QUI NO VOL UN PACTE D’ESTAT???

Ahir empresaris del metall. Abans d’ahir experts. Avui els tertulians d'un conegut i matinal programa televisiu. Qualificaven la situació de greu, emergència nacional? Quasi. Tots coincidien en la necessitat d’un ampli acord de forces polítiques i socials, per tal de lluitar contra la crisi. Predicar al desert. Només CIU ha parlat de Pacte d’Estat, tot recordant els pactes de la Moncloa. Només CIU. Per què?

Tot i reconeixent la gravetat de la situació, tots els altres coincideixen en una apreciació: Prioritzen l’oportunitat política. Tots creuen que tàcticament els hi va millor la confrontació política.

El PP ha fet de la confrontació la seva bandera, ha fet tímids intents d’apropament a un cert espai de centre, però en la crisi hi veu una oportunitat, la seva oportunitat de desgastar al PSOE. No vol Pacte.

El PSOE, per la seva part, sap que en la confrontació ideològica té les de guanyar. De fet ha guanyat totes les batalles, des de la guerra d’Iraq, fins el matrimoni homosexual. La crisi podia temperar aquesta permanent confrontació, de fet no aturar-la podia ser perillós per un Govern. Però el PP , en el moment més perillós s’autoimmola, practica una eutanàsia activa a la que s’hi afegeixen tots els poders, fins i tot el judicial. El PSOE en el terreny polític guanya la batalla. No vol Pacte.

El pacte hauria d'incloure la reforma d'estructures de l’Estat, en un sentit més federal(per dir-ho en terminologia pactista). La reducció de la despesa de i/en sous i personal, el traspàs efectiu de competències i mitjans a les comunitats autònomes. L’aeroport. El finançament. Mantenint bloquejat aquest front, creuen que els hi dona vots a uns i altres, al PP i al PSOE. Cosa metafísicament impossible, però políticament real. No volen pacte.

A Catalunya els empresaris i la tradició d’un centre nacional de progrés li dóna un lideratge cert en les situacions de crisi econòmica o de decisió democràtica. Volem pacte. Tradicionalment ha estat així. Quan Catalunya i les seves forces polítiques han exercit aquest lideratge, ha esta bó per Catalunya... i per Espanya..... Ara, però, les forces polítiques que governen Catalunya, ho fan precisament en contra l’hegemonia d’aquest centre progressista, amb un pacte (excloent) que inclou el radicalisme tant social (EUA), com ecològic (Verds i més que Verds) i el radicalisme- verbal nacional. El PSC necessita mantenir aquest pacte excloent per mantenir el Govern. No volen pacte.

Tots a l’espera que la reacció econòmica arribi del món global. La seva passivitat l’amortitzarem en atur i pèrdua de competitivitat. Si la situació empitjora, i crec que empitjorarà, pot ser tard. Però pot esdevenir inajornable un Pacte d’Estat. Nosaltres el proposem . Volem país , volem reacció, volem i oferim pacte.