amic després de llegir el nostre post ZP: L’AJUDA, ens diu:
“Tot i estar bàsicament d’acord amb vosaltres crec que fora bó introduir altres elements de judici, l’opacitat de les ajudes dels Governs europeus, la manca de coherència en política econòmica, la denúncia fins i tot el president de l'associació espanyola de Banca. Vos demanaria que publiquessiu la seva opinió.
Ja sé que no esteu en contra dels ajuts a la Banca. D’altra banda, dit sigui de pas , no ho està ningú. En tot cas, la transparència en els ajuts, condicionar-los a determinats objectius, i complementar-los tal com vosaltres proposàveu amb ajuts directes a empreses i famílies, és de sentit comú. És difícil, però amb els antecedents que tenim, esperar coherència del Govern ZP i més escèptic sóc en quan a la capacitat de recuperar credibilitat, il·lusió i regeneració ètica- política per la seva part. En fi, ànim i continueu amb les aportacions que feu al blog”

Nota de premsa:

L'AEB insta el govern espanyol a corregir l'endeutament de famílies i empreses
El president de l'Associació Espanyola de Banca, Miguel Martín, ha qualificat d'"opaques i confuses" les mesures de capitalització portades a terme per alguns països europeus, en considerar que s'han fet servir com a fórmula d'amagar pèrdues dels balanços bancaris

El president de l'Associació Espanyola de Banca (AEB), Miguel Martín, ha urgit el Congrés dels Diputats a corregir el sobreendeutament de famílies i empreses, que supera "tot l'imaginable".
Martín ha afirmat que les entitats han de finançar les llars i les companyies, però ha recalcat que aquestes estan "sobreendeutades, i és l'Estat espanyol el que ha de corregir aquest desequilibri".
El president de la patronal bancària ha indicat que la funció de captar estalvi als mercats exteriors i portar-lo a l'Estat recau en els balanços bancaris, i que la banca espanyola, si no fos sòlida, "hauria estat insostenible".
"No és la banca espanyola la que enfonsa l'economia, l'economia no s'enfonsa encara més perquè la banca és capaç de sostenir la posició deutora (de l'Estat) al món", ha argumentat Martín. "Espanya ha de reduir el seu nivell d'endeutament i això es produirà a través del sistema bancari", ha insistit.
Per altra banda, ha considerat que les mesures adoptades pels països a escala nacional per contrarestar els efectes negatius de la crisi financera distorsionen la competència, perquè són heterogènies i no totes són transparents.
Martín fins i tot ha qualificat d'"opaques i confuses" les mesures de capitalització portades a terme per alguns països europeus, en considerar que s'han fet servir com a fórmula d'amagar pèrdues dels balanços bancaris, situació que contrasta amb la de l'Estat espanyol.
"A l'Estat no tenim pèrdues, el Banc d'Espanya no ens deixa amagar-les", ha assegurat Martín. Tot i això, ha insistit que les ajudes d'Estat per import de 320.000 milions d'euros per recapitalitzar bancs a Europa destrueixen el mercat interior i suposen una important competència deslleial per a Espanya.

Agencia EFE.


Ebrediputats diem:

És complex , certament. Entenem que els bancs tenen necessitat de tenir reserves per garantir la seva solvència. Qui confiaria en un Banc que no tingues reserves i/o no guanyés diners??. Però per altre, no s’entenen els sous i prebendes de directius, no s’entenen les ajudes de l’Estat si no eviten la destrucció del teixit industrial i empresarial. Creiem que és imprescindible per part de l’Estat i de la Generalitat establir línies d’ajut a empreses i famílies amb més força i convicció moral que a la banca.

ZP: L'AJUDA.

Aquets dies es posen en marxa els projectes municipals derivats de l’ajuda que el govern de ZP va aprovar pels ajuntaments. 8000 mil milions. Els ajuntaments licitaran, adjudicaran obres per aquest valor. Es suposa que ajudarà a evitar més atur.

Els pocs mesos que durin les obres es crearà un nombre determinat de llocs de treball. És una mesura efectiva? Momentàniament sí. És útil? Conjunturalment sí. Som moderadament crítics.

Ens hagués agradat però una mica més d’ambició i visió estratègica. Amb la mesura cada Ajuntament adjudica l’obra que considera.... a qui considera.

El País té moltes mancances, moltes. Des d’unes línees elèctriques obsoletes (com s’ha vist amb la ventada) a un xarxa de cablejat per noves tecnologies pràcticament inexistent. 8000 milions amb col·laboració dels ajuntaments podien haver donat per modernitzar, soterrar, cablejar molts dels nostres municipis; fent-los més competitius i al final trobar-nos amb el mateix efecte de creació de treball i l’afegit d’una modernització de les xarxes municipals. Una oportunitat perduda a mitges, una mesura no aprofitada com cal.

Zp amb Botín.

ZP : L’ALTRA AJUDA.

El grans bancs i caixes han rebut l’ajut de l’Estat. Ho ha notat el ciutadà?? No, certament tant el ciutadà de peu, com les petites i mitjanes empreses, segueixen tenint com ha problema la manca de liquidés, de diner circulant. Mentre els grans bancs ja han cobrat.

Un empresari em suggeria la creació de fons estatals o de la Generalitat de la mateixa mesura i import que per als grans bancs. Per avals, per crèdit . Moltes petites i mitjanes empreses tenen futur , patrimoni, propietats i clients suficients però els hi falta liquidés, circulant, la morositat els afecta i ningú els ajuda. Els bancs neguen crèdits amb la mateixa facilitat i arbitrarietat en que els concedien ara fa un any.

Molts promotors, petits promotors, tenen necessitat de donar sortida a pisos al preu del seu deute. El Govern vol pisos de protecció oficial. Si es creés una línea de crèdit per fer-se càrrec del pisos en poc temps podria haver un fons de pisos de titularitat pública a preu menor del de pis oficial, un fons que podria nodrir el mercat de pisos de lloguer. Donant als empresaris la possibilitat de recuperar el seu patrimoni si en un temps X podien fer-se càrrec del seu deute.

No s’entén que un Govern dit d’esquerres ajudi a bancs i caixes i no ho faci en la mateixa mesura amb les petites i mitjanes empreses , no ho faci amb la gent del carrer.

És fa necessari un nou patriotisme . Un patriotisme de carrer, per tradició, per història, per institucions, Catalunya pot ser, hauria de ser punta de llança. No ho és!!!.

Certament el liberalisme pur ja no funciona (No ha funcionat mai) , però preocupa que l’Estat protegeixi als grans, als bancs i no pensi amb la base productiva del país.

Es fa necessari un nou paradigma. Un punt de trobada. No l’Estat, la nació , on el sentit comú substitueix la confrontació partidista, per iniciar la lluita per refer l’economia del país. Un nou paradigma menys ideològic i més social , menys partidista i més patriòtic. Un patriotisme de carrer

SR. PRESIDENT : TORNA EL LLOP???

Ara, tard, ens han colgat, certament estarem avisats. Han colgat als ajuntaments de Faxos. Al menys als nostres. Que ve el llop!!! Torna el Llop !! Torna el Llop!! . No ho criticarem. Benvingut. Però volem recordar que la principal crítica que els alcaldes feien i fem no era la comunicació, o al menys no era l’única. També el consell, la coordinació, l’organització i la canalització de l’ajuda precisa.

Voldríem fer aportacions útils per un futur.

1r. Els comunicats tipus: Que ve el llop, que torna el llop son poc útils. Les tècniques comunicacionals actuals no poden ser aquestes i un govern deu saber-ho. El fax i el :"Ja t’ho he dit i per tant ja he traslladat la responsabilitat" no és propi d’un govern responsable i eficaç. Molts hem aplaudit l’actuació del govern basc. El sistema SOS Deiak basc és mes modern i més precís que el nostre. Avui existeixen tècniques, models de gestió social que van més enllà del "fax i ja t’ho faràs". De fet, comunicar amb un allau de faxos no dona cap confiança a qui els rep ni cap credibilitat a qui els envia.

2on. No pot ser: Que després de conèixer l’abast del problema, hores després d’una tragèdia i quan tothom estava, per desgracia... Ara si!!... Informat i espantat. Els responsables, els agents locals no pugessin o podessin comunicar amb el servei d’emergències 112 en hores, en algun cas ni en tot el dia. El lideratge, les competències del lideratge obliguen a molt més.

La centralització en un sol telèfon que es desborda és una situació ja desqualificada. Un Govern no pot demanar precaució a la població i no establir mecanismes d’emergència . Els consellers no poden estar passejant pel territori convocant actes mentre és demana no sortir a la població.

L’estructura del govern deu posar-se al servei de la població i en funció de l’emergència. Els Consellers, tant d’Interior com de Salut i de Governació, Presidència deuen establir mecanismes de coordinació i resposta per totes les possibilitats. Els Delegats deuen estar a la Delegació del Govern amb responsables de mossos, bombers i emergències mèdiques per coordinar, oferir ajuda i liderar la resposta. Son ells que devien donar instruccions i resposta als alcaldes i no al l’inrevés.

3r. Un govern deu: Estar disposat i preparat per fer front a qualsevol emergència i no pot traslladar la responsabilitat ni a ajuntaments, ni a la població. Els mitjans tècnics i materials actuals ens obliguen , obliguen a un govern a estar preparat per preveure lo imprevisible perquè res ens ha de ser a priori imprevisible. Avui ja deurien estar revisant-ho tot per tal de no tornar a fracassar en lloc de discutir i desqualificar alcaldes i ciutadans.

Avui ja deurien estar estudiant el que es fa a Euskadi o a les Universitats americanes on després d’Huracans con Ike a Texas o el famós Caterina han desenvolupat sistemes de gestió i resposta més precisos que els nostres.

4t. En sistemes acostumats a gestionar emergències com el de Salut sempre es parla d’Integració assistencial: Integració en el continuum assistencial. Una organització integrada. No pot ser que tinguem tres governs. El Delegat depèn d’una disciplina política diferent a Interior i els bombers, aquesta a una diferent a Emergències mèdiques. Una organització integrada i un Continuum ( coherència ) política, dintre el propi govern i en relació a altres institucions són imprescindibles per donar resposta tant a lo previst com a lo imprevist. Tant en l'apagada, en la ventada, com en la crisi. Estan dividits. Va passar als temporals de llevant, a l’aeroport i ara. Aquest govern no rectifica. Si no rectifica tornarà el Llop: És la nostra obligació denunciar-ho . Avisats estan.

El tripartit Vs. El món rural

Hi tornem a ser: Lamentablement, un exemple més de la discriminació del tripartit al món rural. Aquest cop ha tocat a les nostres terres. Aquest dimecres, en el transcurs de la Comissió d'agricultura, el govern tripartit ha votat en contra d'unes propostes de resolució que els Ebrediputats havien plantejat, unes propostes que havien de ser beneficioses per les Terres de l'Ebre.

Xavier Pallarès retreu al Conseller Llena que no hagi complet el què va prometre i que els camins de La Pobla de Massaluca i Batea segueixin sense reparar. El mateix diputat de CiU, portaveu en temes d’Agricultura, ha denunciat “el poc interès inversor que demostra el Tripartit en les coses que afecten al món rural i per determinats territoris com les Terres de l’Ebre”. I és que el dimecres, en el transcurs de la Comissió d’Agricultura del Parlament, el Tripartit ha votat en contra de quatre propostes de resolució de CiU que tenien com a objectiu ajudar en diferents àmbits a les Terres de l’Ebre. En primer lloc, el Tripartit ha rebutjat una proposta que demanava al Govern ajuts per als pagesos de la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre, que el passat mes d’Abril, com a conseqüència de les pluges van veure com de la sequera es passava en pocs dies a les inundacions dels seus camps. Cal recordar que la passada Comissió d’Agricultura el Tripartit ja va votar en contra d’una proposta de CiU que demanava una campanya específica per a la promoció dels productes de la Ribera d’Ebre. “Es demostra una vegada més que el Tripartit no fa costat a la gent pagesa de les nostres comarques” ha afirmat Pallarès i continua “marginant, en els pressupostos, a les zones rurals de Catalunya”. Una altra de les votacions que no ha rebut el recolzament del Tripartit ha estat la proposta de resolució que demanava al Govern que destini més fons al pressupost del Consorci de Serveis Agroambientals (CODE). Aquest consorci lluita contra la Mosca negra i el mosquit i “cada any s’hi tenen que dedicar més esforços i això vol dir més diners dels que es destinen en l’actualitat, un cost que no poden assumir ni els Consells Comarcals ni els Ajuntaments i, per tant, és el Govern de la Generalitat qui s’ha de fer responsable i dotar de més diners aquest Consorci”. Pel que fa a la Terra Alta, Pallarès ha presentat tres propostes d’arranjament de camins als termes municipals de La Pobla de Massaluca i Batea. Pallarès ha exigit que el Conseller Llena que “compleixi el que va prometre”. I és que cal recordar que el dia 8/10/2008 el Conseller Llena, en resposta a una pregunta del Diputat de CiU, va afirmar, textualment, que “les reparacions dels camins, ja s’han iniciat, es preveu que estiguin finalitzades la primera quinzena de novembre”. En aquest sentit, Pallarès ha presentat a la Comissió “tot un seguit d’imatges fotogràfiques on queda clar que no han complert amb el que es van comprometre”. Malgrat l’evidència, el Tripartit ha votat en contra d’aquesta iniciativa de CiU.

CARTA OBERTA A UN PRESIDENT:

Honorable President de la Generalitat :

Hem escoltat les seves explicacions en torn a la forta ventada i les seves tràgiques conseqüències. Voldríem transmetre-li el nostre condol per les víctimes. Dolor que sabem, compartim amb vostè i amb tot el país. El nostre dolor i la nostra solidaritat amb les famílies, amics i veïns afectats.

Som alcaldes i sabem de l’entrega i patiment dels responsables polítics locals de tots els colors, intuïm el mal moment que deu estar passant l’alcalde de Sant Boi. Per expressar la nostra comprensió i solidaritat una sola frase: Ens podia haver passat a qualsevol de nosaltres, no hem fet res diferent a ell, per tant, el fet és un imponderable no atribuïble a cap Ajuntament ni a ningú. Certament la natura és així i en moltes ocasions ens desborda.

Precisament perquè com alcaldes, com a responsables polítics patim, i mal que bé gestionem circumstàncies com les que comentem, no podem compartir les seves declaracions. Ni aquestes ni les que va fer el conseller Saura referides al també excepcional temporal de llevant que tan mal van fer a molts de ports i platges del nostre país. Llavors i ara, semblava que vostè i el seu govern ho havien fet tot bé. I No President , no és cert.

Sap com ens hem sentit els alcaldes de tots els colors polítics? Va escoltar als alcaldes de la costa després de la llevantada?

Escoltarà ara? El dissabte, la casualitat i el treball d’alcaldes, va fer que ens trobéssim junts tres alcaldes, penjats al telèfon i sense resposta moltes hores. La nostra experiència és molt semblant a la que ha explicat l’alcaldessa de Sant Quirze o la presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat.

Certament, el divendres un dels tres va tenir la primera notícia de la possibilitat de fort vent. Un dels tres.

Com ja tenim experiència, preguntant sobre les possibles recomanacions, se'ns va dir que senzillament se'ns informava. Senzillament, varem tenir sort i les conseqüències als nostres pobles han estat importants, però reversibles.

President, volem que reflexioni sobre les següents circumstàncies: Com es deuen sentir els alcaldes, que davant de problemes al seus pobles, més o menys greus, però amb la sensació que poden empitjorar, tarden hores (HORES!!) en poder contactar amb el 112?. Com es deuen sentir, quan davant la incomunicació del telèfon d’emergències, intenten contactar amb el Delegat del Govern (del nostre govern, del que vostè presideix), sense resultat. Quina cara podem ficar quan hores després, el propi Delegat t’informa que està dinant a un poble sense cobertura? Uns teníem problemes de llum, l’altre cables caiguts i perillosos al mig del carrer. Al final, un va haver d'anar a Gandesa als mossos d’esquadra.

President, vostè diu que van ser previsors, i certament, fa una petita autocrítica. Però President, voldríem preguntar-li : Com és que el Delegat estava fora de la Delegació?. Que no estàvem en emergència? Com és que no hi havia Cap dispositiu d’emergència ni a la Delegació, ni a la subdelegació ni enlloc?? Què no estàvem en emergència? És cert, com ens informen, que la sala del 112 no va ser convenientment reforçada? Quins efectius tenia la sala per tota Catalunya?? Quants a cada demarcació o delegació? Què no hi havia emergència??

Vostè diu que havien informat, però poder no prou. Diu que les previsions eren bones, i que el govern va estar a l’alçada... Llavors, els membres del Govern , els consellers, eren conscients de la situació, i el problema va ser, que tot i els esforços d’ informar, no van ser suficients? Que la població no va valorar prou el perill?? Si és així, com és possible que els consellers del seu Govern es moguessin sense restricció ni cap precaució especial pel territori. Nosaltres varem assistir el dissabte a un acte amb el conseller Ausàs a Terres de l’Ebre. Ens consta que es van convocar militants dels partits del govern a actes tot el dissabte!! Si estàvem en emergència: President com és possible que..... no la població, No!! Els responsables polítics, els que haviem de fer front a la emergència, ens moguéssim per tot el País, sense cap consciència del perill i la responsabilitat?!!! Com no van suspendre les inauguracions i els desplaçaments dels consellers i Delegats? Com no van establir dispositius d’emergència a les Delegacions??.No serà que vostès, que vostè President no va valorar prou bé la situació? No serà que ni els consellers, ni els delegats del Govern, i com a conseqüència, ni els alcaldes, ni cossos de seguretat tenien consciència del perill? Com vol que la tingués la població?

Tot i això, nomes li volem demanar que pensi en com ens podem sentir els alcaldes de tots els colors. Per respecte, faci callar a dirigents del seu partit com Joan Ferran, que amb les seves declaracions insulten la nostra intel·ligència i sensibilitat. Que eviti actituds com les del conseller Saura en la passada llevantada, o ara, més preocupat en traslladar responsabilitats, que en assumir fets.

Per últim, demanar-li que es preocupi més dels danys del país, del patiment de la gent i d’alcaldes de tots els colors, que de la seva “pretesa immaculada imatge”. Vostè té una responsabilitat, no pot ser que mai l’assumeixi. No pot ser que sempre l'haiguen d'assumir d’altres. Perquè de cara al futur, qui ens ha de respondre? Per cert, on era vostè President el dissabte mentre als alcaldes i als ciutadans ningú ens contestava? On era President? No a una hora de la nit o del mati, no. On era al llarg del dia?? O no tenim dret a preguntar-li?. No estàvem d’emergència???!!!.



Frances Sancho , Xavier Pallares . Alcaldes i ebrediputats.

UN IMPERATIU ÈTIC.

Un imperatiu expressa una ordre, una voluntat : “Deuria fer-se alguna cosa”. Kant distingia entre imperatiu singular (subjecte a condicions) i imperatius universals (deuen complir-se sempre). Crèia que l’acció moral (i la política deu ser una acció moral, ètica) devia fonamentar-se en un imperatiu categòric que podés servir sempre. Per nosaltres la democràcia, les formes democràtiques, el respecte a les formes democràtiques són un impartiu categòric.

Altres ho redueixen a un imperatiu singular

, subjecte a condicions i/o condicionants, en nom de la justícia, la lluita de classes o fins i tot el canvi climàtic. Tots som demòcrates, certament.

Reconec que els imperatius singulars permeten una major adaptació a les circumstàncies canviants de la política i que fins i tots fan que els seus practicants es creguin en condicions de donar lliçons de superioritat moral i ètica.

Ara està de moda declarar-se admirador de Barack Obama i apropiar-se de les seves idees. Certament Obama no és un conservador, tampoc és un socialista. No crec que es pugui dir que és un nacionalista, no li fa falta, ja que pot ser un patriota.

Una de les coses que primer ha fet ha estat donar l’ordre de facilitar la informació, l’accés a la documentació a la que tenen dret els senadors de l’oposició i els ciutadans. Lluny d’obrir trinxeres, de singularitzar lo que ideològicament ens separa a fet una crida primar el que ens és comú.

El bé comú per damunt de la divisió partidària. La lleialtat institucional, per damunt de la lluita partidista. L’imperatiu categòric.

Certament volem obrir vies de diàleg, no som partidaris de obrir trinxeres, però això significa no renunciar a la defensa de les formes democràtiques, no acceptar la utilització partidària i particular de les institucions. Imperatiu categòric. Sabem que alguns no ens voldran entendre, en nom del seu imperatiu singular. Altres no ens poden entendre, ni volen.

L’accés a la informació es un dret i una condició imprescindible per poder fer acció política. El menysteniment de l’oposició, la negativa a donar comptes trenca l’imperatiu democràtic a BOT o a TIVENYS. Què s’amaga darrera la negativa a facilitar els papers, que deuen estar a disposició dels regidors abans d’un ple?. Què s’amaga darrera la negativa a facilitar els comptes d’un camí, o d’una obra, o de un projecte?

D’entrada s’amaga la feblesa de qui governa, la seva inseguretat, però també una forma de fer política que condueix a la divisió social, a la marginació del adversari, al fet que l’imperatiu democràtic acabi essent un imperatiu singular al servei de uns colors i en contra de uns altres, a la divissio del poble en nom de colors politics. Un joc de Holigans.

En aquest sentit Barac Obama també és presenta a les eleccions a BOT I TIVENYS. Allí li diuen Andreu Martinez I Clara Prades.

Certament són petits pobles, però això no transforma l’imperatiu democràtic en un imperatiu singular pel fet de ser petits . Per nosaltres són com NEW YORK O WASHINGTON. Per imperatiu categòric: Que ningú ho oblidi.

LA TERRA ALTA, una Comarca amb moltes oportunitats.

La Comarca de la Terra Alta és una de les Comarques del nostre País, que té al seu davant un futur i unes oportunitats envejables.

Des de fa uns quants anys, des de Convergència i Unió tenim molt clar que la nostra Comarca té un capital humà molt important, tenim un desenvolupament turístic de primera i una agricultura de qualitat.

Ara, apareixen uns Alcaldes, molt respectables per la seva condició de ser persones elegides democràticament, que obvien de manera interessada les regles del joc democràtic i obvien les pròpies Administracions.

L’argument principal, segons recull algun d’ells, és que van estar aspectants si el Consell Comarcal demanava o no demanava una subvenció del SOC. Al veure que el Consell Comarcal no movia fitxa, van decidir consorciar-se. Aquest argument pobre, és el que pretén “salvar” la nostra Comarca.

Si aquesta subvenció és tant important per la nostra Comarca, el més normal seria que a la Comissió d’Alcaldes es fes el suggeriment de demanar aquesta subvenció per sumar-hi tots els esforços, de tots els pobles i de tota la societat civil de la Terra Alta. Ara el que cal és dividir, mirar qui està amb mi i qui tenim en contra, debats estèrils que segur no portaran res de nou.

Després d’aquest any, analitzarem quantes empreses i llocs de treball nous s’han generat a la Comarca, m’aventura al pronòstic: CAP. I no vull ser pessimista, simplement agafo l’ordre de convocatòria i els seus objectius. Aquest cop servirà per fer política contra el Consell Comarcal i contra qui no ens sumarem a aquesta nova estratègia política del PSC.

Quines solucions tenim al nostre immediat futur?, la resposta és fàcil i les propostes que des de CIU considerem indispensables son fàcils i senzilles:

1.- Ajuts directes a la mitjana i petita empresa de la nostra Comarca
2.- Promoció i ajut al sector agrari de la Terra Alta. Promoció i avançament del Reg Oriental de la Terra Alta.
a- Facilitar la incorporació i cessament dels agricultors de la Terra Alta
b- Mesures concretes al LEADER per continuar incentivant a les nostres Cooperatives i Cellers particulars. Ajuts directes a la D.O. del Vi i la D.O. de l’Oli amb una nova seu de la D.O.
c.- Mesures concretes el nou LEADER a les empreses turístiques (Restaurants i Cases Rurals)
3.- Aposta decidida i total de cara als nostres Joves, oferint nous mòduls d’ensenyament i la potenciació definitiva de l’IES Terra Alta de Gandesa.
4.- Un veritable Centre d’Urgències al Cap de Gandesa, dotant-lo de tots els serveis assistencials necessaris, fer del CAP de Gandesa un centre de referència.
5.- Atenció a la gent gran, amb Centres d’atenció diürna als municipis i un bon Centre de referència a la Capital de la Comarca.

Aquestes son mesures que des de CIU les defensem i continuarem defensant amb totes les nostres forces. Aquestes mesures, de ben segur que les farem realitat si tots plegats apostem per la nostra Comarca.

Xavier Pallarès
Ebrediputat

Roda de premsa (2): Pla Territorial de les Terres de l'Ebre

En roda de prensa celebrada avui dilluns a Tortosa, els Ebrediputats Francesc Sancho i Xavier Pallarés, després d’haver analitzat el Pla, d’haver vist les alegacions, i d’escoltar als alcaldes, han fet una suggerència al Govern de la Generalitat, “que el retiren”, segons ha comentat Sancho, afirmant que “si intenten aprovar aquest Pla, tal i com està ara, abans de les eleccions, un Govern de CiU el retirarà”. A continuat dient, que encara no s’han acabat de complir les expectatives de l’anterior, sobretot en infraestructures, i ara volen dificultar les activitats agrícoles i turístiques de la zona, impedint que, per exemple es pugui construir una caseta de camp o un magatzem agrícola al nord de la línia de la futura autovia. De la mateixa manera, ha comentat que pel tema de la inundabilitat, “s’han de buscar fórmules legals i jurídiques, davant d’aquesta protecció fictícia que ens volen imposar”. Ja que segons assenyala el mateix Diputat, “molta protecció al Delta, i al mateix temps es parla que el cabal mínim del riu baixarà” . “Necessitem mesures de protecció real, amb pressupostos, i no aquestes mesures que proposen i que ens deixa sense futur turístic al Delta, per això, no ho acceptarem. No acceptarem que s’arribi a ficar a la població agrícola sobre sospita, considerant-los de delinqüents si volen fer-se una caseta de camp”. Per finalitzar, Sancho a anunciat que “contactarem amb tots els alcaldes, ja que estem segurs que alguns, com el de Deltebre o Camarles tampoc estan d’acord en aquest Pla”.

Roda de premsa (1): 2 temes sobre la Terra Alta

ALCALDES I CAPS DE LLISTA DE LA TERRA ALTA DENUNCIEN INCUMPLIMENT DE LA LLEI PER PART DE L’AJUNTAMENT DE BOT

Aquest dilluns a la tarda, els Ebrediputats, han fet una roda de premsa a Tortosa, conjuntament amb alcaldes i caps de llista de la Terra Alta.

El cap de llista de CiU a Bot, Andreu Martínez, ha denunciat falta de transparència i incompliment de la llei, de l’equip de govern d’aquest municipi, així com del Secretari de l’Ajuntament. Després que en el Ple Extraordinari Urgent celebrat el darrer 12 de desembre, es proposés una modificació de crèdit, on apareixia un increment de la partida d’interessos, sense que hi haguessin crèdits vigents, i un cop que l’Alcalde respongués que era “per si de cas es necessita”, el mateix Martínez sol·licita poder consultar els comptes de l’Ajuntament. Sense resposta després dels 5 dies que marca la llei 7/85 Reguladora de Bases Locals, el cap de llista demana un Ple extraordinari. Ple que segons la mateixa llei, hauria de celebrar-se abans de 15 dies hàbils, i si no es convoqués, el Secretari és qui ho ha de fer, al cap de 10 dies, a les dotze hores. Ple, que ha hores d’ara encara no s’ha convocat, incomplint la llei. L’alcaldable de CiU ha denunciat aquesta situació, on veu una falta de transparència i un incompliment de la llei, i responsabilitzant al secretari de l’Ajuntament, Eduard Ena, que recorda és regidor socialista a l’Ajuntament de Tortosa. Per aquests motius, Martínez ha enviat una queixa per escrit a Director General de l’Administració Local, al Conseller del Departament de Governació i Administracions Públiques, i al Síndic de Greuges.

El President de CDC de Terres de l’Ebre, Xavier Pallarés, ha comentat que els alcaldes de CiU a la Terra Alta sempre han facilitat la informació a l’oposició, dient que “lo de Bot és surrealista, i a Gandesa està començant a ser preocupant la situació”. “No és manera de procedir, sobretot en municipis petits, i esperem que a través d’aquesta denúncia pública l’alcalde de Bot recapaciti, i simplement faigue complir la llei.

CRÍTICA AL PLA DINAMITZADOR DELS AJUNTAMENTS DE GANDESA, BOT I BATEA

L’Alcalde d’Arnes, Xavier Pallarés ha sigut molt crític envers del “consorci” format pels ajuntaments de Gandesa, Bot i Batea, ja que ho considera una maniobra més del PSC, i el què és més greu, una deslleialtat institucional vers als alcaldes de la comarca, i del Consell Comarcal. En aquest sentit, el President del Consell Comarcal, Pere Martí, ha destacat que dintre del mateix Consell s’ha treballat i s’està treballant molt dur per dinamitzar la comarca, en llocs de treball, en turisme, indústria, i altres temes, mostrant sempre respecte vers les altres institucions, i cercant la cohesió de la comarca. Mentre que aquests alcaldes d’òrbita socialista demostren el seu sectarisme i la seva forma d’actuar d’aquesta manera, quan ni tan sols un d’aquests alcaldes, el de Bot, no ha assistit a cap reunió del Consell d’Alcaldes. Pallarés, a continuat preguntant “què pensa el Delegat del Govern sobre aquest tema?”, i ha reclamat la independència municipal, ja que les iniciatives que presenten aquests ajuntaments les han fet sense consultar a la resta d’alcaldes. Segons Pallarés “aquesta és una mostra més de ganes de protagonisme dels socialistes, per això reclamem respecte i coherència. Que es preocupen del reg, dels empresaris que han marxat de Gandesa, dels pagesos, de tot això, i que no continuen enganyant a la gent”.

El retorn d'Ebrediputats

Ebrediputats va néixer amb vocació de paraula, de diàleg. Amb voluntat de dir, també d’escoltar . Ha estat un instrument en molts aspectes útil, al menys per mi, tinc l’esperança que també per algú altre. Després d’un temps de funcionament però, tenia i encara tinc molts dubtes i poques respostes en torn a la capacitat de generar debat i diàleg. Diàleg lliure, amb pensament lliure (quina vana pretensió i quina pedanteria per la meva part): Si més no, obrir alguna escletxa en el pensament únic, dominant avui tant “europeu”, tant “universal”, fet de frases fetes i d’actituds beneïdes. “Lo políticament correcte”, “el bonisme” , “l’ oportunitat política” “dels teus” i “dels altres” dificulten de moltes maneres un diàleg ric i innovador.

La esfera informàtica, els blocs ofereixen un espai immens, unes oportunitats certes. Tot i les oportunitats, els resultats són més bé pobres. L’endogàmia, la reproducció via bloc del sectarisme i del partidisme són un límit molt feixuc (“mea culpa”). Atrevir-se però a trencar el límit del progressisme imperant, de lo políticament correcte, de les consignes dels partits i dels gurús de la opinió és eutanàsia política. Necessitava un temps de reflexió i me l’he pres. En aquest temps hem vist com altres experiències “Facebook” i altres entren amb força a la praxis “política”. Al final però, he de dir que he trobat complicitats, moments, oportunitats . No es tracta d’instruments. La màxima complicitat és la de aquells que creiem en la força de la paraula, del diàleg, de l’ironia, de la provocació, del pensament ( a l’Ebresfera alguns n’he trobat). Per damunt de les trinxeres, amb tota la força de la discrepància d’idees. Creiem en la força de la paraula. Intentarem una nova singladura. Esperem més rica, més atrevida, més provocadora i arriscada. Noves formes, noves oportunitats. Via Fora.