Nou Hospital de Tortosa

Finalment tenim la resposta de la Consellera Geli, que els Ebrediputats li vam fer al respecte a la construcció del nou Hospital de Tortosa.

Com podreu observar, hi ha grans contradiccions entre el que ha dit i diu l'Alcalde de Tortosa i la Consellera quan ve de visita per les nostres Terres, i el que surt del Parlament, o sigui el que és real, signat per la mateixa Consellera. La demagògia és "mala consellera".

Nou Pla de Ports

Com sabeu, el Govern ha aprobat un nou Pla de Ports, que en lo que afecta a la costa de Tarragona, implica una previsió de 2.278 places noves. Un 70% del total. La més important, la creació d'una dàrsena esportiva al Port de Sant Carles de la Ràpita. La finalització del Port esportiu de Roda de Barà, l'ampliació de l'Ampolla i de Coma-Ruga, i Dàrsena esportiva dins del Port de Tarragona. El troç gran del pastís és per a Sant Carles de la Ràpita en amarratges esportius, però poca cosa en quant al port comercial o els usos pesquers

Us fem arribar les observacions generals fetes pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), molt crític en el que fa a la planificació estratègica del conjunt de ports comercials. Trobem a faltar el Port de la Catalunya Sud als Alfacs, i veiem en el Pla molta retòrica suposadament ecologista i de sostenibilitat, però... com ja ven sent habitual, depent del color polític hi ha bula, com en qualsevol esglèsia dogmàtica. Aquí al Delta veurem torres de medició a Sant Jaume, plans parcials com el del Saliner, a La Ràpita, que demostren que el Pla Director de la Costa afecta de manera diferent a municipis de determinats colors polítics. El Pla de Ports no en podia ser una excepció.

Tot i això, celebrem que s'hagi tirat endavant, però s'han perdut 4 anys. Es queda curt, i es perd competitivitat en la nostra costa. No conté instruments de planificació imprescindibles, però no volem ser massa crítics. Preferim la part possitiva.

El dictamen del CTESC:
És un Dictamen PRECEPTIU. Un bon instrument per formar-se criteri de l'acció de govern. Us recomanem la lectura del Dictamen que fiquem a les vostres mans.

La Consellera "no sap no contesta" visita L’Ebre

La Consellera Geli, com cada vegada que s’apropen eleccions, visita l’Ebre, i promet la immediata construcció i posada en funcionament de CAPs, hospitals, infraestructures, plans de xoc de Metges o la multiplicació per dos del nombre d’infermeres. En fi una forma de governar sense demagògies, ni sectarismes.

L’èxit de prometre i no fer està en que pots prometre moltes vegades, sense que et costi un duro (perdó, un euro), prometre no fa pobre, diuen... i Sant tornem-hi.

A l'Opuscle 1000 dies de tripartit que es va repartir a les últimes eleccions se’ns assegurava que molts de Caps i hospital de les Terres de l’Ebre estaven en construcció Quan hem demanat per l’estat de les obres, al Parlament, ai las! .La resposta ha estat demanar una pròrroga de 15 dies, i ara un altra de 8 dies més "atesa la complexitat que requereix l’elaboració de la informació", Marina Geli dixit. Li aconsellem que passi per les obres i veigue que no hi són, i que va dir que estava executant unes obres que encara avui no han començat. Confiem que els compromisos els acabi complint. Per això continuarem preguntant sense defallir fins que allò que va dir que s’estava fent, es faci. Benvinguda consellera, esperem, no només la visita, també les obres a: Bot, Roquetes, Les Cases d'Alcanar, Campredó, Benifallet, Amposta, Tortosa, etc.

Per cert, no ens agradaria que al final fos certa la sospita de molta gent, que només s’acaben fent les inversions a determinats llocs de determinats colors politics.

Per a l'informació dels nostres lectors, us adjuntem l'agenda a les nostres terres de la Consellera i una de les resposte que ens ha donat. No fiquem les altres respostes perquè totes diuen exactament el mateix.

Sobre l'anella viària i el Pont

Els Ebrediputats hem realitzat una sèrie de preguntes, per a ser respostes oralment en comissió, sobre 2 temes tan importants a la nostra terra com són l'anella viària del Delta, i el Pont entre Deltebre i Sant Jaume d'Enveja.

Quin és el capteniment del Departament de Política Territorial i Obres Públiques en relació al pont del riu Ebre, entre Deltebre i Sant Jaume d'Enveja?

Quina és la previsió del Govern pel que fa al seu projecte, licitació i adjudicació?

Quin és el capteniment del Departament de Política Territorial en relació a l'anella viària del Delta de l'Ebre?

Quina és la previsió del Govern pel que fa al projecte, licitació i adjudicació del mateix?

Hem de recordar que l'Ebrediputat Francesc Sancho ja va fer una pregunta al Conseller en Comissió en referència a l'anella viària, el 17 de febrer de 2004:

L'anella viària del Delta de l'Ebre, és considerada una infraestructura prioritària per part del Departament de Política Territorial?

El Conseller Nadal llavors no es va definir, i va deixar a entendre que "ara no toca".

A veure que diuen ara.... per supost, publicarem la resposta.

En referència a infraestructures, també hem realitzat una altra pregunta per a ser resposta oralement en Comissió:

Quin és el capteniment del Departament de Política Territorial i Obres Públiques relació als acords relatius a infraestructures en el marc de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE)?

2 experiències personals: A més tripartit, menys prestacions socials

Hem rebut algunes aportacions interessants en torn al contingut del bloc, ens han cridat però l’atenció dos cartes, millor dit un e-mail i una carta. Coincideixen en denunciar una situació que ja es va fent habitual, la pèrdua de serveis de Salut Pública, un dels pilars de tota política social.

Primer un afectat per l’anul.lació del conveni de la Generalitat amb la clínica Poal, que deixa als malalts de Paget sense servei, i als professionals de l’Institut Poal amb situació difícil. L’angoixa dels familiars i malalts es detecta a l’e-mail que ens fan arribar. Hem traduït l’inquietut en pregunta a la conselleria. Què pensen fer? No és lògic que es perdin prestacions sanitàries, mentre es predica la vocació social del tripartit. Les vocacions no es prediquen, s’exerceixen.
















L’altre exemple és sagnant, una dona s’adreça a nosaltres per comentar-nos el seu cas, quan va anar a fer-se la revisió ginecològica anual. Resulta que ara les revisions ginecològiques les fan les llevadores i consisteixen en fer citologies cada tres anys, quan abans les revisions les feien els ginecòlegs, i cada any. Per cert a les llevadores no les paguen més, en manquen. L’excusa és que la OMS recomana una citologia cada tres anys, en la prevenció del càncer d’úter, a no ser que es tingui més d’una parella, llavors la freqüència ha de ser anual o a criteri del ginecòleg. El càncer d’úter és causat pel virus del papil·loma. És l’únic càncer que té una vacuna eficaç, però aquí no es dóna. A més a més, hi ha altres càncers i patologies que son subsidiàries de prevenció. Però clar, el tripartit elimina les revisions, fa citologies, ho carrega a les llevadores, i miraculosament elimina les llistes d’espera als ginecòlegs. Això sí, si vols una revisió, no pots. Creiem que la freqüència l’ha de fixar el ginecòleg. És imprescindible procedir a la vacunació sistemàtica per evitar el càncer d’úter, cal tenir en compte que molta gent té més d’una parella, i que a més, moltes altres patologies requereixen control del ginecòleg.

Més Tripartit són menys serveis socials. Val la pena llegir les cartes, natros no ho podem explicar millor. Anunciem iniciatives, és el que podem fer.

ATENCIÓ!!!: del PSOE AL PP i de la "LOAPA" al "PALO"

En el següent enllaç podreu veure el document que ha fet el PSOE: "Manifiesto Autonómico - mayo 2007 "UN NUEVO IMPULSO A LA ESPAÑA DE LAS AUTONOMÍAS". Aquest document és, com podreu apreciar, un atac frontal contra els nacionalismes i una involució autonòmica en tota regla.

En el mencionat document podem veure perles com aquesta, a la pàgina 6: "la idea de España que proponemos no es un nuevo modelo de Estado sino ahondar en las propias raíces del Estado Autonómico español. Así frente a la exclusiva visión bilateral de los nacionalistas y el giro recentralizador del PP, el PSOE ofrece un desarrollo armónico del Estado Autonómico desde los principios de la lealtad institucional y cohesión territorial". O sigui, el típic CAFE PARA TODOS !. Com pot ser que s'omplin la boca parlant de bilateralitat, quan el que practiquen a l'hora de la veritat és la dilució de les autonomies!.

Aquest text és realment un trencament del pacte de l'Estatut, ja que pretén aturar el procés d'autogovern del nostre país. Una aliança del PP i del PSOE per a evitar que Catalunya recuperi les seves competències. Això ho estem veien darrerament amb la tercera hora de castellà, la Llei de Dependència, i altres, on el PSOE està invaint competències estatutàries de Catalunya.

I a tot això, què diuen els d'Esquerra? S'han deixat la "C" de Catalunya en algún lloc mentres pactaven amb els socialistes? A Sant de què han renunciat, o quins pactes han fet per a permetre això? Res... callen, o parlen, però no fan res. Submissos als socialistes estan permeten una nova "LOAPA", un "PALO" per als catalans.

Per cert! dintre del mateix document hi ha un apartat interessant on parlen de l'aigua (pàg. 14): "los trasvases entre cuencas sólo deben plantearse como última opción, si resultan viables en términos económicos, ambientales y sociales, y si su gestión garantiza el desarrollo adecuado de la cuenca cedente, que tiene carácter preferente en el uso de sus aguas". A l'igual que en l'Estatut d'Andalusia, aquí també han traduit simplement el que es deia en català, o sigui, que han copiat el que justament deia el CPIDE, que si no hi ha aigua no hi ha transvasaments, i que s'ha de garantir primer aigua per al Delta abans que portar-la a altres llocs, assegurant en tot moment el futur mediambiental, econòmic i social de les nostres terres. Què diuen d'això els d'Esquerra (sense Republicana de Catalunya)? Finalment estan d'acord amb el que deia el CPIDE? Pactan amb els socialistes i donant-los els seu suport amb textos com el que hem llegit, podem afirmar que sí.

Polígon Catalunya Sud: diputats de territori

Els Ebrediputats estem satisfets perquè unes preguntes que vam formular al Govern han tingut algun efecte. El dia 5 de febrer vam presentar al Grup Parlamentari de CiU 3 preguntes sobre el polígon Catalunya Sud. El dia 12 de febrer van entrar al Registre del Parlament, i el dia 13 de febrer ja va sortir una noticia relacionada sobre una concessió del CAT per poder abastir d'aigua al mencionat polígon. Per això, els Ebrediputats, com a diputats de territori, no ens cansarem en preguntar i fer seguiment dels temes que afectin a les Terres de l'Ebre. Tot i això, esperem la resposta del Govern sobre aquestes preguntes, per tal que siguin contestades oralment en comissió.

Quin és el capteniment del Departament d'Obres Públiques en relació a la posada en marxa del Polígon Catalunya Sud a Tortosa?

Quines són les gestions que ha portat o pensa portar a terme el Departament de Política Territorial i Obres Públiques per tal de garantir tots els serveis necessaris per al correcte funcionament del polígon Catalunya Sud a tortosa?

Quines són les gestions que ha portat a terme el Departament de Política Territorial i Obres Públiques per tal d'ubicar empreses al polígon Catalunya Sud a Tortosa?

Iniciatives sobre la fruita seca i oliveres mil.lenàries

Els Ebrediputats han formulat unes preguntes al Govern en referència a dos temes importants a les nostres terres: la crisi de la fruita seca, i sobre les oliveres mil.lenàries.

Recordem que a les nostres terres, la fruita seca assoleix uns percentatges tan importants com el 43% a la Terra Alta, i el 28% a la Ribera d'Ebre. Per aquest motiu, trobem convenient informar-vos sobre la següent proposta de resolució:

El Grup Parlamentari de CiU, a través del Parlament de Catalunya, insta al Govern de la Generalitat a:

Donar compliment a l'acord formalitzat entre la Unió de Pagesos de Catalunya, el mateix Govern i els grups parlamentaris de CiU, Socialistes-CpC, ERC, PP, i ICV, que es concreta en l'aprovació de les següents mesures agroambientals a les que els productors d'avellana han de poder acollir-se voluntàriament pels seus conreus d'avellaner: (veure l'acta de la proposta)

Fer les gestions necessàries davant el Govern de l'Estat espanyol perquè insti a la Comissió Europea a aprovar l'establiment de les mesures extraordinàries per a millorar a la comercialització de l'avellana europea i promocionar-ne el seu consum en el marc de l'OCM de Fruites i Hortalisses.

Incrementar les mesures per fomentar el consum de l'avellana catalana.

Pregunta al Govern per tal que sigui contestada per escrit:

Quines mesures té previstes el Govern per pal.liar la crisi en la que es troba el sector de la fruita seca a Catalunya?

En quins terminis?

Quins recursos té previst destinar-hi?

A les Terres de l'Ebre hi ha catalogades més de mil cinc-centes oliveres mil.lenàries. És voluntat d'alguns ajuntaments, de part de l'Administració i d'alguns grups ecologistes la seva protecció. No s'ha d'oblidar que aquestes oliveres pertanyen a pagesos de la zona i, per tant, en són els seus propietaris. Aquestes oliveres, normalment són substituïdes per arbres més joves ja que al cap del temps augmentarà la seva producció i els costos de recol.lecció seran menors. Des del Govern s'anuncien mesures econòmiques per als pagesos propietaris,

Quines mesures econòmiques pot rebre cada pagès en funció del nombre d'oliveres?

Quin termini preveu el Departament d'Agricultura per tal de posar en funcionament aquestes mesures?

Els fets i les paraules al camp català

Fets i no només paraules sona a un eslògan de campanya electoral de qui avui té la responsabilitat de dirigir el futur del camp català i el futur del nostre país.

Precisament per aquestes paraules i pocs fets es destaca l’actual tripartit II, bones declaracions, taules sectorials, declaracions de bones intencions..... en definitiva moltes paraules i reunions, i el camp català, i la gent que hi vivim, cada cop pitjor. Exemples clars de la poca vocació de cara als pagesos poden ser la crisi dels cítrics que tant afecta a les nostres terres, solucions immediates? CAP, la crisi de la fruita seca, solucions immediates? CAP. El pagament de les quotes al sector ramader, solucions immediates? CAP.... bé, son exemples que afecten directament a la gent que viu del camp, gent que si pren la decisió d’abandonar-lo el més segur és que no hi torni mai més.

El camp català necessita que el govern de la Generalitat hi cregui de manera ferma, que no es simplifiqui tot a bones paraules i pocs fets, aquest és un sector fràgil i necessita de la protecció de l’Estat.

El pagès es converteix en el principal actor del paisatge rural. Sense pagesos i sense gent que visqui al món rural el nostre país seria molt diferent a l’actual, es necessita assentar la gent al territori, necessitem de la gent de les mandarines, a la gent que produeix el millor vi del nostre País, a la gent que es dedica a conrear l’olivera i al ramader que pastura o que té una granja de porcs. Al món rural ens necessitem tots, i el més important, un govern que aposti clarament pel desenvolupament rural.

Ara és temps de negociar amb Brussel·les. Apareixeran els nous PDR (Plans de Desenvolupament Rural), que marcaran la tendència del propers anys fins el 2013, i per tant necessiten de un govern que faci bé els deures, que plantegi davant les autoritats d’Europa les nostres necessitats, ara ens hi juguem molt, ens juguem el nostre futur, i per tant ara és l’hora dels fets i no de les paraules. Les paraules ja les utilitzarem els polítics per tal de defensar els nostres plantejaments, i el govern, que actuï.

El món rural no es pot permetre viure de l’almoina, els pagesos volem viure del nostre esforç i del nostre sacrifici i amb la protecció del nostre govern

Xavier Pallarès

Dos preguntes innocents: La evacuació de l’energia eòlica i el pla de descontaminació del pantà de Flix

Xavier Pallarès i Francesc Sancho formulen la següent pregunta per escrit al Govern:

En el terme municipal de Garcia (Ribera d'Ebre) s'ha de construir una subestació, on s'ha d'evacuar l'energia produïda pels Parcs eòlics de la Terra Alta i des d'aquesta s'ha de subministrar als polígons industrials del Molló, Camposines i Aubals.

• En quin tràmit es troba el projecte?
• Quan està previst dur-se a terme?
• Quines gestions ha fet el Govern per a la seva implementació?

Xavier Pallarès i Francesc Sancho formulen la següent pregunta per escrit al Govern:

El pla de descontaminació del pantà de Flix (Ribera d'Ebre) preveu una sèrie d'actuacions paral.lels per minimitzar els efectes de l'obra, entre d'altres una nova captació a base de pous a l'alçada de Campredó per prevenir que una possible contaminació de les aigües de l'Ebre no arribi al Camp de Tarragona, a través del minitransvasament. Diversos ajuntaments de la Ribera d'Ebre han sol.licitat als responsables del pla, i concretament a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), fer el mateix als seus municipis, sense que a hores d'ara hi hagi resposta.

• Pensa el Govern fer alguna actuació en aquest sentit mitjançant la comissió de seguiment corresponent o mitjançant l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ?
• Creu el Govern que tenen el mateix dret a protecció els ciutadans de la Ribera d'Ebre que els del Camp de Tarragona en aquesta qüestió?

La Nostra nineta dels ulls, el projecte Universitari

Quasi tots els projectes que es porten a terme a l'Ebre troben el seu origen en l'acció de govern de CiU. És normal, això permet al tripartit atribuir tots els defectes als 23 anys de govern convergent. Tenim que reconèixer que els projectes tarden temps abans no es poden adjudicar. Si algún projecte té les seves rels en una obsessió dels alcaldes i dirigents de CiU és la universitat a les Terres de l'Ebre, la privada i la pública. Aquí hem de fer justícia a Marià Curto, i a tots els que el van secundar, i desprès al Conseller Mas-Colell. No farem història, per a què? Mas-Colell és a universitats el que Trias és a sanitat, no cal dir més. Ara el Campus Universitari de la Rovira i Virgili tornava a ser la nostra primera prioritat en el programa electoral, la nostra nineta dels ulls. Estem preocupats, el dia 5 de febrer varem presentar al Grup unes pregntes ORALS EN COMISSIÓ. El 12 de febrer va entrar al regitre del Parlament. Volem escoltar el que té que dir el Conseller en Seu Parlamentària. Us invitem a seguir-ho. Quan tinguem la data us la comunicarem, i invitarem als interessats a assistir a la sessió. Desprès continuarem.

Pregunta al Govern per tal que sigui contestada oralment en comissió:

Quin és el capteniment del Govern en relació al Campus Universitari de la Universitat Rovira i Virgili a les Terres de l'Ebre?

Pregunta al Govern per tal que sigui contestada oralment en comissió:

Quina és la previsió del Govern pel que fa a les inversions en relació al Campus Universitari de les Terres de l'Ebre?

Pregunta al Govern per tal que sigui contestada oralment en comissió:

En quin estat o moment es troba el projecte del Campus Universitari de la Rovira i Virgili a les Terres de l'Ebre? Per quan es té previst la seva implantació?

Proposta de resolució sobre l'Eix de l'Ebre

L'Eix de l'Ebre és competència de la Generalitat. És imprescindible desdoblar-lo i fer-ho aviat, entre altres coses perquè a València fan via: desdoblen la 340, avancen amb l'autovia de l'interior i reivindiquen QUE L'AUTOVIA DE L'ARAGÓ arribi a Vinaròs. Per cert, la Taula del Sènia què diu? Ens preocupa que el senyor Evaristo Martí reivindiqui que baixe per Morella. Voldríem saber que opina d'això el govern, perquè si mirem el mapa veurem que anar a Vinaròs és més curt que anar a Tarragona, i si damunt no es fa l'Eix de l'Ebre o volem que pagui Madrid, probablement estem fora de joc. I mentre a València es desdobla la 340 i s'avança l'autovia de l'interior, aquí el govern dorm o no dorm a la palla? Només serà tot una nova moguda electoral, el conegut Fum Fum Fum típic dels socialistes i els escolanets del tripartit a l'Ebre. Desprès serà culpa de tothom menys d'ells.

Des del Grup Parlamentari de CiU hem presentat varies iniciatives demanant que es faci JA el desdoblament de l'Eix de l'Ebre, així com el de la N-420, a l'igual que ho reivindica la Cambra de Comerç, el Consell Econòmic i Social de les Terres de l'Ebre, i el territori:

Proposta de resolució:

En el temps màxim de dos anys, presentar el projecte constructiu i procedir a la seva licitació per tal de fer possible el desdoblament de l'Eix de l'Ebre C-12 fins al port dels Alfacs i de la carretera C-43 entre Gandesa i Benifallet.

Fer totes les gestions necessàries davant el ministeri de Foment per tal de garnatir el desdoblament de la carretera N-420, donant així, continuïtat a la denominada autovia de l'Aragó A-68, fins Reus i Tarragona.

Pregunta de Xavier Pallarès i Francesc Sancho, al Govern, a respondre per escrit:

Davant la problemàtica plantejada des de diferents administracions i la Cambra de Comerç de Tortosa arran del desdoblament de la carretera N-420, quina és l'alternativa que planteja el Govern? i quins contactes ha fet el Govern amb el Ministeri de Foment?

Pregunta al Consell Executiu, per tal que sigui contestada oralment en comissió:

Quina és la relació del Govern de la Generalitat amb la mancomunitat Taula del Sènia a cavall entre Catalunya i el País Valencià? Més concretament, que n'opina de la seva reivindicació que l'autovia de l'Aragó (A-68) baixi per Morella en lloc de per Gandesa?

El sector del cítric: Una de les nostres preocupacions prioritàries

Els Ebrediputats hem presentat a proposta dels companys d'Alcanar, Batiste Beltran i Josep Bort; i la gent de Freginals, La Sènia, Santa Bàrbara i Paüls, entre d'altres municipis, una proposta de resolució al Parlament:

El Govern de la Generalitat té previstes línies d'ajuts i suport als processos de fusió de cooperatives. Les cooperatives de Soldebre, Freginals, Santa Bàrbara, Paüls i La Sènia, es van implicar en el procés de fusió de Montebre, per crear la cooperativa de segon grau oleícola i citrícola; les línies d'ajut permeten arribar al 40%, en aquest cas s'atorgà un 25% del cost total de l'inversió, xifra considerada insuficient davant la crisi de preus existents, i les necessitats estructurals del sector. La fusió és sens dubte una necessitat imperiosa per tal d'afavorir la competitivitat del sector. Per això, el grup parlamentari de CiU, a través del Parlament de Catalunya insta al Govern a:

• Fer les aportacions de les quantitats complementàries, per la fusió i creació de la cooperativa de segon grau Montebre, fins al 40% dels costos, a partir de l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat per tal de garantir l'èxit de la fusió i la seva viabilitat econòmica.

Volem veure que votaran els del tripartit. Fets, no paraules. Ens temem que a l'hora dels fets vindran les rebaixes. Voldríem equivocar-nos. Per si de cas, també hem presentat les següent preguntes:

Pregunta al Govern a repondre per escrit sobre els ajuts atorgats a la Cooperativa Montebre

Davant la greu situació que està passant el sector del cítric i tenint en compte les diferents mocions que estan presentant els ajuntaments, consells comarcals i agrupacions agràries,

Quines actuacions immediates pensa dur a terme el Govern en relació a la greu situació del sector cítric?

Recordem que els Ebrediputats ja vam presentar una proposta de resolució referint-nos a Montebre el dia 19-12-2006.

Continuem sense resposta...

Vam preguntar per les obres anunciades a l'opuscle 1000 dies invertint en salut, signat per la Consellera Geli. L'Ebrediputat Sancho el va qualificar de Mentida. Gran "bronca" perquè deien no eren formes. No es podia dir mentidera a una consellera. El tripartit demostrava fins quin punt tenen la pell fina. No accepten crítiques. No tenen memòria de quines eren les formes que es gastaven ells a l'oposició. Per cert, l'oposició ha de fer d'oposició, sí o no? Creiem que sí, crèiem i creiem que lo important no és tant qui denuncia o deixa de denunciar. Lo important és si és cert o no, i si es defensen els interessos de la terra o no.

Doncs bé, continuem sense resposta respecte als consultoris de Pinell de Brai, Bot, Roquetes, Cases d'Alcanar, Campredó, Benifallet, Cap d'Amposta i Nou Hospital de Tortosa. Perquè deu ser? Perquè els costa tant respondre? Demanaran una altra pròrroga?

Com podeu veure en els següents documents, la pròrroga va finalitzar el dijous passat.

Ebrediputats publicarem la resposta... tot arriba.

Ahir divendres

Ahir divendres 16 de febrer, Unió de Pagesos va organitzar unes jornades en torn al futur de l’arròs al Delta. Va tenir lloc al local de la comunitat de regants a Amposta. Hi va participar Joan Caball coordinador del sindicat i diversos ponents, que van analitzar la realitat i les possibilitats de l’arròs i del Delta des de diversos punts de vista.

Finalment s’havia organitzat una taula redona, un debat entre els diputats dels partits amb representació parlamentària. Només en van acudir dos, els representants de CiU i PSC, en Francesc Sancho i la Dolors López.

Crida l’atenció l’absència de la resta de partits. Creiem sincerament que alguns només acudeixen quan poden treure profit o instrumentalitzar la societat civil. CiU governava millor. També es reivindicava millor?. Allò que es reivindicava als governs de CiU, ja no és necessari amb governs de les suposades esquerres?

Les intervencions de Sancho o López van ser divergents però complementàries, al final Joan Caball va constatar, com Sancho, la falta d’un projecte agrícola per Catalunya i per al Delta en particular.

Sancho va dir que des dels centres urbans es reivindica el paisatge, però “natros som paisatge” i al temps necessitem ser competitius en un món global, i per tant “hem de ser paisatge i indústria agroalimentària alhora”, “hem de ser indústria agrícola i agents mediambientals”, això és molt difícil sense un model agronòmic, i “sense pes polític del món rural”. Per Sancho el tripartit és “un govern urbanita, d’urbanites i per urbanites”, i per tant “no té model agrícola ni per l’arròs ni per al vi ni per a l’oli”. L’absència d’ alguns partits al debat no és casual.

Quo Vadis Catalunya?

Un cert desconcert, una certa perplexitat, un estat d’ànim, un sentiment d’inutilitat, de fracàs col·lectiu s’apodera de la política catalana. On anem; on ens porten? Quo Vadis?

L’acceptació per part del tribunal constitucional de la recusació del magistrat Perez Tremp, la tercera hora del castellà, la llei de dependència, les constants intromissions del govern de Madrid en les competències de la Generalitat. Les erràtiques respostes per part de qui ens governa, ens fa preguntar on anem? Saben on ens porten? Ho dubto.

No és la ofensiva del PP el que ens preocupa, ni la posició ambigua, (... ambigua?) del PSOE la que ens desconcerta, tot era previsible, qualsevol govern espanyol ens discutirà competències, i sempre el PP ens discutirà quotes d’autogovern i més si fa mal al govern socialista.

Llavors què hi ha de nou que fa que tanta gent pregunti on anem? La falta de resposta, avala la pregunta. El Govern tripartit i la seva renúncia a la defensa de l’autogovern és el que hi ha de nou.

Ja fa temps que tinc, que molts tenim la sensació que els tres partits del govern van amb els pas canviat. Ja en tot el procés de redacció del Nou Estatut, teníem la seguretat que el clima de renúncia presidia l’actitud dels tres (ERC- ICV- PSC) a Catalunya. Quan aquí era on, per sentit comú, més teníem que reivindicar els nostres plantejaments. La renúncia era l’ambient al Parlament per part d’ERC, i els altres dos no volien molestar al seu aliat preferit: el PSOE. Lo desconcertant, però, no era això, lo desconcertant era el radicalisme verbal que gastaven Catalunya enfora, boicot a la candidatura Olímpica de Madrid, crides radicals al Congrés dels Diputats. Semblava que volien despertar la fera i... ho van lograr, la judicatura, algun militar, fins i tot part de l’església es van pronunciar. Anaven amb el pas canviat. Per què? Quo Vadis tripartit?

ERC negociava a la baixa, parlava Puigcercos de realitat nacional, mentre el Tardà, feia proclames radicals. Pas canviat. El PSC es seia al costat del PSOE al despatxos i apareixia junt a ERC al carrer. Pas canviat. ICV es deixava portar. Pas canviat.

Es creà un clima polític anticatalà, i en aquest clima es va produir el pacte Mas –ZP, amb un Nou Estatut superior al defensat per PSC- ERC als despatxos, acord que si bé va tranquil·litzar de moment el panorama polític, no va aturar l’ofensiva del PP. ERC es va apuntar al No, junt al PP. Pas canviat. El NO d’ERC va fer, entre altres coses, que el resultat del referèndum no superés el 50%, va debilitar la futura posició de Catalunya i del NOU Estatut . El PP va anar al Tribunal Constitucional. Per què tenia que ser més responsable el PP que ERC? Ara ens trobem, es troba el Nou Estatut amb una situació difícil. Quo Vadis ERC?

El govern de ZP, necessitat d’iniciativa i amb dificultats en el procés de pau basc, dicta lleis que erosionen l’autogovern de Catalunya. En lloc de defensar l’autogovern recorrent als mecanismes legals i constitucionals, portant al constitucional la llei de dependència, el tripartit renúncia a la defensa del autogovern. Pas canviat. Carod fa proclames de sobirania, que donen arguments al PP. Pas canviat. Reivindica histèricament allò que no sap defensar amb serenitat.

Finalment proclamen el patriotisme social, la seva raó de ser i es deixen perdre les competències de Benestar Social, la llei de la dependència. Deia Portabella (ERC) que l’estat del benestar crea identitat. Si les competències són de Madrid, amb qui vol que es creï un sentit de pertinença? I a més: Si les competències són de Madrid, qui tindrà en compte que a Catalunya el IPC és superior a la resta d’Espanya? I per tant, les pensions també han de ser superiors? Ningú. Ni defensa de les competències, ni contingut social. Quo VADIS, Quo Vadis tripartit ? Sabeu on ens porteu? Ho dubto. Amb el tripartit no gaire lluny. Quo Vadis Catalunya ?

Francesc Sancho, Ebrediputat

(article publicat a "La Veu de l'Ebre" el dia 16 de febrer del 2007)

Diputats de districte, Diputats del territori

Som un territori petit, tenim una tasca difícil, ho hem dit moltes vegades: massa territori per tant poca gent. És una manera d’expressar la sensació que els territoris (una expressió que no m’agrada) i la gent que hi vivim, comptem poc, se’ns escolta poc . De fet sense pes demogràfic, sense un bon grapat de vots, poca capacitat d’influir, poc poder. Però el 90% de Catalunya és fora de l’àrea metropolitana, fora del gran pes demogràfic. El cost dels 2 parcs naturals que tenim a les Terres de l’Ebre va en funció de la seva extensió i per tant el pressupost deuria anar en funció de la seva importància i no del nombre de gent que l’habitem. L’equilibri territorial, aquesta quimera.

Hem proposat que en una futura llei electoral hi pugui haver un diputat per comarca. La figura del diputat de districte, de comarca, de diputat del territori (de territori sempre en parlen els de ciutat, tot el que no és ciutat és territori, a mi m’agrada més: la terra , la comarca, el camp, fins i tot la Catalunya rural, els pobles etc, però de comarques no en volen sentir ni parlar, per què deu ser?) Deia doncs que tenim voluntat de ser representants dels nostres pobles i de les nostres comarques. Volem el paper de diputats de comarques, de diputats del territori. Creiem que pot ser important, un gra de sorra a favor de l’equilibri territorial. Esperem les vostres suggerències, crítiques, aportacions. Farem el que podrem, valdrà la pena intentar-ho.

Fil directe al Parlament

Si algún sentit té un bloc, una web, és la facilitat amb que comunicació, informació, coneixements, inquietuds, etc., poden ser compartits, en un temps record per molta gent .

Els parlamentaris, són, som, han de ser els representants, no només del seus votants, també del seu territori, de la seva comunitat, del seu país, per tant han de ser la Veu, les veus plurals de la demarcació que representen. Natros que ens diem Ebrediputats hem d’assumir aquesta representativitat i hem de facilitar a l'Ebre, que la veu de la gent arribi al Parlament, la veu real, les preocupacions reals, les de cadascun. I que arribin a temps real. Ja tothom heu pogut veure el fàcil que és fer preguntes, i també lo fàcil que és comunicar-se a través del bloc. Combinant bloc, representativitat i Parlament és possible que qualsevol pregunta inquietud o proposta, que afecti al Govern de Catalunya i a les competències del Parlament, pugui ser traslladada al Parlament, sempre respectant els usos i formes parlamentàries. Per què no? Aquesta és una bona aposta, aquesta és la nostra voluntat. Aquí hi teniu un fil directe.

Ens feu arribar la vostra inquietud i en la mesura que el reglament ho permeti la traslladarem en el vostre nom al Parlament, en forma de pregunta, interpel·lació, sol·licitud d’informació o proposta.

Un Fil Directe a traves d’aquest bloc a l’adreça info@ebrediputats.com, i a l'apartat fil directe.

Iniciatives parlamentàries de CiU

A continuació, Ebrediputats us mostrem un llistat de les diverses iniciatives parlamentàries que CiU ha presentat aquests darrers dies, ja sigui a través de proposicions de llei, propostes de resolució, recursos d'inconstitucionalitat i de sol.licituds d'informes.

Per a una més fàcil localització, us resaltem els apartats que afecten a les nostres Terres, i les propostes fetes per Francesc Sancho i per Xavi Pallarès.

Entre aquestes propostes destaquen la del desdoblament de l'Eix de l'Ebre i la N-420, i la de la redacció del projecte constructiu del Nou Hospital a Tortosa.

Ebrediputats us anirem informant d'aquests temes, tan aviat tinguem les respostes.

CCOO denuncien nepotisme de la Generalitat a les Terres de l'Ebre

El Sector de la Generalitat de CCOO ha enviat una carta a Joan Puigcercós, Conseller de Governació i Administracions Públiques, en referència a l'enviament massiu d'e-mails que la Federació d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) de les Terres de l'Ebre va enviar als seus militants demanant-los currículums "davant la possibilitat que sorgeixen ofertes de feina a l'Administració de la Generalitat".

CCOO comenta que no "pot permetre aquestes pràctiques de clientelisme i amiguisme que trenquen amb els principis bàsics d'igualtat, capacitat i publicitat com a reguladors a l'accés a l'ocupació pública".

En la carta, CCOO es dirigeix a Puigcercós en la doble condició que ostenta de Conseller de la funció pública i de Secretari General d'ERC.

Entre d'altres punts, CCOO demana al Conseller Puigcercós "que hi hagi una inspecció de serveis de personal de la Generalitat per tal que comprovi el procediment de contractació de personal emprats des de la Delegació de Govern de la Generalitat a les Terres de l'Ebre i es faci allò que calgui per tal que sigui respectada la legalitat vigent en matèria de contractació de personal i provisió de llocs de treball".

Des d'Ebrediputats recordem una frase de Carod-Rovira, President d'ERC:

"MANS NETES!"