ÉS L’ECONOMIA.

A Terres de l’Ebre tenim damunt la taula la discussió del 2on Pla Territorial. I la tenim quan encara no s’han complert les previsions del primer. Ni infraestructures , ni serveis. Un bon amic , diputat hem diu: Si fóra decisiu ni el primer, ni el 2on seria per a TT Ebre . Deixem-ho, el tenim damunt la taula. En plena crisi.

El nivell de proteccionisme sobre el paper és esgarrifós. Mai, m’he queixat de la protecció. Del que em queixo és de la manca de protecció efectiva. Protecció sense pressupost . Parcs Naturals sense dotació.

Qualsevol pla deu tenir en compte la crisi i la seva sortida. És l’economia. A Terres de l’Ebre, com tothom, tindrem que replantejar estratègies. Com no? .

No es podrà seguir amb un creixement basat únicament en la demanda de sol barat i a disposició. Però no podem oblidar que el sector serveis i l’oferta turística forma part de la nostra supervivència. No podem obviar la necessitat de mimar agricultura i pesca fent-los compatibles amb la indústria. Qui, avui s’atreviria a dir que en lloc de créixer, hem de decréixer? Qui no se’n adona que una oferta racional de serveis de qualitat ajuda a sortir de la crisi? Qui suporta una crisi?

L’editorial d’un prestigiós diari deia, “el govern no pot donar l’espatlla al sector immobiliari, per grans que siguin els abusos del passat. Ja que encara és el principal generador de llocs de treball”. És l’economia.
Cal racionalitzar i redefinir el creixement. Amb els mateixos paràmetres que la resta del país. Però no podem renunciar a créixer, les conseqüències de no créixer ja les estan patint empreses i famílies. És l’economia.