L’ A 68. La quinta columna. I el Finançament.

Al 2007, denunciàvem l’actitud del govern tripartit. Cap òrgan de govern ha fet res per tal de garantir la opció catalana de la A68. Ni la delegació del Govern, ni l’IDECE , ni el Departament de PTOP . Cap, ni un.

Alcaldes i entitats denunciàvem un acord que al 2007 ja estava fet. Els Governs i partits d' Aragó i València, pactaven contra l’opció catalana. PP - PSC-PSOE i govern català estaven d’acord amb la sortida de Vinaròs.

La societat civil va donar força a la reacció per tal d’evitar una pèrdua transcendental per al territori. Tant per la competitivitat industrial com per el futur turístic. El Port de Tarragona , l’aeroport de Reus , el turisme de Salou, el futur de polígon industrial del Catalunya Sud o el port dels Alfacs i el turisme del Delta i Ports perden competitivitat. Tot això és sabut. Tot molt evident.

Tant que la reacció de la Cambra de Comerç , com d’alguns alcaldes, van fer que es visualitzés un front unitari. Era veritablement unitari???

Havíem denunciat l’actitud d’alguns. Havíem preguntat per l’actitud de la taula del Sénia,el paper dels diputats i senadors socialistes , els representants del tripartit i pel compromís del Govern català.

Recordeu la pregunta d’on era Montilla???

AVUI ACUSEM :

Tots ells coneixien el pacte Arago-Valencia PP –PSOE. Tots podien evitar-lo i no ha van fer. Van fer veure que s’apuntaven al Front. Eren la quinta columna. Sí, els acusem de quinta columnistes. Ho eren i ho són.

No és nomes Madrid , és el govern català. És el tripartit.

NO SIGNAREM el pacte d’infraestructures si el desdoblament de l’eix de l’Ebre i de la N- 420 no hi figuren amb la mateixa prioritat i pressupost que la A-68 a Vinaròs.

Denunciem que no es casual el moment d’anunciar la decisió. Els dirigents del tripartit a Tarragona i a Terres de l’Ebre ho saben. Un conegut economista en un article sobre el finançament diu:"La pregunta es: ¿y de dónde saldrá el dinero? Hay dos posibilidades: subidas de impuestos y reducciones de otro tipo de gastos".

Ja sabem quin "gasto" no arribarà a l’Ebre. Ni al Camp de Tarragona.

El cost d' A 68 i Eix de l’Ebre supera en molt els dos mil milions d’euros L’A 68 per si sola entre 1000 i 2 mil d’inversió final . Tot un any de finançament. La compensació va a València i Aragó .
La quinta columna ens deixa sense l’equivalen de molts anys de finançament de Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona. Intercanvien uns diners que no arribaran per unes infraestructures imprescindibles.

Són quinta columnistes i dissimulen amb fronts i monsergues. Ja n' hi ha prou!! Governen i ens deuen una resposta i uns pressupostos , no fronts ni comèdies!!! Parlant de Fronts; on és la veu de Foment del treball on és els famós Sr. Rosell. Això afecta directament a la competitivitat de territori i empreses.!!!Parlem de fronts: Aquesta és la famosa carretera de Tarragona a Alcolea del Pinar. L’Eix de comunicació bàsic entre el centre , el Mediterrani i la frontera amb Europa . La importància estratègica d’aquesta carretera és va fer palesa a la guerra civil , a la batalla de l’Ebre . La carretera era, és , bàsica per comunicar la resta de Catalunya amb l’Ebre. Les forces catalanes la defensàvem amb ungles i dents: Amb Sang. La quinta columna facilitava la seva destrucció. El bombardeig de Corbera es va fer per tallar aquesta carretera. Al no controlar-la les tropes de Franco van acabar surtin al Mediterrani per Vinaròs.

Avui la quinta columna ha triomfat. Tant amb el finançament, com amb la carretera. Ho han fet des de dins; amb befa a la història, a l’Ebre, al Camp de Tarragona i a Catalunya.

És el tripartit. Una veritable quinta columna. Ho denunciarem indignats . Ja ho varen fer al 2007. Ho denunciem amb un punt de provocació, contundència i..... amb raó.

Ja n' hi ha prou !!!

A-68 per Castelló, enganys i més enganys

La veritat és que quan ha aparegut la notícia de que el ministeri de Foment ha anunciat que el futur traçat de l’A-68, que connecta Aragó amb el Mediterrani, no passarà per Catalunya no m’ha suposat cap sorpresa. No he entrat amb un estat de xoc inesperat, però sí amb una emprenyada important.

Ara els amics PSC-PSOE, comencen a donar tot tipus d’explicacions i arguments per defensar la postura indefensable del Govern. Llegint i escoltant encara ens faran creure que la decisió és bona. Una decisió que margina un cop més les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona.

Aquesta decisió ja fa temps que estava presa, no explicaré reunions privades, ni converses amb dirigents socialistes que ja anunciaven amb la boca petita que això que ha passat podia passar. Quina llàstima dels últims escenaris d’unitat d’acció, quina llàstima dels acords unànimes presos per les Cambres de Comerç del territori, quina llàstima de la unitat d’acció dels Ajuntaments, Consells Comarcals i Partits Polítics.

Ara el que toca es fer veure que aquí no passa res de res, ara el que toca per part dels entregats a Madrid és dir que aquest acord no ens va del tot malament, ara el que toca és mediàticament fer creure a la gent que desdoblarem la N-420. Ara el que toca és dir que no fem massa soroll, no sigui cosa que amb el soroll es pugui enfadar algú i no ens facin ni somiar en aquest desdoblament.

No amics, el President Montilla, no ha fet els deures, des de CIU ja fa molt temps que venim denunciant la manca de lideratge i de ganes per a que aquesta decisió fos d’un altra manera. Nosaltres reclamàvem que el President s’impliqués amb aquest projecte de País. Nosaltres exigíem que el President fes el mateix que han fet els Presidents Valencià i Aragonès.

Però tranquils companys, amb aquesta nova eina que es diu finançament ho arreglarem tot, no sabem dels diners que ens donar la “Madre Patria”, però tranquils i anem confiant amb els governs amics no sigui cosa que la gent desperti i ens tregui la confiança.

Que aquesta autovia surti al mar per Morella (Els Ports) és una pèssima noticia per al nostre territori que algú ho tindrà que explicar.

Xavier Pallarès

(article d'opinió publicat a La Veu de l'Ebre)

LES CLAUS NO TAN SECRETES D'UN ACORD

Tot pacte és el resultat d’una correlació de forces, d’una realitat i de les possibilitats que se’n deriven. En cap cas, si el resultat és dolent o no prou bo, vol dir que la part perdedora, vulgués perdre. Vagi això per davant. Jo no criminalitzaré a ningú. Governar però és assumir responsabilitats.

L’estratègia de negociació és molt important. Joan Puigcercos per tal d’avalar el pacte donava a entendre una certa debilitat del PSOE. Confondre les fortaleses i debilitats, és letal. Ja fa temps, molts dirigents socialistes a Madrid i aquí apostaven per deixar passar el temps amb la seguretat que anava a favor del Sí.

La clau ? La data electoral, al 2010. Abans de l’estiu tots el partits havien de definir estratègia. Necessariament.

ERC havia de triar entre trencar el tripartit o arribar al final. Tots els analistes del PSOE, allà i aquí ho sabien. Tots coincidien que ERC no s’atreviria a repetir jugada. Tots sabien que una vegada aclarit el contenciós Puigcercos, Carod, l’aposta pel tripartit es consolidava. Per tant, tot era qüestió d’esperar. Escenificar l’espera era fàcil, PSC –PSOE com diu Zp “són lo mismo”. Era qüestió de parlar de fermesa, de negativa , de serenitat.

Serenitat.... i tanta, com més dies passaven més fàcil d’escenificar.

Una vegada ERC entregada per la seva necessitat electoral i per la seva aposta estratègica, era qüestió de donar-li forma i fer-ne de la necessitat virtut.

Reunió a la casa dels Canonges. El conseller Castells fa la jugada: O s’accepta l’acord o es surt del govern; alhora garanteix que es farà una venta política de l’acord . Com ? : La Ministra Salgado no accepta canviar les bases del sistema Solbes. No incrementa els recursos 9000 mil per tots, 1600 com a molt. Però accepta que aquesta xifra no és políticament assumible. Per tant acceptarà parlar de 11 mil milions a 4 anys , confiant que d’aquí allà la reactivació econòmica faciliti els comptes. Això farà que es pugui parlar de més de 3 mil al 4t any. Acceptarà que cada comunitat faci els seus comptes. La ministra acatarà que Catalunya quedi lleugerament per sobre la mitjana, però no pujarà llocs en el rànquing. Castells i tot el PSC donaran cobertura a l’escenificació que necessita ERC, la ministra no avalarà cap xifra però no en desmentirà cap. Montilla cedirà tot el protagonisme a Puigcercos.

ERC accepta, confonen debilitat amb força. No hi ha enemic més fort d’un mateix que l’ afalagament i l’autocomplaença. No hi ha enemic pitjor que jugar per necessitat.

Hi ha una segona part no tan coneguda. El carrer Nicaragua. Una vegada ERC , anunciï l’acord li cediran tot el protagonisme. Això evita el desgast i permet sortir a l’ofensiva.

Segona, ara cal valorar si s’accelera la sentencia del Constitucional, en tot cas el contingut deixa de tenir tanta importància, donat que ERC ja no té cap marge de maniobra. Segons vagi l’evolució política d’aquí 4 anys no caldrà ni complir l’acord. Totes les bateries han d’anar a desqualificar CIU i presentar-la com a radical. L’estratègia és bona donat que els resultats del finançament no es veuran a curt termini.

Tot i això, tinc d’explicar un fet. Un alt càrrec em confessava que preferia que les vacunes de la grip nova és retardessin, més enllà del desembre perquè si no el panorama pressupostari no era bo. Jo li deia però que dius , fatal per la població. M’ho va acceptar.

Com el Nou Finançament.

Conseqüències, com en la llei de la Dependència ens quedarem sols. El temps en donarà la raó. La batalla està en què quedi demostrat abans o després de les eleccions. D’altra banda l’única garantia de millora és CIU. Si CIU governa estarà compromesa en aquesta millora, si es manté ferma i el poble català també abans dels 4 anys s'haurà de complir l’Estatut.

Mentre a més del calendari, que en economia és molt important, els articles que s’incompleixen són:

201.3, 201,4 203.3, 204.2, 206.1, 206.3, 206.4, 206.5,
206.6, 208, 209, 210.1, 210.2, 210.3,
Disp Add. 4a, Disp. Add. 11, Disp. Final primera
S’incompleixen el 50% dels articles de
finançament de l’Estatut

La FI D'UNA VIA : EL SUÏCIDI D'ERC

Amb el tripartit no “els” fa falta el constitucional.

Pedro Solbes anunciava i representava els límits de L’Estat en matèria de finançament, parlava dels límits polítics del PSOE en la relació de l’Estat i Catalunya. Donava unes xifres màximes per totes les autonomies. Es parlava de xifres entre 8 mil i 12 mil milions d’euros.

Tothom es posava les mans al cap, per insuficient.

A Catalunya, Pascual Maragall, amb la complicitat d’ERC, havia iniciat una via agosarada i temerària per tal de presentar una alternativa de l’esquerra catalana, al catalanisme polític dominant durant trenta anys. No els hi va importar forçar majories sense la suficient hegemonia social i afrontar el rics d’un enfrontament amb un Estat tradicionalment cohesionat.

Una nova via, segons ells, estava en marxa : La fi del peix al cove, l’inici de la bilateralitat i el respecte a la voluntat d’autogovern català. .

Gracies a la responsabilitat de tots, o quasi tots, els grups; incloent oposició majoritària es va aprovar el Nou Estatut. S’iniciava un nou cicle. La mesura de la consistència de la posició catalana la van donar les forces del govern. El que seria futur President de la Generalitat Sr Montilla, presentava esmenes substancials al Nou Estatut en el seu tràmit a les Corts a Madrid. Una difícil negociació política s’iniciava, negociació que va culminar en l’anomena’t pacte Mas –ZP.

ERC necessitada de protagonisme es va desmarcar considerant l’acord insuficient, el finançament formava part dels seu discurs per demanar el No.

Ara la ministra Salgado anuncia un acord. Les xifres no són diferents a les de Solbes. Eren entre 8 i 12 mil , ara son 11 mil i pico. Els 1500-2000 milions de llavors ara són 1600.... el primer any .

Llavors què ha canviat?? Qui accepta?? Per què ara s’accepta??

Per necessitat política i amb una explicació plausible.

El Govern necessitava un acord pressionat per la realitat econòmica i un dèficit galopant. ERC necessitava una xifra i poder dir que han salvat la cara.

Per poder parlar de més dels 3800 milions i no dels 1600 han allargat els terminis.

Si s’observen els ingressos vinculats al finançament, fins i tot el del pitjor moment (1992- 1995) es veu com en tres anys les xifres s’incrementen: En 2000 milions de llavors!!!

Tant si val, ERC, troba l’explicació i renuncia al seu paper històric... així salva el govern i aposta definitivament per la seva incorporació a l’estratègia PSOE.

Les conseqüències més greus no ho són per el finançament. Un fet conjuntural. Ho són en tant i quant es certifica el fracàs d’una via.

Un destacat dirigent socialista ho explicava. Via lliure pel Constitucional. Si ERC accepta rebaixar i conculcar L’Estatut, qui li pot demanar més coherència a l’alt tribunal?? Quina autoritat moral tindran (tindrem) a l’hora de movilizarse contra els previsibles retalls?? Què li demanaran al poble català ?? UN NOU NO.

Certament ens trobem al final d’una via. Ara ERC pot dir, de fet diu : Ens estimem molt Catalunya, però President ens estimem molt més el govern. ( siguem caritatius posem català, s'estimem el govern català). Un Govern agotat i sense estrategia.

Amb aquestes premises als espanyolistes, a l’Estat no li fa falta el Tribunal Constitucional, tot i que l'utilitzara, li sobra amb el Pacte basc (PP –PSOE) el tripartit , els contactes Montilla-PP i la rendició d’ERC. El PP ajudarà a legitimar l’acord. Cridarà en contra, lo qual el fa bó a Catalunya i signaran a les seves comunitats, lo que el fa bó a Espanya. El Constitucional acabara la feina.

S’ha parlat molt d'acords de curta volada, de partidisme. Certament tres partits minoritaris al govern, produeixen partidisme; quan no es pot compatir estratègia en quan a model d’Estat nomes queda el tacticisme. Pot semblar un èxit. Però es la fi d’una via. El suïcidi d’ERC.

Fer pronòstics d’aquesta naturalesa és arriscat, però estic segur:

Catalunya com país, el catalanisme polític, després d’aquest acord i de la previsible sentencia del Tribunal Constitucional haurà d’iniciar un nou projecte social i polític , una nova hegemonia política que miri cara a cara a l’Estat des de posicions politiques serioses i estratègiques. El canvi ha començat. Una nova hegemonia és necessària. En aqueta nova hegemonia hi trobarem forces independentistes , forces moderades , forces d’esquerra però pronostico que no hi serà ERC. S’ha mimetitzat amb el PSOE i per extensió amb el Tribunal Constitucional Espanyol. S’ha suïcidat.

F Sancho , ebrediputat.

ELISENDA PALUZIE.

Facebooke dia 12 juliol de 2009 , mentre s'esta difonent l'acord de finançament.

Finançament : Una opinió qualificada. Elisenda Paluzie.


Executiva d' ERC digueu NO si us plau. Els milions que prometen pel 2012 son un brindis al sol. El model de finançament nomes ens dona 1600 milions el 1er any i la resta per arribar a 2000 milions es una caixa B sense garanties i la trampa de comptar-nos 2 vegades la pujada de l'impost del tabac i l'alcohol!

Un altre post:

Sembla ser que el Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç, ha donat el si a l'acord. Els diaris ens diuen que els 3.600 milions pel 2012 estan dintre de la forquilla d'objectius mínims que va marcar la Cambra de Comerç ara fa un any: entre 3.500 i 3.800 milions d'euros.Bé, doncs pels desmemoriats, us adjunto la nota de premsa que en el seu dia va emetre la Cambra i on especificava clarament que l'objectiu a aconseguir eren entre 3.500 i 3.800 milions d'euros del 2006. Qualsevol estudiant de primer d'Economia sap que 1 euro avui no és igual a 1 euro demà, sinó que l'equivalència implica que demà sigui molt més que 1 euro.3.600 milions d'euros del 2006 són molt i molts més de 3.600 milions d'euros el 2012.L'objectiu no s'acompleix, que no ens facin combregar amb rodes de molí!

Un altre:

Brutal la roda de premsa de la Salgado: la presa de pèl és monumental...vaig a fer un post al bloc, explicant-ne les claus

Elisenda Paluzie. Diumenge 12 de juliol de juliol 2009. Al Facebook i al seu blog.

FINANÇAMENT: NOTES de ELISENDA PALUZIE.

Volem publicar la nota d’Elisenda Paluzie, militant d’ERC experta en finançament i una de les veus que més va tenir en la redacció del Nou Estatut . Creiem que es tracta d’una bona aportació al tema. Ens atrevim a fer-ho perquè ella mateixa demana al seu Facebook compartir la nota


Notes de Elisenda Paluzie



El finançament Salgado-Solbes: les claus
Comparteix
Avui a les 14:41

Acaba de concloure la roda de premsa de la Ministra Salgado per informar del nou model de finançament. Aquí en teniu un resum, i una comparativa amb les aspiracions catalanes a l’inici de la negociació.

1. Salgado ha confirmat que el model és el de Solbes del desembre.

2. Els fons es divideixen en dos tipus: el de Garantia dels Serveis Públics Fonamentals i el de Suficiència Global per la resta de competències de totes les CCAA.

3. Al fons de Garantia de Serveis Públics Fonamentals s’hi destina el 80% dels recursos: 75% aportat per les CCAA i 5% per l’Estat.

OBJECTIU MÍNIM GENERALITAT: MÀXIM 65%. S’incompleix en un 15%.

4. Els recursos per serveis públics fonamentals es reparteixen en base a la població ponderada per les següents variables, entre parèntesi les CCAA que les reclamaven:Dispersió (Front del Nord-Oest), envelliment (Front del Nordoest, Castelles), insularitat, superfície, població en edat escolar (Andalusia), densitat (Castella i Lleó).Les variables de ponderació de l’Estatut no hi són: immigració, costos diferencials, població en risc d’exclusió. La ministra ha afirmat que un estudi va demostrar que el cost mitjà sanitari d’un immigrant era inferior al d’un nadiu perquè és més jove.

5.El fons de suficiència global finança la resta de competències i garanteix l’status quo actual. Si amb el que rebrà per l’altre fons, una CCAA hi perd respecte a la situació actual, l’Estat la compensarà amb el fons de suficiència global.

6.S’afegeixen dos fons nous de signe contrari:- El de competitivitat per les més riques. Salgado ha dit que serà un fons molt petit.- El de convergència per les més pobres i les més envellides.

7.Les diferències en finançament per càpita entre les CCAA ara són de 40 punts es reduiran a 30 punts, però no desapareixen. Per justificar que Catalunya passarà a estar lleugerament per sobre de la mitjana es pren com a referència la situació actual calculada per l’Estat sense homogeneïtzació competencial, que dóna que Catalunya està ara només 1 punt per sota, a 99 punts respecte de la mitjana de 100. Els càlculs que sempre ha fet servir la Generalitat són amb homogeneització competencial i donen un índex de 94. Per tant es comparen índexs diferents.El principi d’ordinalitat no es complirà: aquest principi exigeix no només quedar per sobre la mitjana sinó quedar els tercers en el rànking.

8. Per posar en marxa el sistema, l’Estat aporta recursos addicionals. Salgado només ha fet públics els del 2012 que seran al voltant d’11.000 milions, però ha afirmat que és una previsió que dependrà de l’evolució dels ingressos tributaris. També ha dit que la majoria de recursos addicionals es posen el 4rt any, per la delicada situació econòmica actual. No ha dit les xifres del 1er i del 2n any. Sembla que pel 1er podrien estar al voltant dels 6.000 milions d’euros per totes les CCAA.

9. La paraula esforç fiscal no apareix en el document.

10. Ha afirmat que si alguna CCAA vol vendre l’increment d’ingressos de la pujada de l’impost de l’alcohol i el tabac, com a nous recursos, ella no és ningú per impedir-ho.

11. Per indicació del Sr. Ocaña, Secretari d’Estat d’Hisenda, ha afirmat que l’Estat seguirà retenint el 50% de la despesa pública total.

12. Ha afirmat que ella ni confirmarà ni desmentirà les xifres que facin públiques les diferents CCAA com a previsions del 2012, que són això, previsions.

13. Ha avisat que les liquidacions del 2008 i del 2009 seran negatives per les CCAA, perquè la recaptació ha estat inferior a les bestretes que es van donar a les CCAA. Les CCAA hauran de tornar diners a l’Estat, però aquest retorn es periodifica, amb un any de carència i per tant les CCAA hauran de tornar diners a l’Estat el 2011 i el 2012 (justament els anys on es preveu que el model nou doni més ingressos).14. De cada euro que recapta una CCAA pels impostos que té cedits o participats, 75 cèntims van a la bossa comú de repartiment per totes les CCAA i 25 cèntims se’ls queda.

El Finançament i la Política.

Clica l'imagen per verure les xifres oficials de sortida.

Ja no va més. De fet s'han ultrapassat tots els terminis. Més d'un any de retard. Múltiples dades en torn al finançament . Incompliments que afecten també a les inversions en infraestructures i a la disposició addicional tercera de l'Estatut. Certament no és un problema de política és un problema de matemàtiques.De compliment de la llei. Així de senzill.
Molts es queixaven que en un moment determinat es fes política i es pactés ( Amb ZP). Ara aparquen el seu radicalisme i allò que era inacceptable i insuficient a l'hora del pacte és assumible i fins i tot excessiu a l'hora de la matemàtica. Del dit al fet.

Ens acusen de donar més d'una xifra. Cert i tant!! Matemàtica pura......i ho saben, doncs suposem que saben comptar.

Jo, nosaltres varem votar l'Estatut. Coneixem el redactat definitiu.L'Estatut del 2006, com tots sabem no estableix una xifra. Estableix una cistella d'impostos com correspon a una norma de les seves característiques. Estableix una cistella del 50 % de l'IRPF ,el 58% dels impostos especials i el 50% de l'IVA. Aquesta és la xifra!! Aconseguida amb la negociació política. Ara cal que no ens la devaluïn aquells que no volen o no saben fer matemàtica.

Aquesta xifra si es calcula amb els pressupostos del 2009 ens dona un increment de 5630 milions d'euros: Insisteixo, aquells que consideraven l'acord insuficient, ara el troben excesiu, fins i tot, demagògic.

La xifra és diferent si la calculem amb els presupostos del 2008, ens dona un resultat de 5229 milions, i si la calculen referida al 2006 any d'aprovació de l'Estatut ens dona una xifra menor.

Certament hem anat donant resultats referits a l'any d'aplicació i de negociació. Encara se'n poden calcular altres de xifres.

Preguntem també, si hem de calcular i sumar els diners que corresponen a l'any .. anys, perduts durant la negociació?

Hem de comptabilitzar les inversions no fetes i que corresponen a la disposició addicional tercera?

Hem de fer com Andalusia i comptabilitzar el deute històric?


Clar que hem donat vàries xifres!! Les que ens toquen!!! Dels pressupostos de l'Estat liquidats de cada exercici del 2006, 2007, 2008, i 2009. (Un cop tancat l'exercici i en funció de la recaptació real de cada impost).

L'Estatut es va aprovar al 2006 i te data d'aplicació. Entenem que els endarreriments els hem de cobrar, si et passes de termini no per això has de pedre part de la cistella, aquesta té, deu tenir efectes retroactius, des de quan va néixer el dret a cobrar-ho.

Hem d'advertir que comptar amb els pressupostos del 2006 i no cobrar fins el 2010 és un engany matemàtic i financer!! Per cert, que els 3, 4 o 5 milions del any perdut , són deficit real . De fet el dèficit d'aquest any, és quasi 5 mil milions. Per què deu ser?

L'ACORD DE FINANÇAMENT DE CIU:

Clica l'imagen per veure les xifres oficials de la Generalitat.

Ara anem a la política. La que ens fan. L'acord de finançament CiU, PP, aquell tan dolent. Quan va produir?

Anem a les xifres donades pel propi Govern de la Genaralitat a través de la Direcció General d'Anàlisi i Política Financera del Departament d'Economia i Finances. Penjarem la publicació, ens temem, que la vulguin eliminar.

Els ingressos pressupostaris de la Generalitat "vinculats al model de finançament" eren a l'any 2001 de 10.900 milions d'euros, al 2002 de 12.023, de llavors, al 2004 de 14.600!!! I ara de més de 21.410!!! S'han més que duplicat. Clar, va ser un molt mal acord!! Com que era de CiU!!

L'increment de finançament d'aquell acord , segons xifres publicades per la Generalitat actual, al tercer any va ser de 3700 milions, la mateixa que reclama ara!! la Cambra de Comerç, al tercer any d'aplicació. Per cert del 2006 al 2009, ja van tres anys.

Si comptem en xifres relatives l'escàndol ja és total, ja que només reclamem reduir el 2 o 3% del dèficit fiscal que és de un entre 9 o 10 %, cosa que sembla excesiva a aquells que prometien o reduir-lo tot o la independència!!!

Pubiquem les xifres de la pròpia Generalitat perquè quedi clar que menteixen o no saben matemàtiques.

Ho publiquem amb orgull i amb una certesa, els resultats al 2014 seran retòricament el que vulguin, però tampoc en finançament, en 6 o 9 anys no milloraran els ultims 9 de CiU. Els pressupostos no es duplicaran. Amb CiU, sí. Matemàtica pura.

En fi, menys demagògia política i més matemàtica.. si... és que en saben.

LA TERRA ALTA COMARCA CONVERGENT

En aquestes darreres eleccions al Parlament europeu la Federació de Convergència i Unió ha guanyat de manera clara i contundent.

En aquestes ratlles la gent de CIU volem agrair sincerament la confiança que un cop més la gent de la Comarca ens ha dipositat. Som conscients de la feina que portem a terme i de la responsabilitat que suposa donar resposta a les expectatives que un cop més la gent de la nostra Comarca ens ha dipositat.

Entenem que en una comarca que la pagesia i la petita i la mitjana empresa hi té una importància cabdal, els veïns han entès el nostre missatge. Han estat molts els actes que des de CIU em fet durant aquestos quinze dies de campanya electoral, han estat molts els suggeriments que des de fa molt de temps, els representants de CIU escoltem per part de la gent de la Terra Alta. La gent parla, explica les demandes i anhels personals, els polítics tenim la obligació d’atendre les demandes i per damunt de tot escoltar a la gent. Aquest premissa que és fàcil d’entendre, no tots els partits ho fan amb l’interès que ho fa la gent de CIU.

Jo durant aquestos dies, i diria que durant tot l’any no em canso de dir que CIU és el partit del poble, Convergència i Unió és el partit modest, que treballa cada dia per defensar la gent de Catalunya. Jo recordo perfectament actes a pobles petits de la nostra Comarca amb quinze o vint persones i actes amb més de cent persones, amb participació de la gent, amb preguntes i aclariments, amb moltes demandes que jo personalment, transmetré al Sr. Ramon Tremosa aquesta mateixa setmana.

La gent quan pregunta o simplement demana alguna cosa vol resposta dels polítics, des de CIU a la Terra Alta ja fa anys que ho tenim clar, treballem i treballarem per continuar lluitant pels nostres pobles i per la nostra terra.

Xavier Pallarès

Una absència molt significativa

l'Aldea, dilluns. Totes les forces politiques menys el PSC-PSOE acudim a la convocatòria de l’ajuntament de l’Aldea i el seu alcalde Dani Andreu (ERC) , sindicats , empresaris , entitats, universitat, societat civil. Tots avalen la reivindicació de la parada de l’Euromed a l’estació de l’Aldea.

La pregunta és, algú esperava al PSC?? Hem viscut totes les situacions possibles en torn al tren i al corredor del Mediterrani. Hem reivindicat la parada de l’Euromed, de regionals, de mercaderies. Hem viscut les obres del corredor que han afectat als nostres municipis. Hem viscut la negociació de l’estació de mercaderies ( CIMALSA) i la ciutat de transport a l’Aldea. On era en totes les ocasions el PSC. A l’hora del discurs depenia de qui governes a cada lloc a l’hora de la veritat mai ha estat. Mai, mai, mai.

L’únic canvi és que lo que era evident portes endins ara es públic i notori. La historia del tren a Terres de l’Ebre va lligada a l’actitud, ara pública del PSC-PSOE. Aquesta actitud explica moltes coses, per no dir tot.

El PSC PSOE ni hi era ni se l’espera. Tot i això hem de preguntar : Qui dona cobertura al govern de les absències?? Qui dona cobertura al govern dels incompliments??

Deixem-ho . Ni hi són, ni han estat, ni se’ls espera. Quan els alcaldes i la gent els ha necessitat ells han prioritzat els interessos del PSOE. Ara ja es públic . Prenem nota, prengueu nota..

FORAT NEGRE

Ja ho vam dir fa temps en aquest mateix bloc: El forat negre, molt negre, ho dèiem a l'agost del 2007, refernint-nos a la política d'infraestrucutres del govern tripartit a Terres de l'Ebre. Dèiem: l’IDECE desaparegut, la Generalitat ni mu. Mentre, els alcaldes afectats per infraestructures bàsiques anàvem a València, a Madrid, al “ministerio” i ens adonàvem que el govern Valencià i l’aragonès, faciliten la baixada per Morella i Vinaròs, garanteixen el desdoblament de la 340 i les obres de l’autovia de l’Interior.. Aquí re, retards i “salvese el que pueda”. Es clar que N-340, autovia de Interior,l'anomenada autovia d’Aragó, el desdoblament de l'Eix de l’Ebre, l’anella viària del Delta, són prioritats que el Govern de la Generalitat té responsabilitat de coordinar i executar.

Sobre la baixada de l'autovia de l'Aragó per Catalunya, hem fet altres articles, com el que haviem fet uns mesos abans, al febrer del 2007: Proposta de resolució sobre l'eix de l'Ebre, on denunciavem el mutisme de la Taula del Sènia, i anunciavem diverses propostes de resolució al Parlament sobre el desdoblament de l'eix de l'Ebre i de la N420 per a defensar l'opció catalana, tal i com ja demanaven la Cambra de Comerç, i el Consell Econòmic i Social.

Durant aquests dos darrers anys, hem anat fent referències a aquesta infraestructura vital per a les nostres terres que és la baixada de l'autovia de l'Aragó, que si finalment acaba anant per Morella i Vinaròs, ens convertirà en un forat negre, molt negre.

A 68. FALTAVA MONTILLA.

Fa pocs dies, concretament el diumenge es publicava a la Vanguardia el mapa que parcialment reproduïm aquí. Un clamorós interrogant ( ? ) ocupa l’espai que correspon a Terres de l’Ebre. A Terres de l’Ebre sempre ens hem queixat de la manca d' inversions en infraestructures. Des del temps del coll de Balaguer i les corbes del Perelló. Ho deia el president Pujol: No era contra Terres de l’Ebre, era contra Catalunya... La cosa és encara més greu si observem que el Coll de Balaguer, les famoses corbes, estaven en una carretera vital per la comunicació mediterrània amb Europa. De fet quan observem el mapa veiem clarament com les Terres de l’Ebre són un forat negre en comunicacions, en carreteres i en ferrocarril. Un forat negre que afecta a la competitivitat de Terres de l’Ebre, de Catalunya i de tot l’arc Mediterrani. Un "forat negre" així ho denominàvem i definíem ja fa temps. Avui el forat s'ha fet visible per tothom.

La manca d’inversions no és un greuge contra Terres de l’Ebre, és una política d’Estat per tal d’evitar la supremacia del Mediterrani front a l'eix central. Herència d'un centralisme autàrquic i històric.

En el mateix context, s’emmarca la decisió en torn a l' A68, el desdoblament de la nacional 420, la famosa carretera de Tarragona a Alcolea del Pinar, aquella que va ser bombardejada en la guerra civil. Corbera.

Ho hem denunciat repetidament. No som optimistes. Som conscients que la decisió de reforçar l’eix central i centralista és una decisió d’Estat La connexió Valencia- Barcelona o si voleu Cadis França, no era una prioritat ni per Felipe Gonzalez ni per Aznar . Ni per al PP , ni per PSOE. La comunicació Aragó amb el Mediterrani a través de Terres de l’Ebre..... menys.

Avui hem fet un acte unitari. Important, però no suficient o som conscients que lluitem contra una política d’Estat molt arrelada i consolidada, avalada pels dos grans partits estatals o no ens en sortirem. És més, tinc la sensació que alguns poden pretendre controlar la unitat per fer callar la divergència. De fet alguna cosa així hem escoltat.

Volem unitat i compromís aquí i a Madrid. Volem força política i presència permanent. Els presidents de Aragó i Valencia juguen unes altres cartes. L’Estat juga les de sempre ......i controla dos forces polítiques decisives.

Celebrem l’acte unitari de Gandesa, felicitem a les Cambres de Comerç per la iniciativa, agraïm el treball de l’alcalde de Gandesa i de tots el participants, ens comprometem a treballar com ho hem fet de fa temps, com sempre.(Us en farem un resum) És l’hora de les infraestructures a l’Ebre, entre altres coses per que són decisives per al futur de Catalunya i del Mediterrani. Un Mediterrani que torna ser important. Treballar per Europa és treballar per les infraestructures a Terres de l’Ebre. Ens temem que no tothom ho entén, ens temem que alguns es deuen a dos disciplines, a dos amos. Un temor històric. Una historia que ens ha condemnat. Avui a Gandesa no hi érem tots. Faltava Montilla , faltava el President de la Generalitat. Mal auguri.

VICTOR GIMENO : ÉS INJUST.

Al 2007 un jutge va ordenar el sobreseïment lliure i l’arxiu de les diligències de la denúncia per un presumpte delicte de prevaricació contra Victor Gimeno , en torn a la caça en barraca.

Avui em diuen que el cas es reobre i que existeix la possibilitat d’una nova acusació per prevaricació.

Ho trobo injust. La discordança entre normatives , la canviant sensibilitat social en torn a aquest tema , la pressió de la opinió publica, la tradició de la caça en barraca a terres de l’Ebre, fan difícil la presa decisions.

Podré estar d’acord o no en l’actuació , amb l’oportunitat, amb el tractament, amb el que vulgueu ... però trobo injust que el tema acabi al jutjat acusant a Victor Gimeno d’un delicte de prevaricació .. ho trobo injust i crec que ho he de dir. Dit queda.

SENSE COMPLEXES.

Jo no seré alcalde si no guanyo les eleccions.

No, no ho seré. No ho seria baix cap concepte. No acceptaria ser alcalde si no fos el candidat més votat. Es més, respectaré i ajudaré a qualsevol candidat amb més vots.

Cosa semblant va dir Artur Mas, mai ho ha amagat. Vol que es respecti al més votat. “No seré president si no ho guanyo a les urnes” va dir. Sense complexes, amb decisió.

I complim els pactes, som gent de fiar.

Ara, aquesta posició política vol ser desacreditada per aquells que han pactat i pactat i tornat a pactar per tal de constituir majories de perdedors, legitimes. Cert. Però no més legitimes que qualsevol pacte que implica el respecte al guanyador.

Argumenten que quan es vota no és vota al president. Jurídicament és així. Però la gent vota Pujol o Gonzalez , ZP , Rajoy , Carod o Mas. Que no es respecti el vot i al guanyador crea desencís.

Escoltar argument com els que hem escoltat del Diputat Milà o de alguns dels líders socialistes desqualificant pactes que impliquen el respecte al resultat de les urnes, demostren quin es el seu concepte de pacte i de respecte democràtic. Sense complexes. Crec que és tant legítim un pacte entre guanyadors com un entre perdedors. És tant legítim i és més efectiu per els pobles i per a el país. Sense complexes.

Antifrau o frau d'oficina

Oficina Antifrau O un frau d’oficina???

La independència del poder judicial, les garanties tan formals com jurídiques. El principi de seguretat jurídica. L’estat de dret i Montesquieu.

No som ingenus, veiem com amb l’Estatut, el tribunal constitucional té una deriva política que posa en qüestió la seva independència o imparcialitat. Els casos judicials amb implicació política avalen un creixen escepticisme en torn a la independència del poder judicial. És greu.

Alhora el tripartit vol crear un organisme que autodenomina antifrau. Encara no creat, tindrà dos modificacions de la llei per adaptar-lo a les necessitats politiques dels seus creadors. Envaeix competències d’altres organismes. Com la sindicatura. Com la fiscalia. Incapaços de fer funcionar amb independència i garantia organismes independents, volen crear un organisme a la seva mida. Faré una aposta .1- canviaran la llei a la seva conveniència 2- temes com el SEM o aquells que afectin al actual govern o a Ajuntaments com Barcelona no seran ni els primers , ni els segons en la prioritat de l’organisme.

Lo dit; oficina antifrau o frau d’oficina??

COM A DINAMARCA.: QUELCOM FA OLOR

Setmana intensa: Compareixença del conseller Saura. Destitució de Sr Olmos. Ple mogudet i acabarem amb la presència d’Artur Mas a Terres de l’Ebre. El viatge el comentarem la setmana vinent, ara lo ja passat.

Tot just havia, havíem deixat enrere el tema del SEM i la destitució- dimissió del seu president!!! i de tot el consell d’administració!!! per l’escàndol de la seva gestió. Assisteixo a la compareixença del conseller Saura i em queda clar que no esta capacitat per portar Interior. No mira a la cara. Quina cosa oi? Doncs sí , crec que li manca fortalesa mental , sinceritat i valor per portar Interior. I els seus socis ho saben. Es refugia amb l’atac a CIU i pretén que dubtar o dir que ICV no pot portar Interior és antidemocràtic. La desqualificació ideològica per cosa concreta , segons ell és antidemocràtica. No respon a ni una sola pregunta. He de reconèixer-ho, les més dures d’ERC. No respon. Uns dies després a una Web humorística diuen una cosa molt seriosa. Gandhi no podria presidir l’OTAN: Per això admirem a Gandhi. O.... un ecologista radical; no podria presidir una companyia petrolífera. En fi. No era això, la crítica era per tal com ho ha fet , el fet era que Saura és la prova de la incompetència d’ICV . Demanava una alternativa i quasi li diuen els seus : Miri...alternativa? “La Tura”. Mai hagués dit que ella nomes supervisa les ordres després d’executades. Un conseller d’Interior que no va intuir la importància del desallotjament i nomes s’assabenta de les ordres a posteriori.?? Pot continuar éssent conseller?? Montilla que el va nomenar, ara no el pot destituir. La brillant idea de fer conseller d’Interior Saura destapa les mancances de Montilla . Un govern en descomposició.

Al Ple; Moció en torn a Salut , presento esmena .El tema anava dels incompliments del Pla de Salut i de les promeses fetes amb el fulletó “Mil dies invertint en salut”, del 2005, abans de les eleccions. La majoria de Caps u Hospitals que s’anunciaven "en execució" , avui encara no tenen ni projecte .El Pla de Salut presentat par la Consellera Geli i l’ex president Pasqual Margall ni s’ha complit ni és complirà. Els grups del Govern proposen com a resolució lo següent: “Instar al Govern a seguir elaborant un informe”. Els hi diem des de l’oposició . Un informe? Què no en han fet prou d'informes? Mes informés i promeses? Però que no poden explicar-ho avui que han de fer un informe?. Les respostes dels bancs del Govern no tenen ànima , són depressives ; tenen gust a conformisme i derrota. I sinó són agres , molt agres fins i tot Castells per els papers , crida i sua quan li peregunta l'amic Turull

I no diguem el meu amic Nadal , qui..... intenta treure pit i donar moral a la seva tropa , acaba insulta’n a Rull , a qui minuts abans i en “semi- privat” li havia reconegut davant meu que tenia raó. Un govern en descomposició.

Em recorda la Tortosa de Sabate. Una primera legislatura va resistir, però el “vendre fum” , les males formes , la paràlisis social configuraven un govern derrotat i en descomposició. Estic convençut que a Catalunya pot passar dins de poc temps com a Tortosa va passar, que la gent digui prou i s’apunti a una nova etapa d’il·lusió. Esta passant.

Ho varem dir després de les municipals : Aquí va néixer el tripartit , aquí va començar a morir. Esperem que dintre de poc puguem dir: Descansi en pau. De moment comença a fer pudor. Com a Dinamarca.

Paisatges del VI

Es tracta d’un nou impuls per promocionar la comarca de la Terra Alta. Paisatges del VI, pretén donar a conèixer d’una manera tranquil·la i relaxada el principal producte identificatiu de la nostra Comarca.

Aquest nou producte que avui presentem, no és l’eina definitiva per salvar el mon del vi ni a la gent que hi treballa. Aquest producte pretén ajudar a la promoció del nostre producte estrella.
Passejar per la nostra Comarca, aturar-se als llocs i contemplar els paisatges de la vinya fa que tots plegats, apreciem de manera definitiva els nostres valors.

Amb els temps que correm avui en dia, amb la crisis global que ens afecta de ple, les administracions tenim el deure i l’obligació d’estar al costat dels nostres administrats, tenim que posar les eines necessàries, per tal de sortir d’aquesta amenaça, el més aviat possible i amb la millor situació de cara al futur.

Tenim oportunitats i reptes, a la crisis que va viure el País als voltants dels anys 90, la nostra comarca hi va posar entusiasme i empenta per part de l’Administració de la Generalitat i per part dels emprenedors de la Comarca.

Avui tenim nous reptes, un nou LEADER, no al gust nostre, no val la pena entrar en detalls, però un nou programa europeu que des del Consell Comarcal, ja hi posem l’entusiasme i les ganes per tal de que els emprenedors de la nostra Comarca hi trobin una oportunitat. Des dels inicis dels LEADER la Comarca de la terra Alta ho va veure com una oportunitat, un repte. Ara passats aquests anys tenim un producte, el VI, amb una D.O. de qualitat, amb un centre del que ens sentim tots partícips. Un centre en funcionament que marca la imatge de la nostra D.O.

Tenim nous reptes, tenim que ajudar a la gent que vol incorporar-se al mon agrari, ser crítics si cal amb el mal funcionament del Contracte Global d’explotació, ser crítics si cal, amb els ajuts d’abandonament dels pagesos. Tots plegats vivim en una comarca que ha lluitat des de fa molts anys, amb aquesta lluita i saber estar em aconseguit coses importants com les dos Denominacions d’Origen, la del vi, que ja corre sola i la de l’Oli, que ja properament, disposarà d’un centre per promocionar el nostres Oli.

Tota aquesta realitat va caminant, juntament amb un turisme de qualitat i que cada dia té més expectatives de futur i amb una petita i mitjana empresa que també és base de la nostra Comarca.

Aquest nou paisatge del vi posa en valor un cop més la realitat de la Comarca de la terra Alta i posta de cara al futur com una eina més per al nostre desenvolupament.

FEINA FETA NO TÉ DESTORB. AP/7

Feina feta no té destorb. AP-7

El Congrés dels Diputats aprova per unanimitat la Proposició no de Llei de CiU sobre mesures urgents de millora de la seguretat viària en el tram urbà de N-340 en el municipi de L’Aldea.
El Diputat per Tarragona i Portaveu de CiU a la Comissió de Seguretat Viària, Jordi Jané, ha aconseguit avui que aquesta Comissió del Congrés dels Diputats aprovi per unanimitat la seva Proposició no de Llei.

Jané ha recordat que el tram urbà de la N-340 al seu pas per L’Aldea, mentre no sigui una realitat el desdoblament, és molt perillós. En els tres quilometres urbans passen diàriament 15.000 vehicles, molt d’ells camions, i es produeixen molts accidents. Jané ha destacat que l’any 2006 van ser 240 els accidents en aquest tram urbà i en els darrers tres anys han mort més de 6 persones.

Davant d’això cal adoptar mesures urgents i, per tant, el text que avui CiU ha aconseguit aprovar per unanimitat insta el Govern a “establir, en un termini màxim de tres mesos, mitjançant el diàleg entre l’Ajuntament de L’Aldea i la Generalitat de Catalunya, mesures urgents de millora de la seguretat viària en el tram urbà de la N-340 mitjançant l’increment, entre d’altres mesures, del nombre de passos de vianants”.

Així mateix, Jané també ha defensat que es pogués acordar la gratuïtat del peatge de l’AP-7, en el tram de l’Ebre (Ulldecona- Ametlla de Mar) mentre duren les obres, tal i com ja s’ha fet des de fa anys entre Torredembarra i la sortida de Salou-Reus i tal i com es demana de forma unànime des de tot el territori de Terres de l’Ebre.

No obstant, el Grup Socialista s’ha negat a acceptar aquesta proposta de gratuïtat del peatge i finalment no s’ha votat, amb l’objectiu de mantenir el consens que fins ara s’ha mantingut en aquest àmbit, tal i com han demanat els propis grups municipals de L’Aldea

Jané ha manifestat que si no s’arriba aviat a aquesta posició unànime plantejarà en les properes setmanes aquest punt de la gratuïtat, ja que existeix una majoria que ho pot fer possible encara que el PSOE hi voti en contra, ja que tota la resta de grups hi estan a favor.


Des de l’Aldea els representants de CIU han mostrat la seva satisfacció per l’acord, recordant però que el consens a l’Aldea es basa en la gratuïtat de l’AP-7 mentre durin les obres de la variant i de l’autovia.

Ebrediputats volem recordar que governen L’Aldea i la Generalitat, estan junts al Senat (es presenten junts i comparteixen programa), per tant tindrien que garantir la gratuïtat. Davant la manca de voluntat real de garantir la gratuïtat per part del tripartit és la gent de CIU qui ha de fer la feina efectiva , és Xavi Royo a L’Aldea i Jordi Jane a Madrid qui tenen que treballar i proposar per tal de defensar l’Aldea i les Terres de l’Ebre.
Hi ha una dita castellana que diu: “Caga mas un buey que cien golondrinos”. Fan més Royo i Jane que tot el tripartit, sigui a l’Aldea o a Madrid; i això que governen( o desgovernen) . Esperem que tothom sigui coherent i per tant que mantingui a Barcelona i a Madrid “lo que predica a L’Aldea”.
A petició de Xavi Royo i de la gent de Terres de l’Ebre presentarem com anuncia Jordi Jane la proposta de gratuïtat de l’AP7 , esperem una majoria favorable. Ara és possible, o millor dit sempre era possible , però ara més.
Com diu Xavi Royo “feina feta no te destorb”.

No volen ajudar a les persones...

Aquesta setmana passada presentavem una proposta al Parlament per implantar una deducció per despeses sanitàries en l'impost sobre la renda de les persones físiques. Concretament, deduir fins un 10% i un màxim de 300 euros de les despeses fetes pels contribuents en concepte d’honoraris mèdics, despeses de clínica i quotes satisfetes a mutualitats o societats d’assegurances mèdiques, o simplement per la compra d'unes ulleres...

Ple del Parlament (18-03-2009)

Sr. Sancho i Serena:

Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, els presentem avui a la seva consideració el text d’una proposició de llei per tal d’implantar una deducció per despeses sanitàries en l’impost sobre la renda de les persones físiques. De fet, el mateix text es publicava a l’octubre de 2005 i es debatia l’abril del 2006; ara es va publicar el dia 16 de juny del 2008 i el debatem avui, ja, el 2009. [...] Però jo els vull fer una reflexió: són conscients que això, aquesta mesura, ajuda 1.700.000 famílies que van a la privada i que, realment, reforça la seva capacitat dededucció en a renda però que, al mateix temps, això significa una disminució de la despesa per part de la sanitat pública? Són conscients d'això? I, per tant, reforça la fe en el sistema i dóna una..., jo diria, un missatge d'optimisme de cara a la gent que avui és necessari. Són conscients d'això?

El tripartit vota en contra. No aprovant aquesta mesura, el Tripartit gira l’esquena a 1.700.000 de persones d’aquest país que utilitzen prestacions de la sanitat privada fent un esforç en la seva economia familiar, que esdevé un bé públic davant l’insuficient finançament sanitari. Hem de recordar que Catalunya disposa d’un bon model sanitari, amb bons equipaments, bons professionals de la salut i un elevat nivell científic i tecnològic, el problema és la gestió que en fa el Tripartit, precisament aquest model sanitari és mixt, ja que la sanitat pública coexisteix amb una realitat que és que molts ciutadans i ciutadanes de Catalunya afronten la seva cobertura sanitària de manera privada a través de la seva pertinença a mutualitats o pagant primes a com­panyies d’assegurança mèdica. Tornem a tenir constància que el que l'importa al tripartit és subsisitir, i no mirar pel bé del país i de les persones.

Tal com és no cal ni contar-ho...

Us pengem les darreres declaracions de Carod Rovira. Eren així, són així i seran així. No cal fer cap comentari més.



Aquest matí al Consell Nacional de CDC, Quico Homs ha recordat l’eslògan que Ebrediputats havia preparat per les eleccions estatals: Si tu no hi vas, ells es queden. Ara, si tu no ens ajudes, la gent com Carod s’instal·la, i es creu en dret de dir tot el que vulgue. Us adjuntem l'enllaç que vam publicar Ebrediputats per a la campanya de les estatals. Us recomanem la seva lectura!: http://ebrediputats.blogspot.com/2008/02/si-tu-no-vas-ells-tornen-els-altres-es.html