MARRÀQUEIX.

Marràqueix; Marrakech.

Torno de Marràqueix, a un altre ritme, més pausat, menys frenètic tot i ser un caos... ensordidor, colpidor, sempre sorprenent, colorista , multicultural, exòtic... però també pobre, brut, classista, injust, preocupant.

Plou, a la plaça Jamma el Fnna plou, plou a bots i barrals, els dèficits d’infraestructures de la ciutat és fan més evidents amb la pluja, el caos es multiplica. L’encant és dilueix, és fa més subtil, com les olors. Les carreteres del Gran Atlas estan tallades per la pluja i la neu, no podem anar a Ourzazate i passegem pel Palmerar al nord de la ciutat: La neu de l’Atlas acompanya el roig de les muralles i el dibuix d’unes palmeres que busquen el cel, fa una estona ennuvolat , ara d’un blau que sembla inventat, irreal,exagerat, com les parets del jardí de “Le Majorel”.

Comento amb un amic marroquí que ens acompanya, com ha canviat el País i la ciutat. Jo vaig estar-me per primera vegada fa 30 anys!!! Em sorprèn la seva reacció; s’enfada, em diu no, no ho digueu, no digueu que el país ja no és el que era. Amb la vostra mentalitat occidental, ens feu molt mal. Vosaltres no viurieu, com viu la gent aquí. Necessitem canviar i molt, necessitem no ser tant exòtics i ser més desenvolupats, no tanta nostàlgia i més infraestructures. Menys exclusivitat i més classes mitges.

Em diu: Hem perdut el mercat nord americà, però el turisme europeu ajuda. Ara bé, necessitem infraestructures, indústria i serveis. Vosaltres els progres europeus vos equivoqueu en tot, volent estar a favor esteu en contra. Li dic: Estic vacunat de ser progre. Tots ho sou, sense saber-ho , tots ho sou. Elitistes, nostàlgics i amb sentiment de culpa occidental.

M’explica que els grans aliats de l'integrisme són els esquerrans europeus. Diuen el mateix. Als vostres països gent a la que escolteu i doneu veu i crèdit serien la ultradreta, quan parleu d’ecologia, esteu parlant d’exclusivitat. Quan parleu d’identitat parleu de folklore , de caciquisme, de tradicions feudals. De situacions molt injustes , de submissió de la dona i de l’home. Necessitem desenvolupament, estabilitat i sobre tot complicitat. Moderació.

Jo li dic, però tu ets musulmà??. Hem diu sí, sí, com no. Però estic a favor d'un desenvolupament a la europea i d'una evolució cap la democràcia. El problema no és la religió, és l’utilització de la religió. Com a Europa; existeix una democràcia cristiana i moviments cristians a la dreta i a l’esquerra. Musulmans moderats n'hi ha, al Marroc en la mesura que ens desenvolupem i apareixen classes mitjanes, apareixen alternatives moderades, no es pot obviar als moviments musulmans moderats, ni les ganes de desenvolupament, si entenem i afavorim això, si aïllem l’integrista: Hi ha una esperança.

No ens protegiu, el respecte no és assentiment: El vel no és exotisme, ni és cultura és feudalisme, és submissió: Fixat - m’ensenya un cartell- diu: Déu , Pàtria i Rei. Et sona?? No ens protegiu, enteneu-nos. Allò que exigiu als vostres clergues, exigiu als nostres. No ens protegiu, respecteu-nos

Avui, em comenten la decisió de l’Ajuntament de Barcelona, anunciada pel concejal de Drets Civils, Joaquim Mestre d' ICV-EUiA , descartant una mesquita a Barcelona. No discutiré la decisió però em falta la veu de Mohammet Chaib, com em falta amb moltes de les reivindicacions al Magrhib. Els immigrants han de tenir drets i deures, exactament els mateixos, els vels no han de ser motiu de discussió, els símbols religiosos han de tenir el seu àmbit (que no és l’escola). El paternalisme, l’exotisme, la nostàlgia, no és la resposta, els valors democràtics sí . Aquí i allí. On és la veu de Chaib? Aquí i allí. On és??


.