31 de gener 2009

SR. PRESIDENT : TORNA EL LLOP???


Ara, tard, ens han colgat, certament estarem avisats. Han colgat als ajuntaments de Faxos. Al menys als nostres. Que ve el llop!!! Torna el Llop !! Torna el Llop!! . No ho criticarem. Benvingut. Però volem recordar que la principal crítica que els alcaldes feien i fem no era la comunicació, o al menys no era l’única. També el consell, la coordinació, l’organització i la canalització de l’ajuda precisa.

Voldríem fer aportacions útils per un futur.

1r. Els comunicats tipus: Que ve el llop, que torna el llop son poc útils. Les tècniques comunicacionals actuals no poden ser aquestes i un govern deu saber-ho. El fax i el :"Ja t’ho he dit i per tant ja he traslladat la responsabilitat" no és propi d’un govern responsable i eficaç. Molts hem aplaudit l’actuació del govern basc. El sistema SOS Deiak basc és mes modern i més precís que el nostre. Avui existeixen tècniques, models de gestió social que van més enllà del "fax i ja t’ho faràs". De fet, comunicar amb un allau de faxos no dona cap confiança a qui els rep ni cap credibilitat a qui els envia.

2on. No pot ser:
Que després de conèixer l’abast del problema, hores després d’una tragèdia i quan tothom estava, per desgracia... Ara si!!... Informat i espantat. Els responsables, els agents locals no pugessin o podessin comunicar amb el servei d’emergències 112 en hores, en algun cas ni en tot el dia. El lideratge, les competències del lideratge obliguen a molt més.

La centralització en un sol telèfon que es desborda és una situació ja desqualificada. Un Govern no pot demanar precaució a la població i no establir mecanismes d’emergència . Els consellers no poden estar passejant pel territori convocant actes mentre és demana no sortir a la població.

L’estructura del govern deu posar-se al servei de la població i en funció de l’emergència. Els Consellers, tant d’Interior com de Salut i de Governació, Presidència deuen establir mecanismes de coordinació i resposta per totes les possibilitats. Els Delegats deuen estar a la Delegació del Govern amb responsables de mossos, bombers i emergències mèdiques per coordinar, oferir ajuda i liderar la resposta. Son ells que devien donar instruccions i resposta als alcaldes i no al l’inrevés.

3r. Un govern deu: Estar disposat i preparat per fer front a qualsevol emergència i no pot traslladar la responsabilitat ni a ajuntaments, ni a la població. Els mitjans tècnics i materials actuals ens obliguen , obliguen a un govern a estar preparat per preveure lo imprevisible perquè res ens ha de ser a priori imprevisible. Avui ja deurien estar revisant-ho tot per tal de no tornar a fracassar en lloc de discutir i desqualificar alcaldes i ciutadans.

Avui ja deurien estar estudiant el que es fa a Euskadi o a les Universitats americanes on després d’Huracans con Ike a Texas o el famós Caterina han desenvolupat sistemes de gestió i resposta més precisos que els nostres.

4t. En sistemes acostumats a gestionar emergències com el de Salut sempre es parla d’Integració assistencial:
Integració en el continuum assistencial. Una organització integrada. No pot ser que tinguem tres governs. El Delegat depèn d’una disciplina política diferent a Interior i els bombers, aquesta a una diferent a Emergències mèdiques. Una organització integrada i un Continuum ( coherència ) política, dintre el propi govern i en relació a altres institucions són imprescindibles per donar resposta tant a lo previst com a lo imprevist. Tant en l'apagada, en la ventada, com en la crisi. Estan dividits. Va passar als temporals de llevant, a l’aeroport i ara. Aquest govern no rectifica. Si no rectifica tornarà el Llop: És la nostra obligació denunciar-ho . Avisats estan.

1 comentari:

Miquel Esteve ha dit...

Ben trobats eurodiputats! M’alegra que s’hagi reactivitat aquest bloc de l’Ebresfera. Aquí s’hi plantegen reflexions interessants i no hi ha forrellats al diàleg... Un breu apunt de pensament al respecte del post passat de l’imperatiu categòric – no entenc perquè pot molestar algú pensar una mica! - Kant planteja una ètica deontològica. Això és: una ètica i moral del deure. I les lleis, segons ell, s’han de complir perquè són forjades per l’imperatiu categòric esmentat, que diu en un dels seus diversos postulats: és vàlid i aplicable allò que és universal. Les lleis les fan els homes segons l’imperatiu categòric i aleshores són d’aplicació per a tots, sense excepció. L’home és sotmet a la llei en tant en quan és capaç de redactar-la segons l’imperatiu categòric. A cop de manual, en front l’ètica deontològica hi ha la teleològica, la d’Aristòtil. La finalitat és el que compta: la recerca del bé. La diferència d’enfocament entre deontologia i teleologia, a priori, és immensa; però pensat detingudament és tan sublim com la diferència entre menjar i alimentar-se, perquè la deontologia kantiana pressuposa el bé per l’efecte de la universalitat alhora de redactar-se... Tot plegat i com deia Wittgenstein al respecte de les proposicions ètiques: ‘una proposta d’insensatesa’. Perquè l’home modern, la versió 2.0, sembla que després de desvetllar la trampa del llenguatge hagi d’abeurar en el relativisme metaètic. I aquest confronta molts cops amb la llei i l’organització. Interessant debat... Pensant, de vegades, hom pot prevenir el llop.